¡Descarga adolesccencia y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
BLOC 2: CICLE VITAL. Adaptació i Evolució
Gràcies a aquells alumnes que van assistir a classe i especialment, a aquells que amb
valentia es van animar a compartir amb el grup les seves experiències personals
i/o de propers. Gràcies per aquest procés d’aprenentatge mutu!
2.4.2. Els 10 problemes de l’adolescència. Treball d’autoaprenentatge
A continuació s’inclouen els diferents comentaris que es van realitzar a l’aula amb els
diferents grups de treball.
(1) CONSUM D’ALCOHOL
Els serveis principals que atenen aquest tipus de problemàtica el podem trobar al CAS
(centres d’atenció i seguiment), i d’altres associacions específiques que poden dur a
terme actuacions de prevenció en el cas d’adolescents, com per exemple ABD.
Els adolescents comencen a beure per mitjana al voltant dels 13,1 anys. El 75%
beuen o s’han emborratxat entre els 14 i els 18 anys i és major el nombre de noies
que beuen i amb major quantitat els nois.
Es parla de problema social (p.ex. botellón, alcohol com a mètode de fugida de la
realitat, etc.), i de salut pública (March, 2010). Tot i així, el consum està
absolutament legitimat doncs els adolescents no poden comprar certes begudes
alcohòliques – que es troben sota clau i s’han de demanar-, però sí unes altres
(p.ex. cervesa). No prou control a la venta.
El perfil de consum és el de beure en grup i festes i la beguda més comuna, la
cervesa.
Es coneixen els efectes nocius però s’obvia el risc. S’ha de tenir en compte que a
un consum freqüent i en grans dosis (dependència alcohòlica), es poden donar
símptomes com els oblits o alteracions de comportament i d’altres físics.
Es beu per timidesa, pressió social, imitació o integració social, a la fi, pel
sentiment de pertinença al grup i un aspecte relacional.
Les intervencions que es realitzen són de prevenció (educatives participatives,
expositives i material per a joves). Així mateix s’hauria de fomentar entre els pares
el que puguin traslladar als adolescents el poder seguir un oci sa.
Si es detecta un menor d’edat, ve sigui al carrer o en entorn sanitari – p.ex.
hospital-, és obligat informar als pares i això pot suposar una sanció pels pares.
(2) INICIACIÓ A LES DROGUES
Els serveis principals que atenen aquest tipus de problemàtica el podem trobar al CAS
(centres d’atenció i seguiment), i d’altres associacions específiques que poden dur a
terme actuacions de prevenció en el cas d’adolescents, com per exemple ABD.
Els primers conceptes a diferenciar són el de consum- abús (p.ex. sobredosi), i
dependència (en la qual es genera tolerància i per tant, un consum no només per
experimentar els efectes positius del consum sinó per evitar els efectes nocius de
no tenir la droga al cos).
Les drogues de més consum són alcohol i tabac (legals) i cocaïna i marihuana
(il·legals). Igualment, es manté el consum de les drogues de disseny o sintètiques.
Es poden desenvolupar trastorns psíquics posteriors que poden desencadenar el
que se’n diu patologia dual, és a dir, l’existència d’una drogodependència i un
trastorn psíquic (p.ex. els nois trastorns de conducta i les noies trastorns de la
personalitat).
Igualment es coneixen els efectes però es té curiositat i es consum per integrar-se,
pressió de grup , per timidesa i per conflictes familiars.
(3) EMBARASSOS NO DESITJATS
Els serveis principals que atenen aquest tipus de problemàtica el podem trobar als EAP
(equips d’atenció primària), dins els CAPs on s’hauria de fer el seguiment mèdic-
ginecològic. Igualment, n’hi hauran serveis com el equips d’atenció a la dona (EAD) que
poden atendre aquest col·lectiu.
Pocs casos a Espanya.
No avaluació del risc i sense consciència del que passarà al tenir al seu fill.
La reflexió comença per pensar en quin moment prenen la decisió de tirar
endavant aquest embaràs? Mogudes per les famílies? Per creences?
Moltes dificultats en el desenvolupament de les capacitats maternals i de cura del
bebè i normalment és un altre familiar – l’avia-, qui se’n fa càrrec-.
Es diu que es donen més casos en adolescents immigrants que en autòctons.
Exclusió social Directa: Excloure, no deixar participar algú en una activitat... Indirecta: Ignorar, "ningunejar", tractar com un objecte...
