¡Descarga aparell digestiu y más Apuntes en PDF de Histología solo en Docsity!
Aparell digestiu: Glàndules
GLÀNDULES SALIVALS
Tipus de secreció
Paròtida Serosa (30 g de pes, 30% de la saliva F 0 E 0la més gran )
• Submandibular: Seromucosa (15 g de pes, 60% de la saliva )
• Sublingual Mucosa
3 g de pes, 5% de la saliva
• Gl. s. menors Mucoses
5% de la saliva
GLÀNDULES SALIVALS MENORS
• Llavis (S-M: seromucosa)
• Mucosa oral (S-M)
• Llengua
- Base (M)
- V lingual (S)
- Anterior (S-M)
• Paladar (M)
GL. SALIVALS MAJORS (Túbulo-alveolars)
Dues parts:
• Zona secretora. Poden ser:
- Seroses
- Mucinoses
- Tenir cèl·lules mucoses i seroses barrejades
- Mioepitelials F 0 E 0ajuden a impulsar la secreció cap als conductes.
• Zona excretora.
- Conductes: intercalars F 0 E 0estriats F 0 E 0intralobelars (petits)
- Conductes: interlobelars F 0 E 0lobulars F 0 E 0terminals
Gl Paròtida
Les cèl·lules seroses tenen aquesta tonalitat per la barreja de grànuls i RER.
Gl Submandibular Glàndules abdominals
SISTEMA VENÓS PORTAL
- Branques progressives de vena porta
- Xarxa de sinusoides
- Confluències en vènules hepàtiques terminals (“vènules centrelobelars”) F 0 E 0 vasos de sortida on ja no hi haurà intercanvi metabòlic.
- Confluència d’aquestes a venes hepàtiques (o “suprahepàtiques”)
XARXA CONNECTIVA I VASCULAR DEL FETGE
TRACTES PORTA (TRIADES PORTALS) Consten de 3 estructures principals:
- 1.- Subdivisions progressives d’artèries hepàtiques (25% de sang)
- 2.- Subdivisions de vena porta (75% de sang)
- 3.- Confluències de conductes biliars
- Teixit connectiu amb col·làgena F 0 E 0suport dels tractes porta
- Limfàtics (drenatge espai de Disse, etc) F 0 E 0drenatge situat als tractes porta.
HEPATÒCITS: DISPOSICIÓ
- (^) Plaques anastomosades radials, de dues cèl·lules de gruix
- Entre plaques, sinusoides hepàtics
- Cèl·lules endotelials discontínues amb grans forats (“colador”)
- Cèl·lules de Kupffer (macròfags residents) F 0 E 0capten partícules grans que no es processen.
- Entre hepatòcits i sinusoides, espai perisinusoidal de Disse, on arriba el plasma:
- Fibres de reticulina (Col. tipus III)
- Cèl·lules d’Ito (greix, fibrogènesi, etc) F 0 E 0participen en metabolisme de la vit. A
Dominis laterals
- Zones contacte hepatòcits adjacents.
- Canalicles biliars interanastomosats, delimitats per unions estretes (segellen les llums glandulars) i amb microvellositats al seu interior.
- És el “pol” biliar de l’hepatòcit, per on se segrega la bilis (inici de l’arbre biliar).
Dominis sinusoïdals
- Zona d’intercanvi amb la llum sinusoïdal
- Augment superfície intercanvi amb microvellositats (microvellositats menys aparents)
- No contacta directament amb la sang sinó amb l’espai de Disse (plasma).
