BLOC%II:%Eines%per%a%l’anàlisi%de%la%significació%de%la%

imatge%

2.3%Anàlisi%de%la%narració%audiovisual%

Nivells!d’anàlisi!

Conceptes/Paràmetres%

Imatge%fixa%

Imatge%audiovisual%

Fonaments!

Què!hi!ha!a!la!imatge?!

7objectes!(peirceans,!

referències!a…)!i!sobre!ells!

7!quina!relació!preval?!

Enunciat!(anàlisi!dels!

enunciats!audiovisual)!

Signe!plàstic!

7!textura!

7!forma!!

7!color!

Paràmetres!plàstics!de!la!

imatge!audiovisual!

Valors:!

7!producte/marca!

7!usuari!

7!relació!

Valors:!

7!producte/marca!

7!usuari!

7!relació!

Valors:!

7!producte/marca!

7!usuari!

7!relació!

Nivells!d’anàlisi!de!la!marca!

Nivell!de!superfíce:!temes,!espai,!temps,!actors,!estils,!retòrica!

NIvell!narratiu:!posta!en!narrativa…!

Nivell!axiològic:!valors!de!base,!fonaments!de!la!identitat!de!la!marca!

Anàlisi!del!nivel!narratiu!de!la!imatge,!2!aproximacions:!

7!Estructuralisme:!l’aproximació!estructuralista!a!l’anàlisi!de!l’enunciat!!!!Qualsevol!relat!

pot!reduir7se!a!una!estructura!comuna.!Pressupòsits!fonamentals.!Les!narracions,!en!el!

fons,!totes!comparteixen!una!estructura!comuna,!malgrat!la!diversitat!del!relat.!Tenim!dos!

casos,!!el!cas!de!Propp!(morfología!del!conte,!nomès!podem!aplicar!l’anàlisi!als!contes!

fantàstics)!i!el!cas!de!Greimas!(podem!aplicar!l’anàlisi!a!tots!els!contes).!

Actants.!!Subjecte%!%Objecte!(mediats!per!una!relació!de!desig).!Tb!hi!ha!un!Ajudant!i!

un!Oponent.%.%Entre!subjecte!i!objecte!sempre!hi!ha!d’haver!una!relació!de!desig%

El%Programa%Narratiu%és!allò!que!fa!que!la!narració!comenci,!el!motor!que!fa!que!es!

desencadenin!les!accions.!.%%

El%subjecte%competent:%el%subjecte%anirà%adquirint%competències%per%a%poder%fer%

alguna%cosa.!Hem!de!desplegar!competències!relacionades!amb!el!saber!(hem!de!saber!i!

poder!fer!les!coses).!!

Evolució%del%relat:!conjunció/disjunció.!Conjunció:!dues!coses!q!inicialment!estaven!

unides!i!al!final!del!relat!es!separen!(o!al!revés).!

Exemple!pepsi:!subjecte!(futbolistes).!Oponents!(surfistes).!Desig!(pepsi).!Ajudants:!taules!

surf,!hablitats.!També!pot!ser!que!el!producte!sigui!un!oponent.!

Quin!problema!planteja!aquesta!aproximació!a!la!significació!de!la!imatge?!Fins!ara!hem!

enfocat!l’asignatura!d’una!manera!q!tindria!algunes!pegues!a!observar!respecte!la!

proposta!estructuralista.!Una!determinada!distribució!d’actants!(descubrir!l’estructura)!

seria!equivalent!a!descubrir!la!significació.!L’aproximació!estructuralista!ens!ajuda!a!veure!

quina!és!la!distribució!dels!actants,!però!ens!falta!encara!la!sitaució!de!la!narració!en!un!

context!particular.!!

Vista previa parcial del texto

¡Descarga analisi y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!

BLOC II: Eines per a l’anàlisi de la significació de la

imatge

2.3 Anàlisi de la narració audiovisual

Nivells d’anàlisi

Conceptes/Paràmetres Imatge fixa Imatge audiovisual Fonaments Què hi ha a la imatge? -‐objectes (peirceans, referències a…) i sobre ells -‐ quina relació preval? Enunciat (anàlisi dels enunciats audiovisual) Signe plàstic -‐ textura -‐ forma -‐ color Paràmetres plàstics de la imatge audiovisual Valors: -‐ producte/marca -‐ usuari -‐ relació Valors: -‐ producte/marca -‐ usuari -‐ relació Valors: -‐ producte/marca -‐ usuari -‐ relació