El maltractament psicològic és present en totes les categories.
Les tres categories tenen formes directes i indirectes. En les formes directes l'agressió és evident i la víctima s'adona que algú li està fent mal. En canvi, les formes indirectes poden ser molt subtils. La víctima veu que alguna cosa no funciona però no acaba de saber què.
Quan les conductes s'adrecen a la víctima fent referència a la seva ètnia o als seus orígens parlem de bullying racista. Quan les conductes s'adrecen a la víctima fent referència a les parts íntimes del seu cos parlem de bullying sexual (o assetjament sexual). Quan les conductes s'adrecen a la víctima fent referència a la seva orientació sexual (real o imaginada) parlem de bullying homòfob. Quan l'assetjament té lloc mitjançant l'ús de mitjans electrònics (internet, telèfon mòbil...) parlem de ciberbullying.
Al Japó es parla de l' Ijime que es defineix per les accions que realitza un grup contra un únic inividu. El principal motiu de les agressions és el fet diferencial de la persona objectiu. És un concepte molt antic que actualment ha pres una nova dimensió. Hi ha altres fenòmens paral·lels com l' Hikikomori o el Joshikosei.
Els aspectes que es van recollir a l’aula van ser que el bullying es fa cap al dèbil o la
persona que té certs trets diferencials, en actuacions en grup o sol haver un lider que
porta a la resta cap a l’agressió i on la resposta de la persona acosada o d’altres
intervinents, pot ser passiva (no fer res i deixar-se fer), agressiva (reacciona
defensivament) o assertiva (intentar actuar de la millor manera possible a través del
diàleg, la reflexió, etc.). Un altra aspecte que vau destacar d’aquesta problemàtica és la
invisibilitat de la mateixa i la ocultació que del problema en fa la víctima. A nivell legal
també s’ofereix un entorn de protecció pel menor que cal que coneguem.
A l' Estat Espanyol , en els textos legals hi ha poques referències explícites al maltractament entre alumnes ( acoso escolar ), però trobem documents que contemplen aquestes conductes de manera més o menys implícita: La LOE 2/2006 , en la disposició final primera (BOE 106 de 4 de maig de 2006, pp 1338-1339) reconeix el dret i el deure del respecte a la dignitat, integritat i intimitat de tots els membres de la comunitat educativa, així com el dret a la protecció contra tota agressió física o moral. Les normatives sobre Drets i Deures dels alumnes dels organismes oficials d'educació de cada comunitat autonòmica concreten l'aplicació d'aquests drets. El Reglament de Règim Intern que elabora cada centre educatiu, concreta la seva aplicació en cada centre. El Pla de Convivència que elabora cada centre educatiu, ha de desenvolupar els mecanismes (organitzatius, pedagògics, curriculars i disciplinaris) que aplica cada centre per regular i millorar la convivència. Des del punt de vista jurídic cal conèixer la Instrucción FGE 10/2005 , del Fiscal General del Estado, del 6 de octubre, sobre el tratamiento del acoso escolar desde justicia juvenil****.
(5) TRASTORNS DE LA IMATGE I LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA
La intervenció sobre aquest tipus de problemàtica, la tercera en prevalença en
adolescents, cal que sigui preventivo- educativa i en els casos on ja es doni el
problema, sanitària – generalment amb tractaments en entorns hospitalaris d’ingrés i/o
seguiment-.
Primerament, cal diferenciar entre anorèxia, bulímia i trastorn per afartament.
Es solen derivar de complexes físics que produeixen greus problemes
d’autoestima, amb una marcada distorsió de la imatge corporal.
L’edat d’inici està al voltant dels 12 anys.
S’ha de tenir en compte la pressió cultural doncs es dóna una assimilació de la
idea que la bellesa física comporta èxit social.
N’hi ha indicadors físics que posaran de rellevància el problema, com per
exemple pèrdua de la menstruació, problemes amb la dentició, problemes amb
certs marcadors biològics, com per exemple el potasi en el cas de la bulimia.
A nivell psicològic hi ha molt preocupació al voltant del que té a veure amb els
aliments (calories dels aliments, racions, etc)., un augment de l’exercici físic,
pesar-se reiteradament i fins i tot, es parla d’un canvi en la personalitat.
Es destaca que hi ha webs de grups que promouen aquest tipus de conductes
(pro- ana y mia... pro l’anorèxia i la bulímia).
