¡Descarga antiga d'hispania y más Ejercicios en PDF de Historia de España solo en Docsity!
Introducció
Espanya com ha país no existeix, el concepte establert i conegut serà la península ibèrica, abans de la colonització nomes convivien una sèrie de pobles, amb l’arribada comercial dels grecs donen nom a tota Iberia (inclosa Portugal i andorrà). Les cronologies venen marcades pel propi historiador (absolutes i relatives) Prehistòria i historia es diferent segons l’escriptura, es coneix la protohistòria el temps entre els dos períodes, ens parla de pobles sense escriptura però que coneixem a traves d’altres. Aquells pobles que no s’expressen i que les seves dates proven d’altres, l’últim mil·lenni abans de la nostra era des de el bronze final fins als romans.
- Protohistòria pels francesos, es quan les societat adquireixen major diversitat a partir del neolític
- Importancia de dades arqueològiques, i interpretacions de fonts alienes, i la informació esta subjecte a la interpretació, joc entre fets i arqueologia
- Península ibèrica es acceptat questa protohistòria (a orient ja hi ha historia) primera documentació de grecs dels pobles protohistòrics fins els romans. Cronologies; - primera edat del ferro 700- - ibèric antic 550- - (^) Ibèric ple 450- - Ibèric final 200-0 (2n edat del ferro 550-0)
- Per reconstruir els fets històrics, utilitzen les fons i les restes arqueològiques. Textos literaris; Avio (s VI aC) Hecator (s V aC) Polibi (s II aC), Livi, Cesat, Estrabo, Plini, Pompeu, Ptolomeu.
Edat del bronca a la península ibèrica
Ens movem entre el bronca inicial dividit petit i mig, el bronze recent i el bronca final, 1800-650 aC el bronca final es produeixen molts canvis i on es produeixen l’establiment de les grans cultures ibèriques, aquest període esta caracteritzat per d’utilització del bronca en tots els àmbits (coure + estany) no tot arreu hi ha aquets productes, s’estableixen unes relacions (comercials i de comunicació) nova distribució sobre el territori, l’agricultura i la ramaderia son la base econòmica. Estratificació de societats, gran diferencies territorials, al nord no hi ha recursos metalls, al sud es una gran diferencia, la disposició de metalls genera un poder i una divergència en la societat.
A la zona atlàntica ens trobem amb el bronze, al sud el bronze del sud-est amb influencia mediterrània, a la messeta influencia de les poblacions costaneres, a l’àrea valenciana influïda per la messeta, a la zona catalana no hi ha indicis de influencia fins finals del període. L’argar comença al 2200 aC, a la zona de Granada i Murcia, era de la cultura dels millars, control dels recursos, no disposen d’escriptura, però si l’organització política, grans fortificacions reproducció del poder. A la zona atlàntica te un estrat indígena molt marcat, però que rep influencies molt constat del nord (UK) i del centre de la messeta, urbanisme no esta gens definit, perdura fins roma, destaca per la capacitat de treballa els metalls.
Al centre, cultura de cogotes, hereva del millars, la primera i segona fase 1250-400 aC, li ve el nom del jaciment de cogotes, fortificacions i control de recursos i comunicació, comerç... Zona del sud-oest, evolució amb influencia mediterrània, interès pels metalls, organització social estratigràfica, Tartesos. Nord-est, l’establiment de coves perdura, no hi ha gran explotació de recursos, amb el 1100, rep influencia europea, cultura dels camps d’urnes, disputa d’arribada per oleades o invasió, si que hi ha una arribada, noves forces culturals que modifiquen la població.
L’època del bronca en general no esta ven definida, si ens centrem en el bornze final a Catalunya hi ha varies cronologies, la general i la aproximada segons la ... dels temps, tema discutit, aportat per la historiografia tradicional (invasionisme) sobre aquest nova teoria s’estableix una nova teoria d’arribada però no una invasió que adoptaria la cultura local, aquesta introducció es dugué per els pirineus, i expandint-se per Catalunya. Aquesta nova cultura va definida per un ritual d’enterrament (incineració) no es tracta d’un canvi immediat, els aixovars funeraris en aquest son molt limitats. Un altre canvi en la cultura es la diferenciació a l’hora d’elaborar ceràmica, les superfícies de la peça es brunyeixen i apareix la decoració d’acanalats, el bronca s’introdueix mes com a ornament i armanet que com a útils. Aquesta nova ceràmica esta doleda abans de l’arribada dels camps d’urnes.
Diferencia dels poblaments entre la zona litoral, zona del Empordà es una cultura majoritaria del nord de França 850-300 aC ja hi ha un poblat sedentari a l’aire lliure, el jaciment mes representat es el de la Focalla (poblat de canoves) A la zona mes centra, trobem assentament mes petits de caràcter familiar, utilització de les coves, mes representat com Roqueta, concentració de comunes familiars. A la zona de l’ebre no esta ven determinat poblacions semi sedentàries, barranc de Gofols. Agricultura de tala i quema, petit grups humans, fins que s’esgota la terra i canvien de lloc. En l’àmbit central i nord es caracteritza per assentaments dotat per la ramaderia, La mussara.