Nivells d’anàlisi de la marca

Nivell de superfíce: temes, espai, temps, actors, estils, retòrica NIvell narratiu: posta en narrativa… Nivell axiològic: valors de base, fonaments de la identitat de la marca Anàlisi del nivel narratiu de la imatge, 2 aproximacions: -‐ Estructuralism e: l’aproximació estructuralista a l’anàlisi de l’enunciat! Qualsevol relat pot reduir-‐se a una estructura comuna. Pressupòsits fonamentals. Les narracions, en el fons, totes comparteixen una estructura comuna, malgrat la diversitat del relat. Tenim dos casos, el cas de Propp (morfología del conte, nomès podem aplicar l’anàlisi als contes fantàstics) i el cas de Greimas (podem aplicar l’anàlisi a tots els contes). Actants. Subjecte! Objecte (mediats per una relació de desig). Tb hi ha un Ajudant i un Oponent.. Entre subjecte i objecte sempre hi ha d’haver una relació de desig El Programa Narratiu és allò que fa que la narració comenci, el motor que fa que es desencadenin les accions.. El subjecte competent: el subjecte anirà adquirint competències per a poder fer alguna cosa. Hem de desplegar competències relacionades amb el saber (hem de saber i poder fer les coses). Evolució del relat: conjunció/disjunció. Conjunció: dues coses q inicialment estaven unides i al final del relat es separen (o al revés). Exemple pepsi: subjecte (futbolistes). Oponents (surfistes). Desig (pepsi). Ajudants: taules surf, hablitats. També pot ser que el producte sigui un oponent. Quin problema planteja aquesta aproximació a la significació de la imatge? Fins ara hem enfocat l’asignatura d’una manera q tindria algunes pegues a observar respecte la proposta estructuralista. Una determinada distribució d’actants (descubrir l’estructura) seria equivalent a descubrir la significació. L’aproximació estructuralista ens ajuda a veure quina és la distribució dels actants, però ens falta encara la sitaució de la narració en un context particular.

Per tant: necessitem més q l’estructuralisme, i aquesta info ens la dona la psicología cognitiva -‐ Psicologia cognitiva: branca de coneixement q analitza aquells processos d’adquisició de coneixement, amb la idea de que nosaltres som capaços d’interpretar i valorar relats i narracions al marge de que siguem capaços o no d’identificar l’estructura d’actants estructuralista. L’estructura és un procés gradual d’adquisició de coneixements. -‐ la significació de la narració visual com a procés -‐ construcció de la significació per etapes (provisionalitat) -‐ selecció de la informació “pertinent”: seleccionem la informació que ens interessa -‐ organització en la memòria en funció de situacions particulars Com s’organitza el coneixement? -‐ Coneixement compartit socio-‐culturalment i representat mentalment. Mai s’adquireix un coneixement a partir de la tabula rasa, nosaltres ja tenim uns certs coneixements q són compartits socialment. La forma com el nostre coneixement està organitzat en la memòria, és important a l’hora d’analitzar les imatges. Els marcs o esquemes (concepte cientific q s’utilitza x parlar dels “paquets” d’informació q tenim al cervell) Un marc o esquema és un subsistema de coneixement sobre algún fenòmen del món. Són aquests paquets d’informació que tenim al cervell q contenen info sobre estats, components, accions o esdeveniments sobre condicions i conseqüències necessaries o probables. El marc és un principi d’organització de la información que relaciona conceptes que, per CONVENCIÓ I EXPERIÈNCIA, formen part d’una espècie d’unitat. -‐ organització jerárquica del marc: hi ha marcs més generals i marcs més específics. En funció d’on està aquesta informació del marc, permet q els espectadors vegin rapidament el q volem, o necessitin d’un aprenentatge previ. El marc té una info. q típicament va sempre junta. Tipus de marcs o esquemes: -‐ guions: es tracta de la representació d’una sequencia d’actes. Els guions són marcs que contenen accions q van juntes. Ex. anar a votar, pk comporta una serie d’accions. Tb anar a un restaurant. -‐ Els escenaris: 2n tipus de marcs q fan referencia a un temps, un lloc i una sequencia d’esdeveniments o accions, actors tipics i opcionals q hi participen. Ex. una universitat és un escenari En definitiva… Es tracta d’un coneixement general i abstracte Interès i utilitat per a l’ASI i la creativitat ELS MODELS -‐ Interfase per a l’explicació de les diferències individuals. És aquesta explicació particular que cadascú fem de les coses. Ex. quan expliquem algo amb les nostres paraules és un model. Es a dir, interioritzem un coneixement general i l’hem fet nostre. -‐ El model és la representació mental d’un esdeveniment específic. És el resultat de la memorització i l’avaluació (per crear un model cal MEMORITZAR i AVALUAR). -‐ el model és la suma de coneixement compartit i les experiències individuals. Una part del model és personal i l’altre és social. Així, el model és ESBIAIXAT, i aquesta és la principal diferencia amb els marcs, q són iguals x tothom. Els models són x cadascú.

