Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Comparación entre Corea del Norte y Dubái: Sociedades y Sistemas Económicos, Guías, Proyectos, Investigaciones de Trabajo Social

Una comparación detallada entre corea del norte y dubái, dos países con sistemas políticos y económicos muy diferentes. Corea del norte es una república popular democrática aislada y militarizada, donde la pobreza y la desigualdad sociales son problemas prevalentes. Por otro lado, dubái es un país del golfo pérsico con un sistema de gobierno monárquico y un creciente desarrollo económico basado en la inversión extranjera y la mano de obra barata. La desigualdad social y económica, la falta de libertades civiles y la dependencia de recursos naturales son temas comunes y diferentes en ambos países.

Tipo: Guías, Proyectos, Investigaciones

2016/2017

Subido el 09/03/2017

concepcion1211
concepcion1211 🇪🇸

3.5

(30)

21 documentos

1 / 4

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Activitat Pràctica 1- COMPARACIÓ: COREA DEL NORD / DUBAI
Corea del Nord
Corea del Nord és un país situat a l’Àsia. És una República popular
democràtica, on els ciutadans viuen aïllats de l’exterior, i viuen situacions
angoixants. Va renunciar al comunisme fa dècades a cavi del Juche, una
losoa pròpia. Es diu que és un dels països mes tancats del món i que està
militaritzada. És l’últim país amb un socialisme autèntic, segons la seves
autoritats, amb una societat modelada per el fundador Kim Jong Il, president
de la república.
El sistema econòmic està centralitzat i gira al voltant de la ideologia política
del socialisme, donant gran importància a l'autosuciència del país. Amb la
penúria de la caiguda de la unió soviètica, Corea del Nord va patir un
període de fam molt crític, on van haver molts morts. Actualment, es troba
en un període de recuperació econòmic. Les empreses pertanyen a l'Estat,
tot i que des de fa uns quants anys, també treballen amb cooperatives. Hi
ha falta d’infraestructures.
El factor de desigualtat més rellevant, és la falta d’aliments de primera
necessitat, per l’escassetat. Hi ha una clara desigualtat social, ja que hi ha
persones molt riques i persones molt pobres, cosa que provoca una gran
diferència d’ingressos. Corea del Nord, es troba sota un sistema
d’estraticació social anomenat “songbun”, en el qual a cada individu se li
assigna una classe social, depenent de la lleialtat política de les seves
famílies. Els que es troben en las classes socials més baixes, no tenen el
mateix accés als aliments ni al subministrament de materials que l’elit
política i gran part de l’exèrcit. A més, la situació social és molt greu, ja que
s'inverteix més en armes i exèrcits que en desenvolupament humà, de
manera que la població està passant grans mancances.
L’aprenentatge de les normes socials i els agents encarregats de
transmetre-les son els mestres de les escoles, la família i l’entorn. Els pares,
els professors i els llibres son els encarregats de transmetre aquestes
normes socials, aquests costums i valors. Als nens se’ls adoctrina dels de els
3 anys amb inuències polítiques en l’educació. Els mateixos nois i noies,
diuen que estudien per satisfer al seu líder.
pf3
pf4

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Comparación entre Corea del Norte y Dubái: Sociedades y Sistemas Económicos y más Guías, Proyectos, Investigaciones en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!

Activitat Pràctica 1- COMPARACIÓ: COREA DEL NORD / DUBAI

Corea del Nord

Corea del Nord és un país situat a l’Àsia. És una República popular democràtica, on els ciutadans viuen aïllats de l’exterior, i viuen situacions angoixants. Va renunciar al comunisme fa dècades a cavi del Juche, una filosofia pròpia. Es diu que és un dels països mes tancats del món i que està militaritzada. És l’últim país amb un socialisme autèntic, segons la seves autoritats, amb una societat modelada per el fundador Kim Jong Il, president de la república.

