Adolescència, Apuntes de Psicología del Desarrollo

¡Descarga Adolescència y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!

ADOLESCÈNCIA I:

NOCIÓ I APROXIMACIÓ A L’ESTUDI DE

L’ADOLESCÈNCIA

INDEX________________________________________________________________________

1- Introducció 1.1- Circumstàncies que defineixen aquest principi del S. XIX (Oliva, 2003)

2- Marc teòric 2.1- Enfocament psicoanalista 2.2- Enfocament sociològic / sociocognitiu 2.3- Enfocament cognitiu – evolutiu 2.4- Enfocament del cicle vital

3- Camps d’investigació

2- MARC TEÒRIC________________________________________________________________

Què és una teoria? Conjunt d’idees coherents que donen resposta a un problema

2.1- Enfocament psicoanalista

• Punts comuns entre el conjunt de mètodes, teories i aplicacions psicoanalistes.
• Adolescència: Resultat del desenvolupament de les pulsions que es produeixen a la pubertat, desequilibri, vulnerabilitat.
• Despertar de la sexualitat

SIGMUND FREUD / ANNA FREUD

• És molt important l’etapa infantil (fins els 6/7 anys), sobretot la relació amb el context més proper (la família).
• Nuclis de força psicològica
  Vulnerabilitat de la personalitat per les pulsions sexuals ▫ Allò: Inconscient, instints, cap contacte amb la realitat. ▫ Jo: Conscient VS Inconscient. Afronta les demandes de la realitat. ▫ Superjò: Conscient. Moralitat
• Etapes: ▫ Oral (0 – 1 any) ▫ Anal (1 – 3 anys) ▫ Fàl·lica (3 – 6 anys) ▫ Latència (6 – pubertat): Desenvolupa les habilitats socials i conductuals. ▫ Genital (Pubertat – Edat adulta): Impulsos sexuals de caire reproductiu.

ERIK ERIKSON

Importància de l’entorn afectiu i acceptació de normes socials. Estadis Psicosocials del naixement fins a la vellesa.
5. Identitat VS Confusió: Tres “sí” (personal, adaptatiu i social), cercar equilibri.

2.2- Enfocament sociològic /sociocognitiu

“L’adolescència és el resultat de les tensions i pressions que venen de la societat”.

L’adolescent ha d’incorporar els valors i les creences de la societat, adoptar diferents papers. Més exigències i més expectatives. Aquest aprenentatge social pot resultar font de problemes i produir-se tensions.

ALBERT BANDURA

• Importància dels models d’imitació en el seu entorn.
• No considera una etapa problemàtica, sinó una etapa amb gran variabilitat en relació amb el grau d’adaptació al medi
  Influència del entorn + altres aspectes

“Si els adolescents han tingut oportunitat d’aprendre a la família i a l’escola comportaments que els ajuden a ser independents, es rebaixarà la possibilitat de conflictes ”

2.3- Enfocament cognitiu – evolutiu

PIAGET

• Pensaments conscients (hipotètic – deductiu) + Construcció activa de l’adolescent. Formulació hipòtesis = Desenv. Intel·lectual
• Es produeixen canvis en l’adolescència en la manera de pensar i aquest van lligats a les modificacions en la seva posició social.
• Estadis de desenvolupament cognitiu. Processos d’organització i adaptació.
• Noció d’esquemes, processos
  Equilibri entre ASSIMILACIÓ i ACOMODACIÓ.
• Molt important el llenguatge
• Operacions formals: Pot elaborar teories sobre sí mateix (realitat física i social).
• L’adolescent, tendeix a modificar la realitat, interacció dels factors socials i individuals. Les seves transformacions efectives i socials van lligades als canvis en el seu pensament.

2.4- Enfocament del cicle vital

Enfoc multicausal: Estudi de l’adolescència sense perdre de vista els diferents contextos en els que es desenvolupa.