El mes característic d’aquest període a Catalunya es el jaciment de Geno (s XI-X aC) primera mostra d’urbanisme a Catalunya, no es tracta de cabanes, si no que hi ha una certa organització, construcció d’un mur exterior que marca l’organització del poblat, construcció en pedra, 17 cases, sense cenpartulacio, diferenciador en les cases, una casa mes gran i amb diferencia d’habitacions ( fundicio, ceràmica) consideració social superior a la resta. Estudis antropològic ajuden a entendre el funcionament d’aquesta societat, el concepte de Big Man, es un home que redistribueix els bens, època a que no existeix ni l’estat ni les classes socials. La reciprocitat es un elemnt clau en les societats protohistòriques, l’altre manera d’anomenar-lo es el Great man, tipus de lideratge informal, mes vesat en les qualitats del personatge. L’escassetat dels metalls potencien la figura d’aquest gran líder.
- Poblat de P. Roig de Roguet (sIX- VIII similar a l’anterior, arquitectura en pedra
- L’economia agrària, no sembla tenir gaire satisfacció, per les troves analítiques, es conrren cereals, pèsols, llentius, es comneça el sistema del guaretj, implica una superfície d’explotacio major, el que implica un major nombre de persones, requereix un sistema complex, un cap o organització, a part d’exedents implica una administració.
- S X, els fenicis arriben al sud d’Hispania, tenen interaccions amb els pobles del sud
Tartessos
La cultura ocupa l’andalusià occidental abans del segle IX aC, tota la zona del Guadalquivir no hi ha gaire població. Cultura del bronze Atlàntic, una fase precolonial es coneixen les rutes marítimes, hi ha una relació d’interessos fins i tot introducció de la península a traves dels grans rius. Apareixen representacions d’interessos entre els dos pobles. Les referencies mes antigues sobre els tartessos apareix a la bíblia (vaixells de Tasis) També als treballs d’Hèracles, herodot avie... segons avie aquesta descripció fa referencia a gadir, herodot i estrabo parlen d’un rex de tartessos. A nivell arqueològic comença amb l’arqueologia romàntica s XIX-XX aC, iniciat per Bornsorn i Suetmer, que van trobar una sèrie de necròpolis (fenícies). Als ants 50 a sevilla, de manera aleatòria van trobar el tresor dels cirembola, pensaven que era un santuari fenici. L’arribada dels fenicis, ens trobaren una població autòctona molt de caràcter familiar, poblats sense urbanisme definit, coneixen i exploten la mineria, això no varia fins el segle VIII-VII, amb l’arribada dels fenicis i el seu assentament, tot i que la presencia mes antiga es del IX,
est. Els fenicis tenint poc territori, i requereixen tenir excedent, que estipulen un tractat d’agricultura, producció d’oli, vi i cereals, que expandirà aquesta tipologia per el mediterrani, tot el moviment es produeix pel seu interès del metalls, (reciclatge) també expandeixen i negocien els seus productes manufacturats... comerç navegació orient occident...
Falten 2h....
Fenicis a la P. Iberica
Segons les fonts clàssiques, polivi ens diu que Gadir va ser la primera ciutat fenícia fundada durant l’any 1000 aC, 80 després de la guerra de Troià. L’antic testament també parla dels circuits comercials amb tartessos (llegendes) la fundació de Gadir si que es antiga, aquesta llegenda es produeixen per justificar la seva importància política. A nivell arqueològic, o finals del segle IX aC evidencies a la zona de cadiz entre el IX-VIII la presencia fenícia perfectament documentat. Segons les cronologies calibrades l’estableix als segles X aC trobem una presencia fenícia a la península ibèrica en dades molt antigues, a final del segle IX molt clar la presencia fenícia a la península, a la zona de Huelva , a finals del segle X s’amplia la presencia comercial. Presencia d’un port d’intercanvi al que començarà a produir l’establiment de barris, fenicis a ciutat o poblacions indígenes, el que produirà la seva aculturació. Establiment de l.. degut al comerç de l’exportació tartesa de la mineria. El Castell de d. Blanca i M de mezquitina, i punta de surt..., estratigrafia ben definida.
Castilla de D. Blanco, ciutat fenícia, els models de ciutat fenicis son característic, a tocar de mar de rius, establiment que perdura fins el segle III aC amb l’arribada romana que no serà ocupada fins l’arribada dels musulmans, controla la costa just davant de l’illa de gadir, i a l’illa de sant petre on es troba el temple de melkar. A finals del segle VIII i durant el segle VI s’estableixen un sistema defensiu en el castell de D. Blanca, al segle III es re fortificarà (II púnic W) Cases grans amb murs de manposteria i argila, cases, places, cases de bona construcció destinades a quedar-se, zona industrial. Cadis, les corrent i esl canvis el fons marítims, lluny en terra a destrossat l’antiga gadir, el que fa difícil captar-la a nivell arqueològic, a època fenícia gadir es forma per dues illes, la ciutat i el temples. ... fara de seqüencies arqueològiques, no associats, a fragments d’anfores fenícies del liban, les anfores, que aconstumen a aportar vi i salaons, estatuilles de melkar, a sant petre, en època mes avançada apareixen sarcòfag a gadir sV. En el mon de la mort a la illa de gadir hi ha separació entre la necròpolis i la ciutat, que comença a funcionar en el segle VIII. San Petre, el temple de milkar, el temple sacralitza l’espai, el deu associat al comerç de la navegació, el mon terrenal i del deu, hi ha dos posos d’aigua dolça.
