¡Descarga animació sociocultural y más Resúmenes en PDF de Pedagogía solo en Docsity!
Pere Soler
ANIMA: donar vida o fer reviure a aquell que la perd. Acció externa a la persona, acció sobre la
persona. Es parteix de zero. Funció directiva, compensadora, informadora, formadora i educadora. Aquest concepte d'animació s'identifica amb el concepte actuar sobre (l'animador actua sobre el grup o comunitat). (processos directius que potser busquen la confiança, comprensió i col·laboració per després portar a terme un animus, que facin soles amb autonomia centrant-se en el canvi)
ANIMUS: posar en relació. Acció interna, acció per facilitar el desenvolupament d’alguna cosa. Es
parteix del que hi ha, se centra en el sentit del canvi i ajudar al creixement. Funció incitadora, mobilitzadora, conscienciació, motivadora i coordinació. La intervenció o acció que en aquest cas es genera no ha de ser externa al grup ni tampoc descendent, sinó que més aviat és suggeridora d'una acció feta des de dins del grup i en un nivell horitzontal. Es tracta d'actuar en el grup, actuar des de la comunitat. (no hi ha ni una millor ni pitjor, s’ha de tenir en compte el context i saber detectar la voluntat i el funcionament de les persones i de la comunitat) Anàlisi de les definicions que ens porta a identificar algunes característiques de l’ASC: (Ana Caldo)
- La ASC és una metodologia o mètode d’intervenció social i cultural
- És un procés racional i sistemàtic (perquè està planificat i requereix d’una intencionalitat), susceptible d’intervenció tecnològica - educativa.
- Es tradueix en un conjunt d’accions o de pràctiques que són intencionals i que queden recollides en el projecte d’intervenció.
- La ASC té lloc en un context o territori específic, en una comunitat delimitada territorialment. (la pràctica ha de tenir en compte les necessitats del context)
- La ASC es fundamenta en la participació o governança (entesa com acció implicativa en temes que estan directament relacionats amb la persona i/o amb la seva comunitat, per tant corresponsables dels projectes socials) dels grups/ persones o membres de la comunitat.
- La ASC persegueix la transformació de la realitat social, la millora de la qualitat de vida de la comunitat, el desenvolupament comunitari, social i cultural.
"L’animació pretén fer una acció reflexiva, és a dir, una praxi pedagògica que, a partir d’activitats socials, educatives i culturals vinculades a un espai institucional o a un territori geogràfic, cerca, de manera modesta però real, l’anàlisi profunda i l’ampliació d’una democràcia emancipada mitjançant les xarxes pertinents i la intel·ligència estratègica de l’animador professional: aquest intenta facilitar i permetre que es desenvolupi la participació individual i col·lectiva (amb prioritat per als que han sigut apartats del poder i del saber) per construir permanentment una societat més solidària entre tots i més satisfactòria per a cadascú". (Guillet, 2011)
Finalitats de l’ASC (Jaume Trilla) Enunciats que enfatitzen la dimensió cultural: Enunciats que enfatitzen la dimensió social: Desenvolupament cultural. Desenvolupar la creativitat o incrementar la innovació culturals. Democràcia cultural. Igualació d'oportunitats respecte de la cultura. Difusió cultural o democratització de la cultura. Facilitar l'expressió cultural. Crear espais culturals. Ajudar a la cerca de la identitat cultural. Donar a conèixer el folklore i les tradicions populars. Facilitar el coneixement dels llenguatges i fer-los assequibles a tots. Reforçar l'estima mútua entre les cultures Desenvolupament social. Desenvolupament comunitari. Transformació social. Conscienciació. Ajudar a prendre postura. Mobilitzar. Ajudar als oprimits, marginats ... Igualtat social. Reconstruir la consciència col·lectiva. Millorar la qualitat de vida. Enunciats, també de caràcter social, que emfatitzen la participació i l'associacionisme Afavorir la construcció del teixit social. Ajudar a la vertebració de la societat. Incrementar la participació ciutadana o social. Activar les energies socials. Reforçar la trama de relacions comunitàries. Desenvolupament de l'associacionisme. Fomentar noves formes de relació social i de comunicació. Afavorir la descentralització. Incrementar la participació en la gestió social i cultural. Procurar l'organització autogestionària de la societat. Afavorir la iniciativa de la societat civil.
. Afavorir la presa de la paraula. . Construir una societat oberta. . Afavorir la democràcia de base. . Ajudar a l'autoorganització.
Dimensions de l’ASC com a acció social:
Úcar defineix les dimensions en la tecnologia, educació, cultura i política.
