¡Descarga Aparell digestiu bio y más Apuntes en PDF de Biología solo en Docsity!
3 – L’APARELL DIGESTIU
3.1 ANATOMIA DE L’APARELL DIGESTIU
INTRODUCCIÓ:
L’objectiu de nodrir-se és l’obtenció de nutrients per a les cèl·lules. Per obtenir aquests nutrients ingerim aliments mitjançant l’aparell digestiu. Per aprofitar aquest aliment hem de trencar les molècules grans (complexes) en més petites (simples) mitjançant el catabolisme. Aquest procés el coneixem com digestió. Perquè la digestió es produeixi, s’utilitzen els anomenats sucs digestius. El que els sucs digestius fan és aportar els enzims digestius (macroproteïnes) entre altres coses. Un cop ja hem digerit les molècules complexes, les molècules senzilles han de passar a la sang amb el mètode d’absorció que es produeix a l’intestí prim. Aleshores, la sang distribuirà aquestes molècules per totes les cèl·lules de l’organisme. Aliments amb valor nutricional → contenen nutrients.
- Aliments : peix, cereals, verdura, fruita...
- Nutrients : hidrats de carboni, aminoàcids, sals minerals, vitamines... El que no podem aprofitar dels aliments, sortirà a l’exterior en forma d’excrements. 3.1.TUB DIGESTIU Té una longitud d’uns 10 metres aproximadament. Aquest comença a la boca i acaba a l’anus. Recorregut: Cavitat bucal → Faringe → Epiglotis → Esòfag → Estómac → Intestí prim → Intestí gros → Anus. També hi ha glàndules, que s, annexes, com la glàndula salival, el fetge i el pàncrees. 3.2. CAVITAT BUCAL El primer que ens trobem són els llavis, on hi ha una musculatura associada que ens permet el seu moviment A la part superior, la cavitat bucal esta delimitada per el paladar dur. A la part inferior ens trobem el sól de la boca. Per la part de darrera es comunica amb la faringe. De la cavitat bucal cap a la faringe hi ha el que s’anomena vel del paladar o paladar tou, ja que no hi ha os. A més, al final del paladar tou hi ha la úvula (campaneta). Després hi ha altres estructures:
1 - Llengua → Òrgan muscular que es recolza al sol de la boca. La llengua a més de ser un òrgan musculós, és on resideix el sentit del gust, ja que és on es troben les papil·les gustatives. Aquestes estan distribuïdes en diferents llocs de la llengua, encara que no vol dir que només es troben en aquella regió de la llengua. 2 - Glandules salivals → Hi ha diferents tipus de glàndules. Les glàndules salivals són exocrines, que vol dir que el producte que generen (saliva) l’expulsen a l’exterior. Hi ha 3 parells de glàndules productores de saliva:
- Glàndula paròtide , la qual esta cap enrere però desemboca al mnjc paladar.
- Glàndula sublingual.
- Glàndula submandibular. 3 - Dents → Estan inserides en uns forats dels maxil·lar superior i inferior. Aquests forats s’anomenen alvèols. Les dents estan inserides i fortament adherides a les genives. Les genives estan formades per la mucosa bucal. PARTS DE LES DENTS:
- Corona → la part visible, la qual es pot picar.
- Arrel → part inserida en els alvèols.
- Coll → Uneix l’arrel i la corona. Està recoberta de mucosa. PARTS INTERNES:
- Part central de la dent → s’anomena polpa dentaria. Conté nervis (aporten sensibilitat), teixit conjuntiu (cèl·lules vives) i vasos sanguinis (aporten nutrients). A més, com les dents estan formades per cèl·lules, ja que son estructures vives.
- Dentina → És de color groguenc i molt similar als ossos. Encara que és més rica en sals.
- Esmalt → De gran duresa i de color blanc. Te importants dipòsits de calci. Com es una estructura viva es pot anar desgastant i renovant. Quan mes desgastat està, més sensibilitat hi ha. Les bactèries es mengen l’esmalt.
- Cement → recobreix tant el coll com les arrels i és el que uneix la dent amb el maxil·lar.