Tres tipus d’influències en el desenvolupament individual:

1. Influències normatives relacionades amb l’edat.
2. Influències normatives relacionades amb la història.
3. Relacionades amb els esdeveniments vitals.

ADOLESCÈNCIA II:

DESENVOLUPAMENT FÍSIC

INDEX________________________________________________________________________

1- Introducció 1.1- Pubertat 1.2- Creixement dels òrgans interns

2- Maduresa 2.1- Maduresa sexual 2.2- Reaccions als canvis puberals 2.3- Alteracions en el desenvolupament puberal 2.4- Autoestima

1.2- Creixement del òrgans interns

• Pulmons: Augment de fins a tres vegades. Canvi en la respiració (+ lenta i profunda).
• Cor: Augment de mida.
• Globus oculars: Lleuger augment de mida.
• Cervell (Pocs estudis, ara amb RMf): Dues diferències fonamentals en comparació del cervell abans i després de l’adolescència. ▫ Esfera de les neurones (Escorça prefrontal) Adolescència: Augment de les connexions sinàptiques. Adultesa: Reorganització + augment de l’eficàcia. ▫ Estructura del cervell
  Augment del parietal i del temporal

2- MADURESA_________________________________________________________________

2.1- Maduresa sexual

• Característiques sexuals primàries: Implicació dels òrgans reproductors. (Ex: Ovaris, vagina i úter. Penis, escrot i testicles.)
• Característiques sexuals secundàries: Són visibles exteriorment i serveixen com a senyals addicionals de la maduresa sexual. (Ex: Canvi de veu, descens de la laringe, augment de la caixa ressonadora.)

MADURACIÓ FEMENINA

• La maduració sexual es produeix entre els 7 i els 13 anys. Segons Hoffman, 1988 el creixement més important és als 12 anys.
• Primera menarquia = Significació biològica i social amb conseqüències que s’integren en el conjunt de representacions socials, de creences i d'actituds.

Creixement dels pits i malucs més amples.

MADURACIÓ MASCULINA

• La maduració sexual es produeix entre els 14 i 16 anys. Els primers signes són: ▫ Augment dels testicles, escrot i penis. ▫ Augment massa muscular + Amplitud d’espatlles. ▫ Aparició del pel.
• L’espermarquia és la primera ejaculació amb semen.

2.2- Reaccions als canvis puberals

L’adolescència està determinada pels canvis ontogènics i bioculturals (Baltes, 1968). Variabilitat segons :

• La societat: influència dels companys i família (microsistema), televisió, pel·lícules, models socials (macrosistema), etc.
• El sexe (diferència entre nois/es)

Pot tenir conseqüències la maduració física primerenca o tardana? Si

Livson y Peskin (1980): influència del moment maduratiu en els trets de personalitat.

Altres aspectes que poden influir en els canvis puberals:

• Canvi d’ensenyança, barri, inici de relacions amb l’altre sexe, i que poden incrementar la inestabilitat emocional.
• Desajustos familiars: divorci, separació, mort d’un familiar, procés de celopatia, etc.

Als 17/18 anys els adolescents, tant nois com noies, assoleixen la talla adulta.

ADOLESCÈNCIA III:

DESENVOLUPAMENT COGNITIU

INDEX________________________________________________________________________

1- Introducció 1.1- Piaget 1.2- Bruner 1.3- Alteracions en el desenvolupament cognitiu

2- El pensament 2.1- Des del punt de vista del processament de la informació 2.2- Construcció de conceptes sobre un mateix 2.3- La presa de decisions 2.4- Coneixements socials

3- El desenvolupament moral 3.1- Teories 3.2- Desenvolupament intel·lectual

4- Autoconcepte 4.1- Desenvolupament de l’autoconcepte

5- Autoestima 5.1- La identitat

1.2- Bruner

Es desenvolupa una lògica narrativa fonamental per a la construcció d’una identitat personal
Estableix relacions entre passat – present – futur que són necessàries pel correcte desenvolupament de la personalitat de l’adolescent.