- La dimensió tècnica que s'actualitza en una conceptuació de l'animació sociocultural com a tecnologia social. Caracteritzem a l'animació sociocultural com una tecnologia social perquè constitueix: - Una intervenció racional i sistemàticament planificada (procediment) - resultat d'un procés col·lectiu de reflexió i anàlisi sobre la realitat - que s'emmarca en un context concret i en una determinades opcions ideològic-polítiques - que intenta respondre eficaç i eficientment a les necessitats i problemàtiques concretes d'un grup social o d'una comunitat territorialment delimitada - mitjançant l'articulació sistemàtica, en un disseny tecnològic (eines i procediment que es disposem per a que les persones es posin a fer coses) (els programes i projectes busquen que les persones es posicionin per tant els projectes tenem components: reptes i finalitats, tecnologia social i posicionament ideologic)
- La dimensió humanista o cultural (relacional i ètica) que es concreta en una concepció de l'animació sociocultural: com a praxi o pràctica socia l. La ASC és també una pràctica social en la qual s'interrelacionen éssers humans que - pel fet de ser persones- posen en joc en la interacció els seus interessos, desitjos, expectatives, somnis i problemàtiques; i que es relacionen també des dels diferents rols (líders, seguidors, etc.) i estatus (professionals, voluntaris, etc.) que exerceixen en la dinàmica social i en els contextos concrets d'interacció. Amb aquest segon plantejament destaquem la seva dimensió relacional i ètica que comporta treballar en funció de tota una sèrie de principis i valors que es concreten en les següents conviccions o creences concretes. Posar a les persones en el centre de les pràctiques, poerque ocupin un espai de lideratge davant la pràctica.
- La dimensió política que es concreta en la ASC com a pràctica social crítica. També podem referir-nos a l'animació com a una "pràctica social crítica". Amb aquest plantejament el que estem emfatitzant és el paper alliberador i emancipador de l'animació. Aquest resultarà, sobretot útil, en aquelles situacions grupals o
Tècniques de dinamització
Tècnica (com genèric): ● Dins la dinàmica ● Generalista ● Conjunt seqüencial de processos i accions que em permeten assolir objectius (passos a seguir). ● Es troben pautades, són receptes. ● S’han de desplegar en una temporalitat d’x hores, les puc seqüenciar en diferents moments. Ex: pluja d’idees Dinàmica (com específic): ● Es troba contextualitzada i aterrada (grup específic). ● Les dinàmiques són personalitzades, no les trobem. ● La intenció és allò que ens diferencia (les tècniques s’aniran adaptant a les característiques del grup) ● Pot tenir més d’una tècnica ● Planificació: permet i facilita la improvisació/Acompanyar des de la proximitat (grup protagonista) Tècnica. és més general, valida per tothom. Es un conjunt secuencial de processos. La tria de la tècnica s’ha de fer desde la finalitat. Que hem proposo com a professional per aconseguir amb el grup. Dinàmica. aquesta està dins de la tècnica. Quan la tècnica s’adequa i es contextualitza al grup es plasma en forma de dinamica. Les dinàmiques les articulen 2 dies abans per adequar- ho al moment en què es troba el grup. Amb una dinàmica es pot incorporar més d’una tecnica.
Variables per l'anàlisi aplicatiu:
Tècnica de les 9 preguntes. Regles vàlides per qualsevol tecnica:
1. Dominar el coneixement de la tècnica. 2. Conèixer l’estructura. Els passos pels que els participants passaran. (seqüències) ( preparació del grup, espai i temps per abordar el que es proposa, tancament amb la fixació d’assolir uns objectius.) ➔ Els participants han de comprendre en què consisteix. ➔ Les tècniques s’aplicaran amb un objectiu clar i ben definit. No de forma precipitada ni improvisada. ➔ Crear bona atmósfera cordial per tal de fomentar la participació activa. Elements claus:
- Relativitzar (ajustament amb el ritme del grup)
- Planificar
- Flexibilitzar
- Reduir la comunicació verbal
- Combinar tècniques
- Crear tècniques
- Adaptar-se al temps i a l’espai
Formes de caracteritzar l’ASC (Trilla, 1997):
- Acció, intervenció, actuació
- Activitat i pràctica social. Que busquin l’autonomia progressiva d’aquests.
