¡Descarga Adolescència y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
Tema 1. Aprenentatge i
desenvolupament en
l’adolescència
1 Desenvolupament biosocial
1.1 L’adolescència: una construcció sociocultural?
- La configuració de l’adolescència es molt variable entre cultures.
- És una construcció humana.
- En diferents cultures podem veure que hi han diferents formes de passar de la infantesa a l’adolescència.
- L’adolescència emergeix com a període més diferenciat i prolongat a finals del s.XIX i principis del s.XX. § Reformes legals à Lleis de menors § Reformes educatives à escolarització obligatòria fins als 16 anys. § Canvis familiars
- Hi han qüestions culturals, social que condicionen etapes evolutives. Hi han coses que no canvien. Als adolescents els considerem conflictius, poc treballadors etc.
- Estudis que s’han fet es veient quina imatge tenen els adolescents. Els que veuen és que qui son mes negatius son els professors ja que estan molt de temps amb ells.
1.2 Desenvolupament biològic: la pubertat
1.2.1 Adolescència i pubertat
- Àmplia variació en el inici de la pubertat: entre 9 i 16 anys.
- Els canvis puberals defieneixen característiques la primera fase de l’adolescència o adolescència primerenca (11-14 anys) però no la resta.
- La finalització dels canvis físics no son garantia del ple desenvolupament de les capacitats emocionals, intel·lectuals i socials que marcarien l’entrada a l’edat adulta.
- Pubertat à canvis fisiològics que es produeixen entre la etapa de la infància i l’adultesa. Canvi del nen a adult. Fet universal. Tots canviem en el temps Molt visibles
- Adolescència à part mes psicosocial. Requereix canvis mes psicològics, socials, és a dir, un canvi sociocultural.
Una cosa es el canvi que podem fer i els canvis universals que es donen a tot el mon. Per exemple: la primera regla, eyaculació. Tots els tenim, son canvis fiscis. El canvi moral no arriba a tots iguals. 1.2.2 Canvis que es donen en la pubertat
- L’adolescència comença amb un fenomen biològic , canvi biològic, on arriba amb una maduresa sexual , on es té capacitat reproductora. Això es produeix per un augment hormonal és un canvi molt gran. Aquesta major producció hormonal comporta a un cos com adult. Els canvis biològics que comporten canvis psicològics en nois es donen mes tard 1.2.2.1 Característiques generals
- Nois i noies evolucionen a ritmes diferents. Entre noies-noies i nois-nois també hi ha un desenvolupament diferents. Intra i interindividual.
- Procés que pot durar entre 2 i 4 anys. -‐ Nens: dels 12-13 fins a els 16- 18 -‐ Nenes: dels 10-11 fins als 14- 16
- No es produeixen en les mateixes edats, sí les mateixes fases i mateix ordre.
- El creixement es dispara al principi i es frena al final de l’adolescència. Canvis físic i psicològics que solen tenir un ritme similar. Ex: no primer eyaculara quan hagi crescut 2 cm
- Factors genètics, hereditaris o ambientals condicionen que el canvi sigui abans o després.
- Canvis físics vs. fisiològics.
- Canvis sexuals. Canvis físics i a nivell intern.