El sistema econòmic està centralitzat i gira al voltant de la ideologia política del socialisme, donant gran importància a l'autosuficiència del país. Amb la penúria de la caiguda de la unió soviètica, Corea del Nord va patir un període de fam molt crític, on van haver molts morts. Actualment, es troba en un període de recuperació econòmic. Les empreses pertanyen a l'Estat, tot i que des de fa uns quants anys, també treballen amb cooperatives. Hi ha falta d’infraestructures.

El factor de desigualtat més rellevant, és la falta d’aliments de primera necessitat, per l’escassetat. Hi ha una clara desigualtat social, ja que hi ha persones molt riques i persones molt pobres, cosa que provoca una gran diferència d’ingressos. Corea del Nord, es troba sota un sistema d’estratificació social anomenat “songbun”, en el qual a cada individu se li assigna una classe social, depenent de la lleialtat política de les seves famílies. Els que es troben en las classes socials més baixes, no tenen el mateix accés als aliments ni al subministrament de materials que l’elit política i gran part de l’exèrcit. A més, la situació social és molt greu, ja que s'inverteix més en armes i exèrcits que en desenvolupament humà, de manera que la població està passant grans mancances.

L’aprenentatge de les normes socials i els agents encarregats de transmetre-les son els mestres de les escoles, la família i l’entorn. Els pares, els professors i els llibres son els encarregats de transmetre aquestes normes socials, aquests costums i valors. Als nens se’ls adoctrina dels de els 3 anys amb influències polítiques en l’educació. Els mateixos nois i noies, diuen que estudien per satisfer al seu líder.

La societat es caracteritza per un predomini en l’ordre social, els habitants viuen amb la por que pugui esclatar de nou la guerra amb la veïna del sud (ells lluiten contra EEUU, no contra Corea del Sud). D’altre banda, una part de la població intenta sortir del país de manera clandestina, normalment cap a la Xina.

Cal remarcar, el tema de la globalització. A aquest país la globalització no ha arribat com a la resta del món, aquest és un país socialista i hermètic, i dificulta el lliure mercat.

Podríem dir que la necessitat més important que trobem, es acabar amb els problemes de fam, degut a la gran desigualtat que hi ha en relació amb l’accés als aliments, la qual cosa prova la emigració de ciutadans a altres països.

Penso que aquest sistema necessita reconstruir el sistema econòmic, obrir- se a la resta del món, augmentar el nivell de llibertat de les persones i invertir en el desenvolupament humà, i així, ajudar a reduir la extrema pobresa de milions de persones que es troben a Corea del Nord. I també establir llaços de cooperació, almenys amb alguns països, per generar una millora important a nivell social.

Dubai

Dubai, es un país que forma part de l’estat federal dels set emirats àrabs. Té un sistema de govern monàrquic constitucional. És important dir que no paguen impostos, i tampoc saben el que és patir una crisi econòmica, com seria el cas de Corea del Nord. S’està convertint en un centre creixent d’activitat econòmica entre Orient i Occident. No té sindicats ni regulacions laborals, la base d’aquest país i el que ha fet possible aquest immobiliari turístic és una comunitat de treballadors sense drets i amb sous molt baixos, i són ells els que han fet possible aquestes infraestructures tant luxoses. Ofereixen als inversos fer diners del no res, de la sorra.

En aquest país, ens trobem amb un sistema polític capitalista, lliure de mercat. No és un règim democràtic, però la població està contenta. Hi ha una importància del petroli. Només el 10% de la població és autòctona. Els sectors de la construcció, el comerç i els serveis financers són el que més contribueixen a l’economia de Dubai. La mà d’obra és extraordinàriament

Podríem dir que Dubai, és una de les ciutats on ens trobem amb més possible globalització, ja que sembla no tenir límit, aquest paradís econòmic, turístic i laboral es converteix cada vegada més en una destinació obligada per multinacionals, executius i inversors.