¡Descarga Agents físics utilitzats y más Apuntes en PDF de Fisioterapia solo en Docsity!
TEMA 1
Definició FISIOTERÀPIA : Conjunt de mètodes que mitjançant l’aplicació d’agents físics: cura, preveu, recupera i adapta a les persones afectades de disfuncions somàtiques i orgàniques, o a les que es vol mantenir amb un nivell òptim de salut.
• Agents físics utilitzats:
• FRED (crioteràpia)
• CALOR (termoteràpia)
• AIGUA (hidroteràpia)
• CAMPS MAGNÈTICS (magnetoteràpia)
• ELECTRICITAT (electroteràpia)
• TERÀPIA MANUAL (massatge, mobilitzacions articulars, estiraments musculars)
• Camps de treball:
• Traumatologia
• Geriatria
• Neurologia
• Reumatologia
• Pneumologia
• Patologia esportiva
• Patologia cardiovascular
• Cirurgia plàstica
• Psiquiatria
• Ginecologia
• Pediatria
REHABILITACIÓ: procés d’assistència mèdica dirigit a desenvolupar les capacitats funcionals i psicològiques del individu que s’han perdut o s’han vist afectades com a conseqüència d’una lesió, traumatisme, patologia, etc.
• Equip rehabilitador :
• multidisciplinari (No relació directa)
• interdisciplinari (col·laboració directe entre tots).
FISIO METGE ENFERMERIA
PODÒLEG PACIENT TERAPEUTA OCUPACIONAL
TREBALLADOR ORTOPEDA LOGOPEDA PSICÒLEG
SOCIAL
• METGE: especialista, rehabilitador
• Realitza un diagnòstic.
• Sol·licita proves complementàries per precisar el diagnòstic.
• Pren decisions del tipus de tractament.
• Deriva el pacient al professional adequat.
• INFERMERIA:
• Realitza cures, control de la medicació, etc.
• Canvis posturals.
• Hospitals.
• Residències geriàtriques.
• TERAPEUTA OCUPACIONAL:
• Realitza adaptacions per a que els malalts puguin duu a terme activitats de la vida diària ;
higiene, alimentació, etc.
• Es basa en la realització d’un treball com a activitat física per curar-se.
• Residències geriàtriques (la gent gran perd facultats precises amb lo que l’anterior punt és
important).
• LOGOPEDA:
• Tractament dels trastorns del llenguatge i audició.
• Malalts neurològics: hemiplegies 1.
• Escoles especials.
• PODOLEG:
• Tractament dels trastorns del peu que poden influir en la postura.
• Confecció de plantilles, etc.
• Esportistes.
• PSICÒLEG:
• Residències geriàtriques.
• Centres de dia.
• Centres ocupacionals.
• Escoles especials.
• TREBALLADOR SOCIAL:
• Tracta els problemes socials a partir de la detecció de determinades carències, dificultats i
necessitats de la població
• Tramitar ingressos en centres socio-sanitaris
• Tramitar ajudes tècniques, cadires de rodes, etc.
• Residències geriàtriques, hospitals, centres d’atenció primària (CAP).
• ORTOPEDA:
• Confecciona fèdules, ortesis per corregir o evitar les deformacions del cos.
• Pacients amb limfoedema post-mastectomia.
• RADIÒLEG
• INEF
• ENTRENADOR
• MESTRES D’EDUCACIÓ ESPECIAL
• DIETISTA
FUNCIONS DEL FISIOTERAPEUTA :
• Realitza el DIAGNÒSTIC DE FISIOTERÀPIA.
• Establir i aplicar els tractaments fisioterapèutics.
• Coordinar-se amb els professionals del equip interdisciplinari i informar del tractament i l’evolució
del pacient.
• Aconsellar a familiars i personal responsable del pacient sobre les pautes de col·laboració al
programa fisioterapèutic establert. (La feina ha de seguir a casa amb l’ajuda de familiars, etc.)
• Intervenir en els programes preventius d’educació sanitària, salut escolar i laboral.
• Participar en la formació sanitària del personal col·laborador i a càrrec seu en l’àmbit fisioterapèutic
(ensenyar a alumnes de fisioteràpia amb la teva experiència).
Diagnòstic de fisioteràpia : És un procés d’anàlisi de les deficiències, discapacitats i handicaps observats i/o estudiats en cada pacient. (informe sobre l’evolució, estat, patologies, etc. del pacient) Les deduccions permeten:
(^1) Exemple: hemiplegia dreta: afecta al àrea del llenguatge, a vegades o generalment no parla o ho fa amb
dificultat.
Important : definir quina funció està alterada i perquè ho està. (“què creus i perquè creus que li passa allò”).