Ex2: Necessitat d’acceptacio pels grups d’iguals. El canvis físics no li suposoen un confort. Consequencies: estem creant la identitat fixa. Em fixo amb mi, em valoro i em comparo amb els demes. Ex: com m’agrada o com no m’agrada? Comparacions amb els altres, mitjans de comunicació à models que la societat segueix i per ultim com em veuen els demes si m’acceptem el grup d’iguals o no. Aspectes de risc que condicionen l’etapa i les que venen: el que passa avui amb mi condicionara tota la vida de forma psicològica i física. Estem a una etapa que augmenta les ganes de sortir, el insomni, exigències acadèmiques etcc... Cremar el excés d’energia que ens sobre. Hi han dos riscos Obesitat i la Diabetes Tipus II, hem de tenir molta cura. Necessitats i problemes de la son: Melatonina es produeix mes tard, el institut comença mes aviat i les hores de son dismuniexen. Aixo dona irritabilitat, etc Consum i abús de drogues; es habitual prova substancies. Necessitat de fer allò que no es pot fer. El problema es quan es passa de l’abus a l’addicio. Estem a una etapa on som molt fràgils i s’agafa com a un hàbit per apalir els efectes dels rendiment a l’escola, que no em deixen surtir amb els amics... Etapa de rebeldia. Depressio: Depressio per la no acceptació de si mateix una de les causes ve provocada per problemes de nutrició i trastons alimentaris. Si no adquirim bons aliments hi haurà una gran repercussió. Dos malalties importants: anorèxia i bulímia. Obsessio per la imatge corporal. 1.2.3 21 dia sin comer Quan s’altera el no menjar llavors ja greus conseqüències i no es tant ràpid tonar-hi a estar normal. La sensació d’alegazar es una sensació molt plaentera, sensaco de triunfo. Mitjana en 5 anys en curar-se. Obligatori despres de menjar han de dormir. Punt de partida dels aspectes negatiu. Baixa autoestima en anorèxiques. S’han d’acceptar a si mateixes. Com menys menjen, menos gana tenen. Es senten fortes. El nen que passa de l’adultes a l’adolescencia hi han molts canvis i per això a vegades no veiem alguns factors. Aquestes conseqüències presents poden tenir moltes repercussions futures. Son gent molt llesta saben jugar moltes. Buscar aspectes que no entrin en la normalitat. Hi ha un límit l’obseccio pel cos. Empitjora la conducta humana. L’edat es molt qüestionable la mes conflictiva es de 15-19 anys,. La mortalitat es molt freqüents. 1.2.4 Trastorns psicologics.
- Percepecio de si mateixen que no concideixen.
- Generalitzen en l’alimentacio. Tot engreixa
- Autoestima baixa. Gent competent i lide r de griups però no s’ho creuen.
- Conductuals o Conten cada caloria que menjen o Hiperactivitat: mes exercici que a elles els hi convé o Episodics bulímics. Tenir anorèxia no implica bulímia però eor fer aquetsa perduda de temps. o Atraccio sexual necessitem greix i hormones.
- Emocional o Ansietat
- Pell seca, bello,
que es deixa emportar per les altres i això seria una persona que no ha arribat a maduresa, o no a trobar la pròpia identitat.
- identitat realitzada: és aquell procés que hi ha una presa de decisions amb uns compromisos i es compleix. Les persones que tenen la identitat assolida són aquelles que no varien les seves decisions encara que canviï l’ambient.
- Identitat hipotecada: és un conjunt de característiques que t’han imposat, de manera incondicional, són decisions que no pren que li venen donades.
- No aconseguida: es la incapacitat. Si que fa el procés i passe per crisis però no es capaç de comprometre amb les coses. No sben el que volen
- Moratoria: donada la situació social s’allarga el procés d’identitat. Et condiciones, ja no es tant el que vols ser sinó que les situacions social et fan demorar aquesta construcció pròpia d’identitat No construïm la identitat de patac sinó poc a poc.
- Identitat sexual: s’ha afegit quina tendència sexual tinc. Primer et reconeixes coma tu mateix i despres quin sexe t’agrada més, decidint la identitat en quan a la tendència de sexe que jo prefereixo. Aixo ja ens ve donat.
- Identitat de gènere: tenim contruint una identitat de genere en funció a la societat en que ens trobem. Un factor que te molta influencia son els pares o tutors. Els primer contactes tractin aquest temes ens portara en un camí o en un altre. Ex: etnia gitana i nosaltres
- Identitat laboral: la persona passa per tres períodes diferents. Quan erem petits dèiem que volíem ser famosos. Passem per una fase que no es real. Anem a veure que puc en quan a les meves capacitats i que es el que m’agrada. Aixo esta mediaiat pels meus valors, on a l’adolescencia comencen a tenir importància rellevant.
- Construccion dels valors: son les meves creences sentiments cap a una persona i cap a una cosa. Es el valor que jo tinc. Començen en ladolescencia a donar valor a les coses. o Tipus: § Avantguardiestes: ex: treball social. § Marginals: adolescents que tenen com avalor extrems § Pragmatics: ex: gent normal Cançó de 16 añitos:
- Parlen d’egocentrisme, immortalitat, ser independents.