(6) MALTRACTAMENTS
En aquest cas, a més de considerar els maltractes dels que ja s’ha parlat a la infantesa,
cal tenir en compte la violència de gènere. Hi ha un article que ens ajuda a començar a
conèixer aquesta problemàtica: Díaz- Agudo, M.J. (2003). Adolescencia, sexismo y
violencia de género. En: Papeles del Psicólogo , enero, nº 84, 2003.
- La mayoría de las y los adolescentes parecen rechazar las creencias y estereotipos sexistas, así como las que justifican la violencia contra la mujer, reconociendo que éste problema afecta al conjunto de la sociedad (…).
- Las creencias sexistas y de justificación de la violencia son rechazadas en mayor grado por las adolescentes, el 70% o el 98%, de las cuales rechazan las creencias que lo expresan, que entre los adolescentes, entre los cuales el rechazo se sitúa del 43% al 86%, según el tipo de creencia. De lo cual se deduce la necesidad de orientar los programas educativos de forma que contribuyan a incrementar el rechazo al sexismo y la violencia con la que se relaciona también en ellos.
- La tendencia a rechazar las creencias que conducen a la violencia en las relaciones interpersonales están estrechamente relacionadas con la tendencia a rechazar el resto de las creencias sexistas y de justificación de violencia contra la mujer. De lo cual se deduce que la lucha contra el sexismo puede ser considerada como una condición básica para construir una sociedad mejor para todas y para todos (…).
- Las creencias sexistas y de justificación de la violencia contra las mujeres están negativamente relacionadas con el tiempo que los y las adolescentes dedican al trabajo y al ocio intelectual; y correlacionan positivamente con otro tipo de actividades alternativas a aquellas y que no favorecen el desarrollo en dicho ámbito intelectual.
ellos invierten ese tiempo en otro tipo de actividades, como el ordenador y el deporte (verlo o practicarlo). En relación a lo cual cabe interpretar algunas de las diferencias que se obtienen a través de la asociación libre, en la prueba de frases incompletas, en la que se observa que ellos mencionan al imaginar su futuro más escenarios relacionados con el deporte, la conducción de vehículos y la consecución de una situación económica privilegiada, que las adolescentes_._ Resultados que cabe interpretar en términos de la tradicional dualidad sexista, pero que también pueden reflejar la superior superficialidad de las asociaciones que tienen los chicos de esta edad, así como diferentes ritmos de desarrollo en la construcción de su identidad.
- Cuando las adolescentes imaginan cómo va a ser su futuro (a los 30 años) lo asocian más con escenarios de trabajo y de estudio (seguir preparándose, haber terminado la carrera...) que los adolescentes. Además, ellas se ven con menor frecuencia en situaciones laborales sexistas de la que se ven ellos. Resultados que concuerdan con los que se obtienen al preguntarles cómo van a distribuir su tiempo en el futuro y que reflejan la superación de la tradicional desventaja que el sexismo suponía, en este sentido, para las mujeres, al excluir de sus proyectos y actividades el ámbito laboral; reflejándose, incluso, cierta inversión respecto a la situación anterior.
- Respecto a las referencias al aspecto físico, nuevamente los resultados obtenidos a través de la asociación libre, en las frases incompletas, coinciden con los obtenidos a través del cuestionario estructurado, y según los cuales los adolescentes están más interesados por su propio aspecto físico de lo que parecen estarlo ellas. Resultados que contrastan con el hecho de que sean las adolescentes las que hacen "más esfuerzos por adelgazar"; así como con los publicados en diversos trabajos recientes sobre este tema, sobre el superior rechazo de las adolescentes a su imagen corporal y los problemas de alimentación y depresión que dicho rechazo origina.
- De las distintas cuestiones evaluadas la que parece originar una mayor activación del sexismo entre las adolescentes, gira en torno al conflicto entre el trabajo y las responsabilidades familiares, ante el cual con frecuencia sólo creen posible que la mujer sacrifique su desarrollo profesional. Ayudar a que tanto ellas como ellos anticipen formas más equilibradas de resolver dicho conflicto debe ser considerado como un requisito básico para la construcción de la igualdad. Imprescindible para que los espectaculares logros producidos en los últimos años en la formación y las expectativas profesionales de las mujeres les permitan superar el techo de cristal, que todavía hoy sigue existiendo, respecto a su incorporación a los puestos desde los que se dirige y se estructura la sociedad.