EXPLORACIÓ F 0 E 0 Preguntar, Mirar, Palpar, Moure.
1. Anamnesi: dades personals, antecedents patològics (malalties importants patides, intervencions
quirúrgiques, etc.), preguntar pel dolor si existeix (localització del dolor, si és localitzat o general, si és irradiat o gradual, temps d’evolució del dolor, tipus de dolor: mecànic o inflamatori, dolor associat a alguna activitat, intensitat del dolor) preguntar per altres símptomes com pèrdues de sensibilitat, de força, etc.
2. Observació: inspecció visual. Globalitat: un problema moltes vegades és conseqüència d’altres
problemes. El dolor acabarà sortint a la zona més dèbil, per lo que vindrà el pacient a la consulta. Em de pensar quina és la causa del dolor. Pensar globalment en el cos del pacient i no centrar- nos exclusivament en el lloc del dolor del pacient. Primer a observar: postura. Ens donarà molta informació de problemes físics que pateix el pacient, punts crítics fàcils de sobrecarregar; també podem obtenir informació sobre el caràcter , si acceptaria un tipus o no de tècnica (segons la morfologia accepten millor unes tècniques o altres); podem observar l’asimetria del pacient que segueix el patró postural (realment res és simètric). Observar el patró de la marxa, petits problemes en articulacions que provoquen irregularitats en la marxa. Canvis en la pell, si hi ha edema, deformitats, ferides, etc. ( tot el que pugui ser anormal ).
3. Palpació: palpar bé, saber què palpem i perquè. Alteracions de la temperatura local, si hi ha
edema (si hi ha líquid retingut, al pressionar queda el dit marcat). Possibles vessaments articulars. [Aquests signes solen sortir en inflamacions 2 ]. També alteracions estructurals com una fractura, adherències en els teixits tous (punts de fibrosi) són molt habituals després d’un període d’immobilització o lesions cròniques o postoperatoris. Punts de fibrosi, “teranyina” que uneix els diferents teixits que impedeix els moviments (les diferents capes de teixits han de tenir moviments independents entre elles). Palpar els punts dolorosos per precisar el diagnòstic.
4. Inspecció articular: capacitat funcional de l’articulació afectada, si impedeix fer amb normalitat
les funcions diàries. Dir al pacient que mogui com si fos el moviment de la vida diària per veure el grau d’afectació ( què pot realitzar i fins a quin punt )
• Goniometria : sistema per valorar l’amplitud de moviment amb el goniòmetre.
• G. Activa : el pacient realitza el moviment fins on pot
• G. Passiva : el fisioterapeuta incrementa el moviment fins al límit des del límit
actiu. Conèixer els graus normals de moviment de les articulacions.
• END FEEL : barrera de moviment, sensació subjectiva que té el fisioterapeuta quan
s’arriba al límit del moviment.
• Dur : no diferència entre actiu i passiu.
• Tou : si permet uns graus més de moviment del fisioterapeuta (millor pronòstic
que el dur).
- exemple: com diferenciar una patologia articular d’una tendinosa. En una capsulitis retràctil de l’escapulohumeral. Al fer abducció de forma activa pot ser articular o tendinosa. Al fer-ho de forma passiva: articular F 0 E 0 farà mal. Tendinosa F 0 E 0* no farà mal. ***** Moviments contra resistència per buscar el tendó específic.
(^2) Inflamació: ha d’haver-hi un agressió (interna o externa) amb destrucció i/o afectació de la cèl·lula de la
zona. La reacció del cos és aportació de sang per nodrir la zona afectada i recuperar-se (VASODILATACIÓ) augment de l’espai intersticial i la pell es dilata. Edema: augment de l’espai intersticial i l’arribada de sang fa que augmenti la temperatura local de la zona. Envermelliment de la zona degut a la sang. Podria haver-hi també un hematoma: es trenquen els capil·lars sanguinis i surt sang a l’espai intersticial.
Signes clínics: dolor, calor (augment de la temperatura), envermelliment, tumor (tumefacció o edema), impotència funcional.
5. Inspecció muscular: valorar la contractibilitat muscular i la coordinació neuromuscular. Ens
informen sobre la capacitat de contracció d’un múscul (capaç de contraure’s amb normalitat) i si és capaç de fer-ho de forma coordinada. Si el moviment no és coordinat pot ser per problemes del sistema nerviós central o perifèric. Elasticitat muscular : observar si el múscul és elàstic o no. Moltes patologies comporten una pèrdua d’aquesta amb l’escurçament degut a un període d’immobilització temporal de la zona Força muscular :
• Balanç muscular : com evoluciona el pacient classificant la força amb l’ Escala de
Daniels. Valors de 0 a 5.