- Lo que digan yo no escucho à evidencies de la rebel·lió. No escolten als pares, als mestres. No es escoltar sinó voler anar a la seva. Busqueda de les seves creences del que ell vol, la identitat etc.
- Distorsio à física. Me enfade con el mundoà Passar per una crisis, no es sap el que vol i el que no vol. Malditos complejos ....
- Me disfraze de uno que no era yo à anem buscant la identitat i et disfrases de gent que no ets per a caure be, en el grup d’iguals. Llegué a un lugar negro i pensé que eso era el valor... à Es comencen a esbrinar els valors. Sufrir de tal maneraà evidenciacio de les crisis, inestabilitat.
Por dejar de ser quien era.... à canvi de nen a adult... Por pensar que ser corbarde à valor que s’identifica com a que el subjecte a de complir un prototip de noi adolescent. No tímid etc..
- Los valientes son los que son de verdad à acceptació d’ell mateix, qui es. Son los que saben llorar con la cara descubierta à passa a la seguent etapa. Quan passes a l’adultesa ets capaç de posar-se a plorar quan toca i no s’avergonyeix. Les persones que s’accepten tal i com son saben plorar.
- Culminació del procésà es mirarme a la cara i ser quien soyà ha trobat el ser que es
1.6 La família
Es la transmissora dels valors. El que passa amb la família es que la relació es diferent. Els pares tenen por a aquesta independència els pares. Hi ha una lluita continuada de que els pares inteneten protegir de que la societat li faci mal i el nen vol mes independència. En quan al sexe també es diferent les noies no els hi deixen sortir tant i als nois si. Estem a una edat que necessiten enfrontar-se a riscos, noves experiències etc però no vol dir que es vulgun desvincular dels pares.
- Grau de tolerància dels pares: condiciona molt en l’actitud, el comportament. Pares que no et deixen fer el que tu vols, sobreprotecció
- Experiencia esglaonada: Me deixen fer el que vull, no em controlen tot el que dic ho faig be... No veuen la part d’infancia que quede. Flexibles, tolerants etc
- El tipus de família també influencien molt. o Familia amb dos sous. Es la òptima. Les noies son mes capces de pendre decisions. o Monoparentals: no tenen perquè dstorsiar en la evolució del nen o Divorci: Condiciona. Suposent un transvasament de la vida § El moment § El sou § Les condicions o Estil de criança § Autoritari= controladors § Indulgencia exagerada: tot el que diuen es perfecte, hi ha una sobreprotecció etc. No son capaços els nens d’afrontarse a coses difícils.
- Els pares acabaran sent un referent sinequano pel desenvolupament de l’adolescencia. Som un model per als fills. Un orgull de pares es un orgull de fill. Si ens bassem en estils el que es perjudica en l’evolucio es el controlador.
Tema 2. Desenvolupament
cognitiu
2 Pensament operatori formal
- L’edat es molt flexible. 11-12 anys. Ja han de pensar d’una manera formal.
- Perfecciona i desnvolupa el pensament abstracte i l’hauria de culminar.
- No sotmesos al aquí i ara. Sinó que podem pensar en temps històric. Hipotetciacio
- Poden utilitzar símbols amb un significat del que coneixen. Ex: la X. Abecedari- incògnita.
- Valorar millor les metàfores.
- Part emocional mes implicada ja puc pensar en abstracte. Puc estimar la llibertat i odiar el conflicte
2.1 Piaget
Els nens abans d’aquesta etapa no fan hipòtesis, i agafen les coses de forma no ordenada. Mentres que els nosaltres hem fet hipòtesis i despres ho hem fet. El que possen en marxa es un tipus de raonament que es dona en auqetsa edat i que despres l’utilitzarem sempre. Es el raonament hipotètic-deductiu. Necessitat de cervell i estimulació social i contxetxual, per arribar al nivell hipotètic- deductiu. S’ha demostrat que si no etsimulo adequadament no s’arriba en aquest pensament. Es propi de la nosatra societat. Si no s’utilitza no es desenvolupa i no el tindrem. Aquestes es una de les principals crtiques de piaget.