(7) MAL ÚS D’INTERNET
Son indiscutibles las numerosas posibilidades y ventajas que ofrece el uso de internet en todos los ámbitos. Sin embargo, no se deben ignorar los peligros y riesgos que puede conllevar el hacer un mal uso del mismo, sobretodo en sectores de la población especialmente influenciables o vulnerables como pueden ser los niños, los adolescentes o las personas con determinados problemas psicológicos.
El uso de internet por parte de los adolescentes suele centrarse principalmente en establecer contactos y vinculaciones con grupos de iguales, superando la distancia física. Este medio les permite poder expresarse y hablar de determinados temas que podrían resultarles difíciles de tratar en relaciones directas, a la vez que puede convertirse en una forma de intentar superar estados de aburrimiento o monotonía, al permitirles encontrar información sobre temas que les resultan estimulantes.
A grandes rasgos, el uso que hace un adolescente de internet puede ser problemático cuando el número de horas de conexión afecta al correcto desarrollo de su vida cotidiana , causándole, por ejemplo, estados de somnolencia, alteraciones en su estado de ánimo o una reducción significativa de las horas que dedica al estudio o a otras obligaciones. Además, una escasa atención por parte de los padres
puede dejarles vía libre para acceder, sin ningún control ni vigilancia, a determinadas páginas inadecuadas para su nivel de madurez. Si disponen de ordenador en casa y éste no tiene activados los filtros que limiten el acceso a determinadas páginas de información, los niños y adolescentes pueden encontrarse, accidental o intencionadamente, contenidos, servicios y personas no siempre fiables ni aptos para su edad.
Los principales riesgos asociados a un mal uso de internet son: a) el acceso a contenidos no contrastados, poco fiables o falsos; b) una sobreestimulación, dispersión de la atención o dedicación de excesivo tiempo para buscar una determinada información; c) la facilidad de acceso a páginas con información peligrosa o nociva, por ejemplo, a imágenes de contenido sexual, pornográfico o violento o a textos y relatos que pueden incitar al consumo de drogas o medicación, así como al seguimiento de ideologías de tipo racista, sexista o, incluso, a la afiliación a determinadas sectas; d) la recepción por correo electrónico de determinados mensajes de propaganda no deseada, el contenido de la cual puede proponer negocios ilegales o contener virus; e) la participación en chats, foros o determinadas redes sociales puede facilitar contactos indeseados con personas que pueden utilizar identidades falsas, buscando; f) la pérdida de intimidad que conlleva la cumplimentación de formularios de acceso a algunas páginas, facilitándose información personal a individuos o empresas desconocidas; g) los menores pueden verse influenciados por una publicidad engañosa o abusiva, que les incite a realizar compras por internet sin la autorización de sus padres. Los datos personales y los códigos secretos de las tarjetas de crédito que se facilitan en las compras pueden convertirles en víctimas de estafas o robos en páginas web poco fiables o controladas por terceros.
Un adolescente puede haber desarrollado una adicción a internet cuando de manera habitual es incapaz de controlar el tiempo que permanece conectado , relega sus principales obligaciones, evita o abandona otras actividades importantes, pierde contactos sociales, reduce las horas de sueño, descuida hábitos de alimentación, salud, higiene personal y actividad física y tiende a mostrarse irritable. Existen diferentes modalidades específicas de adicción a internet, como la necesidad de buscar información constantemente, la de la búsqueda de determinadas sensaciones, la de frecuentar entornos sociales, anhelando conocer gente nueva con personalidades ficticias, la adicción al juego o a la compra compulsiva, entre otras.
Extret de: http://www.mapfre.com/salud/es/cinformativo/adolescentes-internet.shtml
[consultat 13 de novembre del 2013]
(8) SECTES I SOCIOADICCIONS
Veiem que l’adolescència és un període en que hi pot haver molta influència cognitiva i
social i en aquest sentit es poden desenvolupar ambdues problemàtiques. La
informació a continuació prové d’un dels centres de referència en aquest tema com és
AIS (http://www.ais-info.org/).
- Explotan las inquietudes y las necesidades de las personas, favoreciendo simultáneamente sentimientos de culpabilidad, miedo al abandono del grupo, etc.
- Comportan unos riesgos variables en relación con la autonomía personal, la salud, la educación, etc.
Las socioadicciones Son trastornos de dependencia vinculados a persones y/o actividades diversas, no relacionadas con la ingesta de substancias químicas, que comportan una pérdida de control por parte del individuo ante el objeto de adicción.
