¡Descarga MODEL CONDUCTUAL MODELS COGNITIUS y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
MODEL CONDUCTUAL
Desenvolupament històric i principals autors
Sorgeix a finals dels anys 50 com a una alternativa radical al model psicodinàmic, on els seus terapeutes se centren en la conducta observable en sí mateixa i posen èmfasi en la metodologia científica i la validació empírica dels seus tractaments.
I.M. Schenov (1829- 1905): tota la conducta podia explicar-se a partir dels reflexes.
I.P. Paulov (1848- 1936): va estudiar els processos de condicionament, és a dir, la demostració de com estímuls neutres podien adquirir la capacitat de generar noves respostes. (“ Els gossos de Paulov ”)
J.B. Watson (1878- 1958); la conducta podia ser investigada a partir de reflexes simples i les seves combinacions. (“El petit Albert”)
Thorndike i Skinner (1902- 1991): el paràmetre essencial que goberna la conducta resideix en les conseqüències que se segueixen d’aquesta, si es reforça positivament augmentarà i si es castiga, disminuirà.
Conceptes bàsics
Les principals característiques d’aquest model segons Berstein i Nietzel (1980) són:
Es considera que tant la conducta normal, com l’anormal són producte de l’aprenentatge, Es consideren de menor importància els factors innats o hereditàris, tot i que s’accepta la influènxia possible de factors genètics o constitucionals, L’objecte d’estudi és la conducta com a activitat quantificable o avaluable –en el plànol motor, cognitiu o fisiològic-, Mètode experimental com a instrument per a la descripció, predicció i control de la conducta, Necessària la comprovació de l’eficàcia de qualsevol procediment, Les malalties mentals s’adquireixen i es poden modificar segons els principis de l’aprenentatge.
CONDICIONAMENT CLÀSSIC
Exemples de cc:
- El soroll de la campana per sortir al pati. A l’aula, quan sona la campa, als nens els hi dóna alegria o satisfacció.
- Un nen que se sent angoixat cada cop que veu un cinturó... quan cada cop que fa algo dolent li peguen amb aquest.
- ...
CONDICIONAMENT INSTRUMENTAL
MODELATGE O APRENENTATGE OBSERVACIONAL
Valoració crítica
Durant les darreres dècades, la creença en el poder explicatiu dels paradigmes clàssics del condicionament s’ha debilitat considerablement, com destaca Franks (1991), “ Hasta hoy en día, ni el condicionamiento clásico, ni el condicionamiento operante, ni el anàlisis conductual aplicado, son capaces de explicar adecuadamente las numerosas y variadas complejidades de las neurosis contemporáneas ”. És a dir, la màxima crítica que se’ls hi fa és al seu reduccionisme i al seu determinisme en quan a l’ús del mètode científic.
Utilitat pel Treball Social
CAPACITAR = Ús d’un model adequat
Si totes les conductes s’aprenen, totes elles es poden canviar.
MODELS COGNITIUS
Desenvolupament històric i principals autors
El terme cognitiu s’utilitza en un sentit ampli que inclou idees, constructes personals, imatges, creences, expectatives, atribucions, etc. Com assenyala Bruner (1990), els processos i les transaccions que es donen en la construcció del significat.
Els models cognitius tenen el seu origen en l’estoicisme, a l’Enchiridion d’Epicteto (segle I d.c.), on es deia “ No són les coses en sí mateixes les que ens pertorben sino les opinions que tenim d’aquestes coses ”, destacant el costat subjectiu de la realitat i el paper del pensament en les passions. Passant per Hume, Spinoza i Kant, el cognitivisme deriva de l’ampliació del model conductual E-R amb l’aparició de la covariant E-O-R (Homme, 1965) i és en aquest “organisme” en que es comença a parlar de la nostra forma de pensament.
Kelly (1955) parla de l’anticipació com a la principal responsable dels processos psicològics i de l’adopció d’una construcció alternativa per part de l’individu que presenta un trastorn.
Albert Ellis i Aaron Beck crean les seves teories al voltant de com afecten els pensaments en les nostres vides.
OPERACIONS COGNITIVES: són les responsables de la manipulació de les dades sensorials. En aquí es poden parlar del cicle de formació d’un pensament.
PRODUCTES COGNITIUS: són els pensaments, autoafirmacions, imatges o atribucions que resulten de la relació entre processos i estructures cognitives. En aquest sentit parlem de presa de decisions, d’aprenentatge o fins i tot, dels errors cognitius que poden sorgir en el procés anterior (a continuació tenim exemples).
Conozca las 13 distorsiones cognitivas que afectan la percepción
de la realidad.
Enviado por Manuel Gross el 13/07/2012 a las 9:
Uno de los primeros pasos para avanzar en el control de nuestra mente, es darnos cuenta de que ésta tiene un importante papel en el manera en como percibimos el mundo. Así, el “diálogo interno” que forman estos pensamientos tiene una importante repercusión en nuestro estado emocional.