• Valor 0 : múscul paralitzat (no és capaç de fer res, al palpar i demanar
contracció no notem res).
• Valor 1 : al demanar la contracció muscular no és capaç de fer moviment però
si fibril·lació al ventre muscular. Palpem.
• Valor 2 : múscul capaç de provocar moviments desgravats.
• Valor 3 : moviments contra gravetat.
• Valor 4 : moviments contra gravetat i alguna resistència mecànica
• Valor 5 : força normal del múscul sà.
Objectiu: tornar el múscul al valor 5.
• Dinamometria: valor objectiu de la força que és capaç de realitzar un múscul.
Dinamòmetre : quantifica el valor de la força de la que és capaç el pacient. Valorar el to muscular: tensió d’un múscul en repòs, encarregat del manteniment postural. Aquest es pot veure alterat bàsicament per:
• HIPOTONIA: to per sota de lo normal ( múscul flàccid ). Sol donar-se per
problemes del SNP.
• HIPERTONIA: les molt severes: espasticitat (pot provocar moviments
articulars sense proposar-s’ho. Problemes del SNC
La valoració del to muscular es fa utilitzant l’observació i la palpació.
6. Proves especials: ajuden a definir un diagnòstic, a identificar una patologia. Gairebé totes les
patologies tenen certes proves que faciliten la seva detecció. Al fer la prova el dolor s’accentua.
7. Proves complementàries: aportades pel pacient com ressonàncies magnètiques, radiografies,
electromiogrames… etc.
FI DE L’EXPLORACIÓ FUNCIONAL DEL PACIENT
TÈCNIQUES DE LA FISIOTERÀPIA
Cinesiteràpia – Mobilitzacions (tractar mitjançant el moviment) Doble objectiu: millora del moviment articular i millora i normalitat del to muscular (amb la normalització del to muscular contribuïm a la millora de la postura).
ACTIUS : el pacient utilitza la seva pròpia força per realitzar els moviments.
a.1. Voluntaris : el pacient el “vol” realitzar. a.1.1. Lliures : no hi ha oposició al moviment. a.1.2. Assistits : força externa ajuda al pacient a fer el moviment voluntari i ell també col·labora. a.1.3. Resistits o contrarresistència : força externa o el fisioterapeuta s’oposa al moviment que realitza el pacient. Objectiu: intentar guanyar força muscular.
*Artrosis F 0 E 0CALOR (provoca millor hidratació i mobilitat de l’articulació) Artritis F 0 E 0FRED (desinflama l’articulació)
• MAGNETOTERÀPIA: consisteix en aplicar camps magnètics amb finalitat terapèutica.
Aconseguim millorar la fixació del calci a nivell ossi. L’os es construeix i destrueix constantment, si no es construeix (osteoporosi) aplicar aquesta tècnica. ALGODISTROFIA SIMPATICO-REFLEJA DE SÜDECK : pacients amb lesions a extremitats i a nivell distal. Pacients de mitjana edat, gent gran. En fractures de turmell, de canell… al estar un temps immobilitzat amb lo que aniria desapareixent el dolor però això no passa i va a pitjor amb lo que tenim més dolor i menys mobilitat. Reacció del sistema nerviós vegetatiu (simpàtic) alterat pel dolor que provoca un augment del dolor, edema important a la zona, canvis en l’aspecte de la pell i osteoporosi localitzada.
• HIDROTERÀPIA: utilitzar l’aigua i les seves propietats amb finalitats terapèutiques. Termo i
crioteràpia amb aigua (banys alterns) per exemple per a edema circulatori (cames inflades). Utilitzant la pressió de l’aigua podem alleugerir pressions musculars, contractures. També es pot utilitzar com a mitjà per resistir o assistir moviments per a la millora d’aquests, tonificació muscular…
• POLEOTERÀPIA: utilització d’un sistema de politges, cordes i pesos amb finalitat terapèutica.
Es realitza normalment dins la GÀBIA DE ROCHER on podem fer traccions mecàniques, suspensions (facilitar el moviment en un pla desgravat).
• MECANOTERÀPIA: utilització de màquines simples amb finalitat terapèutica. Màquines com
les barres paral·leles de marxa, escales, rampes, pla inclinat (camilla que pots graduar la posició en la què la posaries), taules de mà (molts objectes als que poder manipular de la vida cotidiana) sistema de tracció mecànica (sobretot per columna), plats de BOHELER i FREEMAN (usats en propiocepció).