Dualitats que l’adolescent haurà d’esforçar-se per desenvolupar amb les seves capacitats intel·lectuals i instruments que li permetin encarar-se:

• Lo subjectiu e intuïtiu/ lo racional i objectiu
• Estructura formal/ estructura narrativa
• Operacions formals/ operacions no formals
• Perspectiva del jo/ perspectiva de l’altre.

1.3- Alteracions en el desenvolupament cognitiu

• Pensament esquizofrènic: Falta de sentit crític de la realitat, incapacitat per saber l’essencialitat de cada cosa. Al·lucinacions auditives + Pensaments delirants.
• Trastorns de component neuròtic:Pensaments inútils/absurds reiterats dels quals no es poden desvincular tot hi saber-ho. Tenen molts dubtes.
• Trastorns que afecten a l’àrea cognitiva verbal: Alteracions psicològiques. Fuga d’idees (discurs desendreçat, incoherent...), bloquejos, excés de ritme.

Dualitats necessàries per arribar a formar aquesta lògica.

2- EL PENSAMENT______________________________________________________________

2.1- Des del punt de vista del processament de la informació

• Possibilitat d’atendre i mantenir en la memòria un nombre més gran d’elements del problema i també de relacions entre ells
  Més relacions en allò que memoritzen.
• Augment de la velocitat de processament de la informació
  Poden dur a terme un nombre més elevat de tasques.
• Canvis en l’ús d’estratègies
  Elaboració d’estratègies pròpies per memoritzar.

2.2- Construcció de conceptes sobre un mateix

PIAGET

Egocentrisme operacional formal

• Audiència imaginària: Es creuen el centre de tot.
• Faula personal: Tot el que ells viuen és únic, ningú ho ha fet abans.

Considera el pensament abstracte com una culminació del desenvolupament cognitiu i es desenvolupa durant l’adolescència.

BERGER I THOMPSON (1997)

El desenvolupament de les capacitats de raonament formal no es culminen necessàriament a l'adolescència.

METACONEIXEMENT: Fa referència no solament als processos i productes cognitius sinó a la autoregulació de la conducta intel·lectual. És a dir, tots els coneixements/aprenentatges tenen coherencia entre ells.
Verificació de resultats

2.3- La presa de decisions i el pensament intuïtiu

EL RAONAMENT INTUÏTIU: Es basa en la concepció d’una idea ràpida a partir d’experiències anteriors, sentiments i motivacions inconscients.

Etapa en que es prenen decisions importants: treball, estudis , independitzar-se, consum de drogues, etc.

Quines poden ser les influències davant d’aquestes decisions? Ambient social, etc... Qualsevol presa de decisions inclou, depenent de l’edat:

1. Identificar el problema.
2. Analitzar les conseqüències de cada elecció.
3. Avaluar en quina mesura és probable i desitjable cada conseqüència.
4. Integrar les informacions anteriors.

A partir del 15 anys saben prendre decisions com un adult, però no significa que siguin igual de competents (a partir dels 18).

3- DESENVOLUPAMENT MORAL___________________________________________________

• Ultima esfera del desenvolupament intel·lectual.
• Descobriment de la doble moralitat entre el que es diu i el que es fa.
• Descobriment de la vida interior (un mateix) tenint en compte als altres.

3.1- Teories

CONDUCTISTA

• Subjecte com a organisme reactiu més que constructiu
  Conducta moral del subjecte per integració de normes socials.
• El medi ambient i les conductes covariaran en una mateixa direcció.
• Moralitat i socialització s’impliquen mútuament.
• El comportament moral té components emocionals (empatia), cognitius (les experiències morals ajuden a comprendre la societat) i conductuals vitals (augmenta la possibilitat d’actuar d’una manera o d’una altra).

