Análisis de la Acción Colectiva en Agentes y Instituciones Públicas - Prof. Noferini, Apuntes de Criminología

¡Descarga Análisis de la Acción Colectiva en Agentes y Instituciones Públicas - Prof. Noferini y más Apuntes en PDF de Criminología solo en Docsity!

Agents e institucions públiques

PLAN DOCENTE

Andrea Noferini ( [email protected]) CINCO PREGUNTAS:

 ¿Por qué vivimos en comunidades políticas (estados)?  ¿Cuál es (o cuales son) el modelo de comunidad política en el que vivimos?  ¿Cómo formar mayorías políticas capaces de tomar decisiones colectivas creíbles?  ¿ Cómo elegimos a nuestros líderes políticos y a nuestros representantes?  ¿Quién decide qué? La participación de la sociedad civil en las decisiones públicas. INTRODUCCIÓN: (¿Qué hemos hecho con Torcal?) La definición de democracia procedimental (Dahl) no tiene en cuenta la distribución de la riqueza (índice de Gini) Democracia participativa, se deciden temas de manera directa, sin representantes, el pueblo elige. Sistema electoral: no es neutral. Partidos de electores (Catch-all parties) Actitudes públicas. Barómetros. Percepciones. Varón territorial: líderes territoriales de un partido, en España en las comunidades. Aportan muchos votos.

 ¿Por qué vivimos en comunidades políticas (estados)? ¿Diferencias de Nación y estado? Nación: Catalunya, misma cultura, mismas creencias… Estado: conjunto del territorio, puede haber más de una nación, España por ejemplo. Desafíos actuales internacionales: Terrorismo internacional: difícil de tratar por el hecho de que no se puede atacar a un sitio concreto como si fuera un país, no hay un territorio concreto, actúa en diferentes estados.  Necesidad de gobernación global para acabar con el problema. Cambio climático: Porque si por ejemplo ocurre una catástrofe nuclear en Francia también afecta a otros países, necesidad de unas leyes unificadas. Inmigración: se debe regular de manera conjunta. La UE es una respuesta a estos problemas (no sabemos si eficaz) pero es necesaria la cooperación para solucionar problemas. La Política sirve para protegernos, evitar el caos, regular el poder… El Objetivo final es nuestra “felicidad”, nuestro bienestar.

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

La política como lucha o combate de individuos y grupos para conquistar el poder que los vencedores usarían en su provecho. (Maurice Duverger) Versus La política en un sentido ético, como una disposición a obrar en una sociedad para lograr objetivos provechosos para el grupo (política vs poder) La lucha en la política es importante para poder cumplir los objetivos del programa, se necesita una mayoría para poder lograr éstos. Tipos de bienes:

• Según la materialidad, bienes materiales: mesa, libros, cd… y servicios (30% población activa): seguridad, sanidad…
• Según el carácter: bienes libres (ilimitados en cantidad y muy abundantes, que no tienen propiedad, el aire por ejemplo) y bienes económicos (escasos).
• Según su naturaleza: bienes de capital (que no atienden directamente una necesidad humana, por ejemplo una maquinaria) i bienes de consumo (que satisfacen directamente ésas necesidades), estos a su vez se dividen en bienes duraderos (aire acondicionado, un vestido) y bienes perecederos (la comida).
• Según su función: bienes intermediarios (las materias primeras que se tienen que transformar para convertir-se en bienes de consumo o de capital) i los bienes finales (aquellos que han sufrido algunas transformaciones).
• SEGÚN EL CONSUMO: bienes privados (excluibles y rivales: si los consume una persona no pueden ser consumidos por otra a la vez) y bienes públicos (consumo simultáneo, por ejemplo los semáforos, defensa,…) aunque no hayan participado (a través de impuestos) de la “construcción” del semáforo, no se pueden excluir del uso de éste. BIENES QUE INTERESAN A LA POLÍTICA:  Bienes públicos Puros: no se puede excluir a nadie ni tienen rivalidad, por ej. Aire, agua de lluvia, conocimiento (p. ej. Teoría de Pitágoras) señales de tráfico, un faro en el mar… No son divisibles.  Bienes públicos rivales: parten de la congestión potencial. Como más grande el nombre de las personas que usan una carretera o un parque, menor es la utilidad obtenida por cada usuario.  Bienes de club: en el momento en que se decide reducir la congestionabilidad de un bien rival “privatizando” o poniendo alguna característica para excluir a alguna gente, haciendo accesible el bien solo para aquellos que forman parte del club.  Recursos comunes: poseen rivalidad pero no excluibilidad. Elementos de la naturaleza que tienen la característica de ser limitados, tarde o temprano si los usamos todos pueden acabarse. (océano (peces), medio ambiente (CO 2 ), pasturas, bosques (bolets)…) Se limita el acceso para no perder el bien, maneras: haciendo pagar, acuerdos, límites de CO 2 ,… se necesita la acción de todos, colectiva.  Bienes en red: cuanto más grande es el número de usuarios mayor es su utilidad. (ej: lenguas, sistemas de pesos y mesuras, wiki, las monedas, internet, redes sociales…)

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

Advertencias:

1- NO confundir los bienes públicos con las formas mediante las cuales estos bienes son producidos i/o con las formas jurídicas de los productores, (un bien de consumo privado, no importa quién sea el propietario o el productor, una vez lo haces servir, su disponibilidad a terceros disminuye o desaparece.) 2- Es necesario notar que estas clasificaciones, como toda clasificación, no son absolutamente congruentes o libres de defectos. Rivalitat:

• La rivalitat en el consum d'un bé implica que el consum per part d'un individu impedeix l'ús per altres. Per exemple, l'ús d'un martell (bolígraf, llibre, ipod) per algú impedeix que sigui usat alhora per algun altre - tot i que aquest altre ho podria utilitzar en el futur. Ergo: l'ús d'un bé rival redueix la disponibilitat per altres.
• Es diu que no hi ha rivalitat en el consum d'un producte o servei, quan el consum que un individu realitza d'aquest bé no impedeix ni redueix la quantitat disponible per al consum d'altres persones. Per tant, de manera simultània o no, diversos individus poden consumir les mateixes unitats del bé sense que es ressenti el consum dels altres. Ex: La defensa nacional és un bé que ofereix l'Estat a la ciutadania i arriba per igual a tots els ciutadans del territori i el que un individu d'un país estigui protegit per la defensa nacional, no implica menors garantia per a un altre ciutadà. La no rivalitat en el consum de la defensa nacional no implica que tots les persones valorin internament per igual el servei, de fet és molt probable que les demandes de defensa nacional siguin molt variades entre els habitants d'un territori. Exclusió:
• El principi d'exclusió té a veure amb la impossibilitat d'excloure del consum d'un producte a determinades persones.
• Les raons de la impossibilitat poden ser físiques o econòmiques o ètiques. La baixa capacitat d'exclusió implica que o és impossible o molt difícil prohibir el consum d'un bé a altres individus.
• S'ha al · legat que tot bé és excloïble, si està disposat a prendre les mesures necessàries.
• Igualment, s'ha suggerit que qualsevol bé seria no excloïble, si està disposat a fer qualsevol sigui el necessari per obtenir-lo i atenir-se a les conseqüències. Això emfatitza que el concepte és relatiu a consideracions legals i socials.

rivalidad No rivalidad

Excluible Bienes privados Monopolio natural

No excluible

recursos Comunes

Bienes Públicos

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

• asimetries informatives.
• Més que un agent maximitzador omniscient, el nostre home s'assembla més a un intel·ligent problem-solving cridat a prendre nombroses decisions en un ambient incert i ple de riscos (H. Simon) FUNCIÓN DE LA ACCIÓN COLECTIVA