3.6. INTESTÍ PRIM
Després del pílor ve l’intestí prim està molt replegat sobre si mateix i mesura uns 7 metres. La primera part d’aquest és el duodè i mesura aproximadament 25 cm. El duodè connecta també amb el pàncrees i el fetge. Després trobem la part recargolada que s’anomena jejú i la part final que s’anomena ili i connecta amb l’intestí gros. COM ÉS EL SEU INTERIOR? La part interna de l’intestí prim presenta molts plecs transversals que són les anomenades vàlvules connivents. A més, aquestes vàlvules connivents tenen uns plecs secundaris que s’anomenen vellositats intestinals. Però, a més, la superfície de les vellositats intestinals no són llises, cada cèl·lula d’aquestes vellositats, te la seva membrana amb uns plecs terciaris que s’anomenen les microvellositats. 3.7. INTESTÍ GROS L’intestí gros mesura uns 1’5 metres aproximadament. L’inici de l’intestí gros s’anomena cec i en ell hi trobem una vàlvula que s’anomena apèndix. El colon és la part més llarga de l’intestí gros. La part final trobem el recte (el seu nom es degut a la seva forma recte). Per últim arribem a l’anus que és un forat que té un esfínter anal (musculatura circular) i és per on s’expulsen els excrements. a Hi ha diferents tipus d’excrements que els podem veure a l’escala de Bristol i ens serveix per veure si hem de millorar la nostre alimentació. El tipus recomanat és el 3- 4. 3.8. GLÀNDULES DIGESTIVES GLANDULES SALIVALS Per acabar la morfologia del tub digestiu, parlarem de les glàndules digestives. Les primeres que trobem son les glàndules salivals que es produeixen tant a la part superior com a la part inferior de la boca. Nosaltres arribem a produir de 1 a 1’ litres diaris de saliva, encara que la quantitat pot variar depenent de la persona. Aquesta saliva va a parar a l’estómac i es beneficiosa.
- Plecs transversals.
- Vellositats intestinals.
- Microvellositats.
NIVELLS DE PLECS
A les vellositats podem trobar cèl·lules caliciformes que produeixen mucositat que protegirà i recobrirà l’intestí prim.
GLANDULES GÀSTRIQUES
Després, a l’estómac podem trobar les glàndules gàstriques. Aquestes produeixen àcid clorhídric, que es dels més forts i corrosiu. La capa mucosa, produïda per una substància anomenada mucina fabricada per les cèl·lules caliciformes de l’estomac, fa de protecció per l’àcid clorhídric ja que podria fer malbé. A més te una funció lubricant. FETGE El fetge, que pot pesar 1’5kg es la víscera mes gran del cos. Una de les seves funcions és fabricar bilis, que s’acumula a la vesícula biliar. Aquesta bilis, surt cap al duodè i arriba a l’intestí. La seva funció és intervenir a la digestió dels lípids. Si ens eliminen la vesícula biliar ja sigui per la presencia de pedres, ens produeixes menys bilis i la digestió dels lípids empitjora. PANCREES A més del fetge, trobem el pàncrees que te una forma de fulla allargada de color blanc rosat i mesura uns 15 cm. La seva funció es elaborar el suc pancreàtic que surt a l’intestí (exterior). Al pàncrees trobem la glàndula mixta, que produeix la insulina i el glucagó (endocrina) a més del suc pancreàtic (exocrina). INTESTÍ PRIM A l’intestí prim tenim les glàndules intestinals que generen els sucs intestinals que s’aboca a l’intestí. 3 .9. FISIOLOGIA DE L’APARELL DIGESTIU La fisiologia explica el funcionament. PARTS DEL PROCÉS DIGESTIU: 1 - INJESTIÓ: entrada dels aliments per la cavitat bucal. Dintre de la ingestió trobem el primer dels processos que fem que es la masticació, que quan mes trencat estigui l’aliment millor es farà la digestió. Per tant en aquest procés són molt important les dents, la llengua i la saliva. SALIVA: el 99% és aigua però a més té diferents sals. En el cas del pH de la saliva, es lleugerament base i lleugerament àcid. Algunes d’aquestes sals minerals que hi han dissoltes, com l’hidrogen carbonat, contraresten l’acidesa. Això ens interessa perquè si ingerim aliments molt àcids, l’esmalt es pot deteriorar i d’aquesta forma ho podem evitar. És a dir, la saliva evita la desmineralització d’esmalt i ajuda a la remineralització.