PSICOANALÍTICA

• El superjó és una de las instàncies on es fonamenta la concepció de la moralitat.
• El superjó engloba dues funcions: consciència moral i funció ideal.
• Conflicte entre la consciència moral i el jo. (El jo ha d’obeir les regles per por al càstig).
• La consciència moral és el resultat de la identificació del model paternal.
• Elements que formen el superjó; renúncia als desitjos prohibits i identificació amb les instàncies parentals. (Por al càstig i a la pèrdua de l’amor patern)

ENFOC PIAGETIÀ

• Moral heterònoma: Percebre les normes de manera intangible, imposades per l’adult.
• Moral autònoma: Un mateix decideix que ha de fer. Naturalesa progressiva

Kohlberg - Tres nivells:

1. Preconvencional: Perquè si, sinó càstig (Etapes 1 - 2 de Piaget).
2. Convencional: Identificació amb les regles i les expectatives dels altres, interioritza (Etapes 3 - 4 de Piaget).
3. Postconvencional: Decideix per ell mateix segons els seus principis, no impossició (Etapes 5 - 6 de Piaget).

3.2- Desenvolupament intel·lectual

El desenvolupament intel·lectual és influït per les experiències socials i culturals.

• Influït per l’ambient (la família) + Entorns educatius
• Habilitats metacognitives (de reflexió): Possibiliten que els estudiants siguin conscients de les seves metes, de les seves pròpies capacitats i coneixements, controlar la seva actuació i els seus resultats.
• Metaconeixement: Competència d’aprendre a aprendre. Capacitat per a prosseguir i persistir en l’aprenentatge, organitzar l’aprenentatge propi, inclòs el control eficaç dels temps i la informació, individualment i grupalment.
• Influència de les noves TIC: Maneres de relacionar-se i d’adquirir coneixement. (Gordo, 2006).

4- AUTOCONCEPTE______________________________________________________________

AUTOCONCEPTE: És la imatge del jo que té cada persona, la construcció mental de com es percep a si mateix. Si aquest concepte és positiu millora la autoestima. Destaquem tres característiques essencials:

• No és innat: Es forma a través de l’experiència.
• És un tot organitzat: Rebutja atributs mal vistos a la societat (jerarquia de valors).
• És dinàmic: Es modifica durant la vida.

Està compost d’autoavaluacions relativament permanents com són:

• Els atributs de la personalitat.
• El coneixement de les habilitats que té un mateix.
• La pròpia ocupació i hobbies.
• La consciència dels propis atributs físics.

Es pot dividir en tres categories:

1. Autoconcepte personal: Fets i opinions sobre un mateix.
2. Autoconcepte social: Percepcions de com et veuen els altres.
3. Autoconcepte ideal: Que m’agradaria ser.

Hi ha dos factors influents:

• Les opinions i judicis que l’altre gent fa de nosaltres.
• Les comparacions socials i percepcions segons les quals un és igual però alhora diferent del l’altra gent.

AUTOCONCEPTE POSITIU: Creure que sóc capaç.

CARL ROGERS

Segons el teu autoconcepte veuràs les coses d’una manera o d’una altra.

• Incongruència: Abisme entre l’ autoconcepte de la persona i les experiències viscudes.
  1. Autoimatge (imatge personal)
  2. Autoestima (valoració personal)
  3. Jo ideal (el que voldries ser)

4.1- Desenvolupament de l’ autoconcepte

• La construcció de la identitat s’associa a processos que comencen en la primera infància i prossegueixen al llarg de tota la vida.
• La formació de la identitat durant l’adolescència serà una meta que tardarà un temps en assolir-se. Segons Kimmel i Weiner, 1985, implica: ▫ Aspecte biològic ▫ Aspecte ocupacional ▫ Aspecte interpersonal
• La construcció de la identitat no rau només en l’individu sinó que es veu influenciada per la xarxa de relacions familiars, d’amistat del seu entorn educatiu i cultural.
• Característica: desequilibri momentani, en que té cabuda la inseguretat, la por i l’ansietat. ▫ Confusió d’identitat: Contradicció entre el que ets i el que t’agradaria ser.

3 components