R = (𝐵·1𝑛 ) − 𝐶

1/n = P es la probabilidad que la acción del individuo sea efectiva para la provisión del bien público. B beneficios: depende de la naturaleza del bien en cuestión, de las preferencias individuales C  costes estimados subjetivamente: también depende de las preferencias individuales y de la naturaleza de la acción requerida (dinero, tiempo esfuerzo, signaturas de peticiones públicas o lucha armada) MIDA Y TIPUS DE GRUP

• Per a cada tipus de bé públic, les característiques del seu indivisibilitat i d'oferta conjunta a cada consumidor, indueixen la temptació de gorrear (free-rider)
• L'incentiu per l'acció del grup disminueix a mesura que augmenta la grandària del grup, de manera que els grups grans són menys capaços d'actuar pel seu interès comú que els grups petits (M. Olson)
• La majoria dels grups d'interès, encara que a nivell subòptim, desenvolupen certa acció col · lectiva i són capaços d'assolir nivells de provisió de béns públics
• Grups privilegiats : grups petits amb pocs membres però fortament motivats i amb recursos
• Grups latents : molt grans, anònims i dispersos (contribuents, votants, consumidors,) DETERMINANTES DE LA ACCIÓN COLECTIVA
• Tamaño contra más pequeño mejor acción
• Concentración espacial
• Nivel de homogeneidad
• Frecuencia de los contactos (juegos repetidos y reputación)
• Alternativas disponibles
• Voz para sugerir la existencia de cierta demanda insatisfecha que algún otro grupo podría satisfacer
• Salida marcharse a otro grupo, votar por otro partido, emigrar, mudarse.

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

TEMA 2 – LA COMUNIDAD POLÍTICA EN TIEMPOS DE GLOBALIZACIÓN: ¿DESDE EL ESTADO-

NACIÓN AL ESTADO REGULADOR?

L’ESTAT? PER QUÈ L’ESTAT? QUIN ESTAT? (LA COMUNITAT POLÍTICA)

Quina és (o quines són) la nostra comunitat política de referència?

• La provisió eficient de béns públics pot requerir escales territorials diferents (economies d'escales)
• Hi ha béns públics globals (medi ambient, lluita la terrorisme, oceans, accés a les obres d'art), de nivell nacional (defensa, carreteres, monedes comuns) i comunals (recollida escombraries, provisió d'aigua, escoles, biblioteques)
• Històricament, molts d'aquests béns públics han estat ofert per alguna autoritat publica mitjançant la definició d'algun sistema administratiu (burocràcia)
• És molt difícil definir el nombre òptim de nivells de govern (o administració) per als ciutadans. De tota manera, amb un nombre limitat de governs separats (entre 3 i 8), un ciutadà pot contribuir i participar de manera raonable en molt afers col · lectius.
• Governança multinivell dels nostres territoris. La sobirania
• L'home i la comunitat política: (3000 aC Egipte) (Xina 2000 aC) de tota manera el 1500 aC encara 600.000 comunitats independents;
• Imperis imposaven un ordre per protegir-nos.
• Jean Bodin (XVI): sobirania és un poder absolut, perpetu, inalienable i indivisible, la font suprema de l'autoritat dins d'un territori ben delimitat
• Pau de Westfàlia (1648)
• Noció de sobirania territorial de cada estat; monopoli intern del poder, no ingerència en els assumptes d'altres estats Espanya és sobirana en el seu territori perquè ens concedeix una nacionalitat, unes lleis que ens afecten, hi ha una policia que ens pot limitar físicament, l’estat és l’únic capaç de fer-ho. La construcció de l’estat-nació
• Els estats en els quals vivim són el producte d'un procés històric definit que comença amb la dissolució del Sacre imperi romà i germànic
• Construir un estat eficient requereix una acumulació inicial molt costosa de recursos en mans de l'autoritat política.
• Dins del seu territori, l'estat sobirà organitza i té el monopoli de la força i de la violència per tal de proveir els béns públics bàsics de defensa i seguretat (policia, exèrcit)
• Concentració militar de l'estat va incrementar després els recursos administratius, tècnics i financers dels estats al punt que - a causa de certa millora de les condicions de vida dels individus - es va reforçar un sentit de comunitat d'àmbit estatal i lleialtat a institucions, costums i regles comuns