2.2 Critiques
- Piaget no te en compte els aspectes emocionals.
- No considera aquest estadi cogniutiiu com un desenvolupament propi del nen.
- Imatge rígida.
- No va considerar la variabilitat dels nens. Hi ha diferents tipus de coneixement. No tothom hem de tenir els mateixos coneixements ni adquir-lo iguals. Jo puc ser expert amb un coneixement i cariencia en altres.
- Optimisme
2.3 La vsio del processament de la informació
- Capacitats bàsiques (capacitat de processar cada vegada major informació i a la vegada mes expert perquè vas contruint estratègies) Una estratègia son habilitats que m’ajuden a ser mes hàbils en el meu aprenentatge. Aqueses estratègies son mes sofisticades i mes utils. Aquestes estratègies es fan a partir de la metacognició (coenixement d’un mateix). Com hem conec dono a terme aquestes estratègies. S’augementa la base de coneixement que es la quantitat de informació que tenim acumulada. Les estratègies les faig tant meves que ja les automatitzes. No nomes es necessita aquetst coneixement mes intel·lectual i acadèmic. Sino també es necessita un coneixement més social. Tres àmbits que s’han de denar per arribar aquest coneixement: Coneixement sobre persones, relacions i institucions socials i la societat. Per a que jo puga tenir un coneixement social es fonamental que la persona sapiga que l’altra persona te uns sentiments, unes emocions etc. També necessitat la moralitat 1 - Aprentatge social: Revedos de la moralitat pròpia del meu context. 2 - Moralitat que es fa del propi judici, sense tenir com a imposició les normes de la moralitat en la societat. Koolberg... (apunts.)
Una transició à Son canvis que requereixen una capacitat adaptativa del subjecte. Ex: adaptació a la universitat. Canvi d’un punt de la teva vida a un altre.. Es troba dintre d’un curs vital i tagectoria. Cada succés em genera transcions i em genera el curs vital Tambe hi ha períodes transicionals son transicions mes llarga. Ex: etapa de l’adolescencia a l’adultesa. El que es passa l’adolescencia emergent Hi ha transicions no normatives a meva vida esta marcada per transicions evolutives o circunstancials, que em toquen viure. Els successos son esdeveniments, actes que augmenten el nivell d’estres i que m’indiquen que jo estic passant o passaré una transició. Ex: quan et cases. Sucessos normatius (edat biològica) i no normatius. Punts de gir à es un canvi intern no perceptible però que fa que la persona produeixi un canvi. Ex: relacions abusives. Un company que pateix abusos i quan parlem d’aquest tema a ella se li dona un canvi de pensament i aquest canvi fa que demani ajuda. Aixo es un gir, un canvi. Crisis à Existeixen crisis quotidianes que donen un canvi de la persona. Un estat de crisis es temporal. La manifestació es que en totes les coses que una persona fa molt be i en aquell moment tot això no surt be. Ens tornem mes “torpes” això es un indicador que la persona es en crisis. Per fer front a aquest esdeveniments necessitem recursos personals i socials. 3.2.1.1 Pelicula Esdeveniment no normatiu à accident Curs vital à estudiants, esportistes. Mateix període en el cicle vital i un curs diferents de la seva vida. Transicció evolutiva à 19 anys adultesa emergent. Transiciócircumstancial/no normativa à Des de el moment que es produeix l’accident fins que els rescaten. A partir d’aquest moment comença un nou punt. Tots aquest aspectes la persona alhora de narra la seva vida, seran els elemnys que haurem d’agafar i ens servirà de pista per veure la seva capcitat d’afornatamnet, quins esdeveniments han marcat la seva vida 4 Maduresa psicològica Parlem de recursos personals de natura psicologia que la persona té quan ha passat una sèrie de recursos, crisis propi de l’etapa.