• TÈCNIQUES ESPECIALS:
Tècnica de KABAT : facilitació neuromuscular propioceptiva. Pacients traumatològics, neurològics… reforçar la seva musculatura. Tècnica de BOBATH : de propiocepció. Pacients neurològics (emiplègies, paràlisis cerebrals…). Elimina patrons posturals anormals i crea de més normals. També intenta reeducar la marxa. Tècnica de SCHRÖTH : reeducació tridimensional de l’escoliosi. Tècnica de KLAPP : pacients amb escoliosi o deformitat de columna. RPG : Reeducació Postural Global.
CAS CLÍNIC
Pacient : lesió del lligament lateral intern del genoll
• Diagnòstic mèdic : ruptura parcial del lligament lateral intern del genoll
• Tractament mèdic : immobilització amb guix (6 setmanes) fàrmacs antiinflamatoris (AINES:
antiinflamatoris no esteroideos)
• Resultat de la valoració funcional (fisio) :
Dèficit de la mobilitat articular Atròfia muscular (quàdriceps 2, isquiotibials 3) Osteoporosi post-traumàtica Edema extremitat inferior Disminució de l’estabilitat articular
PROTOCOL DE TRACTAMENT DEL FISIOTERAPEUTA:
Dèficit de la mobilitat articular.
• Termoteràpia
• Mobilització manual passiva
Atròfia muscular
• Electroteràpia estimulativa (quàdriceps 2)
• Mobilització activa voluntària (isquios 3)
• Moviments assistits i lliures.
Osteoporosi
• Magnetoteràpia
• Treball isomètric^3
Edema
• Crioteràpia
• Hidroteràpia. Banys alterns
• Derivació circulatòria (massatge circulatori) drenatge.
Inestabilitat (la treballarem en una segona fase del tractament)
• Tonificació muscular interna del genoll
• Tècniques propioceptives especials
Després del tractament diari: CRIOTERÀPIA.
NOVA VALORACIÓ FUNCIONAL:
Millora el moviment articular Augment de la força muscular. Quàdricep 4, isquios 4. Pèrdua de certa descalcificació No edema Inestabilitat Dolor
SEGONA FASE DEL TRACTAMENT
1.Moviment articular:
• Teràpia manual passiva
2.Tonificació muscular
• Mobilitzacions actives resistides
3.Osteoporosi
• Magnetoteràpia
• Treball isomètric
5.Inestabilitat
• Exercicis tonificants musculatura interna
• Reeducació propioceptiva
6.Dolor
• Corrent analgèsica
• Ultrasò
Després de cada sessió: CRIOTERÀPIA
TERCERA FASE: ESPORTISTA
REENTRENAMENT A L’ESFORÇ.
TRACTAMENTS EN FISIOTERÀPIA
1. Preventiu
(^3) Treball muscular: es contrauen de forma isotónica (moviment articular), o isométrica (es contrau el
múscul pero no hi ha moviment articular.
1..b..v Transversal
1..b..vi Vertical o longitudinal
***** En quansevol moviment que estudiem en una articulació, el pla i l’eix són perpendiculars: Eix sagital/pla frontal F 0 E 0ABD Eix transversal/pla sagital F 0 E 0FELXIÓ – EXTENSIÓ Eix vertical/pla transversal F 0 E 0ROTACIÓ
1..c MOVIMENTS DEL APARELL LOCOMOTOR :
Pla frontal – eix sagital : ABD ADD DESVIACIÓ (articulació canell: radial i cubital) INCLINACIÓ (columna vertebral: cap a la dreta i esquerra) SUPINACIÓ PRONACIÓ Pla sagital – eix transversal: FLEXIÓ EXTENSIÓ FLEXIÓ PALMAR I DORSAL FLEXIÓ PLANTAR I DORSAL AVANTVERSIÓ PÈLVICA RETROVERSIÓ PÈLVICA AVANTPULSIÓ DE LA CINTURA ESCAPULAR RETROPULSIÓ DE LA CINTURA ESCAPULAR Pla transversal – eix longitudinal: ROTACIÓ: interna – externa (extremitats), dreta – esquerra (tronc) ABD HORITZONTAL en flexió de 90º ADD HORITZONTAL en flexió de 90º
Altres: CIRCUNDUCCIÓ: moviment combinat: flexió, extensió, abd, add i rotacions. INVERSIÓ I EVERSIÓ del peu: eix de Henke^4_._
• Flexió plantar + add + supinació
• Flexió dorsal + abd + pronació
MOVIMENTS DEL POLZE:
Punt de vista anatòmic punt de vista funcional ABD EXTENSIÓ ADD FLEXIÓ FLEXI ABD EXTENSIÓ ADD
.a POSICIONS ARTICULARS :
• Neutre: posició articular en què tots els moviments tenen un valor de 0º. Es refereix a
l’articulació en concret.