ACTIVITATS DE L’HEPATÒCIT (no gaire important)
• Capa d’epiteli cilíndric simple (cèl·lules clares i en raspall)
• Làmina pròpia amb teixit connectiu lax amb elàstiques i col·làgena
• Amb microvellositats
• Glàndules mucosecretores a làmina pròpia del coll (semblant en conductes)
• Capa muscular obliqua i longitudinal
• Serosa a la part lliure (no adherida al fetge)
FUNCIONS DE LA VESÍCULA BILIAR
• Emmagatzemar bilis
• Concentrar bilis (per mecanisme osmòtic amb consum d’energia)
• Aportar bilis al tub digestiu en ingestes riques en greixos (per efecte de
colecistoquinina)
PÀNCREAS EXOCRÍ
Àcins pancreàtics amb cèl·lules exocrines de tipus serós (RER, grànuls de zimògen).
• Sistema de conductes : centreacinars, intercal.lars,
intra- i interlobelars, fins al pancreàtic comú. Tenen un conducte centracinar que entra dins la glàndula (peculiaritat) .
• Teixit connectiu delimitant lobels.
• No hi ha mioepitelials
• Cèl·lules acinars
- Amilasa i lipasa
- Ribonucleasa, DNAasa
- Tripsinògen, quimiotripsinògen
- Procarboxipeptidasa, elastasa
- Inhibidor de tripsina
• Cèl·lules centroacinars i de conductes intercalars: líquid alcalí amb bicarbonat
• Colecistoquinina (duodenal) estimula la secreció acinar
Secretina (i. prim) estimula la secreció de cèl·lules centreacinars i conductes intercalars
PÀNCREAS ENDOCRI
ILLOTS DE LANGERHANS
• Cèl·lules beta 70% Insulina
• Cèl·lules alfa 20% Glucagó
• Cèl·lules delta 5% Somatostatina
• Cèl·lules G 1% Gastrina
• Cèl·lules PP 1% Polipèptid pancreàtic
Aparell digestiu: boca i tub digestiu
• LLAVIS
- DENTS
- LLENGUA
- MUCOSA ORAL
- GLÀNDULES SALIVALS
Zona externa: Pell amb fol·licles pilosos
- Zona vermella Pell sense annexes
- Zona mucosa No queratinitzant, amb glàndules salivals.
LES DENTS (no examen) 3 components (part dura):
- ESMALT F 0 E 0 ameloblast
- DENTINA F 0 E 0 odontoblast
- (^) CIMENT F 0 E 0 cementoblast, cementòcit, odontoclasts (semblant a l’os) Ancorades mitjançant el lligament dentari
- POLPA : part sensitiva
LLIGAMENT DENTARI
- ALVÈOL DENTARI: fixació
- ESMALT (no té cèl·lules que el regenerin)
- El més dur però fràgil
- 96% hidroxiapatita
- 4% material orgànic i aigua
- DENTINA
- El 2n més dur, elàstic
- 70% hidroxiapatita
- 20% materials orgànics (Col I)
- 10% aigua
- CIMENT
- Més semblant a l’òs
- 45% hidroxiapatita
- 55% orgànic (Col I)i aigua
LES DENTS: Histogènesi
- ESMALT Epiteli ectodèrmic
DENTINA Cresta neural
Inervació
- POLPA DENTÀRIA
- LLIGAMENT DENTARI
- MUCOSA
- Epiteli
- Làmina pròpia
- Muscular de la mucosa
- SUBMUCOSA
- MUSCULAR PROPIA
- Capa circular interna
- Capa longitudinal externa
- SEROSA O ADVENTICIA
INERVACIÓ TUB DIGESTIU
- Fibres simpàtiques
- Fibres parasimpàtiques
- Plexe submucós de Meissner (parasimpàtic): regula la contractibilitat de la musculatura de la pròpia.
- Plexe mientèric d’Auerbach (parasimpàtic): entre els feixos circular i els longitudinals F 0 E 0cèl·lules intersticials de cajal.
Esòfag
- MUCOSA:
- Epiteli escamós no queratinitzat
- Làmina pròpia amb glàndules mucinoses (als dos extrems)
- MUSCULAR DE LA MUCOSA: Capa única longitudinal
- SUBMUCOSA: 8també és així al duodè)
- Teixit fibroelàstic dens amb glàndules seromucoses
- MUSCULAR (esfínters no anatòmics)
- 1/3 superior F 0 E 0abundància de fibres musculars esquelètiques.