La maduresa psicologia no nomes es passar una transició o crisis també tenim en compte els trets de personalitat. La persona adulta té un taranà personal que l’identifica amb un perfil com adult. Autoconcepcions i identitat à El no estar definit i no saber defendre la posició i les nostres creences es no ser madura. Ha de ser una persona capaç de regular-se cognitivament, emocionalment.. La madura es a la vegda el preesdeveniment i el posesdeveniment à em mantindré rígida en unes coses i en altres no. 5 Concepte de maduresa En funcio de diferents teories les persones conceben l’adolescencia d’una manera o d’una altra. La majoria de les teories defineixen el que signifiquen. Son concepcions de les persones en vers a una persona adulta
5.1 Teoria de la resistència
Una persona es madura quan es capaç de sobreposar-se en situacions de la vida molt dures, si no es capaç de fer això no serà mai madura. Ex: una persona que es sempre a casa i amb els pares mai serà madura. La persona ha de viure experiències negatives, sofrir, infància difícil, han patit una desgracia.
5.2 Teoria evolutiu-normativa
Fem una sèrie de conductes i accions en funció de l’edat i del desenvolupament.... (marina) Arriba una edat que ja et toca fer certes coses, assentar el cap Es estable un cop ets madura. Has de ser una persona sèrie, no has de ser una persona que viu reptes. Has de tenir bon treball, família, fills. A nivell evolutiu ja ens toca.
5.3 Relativista-esceptica
Hi ha tantes maduresses com a persones. No pots criticar una persona de ser madura perquè no saps el que ha vicut aquesta persona Una perosna no pot jutgar a una altra sobre la seva maduresa. Cada persona en funcio de les seves experiències serà madura o no madura. Has destar adaptat a l’ambient i les circumstancies, és una opinió i en teoria no es pot comparar
6.1 Caracteristiques
- Edat dels 18 a 25 allargant molt fins 30.
- Heterogenis, imprevisibles i inestables. Hi ha molta heterogeneïtat vivim en un pis, amb la parella, amb els pares. Depen de la persona. Som inestables, no som constants es canvia contínuament.
- Es l’etapa del si però no. Ni som adolescent, ni som adults.
- Ens facilita entrar mes fàcilment a l’adultesa, ens ajuda a explorar l’amor, el treball, la religió, la política. M’acabo de definir en la identitat.
- Les coses emocionants ens atreuen
- Biologicament acabem el procés de l’adolescencia. Els canvis físics es realentitzen. Hi ha aspectes biològics que ja no canvien com en l’adolescencia.
- A nivell legislatiu podem anar a la presó, altres responsabilitats social per complir una edat.
- Socioeconomic. Ja no podem considerar la independència econòmica pugui garantir passar d’una etapa a una altra
- Psicologics: maduresa
- L’entrada es molt progressiva, no es un canvi brusc i multifacetic no necessito totes les característiques per estar en aquesta etapa.
- (Peter Pan)
7 Joventut adulta: desenvolupament biosocial
7.1 Canvis fisiològics
- Senescència: estat de declivi físic, en la qual la meva força disminueix i la meva eficiència també. Els canvis físics que es van desenvolupamnt no els trobes de manera sobtada.
- Quins aspectes físicament observables podrien caracteristzar a un adult jove? § Primeres arrugues § Primeres canes § Pell prima i menys flexible. § Arrugues als ulls i llavis. Mes profones i permanents. § Augmentem pes i no pare. § Pèrdua de pes § Les parpelles comencen a caure. § Papada i les galtes.
- Que creiu que passa en el sistam intern? § Al voltant dels 30 anys perd eficiència els ronyons. § També amb la capacitat pulmonar. Cada 5 anys perdem un 10% de la capacitat. § Capacitat d’enfoc en els objectes.
- Ajustament automàtic de les funcions corporals per a conservar aquestes funcions fisiològiques en un estat d’equilibri. § El que passa és mes lent. § És tarda més en recuperar quan per exemple es corre.
- Sistema sexual reproductiu § Estem en una edat en que hi ha dos elements fonamentals, manetenit relacions duraredes, estables. § Canvis mínims en l’activitat sexual. § Estem en una franja d’edat molt perillós, en quan a la reproducció. § El cos/ biològicament fa el seu ritme.