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

• WWI : caiguda dels imperis otomà, austrohongarès i rus, 10 nous estats a l'Europa del 1920
• Post WWII : des-colonialització a Àfrica, Àsia i Orient Pròxim. 70 nous estats entre 1945 i 1975;
• 1989 caiguda del mur de Berlín i fi de la Rússia comunista, guerres dels Balcans i 20 noves repúbliques independents. Estado minimal (R. Nozick)
• el tamaño, papel e influencia del gobierno en una sociedad libre debería ser mínimo, sólo lo suficientemente grande para proteger la libertad y propiedades de los individuos.
• ausencias de interferencia en la libre acción de los individuos.
• Maximización de la libertad individual.
• Robert Nozick (Anarchy, State, and Utopia, 1971)
• Solo un estado mínimo, limitado a las funciones de protección contra la violencia, el robo, el fraude, la violación de contratos y otros parecidos, es justificable; cualquier otro Estado más grande viola el derecho de las personas a no ser forzadas a hacer ciertas cosas y es injustificable;
• ¿El Estado debería/no debería usar su aparato coercitivo con el propósito de lograr que algunos ciudadanos ayuden a otros, o para prohibirle a las personas actividades en su propio beneficio o protección? Estat de benestar (Welfare State)
• correspon a l'Estat assumir la responsabilitat del benestar social i econòmic dels seus membres.
• Aquesta responsabilitat és entesa generalment com universal, per a tots els ciutadans.
• Es desenvolupa a Anglaterra a partir dels anys 40s i s'estén a Europa, encara que assumint models diferents.
• Polítiques econòmiques neokeynesianes.
• L'estat intervencionista.
• L'estat productor.
• Reducció de la pobresa i de les desigualtats.
• Xarxa de protecció social.
• En l'actualitat s'ocupa de la provisions de béns públics inclusius: sanitat, protecció social, protecció laboral, educació. Estat regulador
• El fracàs de l'estat intervencionista, dèficit públic, ineficiències de l'administració pública, captura de la política; asimetries informatives
• Canvi en el paper de l'estat: de productor directe de serveis a simple àrbitre i jutge

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

• L'estat fixa els criteris i els estàndards mínims, la societat (i les seves empreses) s'ocupen d'oferir concretament el servei
• major eficiència (però, menor qualitat en absència de regulació)
• la regulació com a nou model d'intervenció (governance):
  • fixar regles i normes
  • recollir i difondre informació
  • modificar el comportament dels actors
• El capitalisme de la regulació i les agències de regulació. TEMA 3. LA UNIÓN EUROPEA Se basa en un triángulo: Comisión

E.P. Consejo Cada vértice del triángulo tiene un presidente diferente. MIRAR POWER UE. 11/02/ TEMA 4 – LA UE Y LA GOBERNANZA MULTINIVEL ¿Qué diferencia hay entre gobierno y gobernanza? Gobernanza es la manera mediante la cual las sociedades, comunidades, toman decisiones. Conjunto de reglas e instituciones mediantes las cuales se toman decisiones más importantes que afectan a los ciudadanos. Gobierno: es un grupo de personas que lleva el control de una nación, organización o comunidad. En grandes grupos, el gobierno es elegido entre los miembros. En pequeños grupos, el gobierno puede ser todo el grupo. Gobernanza: Es la acción o manera de gobernar, la manera en que se ejerce el poder para gestionar los asuntos de una nación, organización o grupo. Los gobiernos son un actor más de la gobernanza. Bien público y política pública: Bien: Sanidad, política: leyes/reformas de la sanidad. Los gobiernos solos no pueden responder a todas las demandas, en algunos casos no son los más indicados para provenir bienes públicos.