Màlaga, morro de mezquitilla, antiga .... del rei Alejandro, espai d’explotació de productes vinopecuaris, emplaçament ben situat (ocupació des de 3000aC) sVIIIaC, perdira fins època romana, cases grans ben edificades, zona separada industrial (metal·lúrgica) necròpolis de trauman, sarcòfags i aixocars,... Xarrera es un petit assentament que es genera quan morro de mezquitilla es queda petit però dura menys durant el segle VI aC, canvi dels espais mediterrraniatzacio, imperialisme de cartago, assentament molt defensat. 5exi (SKS) almunyeca, amb presencia monolítica, amb una citat idèntica a l’almanzor, a prop del riu verde, on hi ha accés a les mines de sal de la mala (aliments) industria de salaó, finals del segle XIII, amb facilitat d’accés a recursos. Assentaments fenicis Andalusia, que al segle VI es transformen alguns d’ells s’abandonen (avanç de la línia de costa) reestructuració del territori que passa a ocupar altres ciutats millors defensades Malaka, la proliferació d’edificació al sud d’Andalusia es degut al comerç dels tartessos (metalls) la societat canvia, el Carambolo, els nuclis mes antics amb arquitectura indígena que a partir del segle VII te una estructura mes mediterrània, proliferació de les elits.
Toscaros, aprop de riu velez, un turo situat a la desembocadura del riu i a prop del mar, sVII aC, segons els textos, la en parlen de la citat de Mainike, Schlade es va obsessionar a trobar-la, toscanes potser si que era manikes, no hauria estat rai una ciutat focea, però no fenícia, manike,
barri grec a la ciutat Milaker, a nivell arqueològic recull altes evidencies de peces fenícies, expansió dels productes andaluses a la zona costanera mediterrània nord, estructures definides i necròpolis de Jardin, amb una societat suculenta, i la necròpoli de la casa de la vinya. Corro del Millar, ciutat portuària, sVII-VI, serà abandonada, i es centrarà en un barri industria de Malaka, mateixa estructura industrial que l’anterior, altra presencia de ceràmica. El segle VI, moment de transformació, caiguda de tir, decau les relacions amb orient, cartago agafa força i el paper comercial de tir, també serà el moment de sorgiment de la cultura Iberica (estimulada pels fenicis) les ciutats fenícies dirigides per monarquia, oligarquia o consells. A la zona litoral mediterrània la presencia de fenicis es tracta mes de barris en ciutats indígenes, al riu de segura entre Alacant i Murcia, aquesta presencia es representa amb la presencia de materials, de Sagunt cap a dalt hi ha presencia de materials però no d’assentaments.
La Farleita, assentament pròxim al rei segura i la costa, assentament fenici, defensiu, i es genera nou assentaments seguint la línia del riu, els Tosal, Chicatet... ciutat fortificada (fenícia). La Farleita ocupació en zona de dunes, difícil conservació?, hi ha dos equips de treball, diverses fases d’ocupació 6, des de la presència fenícia s VIII aC, fins a l’abandonament i apropiació dels Ibers s VI aC. La façana atlàntica, les estructures, presencia fenícia, es explicada per la busqueda de l’estany, segons les fonts clàssiques, l’estany prové de Galicia i UK, evidencia fenícia a les tures poiligesis, Cestro marina, estil exaditat similar als estils fenicis, apareixen productes fenicis (text,ceràmica) A la zona de la costa Lisboa, trobem assentaments ...., controlant la desembocadura del riu Abul, colònia fenícia a Portugal, colònia de Gadir, fundada al s VII aC, reestructuració i defensa del jaciment s VI aC, i abandonament d’ocupació en època romana, establiment assentaments entre els transit comercial.
Falta 1h...
Presencia fenícia a Catalunya, no hi a assentaments, però si una presencia d’evidències industrials, iteraccions comercials procedents del sud de la península, el que ens arriba en l’àmfora binaria que va acompanyada per el morter, un altre es el phifon, l’urna acio del negro acompanya als morts com a aixovar. La vaixella provex de la península, a traves de la iconografia coneixem l’arbuals (botelletes de perfums) aixovars en les tombes funeraris, els textos tot i no tenir cap registre arqueològic, arribada de les fíbules, escultures egípcies. Aquests productes els obtenen a canvi de matèria prima, especialment metalls a les terres de l’ebre i al priorat es pot treure plom, plata. A partir d’un 5% de presencia fenícia ja es rellevant. Jaciment d’aldavesta, prop de l’ebre, part de control d’accés comercial a traves del riu, es creu que el jaciment tenia una funció de residencia fortificada. La Molilia del Renia, s’ocupa a l’edat del ferro, i l’iberica, edificat sobre un turo, presencia fenícia. Sant Jamo, residencia fortificada, elements d’abundacia econòmica... El Puig Roig, riu surona, des del bronca final fins el ferro, amb l’arribada del mon fenici, aquest cau per un incendi provocat, revoltes internes. Barranc de Gafols, època del ferro generació de la cultura ibèrica, residencia sense fortificar. El turo del calani, estructura per fer cerimònies, centre de reunió de cabdills entre territoris. Facificacio, 700-750, primera presencia de navegants d’Andalusia, canvi d’interesos, 600-650, època plena de gran interacció, 600-550 adaptació de la societat del Big Man al Great Man, tractament i aparició de l’aristocràcia guerrera. L’ebre es el lloc on aquest procés on mes presencia fenícia, a la costa tarraconense i el penedes també troba presencia, a la zona nord no.