Se puede hablar de socioadicción cuando una actividad, no necesariamente nociva, escapa al control de la persona y aún sabiendo las consecuencias negativas que le representa esta conducta, la sigue realizando. Actividades legales: Internet, móvil, alimentación, sexo, TV, compra, juego, trabajo, etc... Actividades ilegales: robos, incendios. (En las adicciones interpersonales señalar la dependencia emocional y dependencia grupal) GMP (característicos y no estructurados). Entre las socioadicciones se incluyen actividades necesarias como el trabajo y otras socialmente aceptadas o potenciadas como la pertenencia a un grupo, el juego el deporte o las compras. El patrón común de todos los tipos de socioadicciones es la conducta adictiva.
(9) DEPRESSIÓ I TRASTORNS EMOCIONALS
Augmenten els casos de depressió entre nens i adolescents pel creixement de l'estrès a la societat.
Barcelona | Actualitzada el 10/05/201 2 14:5 3 José Ángel Alda, Josefina Castro i Boris Birmaher / ACN
Al Diari Ara.Cat, http://www.ara.cat/societat/Augmenten-depressio-adolescents- creixement-societat_0_697730359.html [consultat el 13 de novembre del 2013]
Experts en psiquiatria infantil han alertat aquest dijous de l'augment de casos depressió en nens i adolescents. No hi ha una única causa que expliqui aquest creixement però destaca el fet que hagi augmentat l'estrès a la societat, que hagi crescut el consum de drogues en aquest col·lectiu i que hi hagi més problemes familiars. Un dels principals riscos d'aquesta situació és que els joves tenen temptatives de suïcidi, tot i que la taxa actual és d'1,2 suïcidis per cada 100. habitants.
En el cas de l'Estat, la via per aconseguir aquests suïcidis és l'ús de fàrmacs. Per això, els psiquiatres han recomanat que les farmacioles familiars no siguin accessibles a nens i adolescents. Aquestes dades s'han donat a conèixer durant al roda de premsa de presentació del 57è Congrés de l'Associació Espanyola de Psiquiatria de l'Infant i l'Adolescent que aplegarà a Barcelona, fins el dissabte, més de 400 psiquiatres i psicòlegs infantils de tot l'Estat. Durant aquest congrés, el psiquiatra del Wester Psychiatric Institute and Clinic de Pittsburg, Boris Birmaher, exposarà els últims resultats sobre els seus estudis que
demostren que s'ha produït un augment en els cassos de depressió entre nens i adolescents. Segons dades facilitades per Birmaher, la depressió en aquesta etapa afecta a un 2% dels nens abans d'arribar a l'adolescència i un cop s'arriba a aquesta etapa puja fins un 10%. D'altra banda, fins els 12 anys la prevalença de la depressió és similar entre nois i noies però a partir de llavors per cada dues noies que tenen depressió hi ha un noi que també la pateix. Risc de suïcidi
Un dels principals problemes d'aquests casos de depressió és que entre aquests adolescents comença a sorgir la idea de que no té sentit viure i veuen com una possibilitat suïcidar-se. La taxa de suïcidis és d'1,2 per cada 100.000 habitants. Segons Birmaher, aquests són més habituals entre nois que entre noies, entre les quals hi ha més temptatives. Aquest risc augmenta si hi ha consum de drogues entre els adolescents amb depressió, que fan que els joves sumin més problemes als mentals, i que es produeixi "una bomba de rellotgeria".
Entre les causes d'aquest augment de la depressió i de les temptatives de suïcidi, Birmaher ha situat l'augment de l'estrès, dels problemes familiars i econòmics, d'abús de drogues i l'avançament de la pubertat, especialment en les noies, ja que és en aqueta etapa quan es registra més prevalença d'aquesta patologia.
La millor eina per evitar arribar a aquestes situacions és la prevenció. Per això els experts han explicat que tant famílies com professors han d'estar molt alerta si observen factors que poden desencadenar depressió ja que, segons Birmaher, en el 70% dels casos aquests problemes apareixen abans dels 20 anys.
(10) ACCIDENTS DE TRÀNSIT
Es pot consultar un informe de l’Ajuntament de Barcelona dedicat a l’estudi de les
característiques d’aquesta problemàtica en adolescents:
http://www.aspb.cat/quefem/docs/Informe%20Infants.pdf