• Repòs: l’articulació en una situació de mínima tensió i pressió sobre l’estructura
capsulolligamentosa i miotendinoses. S’utilitza en processos inflamatoris, processos àlgics (dolorosos), enllitats, durant les sessions de rehabilitació. PRECAUCIÓ: pot provocar retraccions dels teixits tous. Posicions de repòs més freqüents:
• Gleno-humeral: lleugera ABD i rotació interna
• Colze : flexió 45º aprox.
• Canell : lleugera flexió palmar 10 – 15º
• Polze : flexió + oposició
(^4) Eix de Henke: surt per la cara interna dels astragals i calcani. Travessa pels metatarsians.
• Dits : lleugera flexió
• Coxofemoral : lleugera flexió + rotació externa
• Genoll : flexió 20 – 25º
• Turmell : flexió plantar + supinacó (inversió) F 0 E 0petit moviment d’inversió.
• Funcional o de funció: posició que tot i sent patològica té una certa utilitat per al
pacient. Manté l’articulació en els seus graus de mobilitat més útils. S’utilitzen en immobilitzacions amb guix, artrodesis 5 , situacions de risc de seqüel·les en determinades patologies. Les més utilitzades:
• Gleno-humeral : flexió 20º + ABD 45º + rotació interna 30º
• Colze : flexió 90º + pronació 20º
• Canell: extensió 15º + desviació cubital 15º
• Dits: lleugera flexió MTCF.
• Polze: lleugera oposició
• Coxofemoral: flexió 15º + ABD 15º + rotació externa 15º
• Genoll: extensió màxima o flexió 10 – 15º màxim
• Turmell: 90º respecte la tíbia
• Dits del peu: alineats amb l’eix longitudinal del peu
2. Mobilitat articular normal
1..d LÍMITS :
1..e Límit fisiològic : grau de moviment actiu màxim que realitza una
articulació.
1..f Límit anatòmic : grau de moviment passiu que realitza una
articulació. Sempre serà més gran que el límit actiu.
1..g Sensació terminal : la capacitat per veure i sentir la qualitat del
moviment que està testant. És molt important per poder fer un bon diagnòstic. El fisioterapeuta ha de ser capaç de diferenciar:
• 1ª parada
• Sensació terminal (arribar al final del moviment)
• Parada definitiva (barrera definitiva del moviment)
.i Sensació terminal normal :
• Tova: flexió de genoll o la flexió dorsal del turmell
• Ferma: rotació interna i externa del húmer i del fèmur
• Dura: extensió del colze
.ii Sensació terminal patològica : es nota en un altre moment i amb una
altra qualitat diferent a la normal de l’articulació. Pot existir sensació terminal patològica tot i que el moviment sigui normal.
.iii Sensació terminal buida : apareix en els casos en que no es pot arribar
a sentir la sensació terminal com a resultat de que el pacient és resistit a la valoració. Pot ser provocat per dolors importants, espasmes musculars, etc.
.b GRAUS DE LLIBERTAT D’UNA ARTICULACIÓ :
• Són el número de plans en els que una articulació pot realitzar moviment.
• Moviments actius: existeixen 3 plans de moviment dependent de la capacitat
de l’articulació: un, dos o tres graus de llibertat.
• Moviments passius: en 3 plans de moviment però hi hauran plans específics
(moviments de tracció o translació passives).
.c MOVIMENTS ACTIUS : moviments fruit dels graus de llibertat actius.
• Moviments angulars (descriuen un angle).
Flexo - extensió (^5) Artrodesi: fixació quirúrgica d’una articulació.
Extensió 0 – 10º Avantbraç Pronació 85º Supinació 90º Canell Flexió palmar 80º Flexió dorsal 70º Desviació radial 15 – 20º Desviació cubital 30 – 40º
Coxofemoral Flexió 120º
Extensió 20º Abd 45º Add 30º Rotació interna 35º Rotació externa 45º Genoll Flexió 130 – 145º Extensió 0 – 10º Turmell Flexió dorsal 20º Flexió plantar 50º
• Depenen bàsicament del tipus d’articulació.
• També es poden realitzar passivament. Poden ser actius o passius.
.d MOVIMENTS PASSIUS : moviment fruit dels graus de llibertat passiva.
La teràpia manual es basa en aquests moviments. NO són moviments angulars. NO es poden mesurar. Té una amplitud molt limitada. Condiciona els moviments fruit dels graus de llibertat activa (angulars). Elastifiquen les parts toves de l’articulació. Descomprimeixen les pressions intraarticulars.
• Tipus :
• RODAMENT
Es produeix si nous punts equidistants d’una superfície articular contacten amb nous punts equidistants d’una altre superfície. Pilota rodant per una superfície.