Els grecs a la península
Tot i ser similar al mon fenici, hi ha algunes diferencies, la colonització en l’antiguitat no te res a veure amb el concepte modern d’explotació, la grega es tracta d’una creació d’una nova citat a un nou territori, es produeix en un moment de crisi econòmica, humana i política. El terme es
representatiu de la vida del príncep, des de la infància fins al cenit del seu poder. La presencia física d’un jutje?. Els tibateria, o crena porfins, molt típic al mon mediterrani oriental, es molt relacionat abm el culte agrari, es tenen un element ritualista domestica, el de tipus iberes no hi ha cap idem de cremació. Els exvots apareixen als principals llocs rituals, de tot tipus de materials, representat tots els moments de la vida. Llocs de culte, els contruits o naturals, els àmbit naturals son comuns perquè a les vies de comunicació aprofitats, per establir temples i llocs de culte, amb gran nombre d’exbots, construïts, el centre de les societats, amb escultura i exvots, temples construïts per al culte, llar amb pell de brau.
Mon de la mort, es problemàtic, perquè hi ha interrogants sense resoldre, els morts eren incinerats, abans de l’època ibèrica, es produeix el pas de la incineració a la cremació, la resta de l’area ibèrica també es canvia però mes tard, però per motius diferents, de Sagunt per abaix, el segle VI aC s’incinera, la necròpolis no representen a tota la població, necròpolis nomes per les elits, a les necròpolis dels sud trobem les elits, fora tovem enterrament d’infants. Enterrament 1r el cos no pateix cap transformació, 2n el cas patir ritualita, cremació i dispocio de les cendres i això en un lloc concret, es guarden els osos restants, es produeixen libacions.. hi ha tombes sense senyalitzar, també es troben monuments funeraris poza moro, que serà destruït el segle V, destrucció controlada. A partir del segle II els romans es queden a la península, dins de la societat ibèriques, eren la seva hibriditzacio amb el mon roma, perduren amb certes ritualitats ibèriques, el text roma sobre la mort de Viriat, es mostra la ritualit en context ibèric tot i que es lusità. Els infants, al no estar a les necròpolis els menors de 4 anys, ens indica que no estaven dins de la societat.
Economia ibera l’agricultura, introducció d’elements mediterranis, la vinya i l’olivera, en estat salvatge ja hi era present però sense explotar, a partir de la presencia fenícia es quan comença la seva explotació, amb el pas del bronca al ferro millora les qualitats de les eines agrícoles, moltes de les eines de ferro, apareixen en època ibèrica i no es modifiquen, la producció cerealística es produeix per el consum de la comunitat, el cereal es converteix en un dels grans elements d’intercanvi de les cultures ibèriques, els bòvids son les forces del camp, molins comunals i personals igual que els forns, la vinya al segle III les comunitats indígenes ja treballen i produeixen vi, l’olivera, l’oli es essencial per les societats mediterrànies, els recipients amb evidencies d’oli son de període roma, la utilització de l’oli a Iberia no es coneix del tot, el emmagatzematge, tots els els productes es concentren en el mercat, el transport d’aquest tipus de materials es feia en un principi en les seves costes, a traves de les anfores, la mel també es un element característic dels ibers. La Ramaderia principal espais els ovicabrics bovins equids i les gallines i porcines, les ovelles no es consumeixen dona llet i llana, al igual que els bous, fins la seva edat adulta com animals de tir, el cavall es un element que no s’utilitza per cap tasca domestica, es un element de les elits. El porc s’aprofita tot, el consum càrnic augment degut al porc, i la gallina la porten els fenicis. La metal·lúrgia del bronca no s’avandona mai, s’introdueix el ferro, la ceràmica hi havia a nivell local, i una industria feta a tallers. El comerç es produeix a petita i gran escala, comerç internacional, comencen amb els cartaginesos i grec.
Cartago
Els ibers es veuen afectats per el conflicte mediterrani, mercenaris ibers dins les tropes cartagineses, no nomes genera una font econòmica si no també cultural que aportarà idees d’aquetes comunitats mediterrànies. Després de la 1r Pw, cartago perdé la seva influencia en le mediterrani central, i es centrarà en la península ibèrica, colonització d’ibisa i establiment relacions comercials amb el sud de la península, això significarà canvis en els pobles indígenes, el conflicte entre cartago i roma, que marca els límits entre les potencies però no es reproduirà
en les pobles que hi ha a la zona, al esclatar la 2n Pwm els ibers es veuran envoltats en el conflicte i acabaran participant.
