Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Fundamentos del Condicionamiento Clásico: Pavlov y el Aprendizaje Condicional, Apuntes de Psicología

Este tema trata sobre los fundamentos del condicionamiento clásico, una forma de aprendizaje asociativo en la que relacionamos estímulos. Pavlov es el científico que descubrió y estudió este fenomeno, observando cómo los gatos salivaban ante el platón en el que solían recibir comida. El condicionamiento clásico permite predecir eventos en el medio y adaptarnos al entorno, adquiriendo reacciones emocionales ante estímulos significativos. Este documento explora los descubrimientos iniciales de pavlov, el paradigma y términos del condicionamiento clásico, fenómenos básicos y experimentos relacionados.

Tipo: Apuntes

2016/2017

Subido el 16/10/2017

monica_palau_exposito
monica_palau_exposito 🇪🇸

3

(2)

13 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
TEMA 4 – Els fonaments del condicionament clàssic
El condicionament clàssic forma part de l’aprenentatge associatiu, en el qual relacionem
estímuls.
És important aprendre a predir els esdeveniments en el medi i que estímuls solen ocórrer junts,
per poder adequar la conducta a l’ambient. Ex: sabem que si hi ha núvols grisos al cel, és
probable que plogui.
El condicionament és el procés pel qual aprenem quan és probable que enfrontem el perill o que
estem segurs, i també participa en l’aprenentatge de noves reaccions emocionals (temor o plaer)
davant d’estímuls que han quedat associats amb un esdeveniment significatiu – “És un
mecanisme de predicció que et prepara per quan succeeixen les coses importants per a
nosaltres”
1. Els descobriments inicials de Pavlov
Pavlov és la persona que va acabar descobrint i investigant el condicionament clàssic.
Estudiava les secrecions que es produïen en els processos digestius. En un moment donat li va
dir a un dels seus ajudants, Vul’fson, que estudies la fisiologia de la secreció de les glàndules
salivals. Vul’fson va adonar-se que un gos amb el que ja havia fet diferents assaigs començava
a salivar en el moment en el que veia el plat on normalment li donaven el menjar. Finalment va
determinar que no era un fenomen fisiològic, sinó psicològic. Pavlov va dedicar la resta de la
seva vida a estudiar aquest fenomen.
Condicionament salivar
EI: carn en pols EN: auditius, visuals, olfactius, etc. RI: salivació RC: salivació
L’EN es convertirà en EC desprès de ser aparellat amb l’EI.
Tipus de RC : vegetativa (Condicionament d’una R vegetativa)
Pavlov pensava que el CC només era possible amb respostes
fisiològiques, però altres autors van descobrir que es podia condicionar
qualsevol tipus de resposta (Emocional, motora, etc) Ex: experiment del
petit Albert
Subjectes experimentals – gossos
Nº assaig/sessió: 3-5 assaigs
IEA: 5-35 min
Interval entre sessions: 24h
Nº assaigs: 30 aprox
Edwin B. Twitmyer va fer una observació similar a la de Pavlov amb el reflex patel·lar. En la
seva tesi estudiava un condicionament de reflex patel·lar. Feia sonar una campaneta abans de
provar el reflex patel·lar. Desprès de diversos assaigs, va observar que la cama dels subjectes
s’aixecava al escoltar la campaneta, sense provocar el reflex físicament.
Twitmyer, al contrari que Pavlov, no dona cap explicació del perquè succeeix (ho
anomena com a curiositat), en canvi Pavlov dona l’explicació de que s’ha produït
aprenentatge (relacionen el plat amb el menjar)
2.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Fundamentos del Condicionamiento Clásico: Pavlov y el Aprendizaje Condicional y más Apuntes en PDF de Psicología solo en Docsity!

TEMA 4 – Els fonaments del condicionament clàssic

El condicionament clàssic forma part de l’ aprenentatge associatiu , en el qual relacionem estímuls.

És important aprendre a predir els esdeveniments en el medi i que estímuls solen ocórrer junts, per poder adequar la conducta a l’ambient. Ex: sabem que si hi ha núvols grisos al cel, és probable que plogui.

El condicionament és el procés pel qual aprenem quan és probable que enfrontem el perill o que estem segurs, i també participa en l’aprenentatge de noves reaccions emocionals (temor o plaer) davant d’estímuls que han quedat associats amb un esdeveniment significatiu – “És un mecanisme de predicció que et prepara per quan succeeixen les coses importants per a nosaltres”

  1. Els descobriments inicials de Pavlov

Pavlov és la persona que va acabar descobrint i investigant el condicionament clàssic. Estudiava les secrecions que es produïen en els processos digestius. En un moment donat li va dir a un dels seus ajudants, Vul’fson, que estudies la fisiologia de la secreció de les glàndules salivals. Vul’fson va adonar-se que un gos amb el que ja havia fet diferents assaigs començava a salivar en el moment en el que veia el plat on normalment li donaven el menjar. Finalment va determinar que no era un fenomen fisiològic, sinó psicològic. Pavlov va dedicar la resta de la seva vida a estudiar aquest fenomen.

