Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Análisis de la Estructura Económica y Sociedad en Corea del Norte y Dubái - Prof. Abío, Ejercicios de Sociología Económica

En este documento se realiza una comparativa entre corea del norte y dubái en relación a su estructura económica y social. Se analizan características principales, criterios de estratificación, mecanismos de control social y el papel de la globalización en ambas sociedades. Además, se detectan necesidades sociales en cada uno de ellos.

Tipo: Ejercicios

2015/2016

Subido el 13/12/2016

mcmike8
mcmike8 🇪🇸

4.5

(2)

2 documentos

1 / 6

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
ACTIVITAT PRÀCTICA 1
Estructura econòmica i societat
Segona part
Corea del Nord
Característiques principals i elements estructuradors: sistema polític,
econòmic i cultural (valors, costums, creences, etc.).
Es tracta d’un regim molt hermètic, on la població pateix una greu repressió, els
mitjans de comunicació els fan arribar noticies molt falsejades del que passa al seu
voltant, pràcticament els han creat un mon a mida per a que admirin al seu Lider.
Els elements estructuradors de la societat són l’escola, les institucions publiques, el
govern i la família.
Criteris d’estratificació de la societat: factors de desigualtat i grups
vulnerables.
Els criteris d’estratificació estan basats en el suport al partit del regim i l’admiració al
líder. Tot i tenir una base capitalista per als estrats més alts. Es tracta de criteris
nominals.
Els grups vulnerables són tots aquells que no donen suport al líder ni al partit ja que
aquests pateixen en camps de concentració.
L’aprenentatge de les normes socials i els agents encarregats de transmetre-
les.
Les normes socials son transmeses per mitja de l’escola i la família, el regim s’en
encarrega però de forma més superficial.
• Són societats en què hi predomina l’ordre o el conflicte?
Es tracta d’una societat “ordenada” no hi ha conflicte possible perquè el conflicte més
mínim podria portar grans repercussions, per tant es pot dir que es tracta d’una
societat silenciada per la por a les represàlies.
• Els mecanismes de control social: existeix desviació i delicte? Quins agents o
institucions estableixen les normes? Com es fan complir les normes i quines
sancions s’estableixen?
La desviació i el delicte existeixen com en totes les comunitats, però en aquesta
s’amaga al exterior. L’Estat és l’encarregat d’imposar les normes i les fa complir per
mitja de la repressió política.
El paper que el conflicte i com es canalitza. Hi ha possibilitat de canvi
social?
A1 Economia Miquel Comas Toro
07/01/2016
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Análisis de la Estructura Económica y Sociedad en Corea del Norte y Dubái - Prof. Abío y más Ejercicios en PDF de Sociología Económica solo en Docsity!

ACTIVITAT PRÀCTICA 1

Estructura econòmica i societat

Segona part

Corea del Nord

- Característiques principals i elements estructuradors: sistema polític, econòmic i cultural (valors, costums, creences, etc.).

Es tracta d’un regim molt hermètic, on la població pateix una greu repressió, els mitjans de comunicació els fan arribar noticies molt falsejades del que passa al seu voltant, pràcticament els han creat un mon a mida per a que admirin al seu Lider.

Els elements estructuradors de la societat són l’escola, les institucions publiques, el govern i la família.

- Criteris d’estratificació de la societat: factors de desigualtat i grups vulnerables.

Els criteris d’estratificació estan basats en el suport al partit del regim i l’admiració al líder. Tot i tenir una base capitalista per als estrats més alts. Es tracta de criteris nominals.

Els grups vulnerables són tots aquells que no donen suport al líder ni al partit ja que aquests pateixen en camps de concentració.

- L’aprenentatge de les normes socials i els agents encarregats de transmetre- les.

Les normes socials son transmeses per mitja de l’escola i la família, el regim s’en encarrega però de forma més superficial.

- Són societats en què hi predomina l’ordre o el conflicte?