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

S&D serían socialistas en España.

Gobernanza multinivel: Acción coordinada de UE, Estados miembros y entes regionales y locales. Principios:

• Subsidiariedad: cuando nuestro gobierno más cercano no es capaz de garantizarnos el bien es cuando tiene que entrar en juego otra institución más alejada, cuando el ayuntamiento no nos puede proporcionar el bien entra en juego el consejo comarcal, sino las provincias luego las CCAA, etc.
• Proporcionalidad:
• De asociación 18/02/ TEMA 5 - Las instituciones de gobierno (1): división de poderes Formes d’estat i formes de govern
• Aquesta diferència radica en que les formes d’estat tenen en consideració la distribució espacial del poder. Tenen en compte el territori.
• Les formes de govern fan referencia a la distribució funcional del poder. Es creen determinats organismes/institucions als quals se’ls atribueix funcions.
• Formes d’estat: Estats unitaris, estats federals, Confederació d’estats,... (out of this classification: Estats multi-ètnics, estats plurinacionals...)
• Formes de govern: (defin. Tradicional) Monarquia: acord amb les lleis/bé comú exercit per un; Aristocràcia: acord amb les lleis exercits per uns pocs; Democràcia: acord amb les lleis exercits per molts. DEMOCRÀCIA: “La democràcia és la pitjor forma de govern si exceptuem totes les altres que s’han intentat.” Winston Churchill. Problemas de la democracia:
• Falta de participación
• Falta de control
• Contra más personas hay en la sociedad, más compleja es la democracia ya que el grupo es muy heterogéneo.
• No estamos seguros de que todos participemos igual, existen élites que pueden capturar el poder. A veces el estado no es representación de todos sino de unos pocos grupos. “Un demòcrata no necessita creure que la majoria sempre prendrà una decisió assenyalada. No obstant això, hauria de creure en la necessitat d’acceptar la decisió de la majoria, sigui assenyada o insensata, fins que arribi el moment en què la majoria prengui una altra decisió.” Bertrand Russel. Toleramos las decisiones que toma la mayoría porque aceptamos la rotación de cargos y, además, tenemos la certeza de que los que estén en ese momento en el poder no podrán hacer cambios radicales (gracias a las leyes constitucionales….))

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

ASAMBLEES I PRESIDENTS

Els diferents règims polítics poden ser definits mitjançant dues variables:

1. Les relacions formals entre institucions
2. El Sistema de partits polítics Des de la monarquia absoluta a règims mixtos mitjançant la creació d’una assemblea amb el poder de contrastar les decisions del monarca.

• Règim presidencialista vs. Règim parlamentari
• US Constitution vs. Westminster model Presidencialisme el trobem bàsicament al continent Americà, el parlamentari a Europa. RÈGIM PARLAMENTARI (1)
• Neix al regne unit com a model per controlar i limitar el poder de la monarquia (Who controls whom?)
• Fórmula dual entorn d’un primer ministre unipersonal i el parlament; les dues institucions són mútuament dependents.
• El parlament tria el primer ministre (es forma una majoria legislativa que dóna suport al gabinet executiu  primer ministre, si no hi ha majoria s’ha de trobar un acord amb altres partits a l’hora d’escollir executiu) i pot – en algun cas – destituir el primer ministre o alguns dels ministres del gabinet.
• El primer ministre , d’altra banda, pot dissoldre el parlament i convocar noves eleccions. Hi ha una relació de dependència entre els dos, el parlament ha de tenir confiança en el president i viceversa. RÈGIM PARLAMENTARI (2)
• Parlamentarismo de un solo partido (UK, SP)
• Elevada concentración del poder (un único partido puede llegar a controlar parlamento y gabinete).
• Un solo partido puede formar gabinete con un apoyo mayoritario en el parlamento.
• El primer ministro predomina sobre el gabinete y aún más sobre el parlamento (cfr. Acción colectiva)
• Parlamentarismo multipartidista (GER, ITA)
• Gabinetes de coalición entre múltiples partidos
• Relaciones más equilibradas entre instituciones porque los partidos son llamados a negociar frecuentemente y sobre diferentes aspectos.
• Bloque legislativo. RÈGIM PRESIDENCIALISTA (1)
• Cap d’estat és alhora cap del govern
• Eleccions separades per a la presidència i l’assemblea
• Govern unificat quan el president compta amb una majoria d’escons a l’assemblea (superpresidents; concentració de poders)
• Govern dividit quan el president no té majoria a l’assemblea (punt mort o impàs legislatiu; conflicte interinstitucional) Als EEUU està passant ja que el president és demòcrata i l’assemblea té majoria republicana. OBAMA A PARTIR DE 2013.