  • (^) Condicionament salivar

EI: carn en pols EN: auditius, visuals, olfactius, etc. RI: salivació RC: salivació L’EN es convertirà en EC desprès de ser aparellat amb l’EI.

  • Tipus de RC : vegetativa (Condicionament d’una R vegetativa)

■ Pavlov pensava que el CC només era possible amb respostes fisiològiques, però altres autors van descobrir que es podia condicionar qualsevol tipus de resposta (Emocional, motora, etc) Ex: experiment del petit Albert

  • Subjectes experimentals – gossos
  • Nº assaig/sessió: 3-5 assaigs
  • (^) IEA: 5-35 min
  • Interval entre sessions: 24h
  • Nº assaigs: 30 aprox

Edwin B. Twitmyer va fer una observació similar a la de Pavlov amb el reflex patel·lar. En la seva tesi estudiava un condicionament de reflex patel·lar. Feia sonar una campaneta abans de provar el reflex patel·lar. Desprès de diversos assaigs, va observar que la cama dels subjectes s’aixecava al escoltar la campaneta, sense provocar el reflex físicament.

  • Twitmyer, al contrari que Pavlov, no dona cap explicació del perquè succeeix (ho anomena com a curiositat), en canvi Pavlov dona l’explicació de que s’ha produït aprenentatge (relacionen el plat amb el menjar)

El paradigma i els termes de condicionament clàssic

L’ EN pot ser qualsevol estímul que:

  • No tingui cap valor informatiu
  • Capti l’atenció , no pot ser un estímul al que el subjecte estigui habituat.

Qualsevol estímul provoca respostes, com a mínim d’orientació, però no pot provocar la RC.

EN passar a ser EC – L’estímul neutre (so metrònom) ha adquirit valor informatiu, s’ha convertit en un senyal que prediu que vindrà menjar.

INCONDICIONALS – Estímuls i respostes que les seves propietats no depenen d’un entrenament previ

CONDICIONALS – Estímuls i respostes que les seves propietats només apareixen després d’un entrenament.

La identificació de possibles EC i EI requereix la comparació de les R provocades per ells abans del condicionament. La comparació fa que la identificació de l’EC i EI sigui relativa. Un estímul particular pot funcionar com EC respecte un estímul i com EI en relació amb un altre.

En l’aprenentatge el context també és important. Si l’adquisició la fem en un context A i l’extinció en un context B; si tornem al context A, tornarà a aparèixer la RC. Aquest fenomen només apareix si els 2 procediments es fan en contextos diferents.

És important en el tractament de fòbies: una fòbia es cura a la clínica, però al sortir de la clínica torna a aparèixer- el tractament ha de fer-se a la clínica i al context original. Explica, en molts casos, les recaigudes.

  • Restabliment: reaparició de la RC a l’EC per la reexposició a l’EI.

Un cop feta l’extinció de l’EC, es presenta l’EI sol. Després d’un temps, tornem a presentar l’EC i reapareix la RC.

  • ≠ OBLIT: debilitament d’una resposta apresa degut al pas del temps.

Per estudiar l’oblit deixem passar el temps i si la resposta s’ha debilitat, ho podem atribuir a l’oblit. És un procés passiu i molt dèbil.

NO ÉS EL MATEIX que l’ EXTINCIÓ , ja que en l’extinció no oblidem, sinó que inhibim i és tracta d’un procés actiu

  • Implicació: tractament de les fòbies. Mètodes implementats:
    • (^) Realitzar extinció en diferents contextos per evitar la renovació

Presentar senyals recordatoris de l’extinció en el context de renovació. Ex: que els subjectes repeteixin una frase

Generalització

És la tendència natural a respondre als estímuls que són similars al EC.

  • Gradient de generalització: com més s’assemblin = major RC.

Ex: metrònom fa 60 batecs per minut (freqüència d’1 batec per segon)

Discriminació

Consisteix a respondre de manera diferent a estímuls similars. Ex: discriminar a i o.

Proced iment:

Res ultats:

  • NEUROSIS EXPERIMENTALS: Experiment de SHENGER-KRESTOVNIKOVA

Experiment amb gossos en que:

  • Sempre que apareixia cercle – donava menjar – salivaven
  • Sempre que apareixia el·lipsi – no donava menjar – no salivaven

Després feia proves successives en que cada cop era més difícil distingir entre el·lipsis i cercle. Quan l’el·lipsi era extremadament similar al cercle, es confonien i perdien tots els aprenentatges anteriors (quan tornaven a mostrar un cercle evident, ja no salivaven). A més, també es tornaven més agressius.

Va ser la primera vegada que estudis amb animals serveixen com model per explicar psicopatologies humanes.

** mirar exercicis power-point