Cartago neix de l’expansió fenícia, les fonts diuen el 814, la llegenda de la fundació, es la reina dido, germana del rei de tir, que es veu obligada a fugir, degut a un conflicte de les elits, al fugir troben un cabdill de líbia deixa quedar-se a en un espai de pell de bou..., tiro de Cartago. Cartago es crea en un dels milers ports naturals del mediterrani, recinte emmurallat, les dades arqueològiques el situen en el 785 (materials mes antics) el 730 tenim 3 grans necròpolis funcionant (concepte de situat establert) establiment del culte a tanit generant una pròpia divinitat símil a Melkart, al fundar-se ja es te una percepció urbanística, amb 55 ha. El tofel ha generat moltes discussions, sacrifici infantil, el segle VII, te un fort creixement degut a l’arribada de colons orientals, cartago paga tribut als pobles libis, a partir del segle VIII es a l’inversa, i al segle VI es produeix una gran mobilització de cartago, al caure tir davant els babilonis. Cartago agafa el paper de centre comercial del mediterrani. El segle V es converteix amb la potencia mediterrània i rivalitza el poder amb Roma, control marítim i comercial, colonització d’ibisa. Es genera un sistema aristocràtic, oligàrquic, poble lliure i esclaus, s’organitzen en un consell de 100, i els representants polítics sofets, política imperialista, el segle IV es consolida l’imperi cartaginès, la seva influencia a la península es irrellevant, al segle III roma i cartago entren en conflicte amb la 1r Pw amb la qual perdrà el seu control mediterrani i es centrarà en Hispania.
Historia An P ibèrica
Després de la 1r Pw i la crisis dels mercenaris, cartago s’ha de reformar, es planteja expandir-se per la península ibèrica, buscant metalls, coneixent la disponibilitat al sud peninsular, es planteja no una expansió comercial si no militar, s’envia a Amilcar el 237, a la península ibèrica, no hi ha cap evidencia arqueològica sobre l’enfrontament entre gadir i Cartago, s’introdueix cap a l’interior Amilcar intenta explotar els recursos necessaris, intent fer-se amb les mines de plata de la Tadelania, i avança cap a la cosetania (llevant). El castell de donya blanca pateix una transformació per cartago, fortificant-se, construint-se la muralla de cosina, l’enfrontament esta ben documenta, els turdetants contracten als celtibers per al combat. Es funda la primera ciutat cartaginesa Akralake, que es desconeix la seva posició, es creu que esta a la proximitat d’allient, un assentament que te part indígena, cartaginesa i romana.
Amilcar continua conquista territoris, però va morir a una batalla 229-228 aC, i puja al govern Asdrubal, aclamat per l’exercit i el govern, però dura una política diplomàtica, casat amb una filla d’un rei ibèrica, creant aliances i nomenat cabdill, fundant una citat junt al mar Cartago nova, poc després es assassinat per un esclau. Cartago nova acunya la seva pròpia moneda. 226 es signa el tracta de l’ebre amb roma, sense tenir en conte els polbes ibers que hi havia, i a mes ni uns ni els altre poden passar l’ebre. Cartago nova s’estableix com a centre polític a Hispania, degut a la seva situació estratègica. Anibal es prepara per la 2n Pw, puja al poder el 226, amb el suport de l’exercit i el govern, i prepara el conflicte amb roma atacant la ciutat de Sagunt.
El pobles preromans de la messeta i la façana atlàntica
Avui en dia ja no es part d’un poble celta, com un conjunt de pobles dels mateixos trets culturals, tots tenen una base lingüística indoeuropea, diferenciada entre els pobles cèltics i la zona geogràfica. A la zona nord ens porta de la cultura de cogotes, poblat tancats amb una ceràmica molt diferenciada, amb una cultura molt expandida. Els celtibers els grans eixos son les zones del duero, tajo, jala de ll..., ens marquen el territori celtibèric, no es coneix les fronteres exactes, a la zona del nord els cossetans i la zona del sud trobem el poble mes oberts. A partir del segle VI aC els pobles s’edifiquen en un castro, s’estableix l’us de la incineració i
Escipio es guanya l’aliança amb part dels pobles indígenes al alliberar als presoners ibers dels cartaginesos, el 208 els pobles aliats amb cartago es passen al bàndol roma, la conquesta es produeix tan ràpid que no es pot establir una organització, els que tenen son comandats o magistrats inferiors, als quals se’ls i dona l’imperium (tropes) “territori de guerra” política d’espoli. El primer gran aixecament contra roma, a numantina l’aixecament d’indivil, perquè intenta expulsar als romans, per imposar el seu poder al territori. El primer enfrontament entre indivil i mardoli i escipio guanya roma, i escipio els hi demana explicacions, li diuen que ells avien jurat fidelitat a scipio i no a Roma. A la segona batalla seran massacrats pels romans. Procés de conquesta es molt lent, però aprofitant ja els exercits, tenen uns transfons econòmic, roma destrueix en aquells llocs on la negociació no es efectiva, procés d’apropiació els poble que s’enfronta perden el seu dret, el que pacten son aquells que obtenen el foendus (exempts de pagar tributs i mantenen les seves lleis) 204-198 aC enfrontaments, sense establir clarament la frontera, el senat intenta organitzar el territori, 2 pretoris seran nomenats governadors d’hispania citerior (nord) Uterior (sud) que tindrien ja un govern estable.