*El sentit del rodament coincideix SEMPRE amb el sentit del moviment de l’os.
• LLISCAMENT
Es produeix si el mateix punt d’una superfície articular contacte amb nous punts d’una altre superfície. Roda frena lliscant sobre terra gelat.
*Desplaçament d’una superfície CÓNCAVA anirà en el MATEIX sentit del moviment de l’os. Desplaçament d’una superfície CONVEXA anirà en el sentit CONTRARI del moviment de l’os.
REGLES DE MOBILITZACIONS PASSIVES ESPECÍFIQUES
• Regla de CONVEX sobre CÒNCAU:
Quant el segment mòbil d’una articulació sigui CONVEX i el moviment angular estigui limitat, utilitzarem les mobilitzacions passives específiques en translació que realitzem en sentit CONTRARI al moviment angular que volem guanyar.
• Regla de CÒNCAU sobre CONVEX:
Quan el segment mòbil d’una articulació sigui CÒNCAU i el moviment angular estigui limitat, utilitzarem les mobilitzacions passives específiques en translació que realitzarem en el MATEIX sentit del moviment angular que volem guanyar.
3. Mobilitat articular patològica
1..h HIPERMOBILITAT
L’arc de moviment fisiològic està augmentat per sobre dels valors normals. Dos factors que la generen:
• Laxitud o hiperlaxitud:
Les parts toves de l’articulació presenten una extensibilitat excessiva. Poden ocasionar hipermobilitat. Risc de patir luxacions o subluxacions articulars. Síndrome de Marfan: laxitud excessiva. La hiperlaxitud s’aplica a tot la persona, no només a una articulació. Sabem que una persona és hiperlaxa per 5 paràmetres:
• Hiperextensió del colze.
• Hiperabducció del polze.
• Hiperextensió de les metacarpofalanges.
• Hiperextensió de genolls (recurbatum).
• Flexió de tronc col·locant les mans planes al terra.
• Inestabilitat articular:
Es dóna quan una articulació pateix una insuficient contenció muscular, capsular i lligamentosa. Aquesta insuficient contenció impossibilita la correcta congruència articular. Quan dues superfícies encaixen bé F 0 E 0CONGRUENTS.
PATOLOGIA ARTICULAR
PATOLOGIA DEGENERATIVA PATOLOGIA INFLAMATORIA
ARTROSI ARTRITIS
Primera estructura que es lesiona: primera estructura que es lesiona: Cartílag hialí membrana sinovial
Tractament: moviment sense fatiga tractament: repòs i fred (general) i calor (en general)
Espondilitis anquilosants o anquilopoyetica o malaltia de BECHTEREV: Pertany a la patologia d’artritis, fa referència a les vèrtebres, provoca una inflamació. Afecte a les articulacions sacro – ilíaques ( sacroileitis ). Passa per diferents graus fins que fusionen/destrueix les dues superfícies articulars acabant amb la sacro –ilíaca i va pujant per la columna. NO TÉ CURA. Trobem a un pacient amb la columna recte, cifosi dorsal molt pronunciada cap endavant, moviments molt limitats. Afecte més als homes, hi trobem un factor genètic que la condiciona. Comença de molt jove (22/23 anys). Es presenta un antígen (HLB27) concret que presenta aquesta malaltia.
ARTROSI:
Afecta al cartílag hialí/articular. Format per dues caper de fibres de col·lagen. La més superficial segueix el contorn de la superfície articular (més prima) i és la capa que rep el fregament de la capa de cartílag de la superfície veïna. Per tant, té una gran resistència al fregament. La més profunda és de major amplitud, adherida al os subcondral F 0 E 0proporciona resistència a la tracció. Les cèl·lules precursores del cartílag són els CONDRÒCITS. Molècules: AGREGATS DE PROTEOGLICAN que tenen una gran capacitat per captar aigua i així hidratar al cartílag. Proporcionen gran resistència a la compressió al ser llis F 0 E 0moviment uniforme. NO ESTÀ IRRIGAT. Això implica que els nutrients de la sang no li arriben per lo que no es podrà regenerar. NO ESTÀ INERVAT. Això implica que no hi arriben nervis i al desgastar-se no fa mal amb lo que complica el diagnòstic.
DEFINICIÓ D’ARTROSI: patologia articular degenerativa crònica. Provoca lesions en el cartílag articular i també provoca lesions en l’os subcondral o epifisari.
Es considera desgast articular com a patològic quan:
• Sigui precoç, per exemple si apareix als 23 anys.
• Doni símptomes com dolor mecànic, d’arrencada, disminució de la mobilitat, etc.
• Evolució ràpida.