B. El moviement de la càmera -‐ òptics (zoom in/out) o físics (hi ha un desplaçament real de la cámara). Els fisics son de dos tipus, sobre l’eix (panoràmiques) o desplaçaments de la càmera (ex, moviments de la càmera x simular les persones quan caminem…) C. òptiques i profunditat de camp Profunditat de camp alta o baixa. Baixa: un primer pla molt enfocat i un fons molt borrós. Imatges amb molta fondària (prof de camp alta) o profunditat de camp baixa (el q passa al fons es borrós, no ens interessa).

4. Muntatge

-‐ posa en relació diferents plans

-‐ funcions del muntatge: ampliar l’espai, modificar el significat de les imatges, crear

efectes ritmics (ens costa molt aguantar imatges molt lentes)

Formes d’unir plans: tall, encadenat, fosa, cortineta

-‐ Tipus de muntatge: narratiu (transparent, la funció del muntatge és ocultar la mà

q construeix, es natural, importancia del raccord), expressiu/ideològic

5. So

A. Funcions de la música

-‐ subratllar descriure i expresar. Moltes vegades l’associem a personatges

-‐ avançar esdeveniments (ens permet avançar situacions de perill, de plaer…)

B. Efectes de so

-‐ guien l’atenció de l’espectador

-‐ funcions expressives

-‐ importancia del silenci

C. Dels diàlegs: normalment es prioritza la intel·ligibilitat de la veu humana

-‐ excepte en casos particulars (funcions expressives)

L’anàlisi de l’enunciació audiovisual

-‐ enunciat i enunciació o historia i relat

-‐ la historia: la cadena cronológica i causal dels esdeveniments relatats

-‐ El relat: l’organització real i la representació de la historia en una obra

audiovisual

El relat audiovisual

-‐ Té doble subjecte: el subjecte de l’enunciat i el subjecte de l’enunciació (concepte

de “gran imaginador” o narrador implícit). El gran narrador seria la persona que

diu com decideixo explicar la historia, pren les decisions de com s’explica una

determinada historia. Ex. el fet q hi hagi una veu en off és algo q algú ha decidit

abans

-‐ Nivells de narració:

-‐ gran imaginador

-‐ narrador explícit

-‐ subnarradors (relat dins el relat)

El punt de vista cognitiu (o focalització) i el punt de vista perceptiu

El punt de vista cognitiu o focalització és l’organització del relat en relació a la

informació que es dona a l’espectador respecte la informació que tenen els

personatges. És a dir, és la relació de saber entre narrador i personatges.

Les coses que jo sé, des d’on les sé, qui me les diu?

L’objectiu del relat és guiar l’espectador per construir la historia d’una manera

específica, crear expectatives concretes, provocar la curiositat o suspens i

organtzar el relat creant sorpresas al llarg del camí.

A vegades com a espectadors, sabem més que els personatges. O igual o menys.

3 tipus de focalització:

-‐ Relat de focalització interna: el narrador es fica dins dels personatges (d'un o de més), i

explora els seus punts de vista. Tot el q passa està filtrat per la consciencia d’un

personatge

Fixa: quan tot el relat s’explica a partir d’un únic personatge. Per tant, la focalització o punt de vista no és compartida; hi ha un únic narrador. Seria el cas del film Moulin Rouge , en que el narrador que apareix al principi i al final del film és el mateix protagonista.
Variable: el relat pot variar de focalitzador, és a dir, segons els episodis, pot variar de personatge focal. Per això, es pot donar la situació en què la totalitat d’un relat es transmet mitjançant diversos personatges i, per tant, diversos punts de vista. A 8 mujeres s'aplica aquest tipus de focalització, ja que al llarg de tot el relat, es van reconstruint els fets de l'assassinat de l'home a partir de diferents personatges femenins.
Múltiple: quan un mateix succés s’explica a partir de diversos personatges es dóna la situació en que hi ha diferents focalitzadors i, per tant, diferents narradors. El capítol de la coneguda sèrie televisiva Els Simpsons , anomenat Trilogía del error , l'exemplifica bé: un mateix conjunt de successos es veuen a partir dels diferents personatges que apareixen a l'acció. Aquí està l'enllaç que porta directament al capítol esmentat. La diferència amb la variable és que a la múltiple l’esdeveniment és EL MATEIX, en canvi a la múltiple canvia.