- Un mètode, manera de fer o una tècnica, un mitjà o instrument. Recurs o recursos que disposem per articular
- Un procés (idea que implica una dimensió dinàmica en que hi ha un seqüència d’accions) (on els participants l’experimenten en el qual prenem decisions i s’enforteixen les competències). Tenint en compte el passat, present i futur
- Un programa, projecte: disseny d’activitats, accions (configuren un conjunt de pràctiques i d’accions que afavoreixen una planificació i un disseny d’allò que es proposa la comunitat)
- Acció social, quelcom que ha d’estar present en tota comunitat (es dona en col·laboració amb la comunitat). També té una funció política, posta intencional, pensar desde la seva
- quin seria el model de política cultural que s’hauria de potenciar? (pregunta
examen)
El desenvolupament cultural requereix una combinació correcta de la democratització i la
democràcia cultural.
La democratització cultural consistiria en la conservació i la difusió de la cultura –la cultura elitista i dominant– al conjunt de la població. Pretendria fer accessible a tothom el patrimoni cultural existent i oferir al conjunt de la població la possibilitat de conèixer els béns culturals i gaudir-ne. La democràcia cultural seria possiblement un concepció més propera al sentit autèntic de l'animació. La nova orientació i concepció de desenvolupament entén el desenvolupament cultural com un procés de progrés i de transformació global (social, econòmica, territorial, cultural, etc., sense preeminència de cap dels aspectes) de les societats i col·lectivitats, el qual resulta d'un canvi i un creixement dels aspectes econòmics, patrimonials, socials, educatius, etc. Aquest procés tindrà un benefici i una duració reals i perdurables per al conjunt de la població i una expressió específica en el camp de les accions i realitats culturals.
L’ASC i el temps
L’ASC, entesa com a pràctica i metodologia, permet, entre altres coses, dinalitzar i generar processos en els quals les persones siguin actives en la gestió del seu temps i en la transmissió de les seves comunitats. L’anàlisi de la distribució dels temps en la quotidianitat de les persones i de com es gestiona el temps lliure i l’oci és una qüestió de l’educació social.
3. BLOC III. BASES TEÒRIQUES I HISTÒRIQUES DE L’EDUCACIÓ EN EL TEMPS LLIURE
L’educació en el temps lliure és un espai educatiu de desenvolupament social i personal a la que ens hi podem aproximar des de la diversitat discursiva i pedagògica. L’educació en el lleure ens permet treballar competències, continguts i temes per la vida.
- Des de l’ASC cerquem competències i processos per a que les persones esdevinguin actives en la gestió del temps. - Gènesi, evolució i futur de l’educació en el temps lliure
- L’educació en el temps lliure. Concepte, característiques i funcions
- Fonaments i models pedagògics de l’educació en el temps lliure
- Principals moviments de l’educació en el temps lliure a Catalunya
Classificació de l’oci
- Varis nivells d’aprofitament de l’oci per López Andrada i altres (1982)
OCIO VALOR—-------------------------------------------------------------------------------------
CONTRAVALOR
moment privilegiat de OCIOSITAT com a vici
realització personal, de gaudi cultural...
Temps lliure com a realitat
contradictòria i ambivalent.
L’educació en el lleure designa un conjunt d’iniciatives, moviments i experiències que es realitzen en el temps lliure d’infants i joves amb una intencionalitat pedagògica fora del currículum escolar i de l'àmbit familiar. (Dpt. Drets Socials. Generalitat de Catalunya)
- l’Educació en el lleure hauria de fugir d’alguns obstacles: El dirigisme, La sobre organització, L' utilitarisme, L'activisme, El consum
- S’identifica amb les metodologies: Educació intencional, Educació emancipadora, Educació animadora, Educació activa, Educació significativa, Educació humanista Educació integral.
Principis metodològics generals Josep Maria Puig i Jaume Trilla (1996, pp.86-94)
➔ Aturar la creixent polarització dels temps humans. ➔ Alliberar temps per al lleure educatiu. ➔ Procurar la participació de totes les institucions formatives. ➔ No avorrir, evitar l'excessiva pedagogització del temps lliure. ➔ Respectar l'autonomia en el què i en el com. ➔ Fer compatibles la diversió, la creació i l'aprenentatge. ➔ Respectar la pura contemplació, ➔ No avaluar amb criteris merament utilitaristes ➔ Potenciar el plaer del quotidià ➔ Promoure alhora la possibilitat d'allò extraordinari, ➔ Fer compatibles el lleure individual i el lleure compartit. ➔ Bel·ligerància pedagògica contra els ocis nocius.
Models de la pedagogia del lleure
● Pedagogia del projecte (cau, esplai, centre obert, casal d’avis…)
○ importància del petit grup
○ existència d’un projecte compartit
○ participació en la gestació i la gestió del projecte
EN L’ACCIÓ PER L’ACCIÓ - REPTES - EXPERIÈNCIES - COMPETÈNCIES DE FORMA INTEGRAL
Magnetisme participatiu.
Participació i assamblea