Les articulacions més afectades són:
• Genoll ( gonartrosi )
• Maluc ( coxartrosi )
• Mans (més sovint: articulació trapezimetacarpiana del polze F 0 E 0 rizoartrosi )
Les interfalàngiques dels dits llargs apareixen nòduls a nivell postero – lateral. L’artrosis es coneix amb el nom dels nòduls, com per exemple: NÒDULS D’HEBERDEN (interfalàngiques distals) o NÒDULS DE BOUCHARD (interfalàngiques proximals).
• Columna cervical i lumbar, on hi ha molta mobilitat ( cervicoartrosi i lumbartrosi )
A nivell de la columna afecta al disc intervertebral.
• Lesions del cartílag articular:
• Punt de vista MACROSCÒPIC:
SA ARTROSI
Blanc – blavós grogós Llis rugós – irregular (pot presentar ulceracions) Brillant/lubrificat mate
• Punt de vista MICROSCÒPIC:
ARTROSI
Deshidratat (es va agreujant) Desestructurat les fibres de col·lagen
Com a conseqüències trobem una pèrdua d’alçada degut a la deshidratació i la desestructuració de les fibres de col·lagen. Disminueix la distància de l’interlinea articular que podem veure a les radiografies F 0 E 0 PINÇAMENT DE LA INTERLÍNIA.
• Lesions a nivell de columna:
Trobem que el disc intervertebral que facilita el moviment entre dues vèrtebres amb el temps es degenera la part de l’anell fibrós (fibres cartilaginoses) que envolten el nucli pulpós (de consistència gelatinosa). El nucli és esfèric però amb els anys perd la forma i per tant també la seva funció d’amortiguació de càrregues i mobilitat.
• Lesions a nivell de l’os subcondral o epifisari:
• Esclerosi subcondral:
Augment de la densitat òssia subcondral. Augmenta la superfície de l’os amb una superfície molt irregular que afavoreix al desgast del cartílag. En una radiografia es veu molt més blanc i ossos més propers entre si.
• Osteofits:
Espícules òssies que es formen en els marges articulars. Pot anar creixent de forma ràpida, es poden arribar a fusionar i formar un pont ossi: SINDESMOFIT. Si es treuen els osteofits hi ha possibilitats de que tornin a aparèixer.
• Geodes:
Cavitat pseudoquístiques que apareixen en l’os epifisari. Dins de l’os hi ha zones on s’ha buidat l’os, són relativament petites
• Lesions a nivell de la membrana sinovial:
En algunes fases de l’artrosi el pacient pot presentar sinovitis (inflamació de la membrana sinovial per un excés de líquid sinovial F 0 E 0derrame articular). Sol apareixen en les fases de descompresió de l’artrosi: poden augmentar els símptomes de l’artrosi. Mai sabem quan apareixen. Limitar el tractament habitual per l’agreujament de l’artrosi.
ETIOLOGIA (signes habituals):
A. Artrosi primària: causa desconeguda. Coneguda com ARTROSI IDIOPÀTICA.
B. Artrosi secundària: causa coneguda.
B..a Sobrecàrregues mecàniques : de tipus dinàmic o estàtic.
B..b Microtraumatismes de repetició : moviments repetitius que aïlladament no
semblen importants però que al fer-ho de forma repetida provoca una lesió, exemple: colze de tenista.
B..c Traumatismes directes de l’articulació : qualsevol lesió traumàtica. Aquesta
provoca que l’articulació no funcioni com sempre i amb el temps provoca un desgast.
B..d Obesitat : sobrecàrrega mecànica permanent que condueix al desgast.
B..e Malformacions o malposicions articulars : provoquen un desgast prematur.
B..f Factor genètic : com l’artrosi de mans que és molt habitual en dones i hi ha
predisposició genètica.
Tendències anatòmiques vs. Tendències mecàniques:
TENDÈNCIA ANATÒMICA : ve donada per l’orientació de la diàfisi femoral. ‘eix anatòmic del fèmur provoca la tendència a augmentar el VALG de genoll. El lligament lateral intern del genoll és l’element que evita el valg, segons la seva laxitud tindrem més o menys tendència al valg (les dones som més laxes per lo general per lo que és més comú).
TENDÈNCIA MECÀNICA : tendència gravitacional mecànica. La línia de gravetat pasa pel compartiment intern del genoll, on recau el pes, això provoca una tendència gravitacional mecànica al VAR de genoll. Amb els anys s’accentua aquesta tendència mecànica.
b) Pla Sagital :
a)..c FLEXUM : certa flexió permanent. La falta d’extensió es deu a retraccions
musculars (habitualment) com el iliopsoas, que sol ser el principal causant. Ho podem trobar amb pacients enllitats o amputats.
a)..d RECURVATUM : hiperextensió de genoll.