- 1/3 mig mixte esquelètic-llis
- 1/3 inferior llis
- ADVENTÍCIA (serosa a l’infradiafragmàtic)
ESTÓMAC
Capes musculars
- Muscular de la mucosa: paral·lela a la llum, amb prolongacions perpendiculars majors i menors
- Muscular propia:
- Interna, oblícua F 0 E 0per mesclar
- Mitja, circular (*)
- Externa, longitudinal (*) Esfínter pilòric (engruiximent)
ESTÓMAC: REGIONS
- CARDIAS: Epiteli cilíndric i glàndules mucinoses
- FUNDUS-CÒS: Glàndules fúndiques, cripta curta
- ZONA DE TRANSICIÓ CÒS-ANTRE
- ANTRE PILÒRIC: Glàndules pilòriques, fovèola llarga
PÍLOR: Transició a duodè
GLÀNDULES FÚNDIQUES (Fovèola curta)
- Cèl. superficial de revestiment: Moc
Cèl. regenerativa (mare)
Cèl. mucosa del coll: Moc
Cèl. parietal o oxíntica: ClH, factor intrínsec
- Cèl. principal (es perd a zona de transició): Pepsinògen; lipasa
Cèl. enteroendocrines (SNED)
CÈL·LULES PRINCIPALS
- (^) Reticle endoplasmàtic rugós
- Complex de Golgi
- Grànuls de zimògen (pepsinogen, renina i lipasa gàstrica): exocitosi per estímul vagal
PRODUCCIÓ DE ClH A LES CÈL·LULES PARIETALS
- Canalicles interns: microvellositats i sistema tubulo-vesicular per produir ClH.
- Cèl. activada, més microvellositats i pocs túbuls (i vice versa )
GLÀNDULES CARDIALS (Fovèola curta) F 0 E 0menys important
- Cèl. superficial de revestiment: Moc
- Cèl. regenerativa
- Cèl. mucosa del coll: Moc
- Cèl. parietal o oxíntica (Molt poques!)
Cèl. enteroendocrines (SNED)
GLÀNDULES PILÒRIQUES (Fovèola llarga)
- Cèl. superficials
- Cèl. regeneratives
- Cèl. mucinoses (moc i pepsinogen)
- Cèl. enterocromafins (SNED):
- G Gastrina (50%) (producció HCl)
- EC Serotonina (30%) (moviment)
- D Somatostatina (15%) (frena la secreció)
CÈL.LULES S.N.E.D. DE L’ESTÓMAC
- FUNDUS-CÒS:
- ECL Histamina Producció HCl
- ANTRE-PÍLOR:
- Forma diverticular
- Estructura igual que còlon
- Teixit limfoide molt abundant a làmina pròpia
ZONA RECTE-ANUS
- Mucosa rectal semblant a colon
- Mucosa anal
- Cuboide simple fins l. pectínia
- Escamós no queratinitzant fins a orifici anal intern
- Escamós queratinitzant l’anus
- Glàndules anals: unió ano-rectal
- Gl. circumanals: conducte anal distal
- Muscular de la mucosa fins l. pectínia
- (^) Submucosa: plexes de venes (hemorroidals extern i intern)
- Capa muscular: esfínter anal intern (a partir de capa circular F 0 E 0un engruiximent d’aquesta)
- Esfínter anal extern: músculs estriats
INTESTÍ PRIM I GROS Intercanvis de líquids i gasos
- I. PRIM Absorció: 7l/dia de líquids + 1,5 kg de nutrients Producció 8 l/dia de gas
- I.GROS: Producció de mucines Producció de gas per bacteris Absorció 1,5 l/dia d’aigua Absorció 7,5 l/dia de gas