Italia es la primera ciutat romana a la península a 204 aC on escipio va deixar els seus ferits, que va pasar a ser una ciutat habitada exclusivament de militars Romans. Roma necessita regular el territori, segons els similis jurídics i polítics Romans, l’aristocràcia Romana vol mostrar el seu poder, interès d’ocupació “colonitzadora” la política interna tenien el gran poder de la família dels escipions, Roma no perd la por de Cartago. Cato necessita un triomf a la península per legitimar el seu poder. Es va enfrontar i vèncer els pobles del sud, que portarà un gran boti de guerra cap a Roma. El paper de Roma a la península ibèrica durant els primers anys, genera una gran repressió i riquesa de les elits Romans. Roma participarà com a jutge en conflictes entre els pobles ibèrics, i política d’espoli, de les elits. Fins l’arribada de Septoni grac no s’establirà una frontera fixa. La dominació i conquesta de Roma es dividirà en tres períodes, des de cato fins les guerres celtes i lusitanes 191-156, les guerres cletes i lusitanes 156-133 (colonització romana) conquesta de la part occidental 133-82 (guerres civils).
Tiberi semproni Grac 180-179 aC, necessitat d’establir un territori fronterera la península, i que unirà la conquesta militar amb polítics, intentant integrar els bàrbars a la concepte polític roma, arriba a la celtibera, funda graenss, estableix els tributs de tropes o materials valuosos. Exigències dels pobles aliats ibers a roma, els tributs estaven marcats, el blal era noment pel pretor. fundació de Carteia que se li dona el tractat de ciutat itàlica, i ciutadania, on s’integren aquest que en principi no la disposaven. L’organització en províncies no va millorar les guerres. 171 aC una delegació hispànica va anar al senat a demana l’aturada d l’espoli, i donar els drets als fills dels romans/ibers. No hi ha un moment de pau, aixecament entre guerres, el poder de roma no esta establert, a les zones ocupades es produeix menys, el senat entén que no es tracta de un procés de conquesta, les zones ocupades necessiten un tracte diferenciat.
Les tropes conquereixen mes ràpid que el senat d’organitzar-se, els romans es basen en la capacitat urbana, ciutat=focus de romanització. Al capdavant esta el pretor, amb una legió (imperium) representat del poble de roma, en l’època de sila es produeix un canvi, el governador ha d’haver estat abans consul, el pretor passa a ser legatus provincial.
L’acompanya el concilum (senadors) que aconsellen i vigilen, i el grup d’amics, un questor que s’encarrega de les finances del territori, i de tribuns militars. Primera fundació roma a Hispania es la ciutat d’itàlica 206 aC, no se li dona la qualitat de municipi fins 80 anys després, Carteia es la primera colònia itàlica 171 aC, Cordova 155 aC, Palma i les illes 123 aC, Tarraco no es colònia fins l’any 45 aC, a partir de Cesar quan hi ha un bon atribució a les ciutats hispàniques. Les ciutats s’organitzen segons la seva tipologia, les ciutats que s’ha resistit son propietat del senat que paguen un tribut, les estependius son aquelles que s’han rendit tenen que pagar tribut, aquelles amb foedus no han de pagar tributs, les colònies romanes, es un tros de roma fora d’italià, el municipi no es una ciutat romana però es regula per les mateixes lleis, i les colònies itàliques, que es regeixen per les lleis itàliques.
Legió IX hispana, creada per Pompeu 65 ac, el 58 esta a la galia i després a itàlica, que passa a macedònia, torna a la península, després a pannonià i després a britana on desapareixen, però després va a Bèlgica i orient on desapareix. Ocupació del territori els romans han de conquista tot el territori, aquest procés exercirà un tribut, no pacte fer una política de terra cremada, volien mantenir el funcionament de les comunitat indígenes però sota el seu control, fins el segle II aC, sota el control i adaptació a la romanitat. Els colons itàlics tenen una concepció diferenciada dels ibers, amb el concepte de producció (assentament rural) comença a plantar vinya, producció per l’economia, prop de les vies de comunicació. Organització política de les ciutats, magistratura doble, si un no hi es es demana la substitució, per el funcionament, Questor que vigila les fiances, el censor el que porta el censo, i la cúria local, la religió no queda gaire clara, simns honoria, participació de la ciutadania en la política i els deus. I l’assemblea de ciutadans.
