¡Descarga Animació sociocultural- Educació social y más Ejercicios en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
Les societats han anat canviant i han sorgit noves necessitats socials que s’han de tractar i també entendre. L’ASC en aquest aspecte, a part de voler despertar l’esperit crític, guia a les comunitats, grups, col·lectius..., a entendre aquests canvis mitjançant la pedagogia, educant les comunitats a desenvolupar les capacitats per elegir, també les habilitats per a contribuir a resoldre conflictes, exercir la tolerància i la solidaritat, vigoritzar la democràcia cultural i la democratització cultural, posar en valor el respecte i la diversitat cultural, etc. Natorp en aquest aspecte diu que “ no es la educación del individuo aislado, sino la del hombre que vive en una comunidad, educación que hace a la comunidad, porque su fin no es sólo el individuo" (1913: 8).”
L’ASC realitza accions col·lectives, vol sortir de l’individualisme per a potenciar i aprofitar socialment les capacitats de tots. Aquestes accions es portaran a terme a partir de la pedagogia, educar i saber educar, plasmar la realitat i a partir d’aquí analitzar-la mitjançant aquesta i així poder emprendre projectes i iniciatives transformadores.
La pedagogia, en aquest àmbit és essencial, ja que serà el mitjà de transmissió dels valors, les actituds, els aprenentatges..., que portaran al ciutadà a ser crític amb el sistema, a ser conscient i a elegir els temes pels quals vol lluitar per a canviar-ho. Aquestes accions tant de l’animador social com dels individus estaran submergides en ètica.
En tota acció hi ha d’haver una ètica, com he dit anteriorment, part fonamental en la conducta de l’ésser humà i és per això que des de l’educació les societats estan avocades en la formació de valors. Qualsevol acció socioeducativa porta uns valors que es podran fomentar, ensenyar, reivindicar..., però la qüestió és que no hi ha acció sense ètica, totes les iniciatives, projectes, programes..., es portaran a terme seguint uns valors. En l’àmbit social, treballem per a persones i amb persones amb situacions, ideologies, valors, creences, actituds, aprenentatges... diferents i és per això que l’ètica és necessària per guiar l’acció amb qualitat i a la vegada amb la flexibilitat necessària per adaptar-se a la multidimensionalitat i diversitat de les persones.
En l’àmbit social s’està permanentment analitzant, investigant i elaborant projectes i accions per a millorar les condicions de vida de la societat, intervenint i posant a la pràctica tot tipus d’iniciatives i programes. Aquest seguit d’accions estaran influenciades per la política, depenent d’aquesta les intervencions seran diferents.
La política té molt a veure amb l’ASC, sobretot la política social i la cultural i és que s’ha convertit en l’essència en el que realment ha perseguit la política, que és la preocupació pels assumptes públics i de ciutadania. L’ASC té com a models polítics, la democratització cultural, quan la ciutadania és consumidora de la cultura massificada i la democràcia cultural, que considera als individus creadors i productors de cultura i incideix més en els processos que en el producte en si.
Podem dir que l’ASC es basa principalment en la democràcia social, ja que vol incidir en la idea de que els individus formin part i siguin protagonistes de la creació de la cultura, de promoure la participació d’aquests, partint dels seus interessos i necessitats. Poder despertar en els subjectes aquest esperit crític perquè puguin elegir els temes referents a la cultura i també dir que, aquesta responsabilitat de participació ha d’estar compartida per les administracions públiques i la societat civil. La democratització cultural, és l’altra model present en la pràctica de l’ASC. Aquest no es basa directament en la participació de l’individu en la creació de la cultura, sinó que està fonamentada en que la cultura és un bé col·lectiu que la societat ha de tenir a l’abast, amb l’objectiu de crear demanda cultural entre la població. El ciutadà és a la vegada un espectador i receptor de la cultura en front a la participació activa en la democràcia cultural.
Caride (2005:77) afirma que, “ la democratización cultural concibe a los ciudadanos como consumidores de una cultura masificada, mientras que la democracia cultural los considera creadores-productores de una cultura singularizada, e incide más en los procesos que en el producto en sí”.
Les polítiques culturals han de fomentar l’accés de tota la població a la cultura. L’ASC porta a l’acció aquest fet potenciador, mitjançant sobretot la democràcia
ANNEX
Aportacions al debat
Data: 13.05.2017, 20:
Oihana, totalment d’acord amb tu i amb els companys/companyes que incidiu en la individualització de la societats actuals.