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

POWER 4 – ELS PARTITS POLÍTICS

PER QUÈ HI HA PARTITS POLÍTICS?

• Un partit polític és una organització d’individus formada per competir pel poder polític i proveir béns públics en formes de polítiques públiques.
• Partits Endògens: segle XVIII en el marc d'eleccions i assemblees representatives tradicionals, com candidatures col · lectives (comitès electorals) i coalicions legislatives (grups parlamentaris) (llistes tancades que els ciutadans haurien de votar en bloc)
• Partits Exògens : en èpoques modernes s'amplien els números de la participació. Això implica un canvi en les organitzacions polítiques que sorgeixen d'agrupació al voltant d'una o més propostes polítiques
• països centrals vs perifèrics : resistència a les imposicions lingüístiques, religioses o polítiques. Sorgiment de partits regionals que reivindiquen la identitat cultural de certs grups
• Església vs Estat : control de l'educació i l'ordenament de les demandes socials. partits confessionals vs laics
• partits urbans vs agraris
• capitalistes vs treballadors : la defensa de la propietat, sindicats, partits socialistes; moviments obrers dreta vs esquerra. LES FUNCIONS DELS PARTITS POLÍTICS
• proposar una política pública innovadora sobre algun tema col · lectiu a l'agenda (només uns pocs temes entren l'enorme quantitat de potencials béns col · lectius, agenda política i càlcul interessat)
• Desenvolupar l'acció col · lectiva mitjançant el lideratge i altres incentius organitzatius (els partits seleccionen candidats per les eleccions a escons, per als llocs d'alcalde, governador, etc.)
• Competir a les eleccions i exercir influència i poder en assemblees i governs (els membres dels partits aporten els individus que poden ocupar els càrrecs executius; partitocràcia) Socialització política i creació d'opinió; Formació d'elits polítiques; Canalització de peticions de la població cap als poders; Reforçament i estabilització del sistema polític ….Pel que fa a la relació societat-Estat :
• ordenen la multiplicitat d'opcions electorals; encoratgen la participació política, la concurrència als comicis i l'assistència a actes públics; Harmonitzen interessos sectorials integrant-los en un programa comú; Fomenten la socialització política .... Pel que fa a la interacció amb les institucions polítiques
• Reclutament, formació i selecció de potencials líders polítics; garanteixen la renovació de les autoritats mitjançant el consens i l'acceptació de les regles de la competència; Control dels representants; Reforçament i estabilització del sistema polític

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

ACTORES Y ACCIÓN COLECTIVA EN LOS PARTIDOS POLÍTICOS

UN JUEGO DE DOS NIVELES

TIPUS DE PARTITS POLÍTICS

• Partits de quadres : nivell baix de afiliació i regles internes restrictives. Això implica top- down decisió-making; forta autonomia de la coalició dominant (o oligarquia política)
• Partits de masses : alta afiliació i regles participatives; Primers partits socialistes i cristians-demòcrates; abundants recursos organitzatius i de campanya, alta participació, eleccions primàries
• Partits de militants : propostes polítiques més radicals sobre uns pocs temes escollits, nucli estable i fidel de votants molt interessats en aquests temes;
• ... De tota manera, en temps moderns les distincions entre partits polítics tendeixen a disminuir en la mesura que tots actuen sota estructures d'incentius similars.