Celtibers i lusitans
Base econòmica l’agricultura (desigualtat), poble bel·licós, mercenaris i bandolers, en una terra que no te massa per oferir, Diodor diu que son un poble aïllat bel·licós que s venen com a mercenaris. Els tractats diu que els territoris quedarien lliures segons les fronteres de drag. Roma manté la pau i es compromet a repartir terra al segle II aC, roma esta alliberada militarment, el perill de la 3r Pw i les ànsies de poder del senat, provoquen la guerra pel benefici, 153 aC esclata la guerra degut a una reinterpretació dels tractats de drac, Sejeda ciutat inscrita als tractes, promouen la unió de pobles sota la seva ciutat, i es va fortificar, el que no va agradar al senat, que segons els tractes es prohibia la fortificació de ciutats, i que havien de pagar tribut, el senat declara la guerra. Numancia una ciutat ben fortificada, el senat va enviar a un consol amb 30 mil homes, que van ser derrotats 23 d’agost, i va ser declarat dia nefast, després la cavalleria romana va acrivillar l’infantaria numantina. Altres ciutats es van unir a la revolta, que van captura d’Oeles on estava els grans graners de Roma, on va morir mes soldats. 152 aC es reconquesta ocilies i signes tractats, tot i la negativa del sent, pau fins 143 aC, que esclatarà la guerra celtibera una vegada acabat els conflictes a la mediterrània.
Viriat arriba fins la celtibera, Roma te por d’una aliança entre els dos pobles, enviant mes tropes a Hispania, metel arriba amb legions, i s’enfrontés, davant la resistència celtibera, el senat envia a Scipio, que fara un setge de 11 mesos, i elimina els aliats numantins, sense aliats ni subministraments esta acabada. Els numantins acaben per menjar-se els morts, els supervivents seran fets presoners, es tornarà a construir una ciutat romana al territori. Aixo suposa un canvi important al territori, els vençuts per Roma, passen a ser propietat del senat. Provoca una crisi econòmica brutal a causa de la constat guerra, s’intenta organitzar el territori, al produir-se la guerra entre libis i teutons, que entren a la península ibèrica son repeluts pels celtes, que es tornaran a aixecar en armes contra Roma, Tito Dido arriba a Hispania i s’enfronta contra els celtibers, els venç i els ven com a esclaus.
Al sud oest de la península ibèrica esclata les guerres lusitanes, al capdavant Viriat, ataquen territoris romans, els enfrontaments venen d’avanç des Viriat, 199-154-153 aC, les guerres celtiberes venien després d’un intent de Galba per evitar els conflictes, a canvi de terra, havien d’entregar les armes, Galba els va matar o tallar les mans. Un dels que es va escapar va ser Viriat. Es mourà per tota Hispania principalment per la zona ulterior, “guerra de guerrilles” sempre del territori lusità 134 aC Viriat mor a mans dels seus lloctinents sobornats per Roma, que no trobarà cap mes resistència. El territori lusità passa a estar en mans del senat Roma, i es comença la reconstrucció del territori.
Falta 1h...
Pompeu Pacificació de la citerior
Organització típica de les ciutats cardo i decumanos, muralles i fòrum. Les ciutats s’organitzen al model de roma, mitjançant les lleis municipals que la gran importància els cos, tipus de ciutats; municipis i ciutats amb foendus. Edicte de Vespesia, totes les ciutats tenen el dret llatí. Les magistratures duoes, edils, questoris... Un cop mort august, s’instauraran les diferents dinasties, l’objectiu d’august, expansió econòmica, que afecta especialment a Hispania, construcció de carretes i ponts per els transports de productes hispànics. Moment en que s’acunya monedes en molts espais (llegenda romana) després de Tiberi l’encunyació de moneda esta molt controlada, i en diversos casos de crisi es tornara... Galba...Vespesia.
Tiberi, coneix la província, hauria participat en les guerres càntabres, potencia les xarxes viaries, temple d’auguts a Tàrraco. Abusos a la bètica per Servero (desterrat) Caligula treu la legió macedònica Iv cap a germania quedant nomes 2. Claudi, li dona importància a la bètica, perquè planteja la conquesta de la mauritania. Baelia Claudia principal port de subministrament, donant el terme municipal. Nero hi ha una sublevacio dels costers per els abusos dels governadors. Oto i Galba arriben a Hispania la legió X gemina marxa cap al danubi, Plini es mencionat procurador de la tarraconense. 68 aC hi ha una revolta de legions a la Galia, galba s’apunta a la revolució, que es subleva al rin, hi es produeix l’assassinat de Nero, ment de crisi política i militar. Davant del vuit de poder, es nombra a galba com a governador per la leg VI vitrix. Però es assassinat per els pretorians als 6 mesos, Oto volia pujar al poder pero no va ser acceptat per els romans, després de l’assassinat de Vitelet. Les legions aclamant com a emperador a vespesia. A l’arribar a roma s’instraura la dinastia flàvia, que arriba fins a domicia, la dinastia serà els promotors de la munumnetlizacio de les ciutats, pax i auge econòmic. Vespecia concedeix la ciutadania llatina per facilitar la recaudacio d’impostors.
La ciutadania s’agrupa en dos grups els privilegiats (ordines) desgraciats (inferiors). Els ordines, senadors, eqüestres i decurins, per entrar a qualsevol gran es teniar que tenir una quantita de fortuna i terres a italià. Inferiors eren els servs, lliberts i esclaus. S II aC pax romana expansió econòmica, amb una nova dinastia antonina, des de nerva fins a còmodes del 46-197 aC. Poca intervenció en la península ibèrica, evolució dins del conjunt de l’imperi. Al nord invasions germàniques per la galia i al sud es produeixen revoltes a la mauritania, el que provoca el reforçament de la bètica i passa a ser província imperial, L’ultima dinastia servers 193-235, que arribarà a l’anarquia militar.