Dir que l’ASC com molt bé diu, ha de generar canvis en el sistema, però abans, hem de mobilitzar a la gent, donant-los la possibilitat i les eines per a que puguin participar en aquests canvis. Com diu el Comitè Invisible “ Organizar-se es actuar según una percepción común, al nivel que sea ”. (p.18). La percepció de fomentar que els ciutadans siguin protagonistes dels seus propis canvis, millorant la seva qualitat de vida. “ Poner lo humano en el centro ”, Comitè Invisible (p.34). Posar els interessos dels ciutadans com a punt de partida de les mobilitzacions.
L’ASC no es basa només en voluntariats, ha de tenir un suport econòmic previ per a poder dur a terme els seus objectius. Aquí és on les polítiques, en aquest cas socials i culturals entren en joc. És complex, però per això és tan important la mobilització, ja que és el factor clau per a poder aconseguir canvis. “ Un proceso participativo de acciones colectivas orientadas a promover, contribuir e impulsar, propuestas alternativas y críticas al modelo de sociedad dominante que ahonden en una mayor justicia social. Este proceso entiende que la transformación pasa por la ocupación y la presencia en los espacios públicos para denunciar, reivindicar, educar y sensibilizar sobre dichas alternativas .” “Reflexiones sobre Movilización Social 2008 – 2012” de Mosaiko.
Democratització cultural i Democràcia cultural, els dos models polítics de l’ASC. Partint d’aquests models, poder deixar de banda la discriminació i fer arribar l’escènica de la cultura com a cohesió social, com a inclusió i com a dret del ciutadà a gaudir de la cultura.
Data: 14.05.2017, 18:
L’educació és el mitjà pel qual es transmet la cultura. Si aquesta via de transmissió falla, la cultura es transmetrà de manera errònia, com està passant actualment.
Estic d’acord amb que el model educatiu està plantejat i enfocat malament. La societat vol crear ciutadans “ perfectes ”, amb uns estudis, una casa, una parella, fills, etc i deixen de banda els interessos de la pròpia persona, les seves capacitats, habilitats i situacions.
Estem creant ciutadans competitius entre ells i individualistes i amb això fem aparèixer desigualtats socials i discriminació.
Posant un exemple, treballo en un Centre de persones amb Trastorns de Conducta i Discapacitat intel·lectual. Quan fem activitats fora del Centre, excursions, visites a museus, etc, la gent els mira, mirades de curiositat, de discriminació, de sorpresa, etc. I dit això em pregunto: Perquè no s’educa els infants i adolescents sobre aquest tema?, és a dir, educar a conviure, a saber que la diferència no es dolenta, ensenyar als infants i adolescents quelcom útil per a saber viure i conviure....
Poso aquest exemple per a reivindicar que el sistema educatiu actual, com he dit anteriorment no està ben enfocat.
L’ASC pot aportar moltes coses en aquest sentit, portant a terme idees alternatives a partir de la participació comunitària, fer visible les necessitats socials per influir en les polítiques de benestar, de manera que aquestes donin respostes i s’adaptin a les demandes dels grups més desfavorits.
Està clar que és des de les polítiques que s’han de dur aquests canvis, però es des de l’ASC que ha de mobilitzar per fer veure que a la societat es necessiten canvis, canvis per a afavorir els interessos de la persona i de la comunitat. Com diu el Comitè Invisible “ No hay moimiento revolucionario sin un lenguaje capaz de hablar a la vez de la condición que nos es hecha y lo possible que la agrieta ”.
“ La descomposición de este mundo assumida como tal, abre el camino a otras maneres de vivir .” Comitè Invisible (2015).
Bibliografia
- Comité invisible (2015). A nuestros amigos. Logroño: Ed.Pepitas de calabaza
- Llena Berñe, M.A. Desenvolupament comunitari. Animació Sociocultural. UOC. Barcelona
- Mosaiko. (2008-2012). Reflexiones sobre movilización social. Consulta al 10 de Maig de 2017. Disponible a: https://ciudadaniaglobalhiritartasuna.files.wordpress.com/2012/04/2012_ 04_docmovilizacionmosaiko.pdf
- Planas Lladó, A. (2013). Polítiques culturals. Animació Sociocultural. UOC.Barcelona