Es tracta d’una societat “ordenada” no hi ha conflicte possible perquè el conflicte més mínim podria portar grans repercussions, per tant es pot dir que es tracta d’una societat silenciada per la por a les represàlies.

- Els mecanismes de control social: existeix desviació i delicte? Quins agents o institucions estableixen les normes? Com es fan complir les normes i quines sancions s’estableixen?

La desviació i el delicte existeixen com en totes les comunitats, però en aquesta s’amaga al exterior. L’Estat és l’encarregat d’imposar les normes i les fa complir per mitja de la repressió política.

- El paper que té el conflicte i com es canalitza. Hi ha possibilitat de canvi social?

El conflicte a ulls internacionals te un paper mínim, no sembla que la situació pugui canviar a curt termini però, cal recordar que es tracta d’un regim molt hermètic, per tant podria passar qualsevol cosa que potser no ho sabríem.

- Com es reflecteix la globalització en aquestes societats?

No existeix oficialment, en el mercat negre es poden obtenir series i pel·lícules estrangeres, però és força perillós tenir aquestes coses a casa.

- Quin paper té la globalització en aquestes societats?

Te el paper d’ensenyar als ciutadans que hi ha allà fora, que tenen els ciutadans dels països veïns, però la globalització oficial, la que difon l’Estat mostra una imatge tèrbia de l’exterior.

- Quines necessitats socials detecteu?

Llibertat d’expressió per als ciutadans i més justícia.

Dubai

- Característiques principals i elements estructuradors: sistema polític, econòmic i cultural (valors, costums, creences, etc.).

És una societat quasi Estamental, no existeixen els impostos, els que viuen be viuen massa be. Es tracta d’un sistema capitalista salvatge, on els més pobres viuen en un sistema d’esclavitud sense unes condicions optimes de vida.

Els valors culturals estan barrejats entre els que es transmetien antigament, abans de trobar petroli i els actuals, a traves dels mitjans de comunicació.

- Criteris d’estratificació de la societat: factors de desigualtat i grups vulnerables.

Els criteris d’estratificació són nominals i graduals, com són la nacionalitat i la renda. Segons la nacionalitat i la renda que tinguis et situaràs en un lloc o be un altre de la piràmide social.

- L’aprenentatge de les normes socials i els agents encarregats de transmetre- les.

Les normes socials son transmeses per la família, són normes basades lleugerament en la religió, per als autòctons, tot i que hi ha persones que deixen de banda la religió.

Els agents de transmetre les normes són la institució religiosa de forma molt “light” i la família.

- Són societats en què hi predomina l’ordre o el conflicte?

Hi predomina l’ordre, i es normal ja que el Cap de l’Estat tracta molt be els que son autòctons i aquells qui venen amb capital per a invertir en el país.

Primera part

Corea del Nord

Corea del Nord és un dels països que a dia d’avui, encara conserven el sistema comunista, es sol anomenar el “Regim més hermètic del mon”.

La societat adora de forma pseudo-religiosa la figura d’un líder, un líder suprem. El dictador del país es pren com a referencia de tot el que es considera bo i respectable. La població no rep noticies de l’exterior de forma lliura, ja que prèviament passen el filtre del govern, l’economia del país és autàrquica a primera vista tot i que han de comerciar amb l’exterior per obtindré certes matèries que els es impossible obtenir per ells mateixos i en el passat, abans de la caiguda del bloc comunista rebien ajuda en infraestructures dels soviètics.

Es tracta d’un sistema comunista amb puntualitats capitalistes, perquè permeten als camperols obtenir un benefici propi de l’excedent de la seva pròpia producció, a més de tenir una ciutat amb base capitalista a 10 km de la frontera amb Corea del Sud.

El govern s’ocupa de garantir uns serveis socials, com sanitat publica, reformes d’infraestructures, ajudes als camperols, aportacions de material escolar,... com a dada rellevant, quan neixen trigèmins, el govern posa 12 persones al seu servei.

Tot i ser un país socialista, existeixen diferencies de classe (pobres i rics), els rics poden permetre’s anar a escoles d’elit, conduir cotxes, viure en zones exclusives,... mentre que els que es situen per sota en la jerarquia de classes, malviuen en moltes ocasions.

L’aprenentatge en la societat nordcoreana es du a terme des de ben petits, ensenyant- los a venerar la figura del líder, per a que les criatures aprenguin de forma dogmàtica a respectar la figura del dictador, en cas que no es respecti la figura del dictador, o s’incompleixin normes, destinades a mantenir la societat ordenada per mitja de la por, els càstigs que reben són molt severs, fins a arribar a la mort. Et poden castigar en cas que fugis del país, a tu i a la teva família, per posseir una bíblia,...

La societat nordcoreana destaca per ser una societat molt ordenada, per estar ordenada per mitja de la por. La por ve deguda a que les institucions de control, la pròpia societat, els mecanismes del govern,... estan molt a sobre dels individus. Les normes les estableix el govern, i és el govern qui s’encarrega de sancionar les conductes que vagin en contra d’aquestes normes.

No hi ha un conflicte gaire gran, hi ha persones que escapen del regim i aconsegueixen anar a la Xina o a Corea del Sud, inclús també a altres països, però la societat nordcoreana no es revoluciona perquè esta massivament controlada.

La globalització es un termini que costa arrelar dintre de la societat nordcoreana, ja que la poca cultura de l’exterior, la majoria provinent de Corea del Sud, s’aconsegueix per mitja del mercat negre, d’una forma molt arriscada. D’aquesta manera les poques persones que tenen la possibilitat d’accedir a aquests continguts poden veure com els seus veïns del sud no son pas un país del tercer mon com els fa creure el seu propi govern.

En conclusió, la societat nordcoreana te unes mancances de llibertat, que no se’ls privaria en la majoria de països del mon, on viurien millor del que viuen a Corea del Nord, per la capacitat d’adquirir un millor nivell de vida.

Dubai

Dubai és un país dirigit com una empresa, hi ha només un 10% de població autòctona, als quals el govern els ajuda o els dona un tracte de favor en detriment dels estrangers d’altres països del voltant.

Dubai és una dictadura, te normes no gaire estrictes però no es basa en un culte al líder ni te una forta influencia de la religió en el dia a dia, ja que les dones tenen total llibertat, l’alcohol corre lliurement a bars, restaurants i locals d’oci.

Els nacionals, solen treballar en empreses publiques i han de dur un vestit tradicional en l’entorn de treball. En canvi, els estrangers, difícilment obtindran la nacionalitat de Dubai, quan arriben al país per a treballar i prosperar, la màfia els roba el passaport i els fa treballar en jornades de feina abusives, els fa viure en condicions infrahumanes i tot això cobrant sous de misèria, es quasi be com si fossin esclaus. Aquest és el secret que a Dubai es concentrin tants inversors.

Com a país, no te infraestructures per a donar serveis socials mes enllà de la riquesa del propi país, a més, no es paguen impostos, cosa que converteix el país en un centre de negocis mundial molt atractiu per a les inversions de fortunes estrangeres.

És una societat on predomina l’ordre, no hi ha revoltes ja que els autòctons estan contents amb el tracte que reben del govern i els inversors residents a Dubai aconsegueixen un nivell de vida luxós per un preu molt assequible, el que fa que no tinguin motius a queixar-se.

Pel que es comenta en un punt del documental, no hi ha un sistema judicial que dicti sentencies, quan comets una infracció vas a la presó. Sembla lògic donat que no es paguen impostos per tant no es poden mantenir infraestructures com la sanitat publica, l’educació gratuïta per a tota la població,...

Les dones, per contra del que es pensa, son lliures de fer la vida que vulguin, sempre que respectin unes normes de conducta normalment estimulades amb un sistema de premis.