Practiques
Jaciment de caseres
Les primeres dades sobre l’ocupació del paratge que avui dia coneixem com la Gessera es deuen a Juan Cabre Aguilo, qui ens descriu el jaciment que ell anomena el Puch, a Caseres com un lloc elevat i inaccessible de reduïdes dimensions i pobresa material. Acaba dient “ las camaras muy estrechas; todo parece indicar la ausencia de possedores acomodados”
- Segle VI aC: Primera fase d’ocupació, possiblement es tracta d’una residencia fortificada
- Segle IV-II aC: en plena època ibèrica es transforma completament l’espai. Es construeix un complex amb una estructura de passadirs central i àmbits a banda i banda del mateix.
- 1902: S’inicien els treballs al baix Arago i Caseres per part de Juan Cabre. Entre aques intervé al Puch ( La Gessera)
- 1914: Pere Bosch Gimpera excava completament la Gessera, sota els auspicis de l’institut d’Estudis Catalans
- 2014: L’ajuntament de Caseres encarrega el grup de recerca seminari de Protohistoria i arqueologia de la universitat rovira i Virgili, recuperat l’espai arqueològic de la Geserra.
El jaciment arqueològic de La Gessera presenta dos moments d'ocupació molt ben diferenciats: una primera fase al llarg del segle VI a.C. i un segon període compres entre els segles IV i ll a.C. Si bé el coneixement de la fase més antiga és rnolt parcial degut al seu desmantellament per a bastir les estructures més modernes, sabem que compta amb un mur perimetral construït a base de grans lloses verticals. Tot sembla indicar que es tractaria d'una residencia fortificada amada, un tipus d'hàbitat que es relaciona amb el sorgiment d'una aristocràcia dominant al territori, en l’època immediatament precursora de l'anomenada cultura ibèrica.
L'ocupació més moderna, ja plenament ibèrica, es troba més ben definida. És manté el mur perimetral aixecat durant la primera fase, però es transforma completament l'espai interior, esdevenint un complex amb una estructura d'espai central i àmbits a ambdós costats. Es descarta la idea d'un poblat convencional tant per les reduïdes dimensions dels recintes corn per la inexistència d’evidències de vida domestica. L 'orientació de l'edifici, amb un passadís que ens guia cap a la sala situada al fons (A), l' única on arriben els rajos solars que entren directament per la porta durant les albades dels equinoccis de primavera i tardor, és un altre indici de la seva excepcionalitat. Les intervencions efectuades al jaciment han perrnés recuperar alguns objectes materials, bàsicament vaixella ceràmica, corresponents als seus moments d'ocupació. Així, de la primera fase hi trobem tant restes de vasos a ma, de cuina i d'emmagatzematge, com ceràmica a torn, entre la que cal destacar la procedent de l’Òrbita fenícia. Del període ibèric destaca la vaixella indígena, peró sobre tot els vernissos negres, originaris del món grec, un altre dels elements que ens expressen la singularitat del recinte.
L’època dels petits cabdills Les societats jerquiques de les torres del senia i ... a la 1r edat del ferro, aquesta edat, es un periode intersant, en tots els àmbits, la cronologia tradicional, 75-100 anys, primers objectes de ferro com elements de prestigi, obtingudes del comerç fenici, 650, els primers gavinets de ferro en aquesta area es poden datar segle VIII aC. La ceràmica en aquest periode pot ser objecte d’interaccio fenicia. Primera edat del ferro en qual temin presencia de poder, cases Torre. Al 650 es produeix una expansio de la població i la construcció, yaciment de la cagula, la jerdia i altres pvlacio de tipus defensius, a exemple de molla del remei, assentament en ferradura. 300- persones. San jaume, jaciment fortificat amb doble murs, espais diferenciats, llocs públics i privats. Diferenciacio d’estancies figura del cabdill.
De l’ebre a l’emporda, la ritualitat de la beguda en les ... Consum d’alcohol, relativament justificats o excepcionals. Rituals de comensalitat, rituals ideològics, politics i religiosos, practica edonista (elits). Element que controla els recursoso locals, serviria per controlar l’obtencio d’aquestos recursos i l’intencanvi, representació de desigualtat social. Practiques de banquet en els funerarsl, en excepció de l’ebre que es realitzen banquets comuns. Banquest funeraris tombes amb aixovars relacionats amb els banquets. Etapa de canvi socila, polítiques comercials, diferenciació social. Rutes comercials amb el mediterrani (fenicis) introducció del productes alimentaris s VII-VI aC, oli, vi... A l’ebre es pot aprofitar en els banquets, degut a la seus rituals diferenciats. M digle... Diferencia la societat segons 3 tipus de banquest, que marcaran la diferenciació social i el numero d’aixovars associats.
Vi i prestigi, arqueologia del poder, formes polítiques s VII-VaC Vi com a elemnt de poder, que segregara a la societat, i la poratra cap a mes complexes, el que portara al oble cap a una jercaritzacio, no es l’unic medi d’organitzacio, hetrarquia. A l’ebre