7.2 Factors conductuals que influeixen en la salut i la condició
física: alguns problemes preocupants
El sistemes corporal.... L’activitat física te importància ja que la obesitat es una important causa de mort, on les diferents coses que has fet en l’adolescencia després et pot passar factura. El nivel d’activitat que es troben en aquesta etapa es molt gran i aquestes 8h obligatòries no s’aconsegeix dormir. A nivell orgànic el teus músculs no descansen,estas mes irritable ets mes imparcial, autoestima baixa, mes ganes de fer coses i tot això pot anar repercutint.
8 Joventut adulta: desenvolupament cognitiu
8.1 Tres enfocaments
- Postformal:
- Psicomètric: ho relacionem amb el test i el que analitza es la quantitat de informació que tu saps (IQ), interesa sabeer com un una persona pensa, perquè podem pensar en diferents tipus de pensament.
- Processament de la Informacio: s’ha vist en el tema adolescència. El que es fa es que la informació que ve la codifico, la processo i quan es necessari l’utilitzo. Metacognicó. 8.1.1 Blanchard i Fields, 1989
- Enfoc absolutista: qualsevol cosa no pot modificar el que penso. No se es capaç de veure que hi altres punts de vista. Adolescencia.
- Discrepacies: tinc un punt de vista de les coses tot i així saps que pot ser modificat de alguna manera que no es inamovible. Adultesa emmergent
- Postura de perspectives múltiples: Tota situació te pors i contres i tota situació es lexibles es capaç de modifar-la. Adultesa
8.2 Pensament adult
Es post formal i dialèctic. Es el tipus de pensament que caracteritza a la joventut adulta. Ex: no. S’ha de tenir en compte moltes coses: si la maria treballa, si te ingressos econòmics. El pensament dialèctic es caracteritza per reflexionar amb un mateix, fent un diàleg. 8.2.1 Que he de fer per tenir un pensament dialèctic?
- Analitzar la lògica.
- Analitzar les possibilitat i circumstancies de la vida real.
- Inici d’un diàleg actiu amb el text
8.3 Tot pensament dialèctic té:
- Te pros i contres. Avantatges i desavantatges.
- Possibilitats i limitacions: pensar d’una determinada manera no es absolut. Te unes possibilitats peròs també pot tenir limitacions.
- El tipus de pensament en la maduresa psicològica es que les coses no son estatiques sinó dinàmiques. La mateixa vida ens fa canviar.
- Implica un canvi constant,
- No nomes hi ha una unica resposta,, ex: que pensem respecte a la immigració i la situació laboral aquesta donada l’estat de crisis
- Aprofundiment constant
- Compromís. Es consolida el pensament. Si penses de determinada manera adquireixes el teu compromís en aquesta però això no vol que no pugui canviar, no passa res comprometen-se amb l’altra idea.
8.4 Fases de pensament dialèctic
- Tesis: Afirmació d’una creença. pensar d’una manera.
- Antítesis: Afirmacio d’una creença oposada (recerca de coses que podrien posar-se en contra de la meva tesis)
- Síntesis: Reconcilacio de tesis i antítesis en un nou nivell de veritat mes global (es la síntesis d’ambdos aspectes) El meu pensaamnet dialèctic serà aquell pensament que es relaciona la síntesis i l’antises, creeant una síntesis. Ex: el treball en grup, fomente el aprenentatge però hi han elements que poden influir de forma negativa.
8.5 Pensament post-formal
El pensament es empàtic. Es molt flexible però no es l’unic pensament que es té. Efectes ascensor à en funció de la tasca que he de realitzar penso de una forma i d’una altra
8.6 Pensament adolescent vs adult
El pensament adult es un pensament expert. Els adolescents no s’impliquen emocionalment, son molt racionals. Son objectius impersonals i racionals. Un pensament adult soc capaç de acceptar contradiccions i posar-les en marxa. La proviosonalitat de les respotes veure que la resposta es bona però potser dintre de unes setmanes aquest pensament s’ha modificat.
8.7 Universistat
Amb ajuda de professionals, llibres aprenem a apendre de la vida.