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

LA REGLA DE LA MAYORÍA : Supone aceptar una decisión que a lo mejor no comparto.

• La introducció de la regla de la majoria representa un dels canvis més innovadors
• Això suposa l'acceptació de complir una decisió que no es comparteix
• 'L'acte de la majoria passa per ser l'acte del tot' (J. Locke)
• .. de tota manera ineficiència evident de la regla de la unanimitat (paràlisi i descontentament)
• Fins a 2 alternatives o candidatures, la regla de la majoria obté resultats satisfactoris i permet triar un líder o prendre decisions
• Amb més de 2 alternatives, l'elecció del procediment (què majoria?) Pot afectar de manera significativa els resultats de l'elecció Mayorías:
• Absoluta: más de la mitad de los votantes.  Mayoría simple: 50+  Mayoría calificada: 2/3, 3/5…
• Relativa o pluralismo: El grupo relativamente más numeroso (aunque no llegue a la mayoría absoluta) (a veces requiere un mínimo de votos) En términos de consentimiento es mejor la primera y en términos de eficiencia la segunda porque siempre saldrá una decisión. EL VOTANTE MEDIO
• els electors voten el partit polític que es compromet a la posició política més propera a les seves preferències
• preferències de bec únic
• una única dimensió
• decidint en una elecció per vot de majoria
• Dos partits polítics / alternatives
• El candidat guanyador (o l'elecció guanyadora) serà el guanyador ideal del votant mitjà, el que té un nombre igual de conciutadans a la seva "esquerra" i al seu "dreta". Anthony Downs (1957), on va demostrar que els partits polítics en un sistema electoral en què es resulta elegit per majoria relativa mouran racionalment les seves plataformes cap al punt preferit del votant mitjà. En democracia nos gustan aquellas decisiones que aceptan la mayoría. Campana de Gauss: la mayoría de votos se concentran en el medio.

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos

Votante Medio

Votos

Izquierda Derecha

(pag. 252, 253, 254, CHAPTER 11, J. Colomer, 2009) MEDIA ARITMÉTICA: Corresponde a la suma de todos los datos dividido por el número total de ellos. Es lo que se conoce como "promedio". MODA: Corresponde al valor que más se repite. También se la utiliza para describir la forma de algunas distribuciones. Puede ocurrir que en un conjunto de datos no haya moda, como en: 3; 4; 7; 9; 10; 11; 13. O también que haya varios valores con la mayor frecuencia, en estos casos la moda queda indeterminada. MEDIANA: La mediana es aquel valor que ocupa el lugar central, de modo que la mitad de los casos queda por debajo de ese valor y la otra mitad por encima. Por ejemplo si consideramos: 2; 3; 5; 7; 11 ; 13; 16; 18; 25. La mediana es M = 11. Si el conjunto de valores es un número par, entonces se calcula la media aritmética a los dos valores del centro. MAYORÍA CON SEGUNDA VUELTA

• eleccions presidencials de molts països actualment (Lacs)
• garanteix sempre un guanyador
• majoria de vots en la primera volta...
• ... Però en una segona volta l'elecció pot reduir als dos candidats més votats per tal d'assegurar un suport majoritari a un d'ells
• Competència de múltiples partits en la primera volta + formacions d'àmplies coalicions en la segona volta
• mètodes diferents = resultats diferents
• el candidat preferit pel votant mitjà podria obtenir menys vots que altres dos candidats més extrems en la primera volta i quedar eliminat

PROHIBIDO FOTOCOPIAR

Descárgalo en Unybook.com, más barato que fotocopiarlos