Aaron Beck y Albert Ellis , (fundadores de la terapia cognitiva), observaron que a menudo nuestros pensamientos, lejos de ser fieles a la realidad, hacen que tengamos una imagen distorsionada de la misma. Además, estos autores observaron durante su práctica clínica que los sesgos suelen repetirse, de manera que los agruparon en lo que hoy se conoce como “distorsiones cognitivas”. Algunas de las principales son las siguientes:
1. Pensamiento polarizado o dicotómico: consiste en clasificar las cosas en términos extremos u opuestos (ej: todo o nada, blanco o negro, bueno o malo) sin tener en cuenta las posibilidades intermedias. “Las polaridades son simples y cerradas, mientras que las diferencias son infinitas.” Pedro Jara. 2. Visión catastrofista: de entre las distintas opciones, pensar que siempre va a ocurrir lo peor (ej: como mi hijo se retrasa al llegar a casa pienso que le ha pasado algo horrible). “Mi vida ha estado de terribles desgracias, la mayoría de las cuales nunca sucedieron.” Michel Eyquem, Señor de Montaigne. 3. Personalización: t endencia a pensar que lo que ocurre a nuestro alrededor está relacionado con nosotros (ej: mi jefe llega de mal humor y yo pienso que es porque está enfadado conmigo porque he hecho algo mal). “Conocer a un hombre y conocer lo que tiene dentro de la cabeza, son asuntos distintos.” Ernest Hemingway. 4. Sobregeneralización: sacar conclusiones generales de hechos particulares (ej: como hoy me he olvidado los documentos de la empresa en casa, soy un fracasado y nunca voy a hacer nada bueno el la vida). “Todas las generalizaciones son peligrosas, incluida ésta.” Alejandro Dumas (hijo). 5. Filtraje o abstracción selectiva: v alorar una situación global como negativa debido a que hay algunos elementos que son negativos sin tener en cuenta otras características (ej: no aguanto que…, es insoportable…). “Siempre habrá un perro perdido en alguna parte que me impedirá ser feliz.” Jean Anouilh. 6. Interpretación de pensamiento: s uponer los pensamientos o intenciones de los demás sin prueba alguna (ej: eso lo dice por…, eso se debe a…). “Nadie, por muy enamorado que esté, es clarividente. Necesitamos saber lo que le gusta a la otra persona para poder dárselo a su gusto.” Olga Castanyer. 7. Deberías: mantener reglas rígidas y exigentes sobre cómo tienen que ser la cosas (ej: yo debería ser…, yo no debería sentir…). “La tensión es quien crees que debes ser. La relajación es quien eres.” Proverbio Chino. 8. Etiquetaje: poner etiquetas globales a nosotros mismos o a los demás sin tener en cuenta otros matices (ej: soy un…, es una…). “No dejes que las percepciones limitadas de los demás te definan.” Virginia Satir. 9. Falacia de la justicia: creer que todo debe ocurrir de una manera determinada y que si no es así es injusto (ej: no ya derecho a…, es injusto que…). “Esperar que el mundo nos trate con equidad solo por que somos buenas personas equivale a que el toro no nos cogerá solo porque somos vegetarianos.” Dennis Wholey. 10. Razonamiento emocional: c reer que si uno se siente de una manera determinada entonces es verdad que tiene que haber un motivo real para sentirse así (ej: si siento tantos celos será porque hay razones para tener sospechas). “No es el amor el ciego, lo son los celos.” Laurence Durell. 11. Descalificar lo positivo: q uitar importancia, ignorar o desvalorizar repetidamente las experiencias positivas, centrándose principalmente en lo que va mal (ej: ante que otro me señala que hay algo bueno en mi o en mi vida pensar: si pero y enunciar alguna cosa que no va
Mètode terapèutic
L’objectiu principal d’aquest model és aconseguir convertir un sistema de creences tancat en un sistema obert i flexible (Weishaar i Beck, 1987). Per aquest treball s’utilitzen les següents tècniques:
- Assignació gradual de tasques
- Tècniques de distracció
- Relaxació
- Programació d’activitats
- Auto observació o self-monitoring
- Ús d’autoafirmacions
- Entrenament en habilitats específiques
- Assaig cognitiu
- Identificació de pensaments distorsionats o errors cognitius
- Disputa racional
- Anàlisi cost- benefici
- Tècniques de re atribució
- Busqueda de solucions alternatives
- Biblioterapia
Perspectives actuals
Avenços en l’estudi del funcionament cognitiu – en estructures i processos- i diferenciació entre cognició- emoció- conducta. Relacionant cognició amb estructures biològiques.
Formació del terapeuta
Training clínic no específic.
Investigació terapèutica
a. Desenvolupament d’instruments de mesura, més enllà dels autoinformes. b. Investigació de resultats i de processos.
Valoració crítica
Necessitat d’atendre a factores emocionals i motivacionals, de millora dels instruments d’avaluació, de clarificar la diversitat de teràpies cognitives i de superar l’èmfasi restrictiu en l’individual.
Utilitat pel Treball Social