La barreja dels aliments amb els sucs gàstrics s’anomena quim i es el producte que surt de l’estomc cap a l’intestí prim. Aquí es barreja amb la bilis. Les cèl·lules del fetge van produint bilis, però si estem en dejú com no hi ha aliment aquesta bilis s’acumula a la vesícula biliar. Quan torni a haver aliment la bilis sortirà i es barrejarà amb el quim. Cada dia aproximadament es produeixen 600mL de bilis. Els àcids biliars i la lecitina tenen un efecte emulsionant, com els detergents que barregen lípids amb aigua. Un cop s’ha barrejat, facilita la digestió dels lípids. A més la bilis no nomes conte aquestes substancies que faciliten la digestió, també trobem la bilirubina i biliverdina que són residus i donen el color als fems. Però a més també es barregen amb els sucs pancreàtics (hi ha quim, àcids biliars i àcids pancreàtics) que contenen proteases (enzims que degraden proteïnes), lipases (enzims que degraden lípids) i la amilasa (enzim que degrada el midó). Tot això, un cop s’ha barrejat i ha anat per l’intestí, s’anomena quil. Després, s’afegeixen els àcids intestinals i el “producte” d’aquesta barreja es segueix anomenant quil. Aquest suc intestinal que afegim conté els següents enzims: proteases (degraden proteïnes), Lipases (degraden lípids) i disacaridases (degraden disacàrids). Aquest procés finalitza a l’intestí prim. 3 - ABSORCIÓ: Consisteix en el pas dels nutrients, molècules petites, que passen de l’intestí prim als capil·lars sanguinis. Així es repartiran per tot el cos. Els lípids no ho fan, ja que passen a la limfa en lloc de a la sang, que és un altre sistema circulatori. 4 - DEFECACIÓ: No tots els nutrients son aprofitats aleshores arribem a la ultima fase, que es produeix a l’intestí gros. La resta d’aliments quan arriben a l’intestí gros encara tenen un 80% d’aigua i a l’intestí gros es fa l’absorció d’aquesta, aprofitant-la. A l’intestí gros trobem la microbiota que és molt important ja que ajuda a degradar i participa en la formació de la matèria fecal i la producció de moltes hormones que després arriben al sistema nerviós com la serotonina. Llavors arribem a la part final de tot el procés, que és quan s’acumula la matèria fecal al recte. La materia fecal son tots aquells residus que no hem utilitzat i que acaben sortint per l’anus. 4.1. MALALTIES RELACIONADES AMB L’APARELL DIGESTIU QUÈ ÉS? ÚLCERA GASTRICA → És una nafra en la mucosa que recobreix l'estómac. El símptoma més comú és una cremor en l'estómac. HEMORROIDES → Són venes inflades en l'anus i la part inferior del recte, similars a les venes varicoses. Les hemorroides poden desenvolupar-se dins del recte (hemorroides internes) o sota la pell al voltant de l'anus (hemorroides externes). CÀLCULS BILIARS → Són trossos de material dur, com a pedres, composts de colesterol o bilirubina, que es formen en la vesícula biliar. Quan els càlculs biliars obstrueixen els conductes biliars, poden causar dolor sobtat, cosa que significa que el pacient ha de buscar atenció mèdica immediatament. OBESITAT → És una malaltia complexa, que consisteix en un excés de greix al cos, però quan afecta a la teva salut. És a dir , es considera obesitat quan el sobrepès afecta a la salut.
TRASTORN DE LA CONDUCTA ALIMENTARIA (TCA) → consisteix en un trastorn mental que es caracteritza en una l’alteració de la ingesta d’aliments per l’obsessió del control del pes corporal .GALTERES HEPATITIS → És la inflamació del fetge, pot ser aguda, és a dir, quan parlem d’una inflamació de manera puntual i que no té una llarga durada ja que si dura més de sis mesos s’anomena hepatitis crònica. La hepatitis crònica no acostuma a donar símptomes i per tant se sol diagnosticar amb anàlisis de sang amb altres motius. Trobem 5 tipus: A, B, C, D i E. A més també trobem l’hepatitis autoimmune. CÀRIES DENTAL → És el mal que li pot ocórrer a una dent quan els bacteris que causen càries que es troben en la boca produeixen àcids que ataquen la superfície de la dent o esmalt. Això pot resultar en un petit forat en la dent, al qual se'n diu càries. SALMONELOSI → És una malaltia causada pel gènere bacterià Salmonella, la qual és la principal causa de les toxiinfeccions alimentàries i de les alteracions gastroentèriques APENDICITIS → La inflamació de l’apèndix (tub sense sortida, concretament és una bossa ubicada a prop del colon que té com a objectiu principal conservar bacteris que protegeixen la flora intestinal). Aquesta malalti provoca dolor a la part dreta de l’abdomen. GALTERES → És una malaltia infecciosa generada per un virus que inicialment penetra i es multiplica en les cèl·lules de l’aparell respiratori per després ser transportat per la sang cap a tots els teixits. La parotiditis és la inflamació de les glàndules paròtides, que són les glàndules salivals més grans i que estan situades a banda i banda de la cara, abraçant els extrems laterals de la mandíbula.