-‐ Relat de focalització externa: el narrador està fora de l'acció, es tendeix a l'objectivitat;

el personatge coneix més que el lector del que passa a l'acció, ja que aquesta es va descobrint a partir de la presentació nua dels esdeveniment. És el cas de la majoria d’anuncis i de cinema

-‐ relat no focalitzat o focalització zero (o espectatorial): el narrador omniscient, que

permet al lector la màxima informació i aporta la seva subjectivitat a la narració, el relat passa sol. Amb el relat audiovisual, accedim a la informació dels personatges però també ha de mostrar. Relat polifònic: hi ha varies veus que coincideixen en una determinada seqüència per explicar- nos coses.

-‐ mixtes: comencen en un punt anterior a l’inici del relat i acaben en un punt

posterior a aquest inici

Les analepsis en general no són exactament flashbacks, perquè els flashbacks son

salts cap endarrere però estrictament VISUALS.

-‐ Prolepsis: anar endavant en el temps de la historia, al·lusió al futur per tornar al

punt de partida (sinó seria una el·lipsi)

-‐ interna: anticipa esdeveniments que serán relatats posteriorment

-‐ externa: es projecta fora de l’eix temporal del relat

2. La durada :

-‐ Escena: el que duren els temps de la historia és el que dura el relat

-‐ Pausa: una duració X del relat (ex. 2 min) no li correspon cap durada a la historia

temps de la historia=

-‐ Sumari: el relat fa un resum de la historia en un relat molt més breu (pot incloure

el·lipsis) (Repsol=sumari amb el·lipsis)

-‐ El·lipsi: silenci narratiu sobr els esdeveniments (temps del relat=0)

-‐ Dil·latació: temps del relat > temps de la historia

3. La freqüència

analisi, Apuntes de Publicidad y Promoción

Documentos relacionados

Vista previa parcial del texto

¡Descarga analisi y más Apuntes en PDF de Publicidad y Promoción solo en Docsity!

BLOC II: Eines per a l’anàlisi de la significació de la

imatge

2.3 Anàlisi de la narració audiovisual

Nivells d’anàlisi

Nivells d’anàlisi de la marca

4. Muntatge

-­‐ posa en relació diferents plans

-­‐ funcions del muntatge: ampliar l’espai, modificar el significat de les imatges, crear

efectes ritmics (ens costa molt aguantar imatges molt lentes)

Formes d’unir plans: tall, encadenat, fosa, cortineta

-­‐ Tipus de muntatge: narratiu (transparent, la funció del muntatge és ocultar la mà

q construeix, es natural, importancia del raccord), expressiu/ideològic

5. So

A. Funcions de la música

-­‐ subratllar descriure i expresar. Moltes vegades l’associem a personatges

-­‐ avançar esdeveniments (ens permet avançar situacions de perill, de plaer…)

B. Efectes de so

-­‐ guien l’atenció de l’espectador

-­‐ funcions expressives

-­‐ importancia del silenci

C. Dels diàlegs: normalment es prioritza la intel·ligibilitat de la veu humana

-­‐ excepte en casos particulars (funcions expressives)

L’anàlisi de l’enunciació audiovisual

-­‐ enunciat i enunciació o historia i relat

-­‐ la historia: la cadena cronológica i causal dels esdeveniments relatats

-­‐ El relat: l’organització real i la representació de la historia en una obra

audiovisual

El relat audiovisual

-­‐ Té doble subjecte: el subjecte de l’enunciat i el subjecte de l’enunciació (concepte

de “gran imaginador” o narrador implícit). El gran narrador seria la persona que

diu com decideixo explicar la historia, pren les decisions de com s’explica una

determinada historia. Ex. el fet q hi hagi una veu en off és algo q algú ha decidit

abans

-­‐ Nivells de narració:

-­‐ gran imaginador

-­‐ narrador explícit

-­‐ subnarradors (relat dins el relat)

El punt de vista cognitiu (o focalització) i el punt de vista perceptiu

El punt de vista cognitiu o focalització és l’organització del relat en relació a la

informació que es dona a l’espectador respecte la informació que tenen els

personatges. És a dir, és la relació de saber entre narrador i personatges.

Les coses que jo sé, des d’on les sé, qui me les diu?

L’objectiu del relat és guiar l’espectador per construir la historia d’una manera

específica, crear expectatives concretes, provocar la curiositat o suspens i

organtzar el relat creant sorpresas al llarg del camí.

A vegades com a espectadors, sabem més que els personatges. O igual o menys.

3 tipus de focalització:

-­‐ Relat de focalització interna: el narrador es fica dins dels personatges (d'un o de més), i

explora els seus punts de vista. Tot el q passa està filtrat per la consciencia d’un

personatge

-­‐ Relat de focalització externa: el narrador està fora de l'acció, es tendeix a l'objectivitat;

-­‐ relat no focalitzat o focalització zero (o espectatorial): el narrador omniscient, que

-­‐ mixtes: comencen en un punt anterior a l’inici del relat i acaben en un punt

posterior a aquest inici

Les analepsis en general no són exactament flashbacks, perquè els flashbacks son

salts cap endarrere però estrictament VISUALS.

-­‐ Prolepsis: anar endavant en el temps de la historia, al·lusió al futur per tornar al

punt de partida (sinó seria una el·lipsi)

-­‐ interna: anticipa esdeveniments que serán relatats posteriorment

-­‐ externa: es projecta fora de l’eix temporal del relat

-­‐ Escena: el que duren els temps de la historia és el que dura el relat

-­‐ Pausa: una duració X del relat (ex. 2 min) no li correspon cap durada a la historia

temps de la historia=

-­‐ Sumari: el relat fa un resum de la historia en un relat molt més breu (pot incloure

el·lipsis) (Repsol=sumari amb el·lipsis)

-­‐ El·lipsi: silenci narratiu sobr els esdeveniments (temps del relat=0)

-­‐ Dil·latació: temps del relat > temps de la historia

relació entre el nombre de vegades que s’esdevé un esdeveniment en el relat en

relació al nombre de vegades que s’esdevé en la historia.

-­‐ Relats singulatius: N relats, N histories

-­‐ Relats repetitius: una historia, N relats

-­‐ Relats iteratius: un relat per N històries (esdeveniments q s’esdevenen a la

historia que només apareixen una vegada al relat)

-‐ posa en relació diferents plans

-‐ funcions del muntatge: ampliar l’espai, modificar el significat de les imatges, crear

-‐ Tipus de muntatge: narratiu (transparent, la funció del muntatge és ocultar la mà

-‐ subratllar descriure i expresar. Moltes vegades l’associem a personatges

-‐ avançar esdeveniments (ens permet avançar situacions de perill, de plaer…)

-‐ guien l’atenció de l’espectador

-‐ funcions expressives

-‐ importancia del silenci

-‐ excepte en casos particulars (funcions expressives)

-‐ enunciat i enunciació o historia i relat

-‐ la historia: la cadena cronológica i causal dels esdeveniments relatats

-‐ El relat: l’organització real i la representació de la historia en una obra

-‐ Té doble subjecte: el subjecte de l’enunciat i el subjecte de l’enunciació (concepte

-‐ Nivells de narració:

-‐ gran imaginador

-‐ narrador explícit

-‐ subnarradors (relat dins el relat)

-‐ Relat de focalització interna: el narrador es fica dins dels personatges (d'un o de més), i

-‐ Relat de focalització externa: el narrador està fora de l'acció, es tendeix a l'objectivitat;

-‐ relat no focalitzat o focalització zero (o espectatorial): el narrador omniscient, que

-‐ mixtes: comencen en un punt anterior a l’inici del relat i acaben en un punt

-‐ Prolepsis: anar endavant en el temps de la historia, al·lusió al futur per tornar al

-‐ interna: anticipa esdeveniments que serán relatats posteriorment

-‐ externa: es projecta fora de l’eix temporal del relat

-‐ Escena: el que duren els temps de la historia és el que dura el relat

-‐ Pausa: una duració X del relat (ex. 2 min) no li correspon cap durada a la historia

-‐ Sumari: el relat fa un resum de la historia en un relat molt més breu (pot incloure

-‐ El·lipsi: silenci narratiu sobr els esdeveniments (temps del relat=0)

-‐ Dil·latació: temps del relat > temps de la historia

-‐ Relats singulatius: N relats, N histories

-‐ Relats repetitius: una historia, N relats

-‐ Relats iteratius: un relat per N històries (esdeveniments q s’esdevenen a la