¡Descarga Observación y interpretación de la realidad social en Corea del Norte y Dubái - Prof. Vila y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Paula Macho Ortiz 25/09/ SOCIOLOGIA GENERAL CURS 2015- Professora: Gemma Vilà
ACTIVITAT PRÀCTICA 1 Aprendre a observar i a interpretar la realitat social
Corea del Nord
És la República Popular Democràtica de Corea, La capital de la qual és Pyongyang, amb 3.255.388 habitants. Es regeix per un sistema comunista amb una dictadura personalista i és un dels llocs més aïllats del món, amb severes restriccions en l'entrada i sortida del país; La premsa és controlada per l'Estat, i la ideologia Juche, que consisteix en no dependre dels altres i defensa que les masses treballadores coreanes són qui porten a terme el desenvolupament del país, és la més impulsada pel govern.
Es un país que prevaleu la sobirania i les restriccions socials com la prohibició de l’ús de telèfons mòbils i internet, per prevenir idees que previnguin de l’exterior i puguin perjudicar com a elements negatius influenciables. Hi ha una adoració per el líder polític Kim Jong-un, pues els coreans el veuen com a forma d'aconseguir la meta de crear un estat mental subjectiu, la forma de pensar correcta que ha de precedir i que, llavors, determinarà les accions correctes i com a un sacrifici col·lectiu per tirar endavant el país.
Amb una població empobrida i unes estructures productives molt fràgils i amb ben poca capacitat industrial, destaca el gran percentatge de població que treballa al cultiu de la terra, que viuen en condicions modestes, i poden tenir un cultiu privat i tots els beneficis son per ells mateixos, i s’estipula un projecte per apaciguar la falta d’aliments.
S’acostuma a utilitzar mà d’obra barata, on les condicions son pèssimes; 6 dies a la setmana, sense descansos, i hores lliures dedicades a la producció. Els beneficis que reben son per a comprar arròs.
Hi ha una doctrina des de edats tempranes com l’escola bressol. Es remarca la importància de l'educació i l'aprenentatge de la història coreana. A través de l'ensenyament del poble coreà de la seva pròpia història, estimularà l'orgull nacional i impulsarà les masses. Consideren Fonamental i necessària la formació científica per el país.
A corea del Nord hi ha molta diferencies entre els ingressos de les classes; a més fidelisme i més rendiment al partit polític, més ajudes i oportunitats. Es podria dir que no son societats igualitàries.
L'economia nordcoreana és de caràcter socialista, sent la major part d'empreses del país propietat de l'Estat. Aquest destina un elevat nombre de fons a la indústria pesant, principalment la metal·lúrgica.
El sistema cultural està realment protegit. No hi ha llibertat religiosa, ja que és un dret constitucional. Tot hi així es regeix per el cristianisme i el budisme.
La globalització influeix a Corea del nord amb una absència de comerç lliure, i depèn solament del que pot produir dins el seu país, no rep ajuda externa. Això limita la industrialització i la mancança d’aliments i matèries primeres per a la població.
Les necessitats detectades a corea del nord, son principalment la falta de llibertat d’expressió; a tal de no poder rebre ninguna informació de l’exterior, crea un aïllament social respecte a la civilització.
L’escasseig de varietat d’aliments; predominen el cultiu d’arròs i poc més, fent que les condicions necessàries d’una alimentació saludable no es veuen cobertes.
La necessitat de les persones en pensar per elles i no per un dictador que determina la forma de viure, de pensar i de comportar-se.
Dubai
És un dels set emirats dels Emirats Àrabs Units (EAU). La població aproximada es d'1.422.000 habitants amb un creixement de 26. persones al mes; el 75,5 % dels habitants són homes i el 24,5 %, dones. al voltant del 85 % son estrangers.
Es regeix per la monarquia constitucional. Es un país on principalment es conegut per la falta del pagament d’impostos i la creixent activitat econòmica. Es un país d’inversions que ofereix una ràpida adquisició d’inversors immobiliaris i beneficis. Avui en dia es podria considerar com el centre de negocis principal a nivell mundial, orientat a persones amb riqueses i una vida de luxe.
La principal font d’ingrés es el petroli, tot hi que ara comença a escassejar les reserves. Dubai manté una ruta comercial i és un centre per al comerç lliure de l’or. És també un centre per a les indústries de serveis com, per exemple, les tecnologies de la informació o les finances, i amb zones específiques a tota la ciutat.
Es per això, que com el percentatge de població rica supera a la pobre, no es consideren en una necessitat de canvi.
La mà d’obra es molt barata, i això comporta que no hi ha sindicats ni drets als treballadors. Les condicions laborals son pèssimes i impròpies; menys de 150 € al mes, 24 hores al dia i amb condicions meteorològiques que superen els 45º. L’allotjament es basa en un camp de treball, el qual esta compost per comunes que serveixen tant per l’estància com per la higiene (dutxes). El govern no es pronuncia partidari d’aquesta injustícia, i no reacciona a les denuncies per les poques o nul·les mesures de seguretat i la retenció de pagaments i de passaport dels treballadors, que majoritàriament son immigrants de l’Índia, que han sigut portat a través de agències de treball fraudulentes, que no donen el visat de treball promès, i que ara es troben il·legalment a aquell país sense possibilitat de retorn. Es per això que no es pot veure classe mitjana.
La cultura musulmana que predomina al país, aporta una forta desigualtat entre homes i dones ha emergit un canvi en els últims anys, però, tot i així, es pot notar com l’home encara predomina en aquesta societat; Universitat de dones, platja per a dones...