El flexum pot portar més problemes que el recurvatum al tenir el genoll en extensió, estant drets hi ha una petita hiperextensió de 2 o 3º que permet relaxar la resta de músculs. El flexum pot provocar lesions al cartílag articular (osteocondritis) a la ròtula (queda immòbil) que impedeix la relaxació de la resta de músculs.
c) Del peu :
c)..a Pla FRONTAL : (articulació subastragalina)
• Var de Calcani : el calcani es desalinea sobre l’astragal cap a la línia mitja del cos
(respecte l’eix tibial) l’eix de càrrega recau sobre la part externa del peu.
• Valg de Calcani : el calcani es desalinea sobre l’astragal cap a la part externa (s’allunya
de la línia mitja) l’eix de càrrega recau sobre la part interna del peu.
.a Pla SAGITAL : (articulació tibioastragalina)
• Peu equí : flexió plantar permanent. Retracció del tríceps sural.
• Peu talo : flexió dorsal permanent. Retracció del tibial anterior. CAUSES: atrofia del
tibial anterior per paràlisi del nervi ciàtic popliti extern que passa pel cap del peroné i innerva el múscul tibial anterior i els extensors dels dits. També pot ser per transtorns del SNC.
d) De la bovada plantar :
• 3 punts de recolzament:
• Tuberositat posterior del calcani
• Cap del 1r MTT
• Cap del 5è MTT
• 3 arcs:
• Intern
• Extern
• Anterior o transvers
.b Peu pla :
Depressió de la bovada plantar. Afectació dels tres arcs. Pèrdua de gran part de l’amortiguació. Per elasticitat F 0 E 0problemes posturals.
.c Peu cau : (peu excavat)
Excés d’alçada de la bovada plantar. Excés de tensió i retracció de les estructures musculo-lligamentoses de la planta del peu. Disminució de la base de sosteniment. Pot derivar en problemes posturals.
e) Dels dits del peu :
.f HALUX VALGUS : (“juanete”)
Desalineació de la 1ª falange del primer dit en direcció a la línia mitja del peu (cap al lateral) Articulació MTTF del primer dit es forma un abultament.
.g QUINTUS VARUS :
Desalineació de l’articulació MTTF del 5è dit cap a la línia mitja del cos.
TEMA 3: TÈCNIQUES DE FISIOTERÀPIA
1. ELECTROTERÀPIA
2. TERMOTERÀPIA
3. CRIOTERÀPIA
4. MAGNETOTERÀPIA
5. HIDROTERÀPIA
6. CINESITERÀPIA : conjunt de mètodes que utilitzen el moviment amb finalitat terapèutica. Em
de tenir en compte:
6..a Instal·lació del pacient: ha de ser còmode i que faciliti la maniobra que volem realitzar.
• Posicions :
• Decúbit supí o dorsal
• Decúbit pron o ventral
• Decúbit lateral (homolateral o contralateral)
• ¾ dorsal: entre supí i decúbit lateral
• ¾ ventral: entre pron i decúbit lateral
• Semisedestació: incorporat a la llitera, recolzat sobre el capçal
• Posicions adaptades a la maniobra
.a Posició del fisio: en em de col·locar bé per no patir lesions
.b No dolor: cal evitar causar dolor al pacient
.c Col·laboració del pacient.
.d Valoració del pacient: em de saber què em de millorar
6.1. CINESITERÀPIA PASSIVA: el conjunt de maniobres de mobilització que realitzem sobre el pacient, sense que ell hi col·labori de forma activa. NO existeix activitat motora del pacient de forma voluntària, ni per ajudar ni per resistir la maniobra.
• Efectes fisiològics
• Sobre l’estructura òssia: estimula la osteogènesi (formació d’os).
• Sobre el cartílag articular (hialí): estimula la secreció del líquid sinovial, hidratant el
cartílag hialí, millorat el seu estat o trofisme. (la tracció que es realitza en aquestes mobilitzacions també contribueix a descomprimir el cartílag augmentant així la hidratació del mateix.
• Sobre la càpsula articular i lligaments: millora la seva elasticitat i ajuda a mantenir o
recuperar l’amplitud normal de moviment de l’articulació.
• Sobre el teixit muscular: millora i normalitza el to muscular, evitant alhora la seva
retracció o escurçament. Ajuda a mantenir els diferents plans de lliscament entre: ossos, músculs, aponeurosis, bosses seroses i tabics intermusculars.
• Sobre la pell: manté la independència de cada teixit respecte als més propers.
• Sobre les funcions orgàniques:
• Funció circulatòria : afavoreix el retorn venós (efecte de bomba). 3
mecanismes que afavoreixen que la sang torni al cor:
