¡Descarga Apunt part teòrica y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!
ORGANITZACIÓ DEL CENTRE ESCOLAR
- Qüestions preliminars
- El centre escolar com a organització 1..aConcepte i tipus d’organització 1..b L’escola com a organització: característiques diferencials de l’escola com a organització 1..cComponents: valors/objectius; estructures d’organització i funcionament 1..d Enfocaments per a l’anàlisi organitzativa.
- El context general de l’escola 2..aL’escola com a subsistema del Sistema Social. El sistema educatiu. 2..b Política i legislació educativa ( LODE, LOGSE, LOPAGCE, LOCE). Conseqüències per a l’escola 2..cRelació de l’escola amb l’entorn: família, barri (plans d’acollida) i comunicació interinstitucional ( plans de transició)
- La gestió al centre escolar autònom 3..aEls plantejaments institucionals: PEC, PCC, PA, RRI, Memòria i pressupost (elaboració, aprovació, desenvolupament i avaluació dels mateixos) 3..b L’avaluació interna i externa del centre: sentit i procediments 3..cL’organització com a eina d’innovació.
- l’estructura organitzativa .a Organització horitzontal, vertical i staff: l’organigrama .b Òrgans de govern, coordinació, participació i serveis. .c L’organització del professorat: funció tutorial, equips de cicle, departaments, comissions o equips. .d L’agrupament d’alumnes. El cicle com a unitat de funcionament ( algunes fórmules per atendre la diversitat??) .e Organització dels recursos funcionals: temps, espai i recursos didàctics. Els serveis complementaris ( menjador, transport,...)
- El sistema relacional 5..aEl clima social i la cultura de l’aula i del centre 5..b La cultura col.laborativa: els nivells de participació 5..cLa gestió de la informació, la comunicació i la presa de decisions 5..d La gestió del conflicte a les organitzacions.
- Qüestions preliminars
*** L’escola és com un gran ECOSISTEMA: un conjunt d’ORGANISMES que viuen en un mateix MEDI; que estableixen RELACIONS entre ells; que s’ADAPTEN a aquest MEDI a través d’uns MECANISMES DE DEFENSA. Dintre dels ORGANISMES n’hi ha de PRODUCTORS ( que transformen la matèria inorgànica en orgànica) , de CONSUMIDORS ( que es nodreixen de la matèria orgànica generada pels productors), i de DESCOMPONEDORS ( que tornen al medi el que els productors havien transformat.... en biologia són molt importants... a l’escola... hi són....).
Les RELACIONS també dependran del tipus d’ORGANISME...: tenim DEPREDADORS, COMENSALS ( que s’alimenten del que sobra a individus d’altres espècies), MUTUALISTES ( espècies que s’ajuden mútuament, com l’esplugabous o les gavines), PARÀSITS ( com les puces o els polls...),... I les ADAPTACIONS... bé... que cadascú hi posi noms... N’hi ha que treuen punxes o closques externes, d’altres s’amaguen dins la closca, n’hi ha que deixen anar substàncies repel·lents o tinta ben negra, n’hi ha que simplement fugen, d’altres que busquen passar inadvertits ( no fos cas que toqués fer alguna feina...),... i tants d’altres...
*** L’OE serà una mica un anàlisi de tot plegat: quins recursos humans i materials ( ORGANISMES) trobem a l’escola i quines maneres de funcionar hi trobem ( RELACIONS, INTERELACIONS....).
Anirem de les qüestions més generals a les més concretes. Partirem de la POLÍTICA EDUCATIVA ( que marca el govern a través de la legislació vigent) , continuarem pels dictats de l’ADMINISTRACIÓ EDUCATIVA ( pròpiament el que se’ns marca des del Departament) per acabar amb concrecions de l’ESCOLA : programacions, funcions, accions, coordinacions i avaluacions....
- El centre escolar com a organització
- Concepte i tipus d’organització
- L’escola és una entitat que persegueix uns objectius.
- A tota activitat que persegueix uns objectius li cal una ORDENACIÓ. Inicialment per tal de distribuir les tasques a realitzar, i trobar la manera de millorar-ne el rendiment.
- La societat, en general, és organitzada; és plena d’organitzacions (penseu en els molts carnets que teniu... cadascun d’ells són d’organitzacions diferents).
TEORIES ORGANITZATIVES
A) TEORIES ORGANITZATIVES CLÀSSIQUES (1900-1930)
Consideren l’organització com una màquina
a.1) La gerència i gestió científica de Taylor ( enginyer americà que era contractat per les empreses com a assessor organitzatiu, analitzava l’empresa i proposava les reformes pertinents perquè fos més rentable). Per ell tota activitat havia de ser objecte d’estudi minuciós i detallat, calia cronometrar tots els moviments, el treball s’havia de fer en cadena, s’havien de potenciar els estímuls econòmics per tal de sobrepassar la mitjana de producció i donava molta importància al control de l’autoritat ( la planificació és competència dels directius i l’execució dels treballadors).
L’ESCOLA SEGONS TAYLOR
És una empresa i el director un empresari que mana. Autoritat centralitzada, gran divisió de funcions i responsabilitats ( especialització del treball), organigrama piramidal ( amb un executiu enèrgic a dalt).
a.2) Departamentalització d’Henry Fayol Ens diu que tota organització ha de seguir un procés universar:
- Planificar i preveure
- Organitzar
- Ordenar i dirigir
*Tot sistema manté les seves peculiaritats ( té el seu caràcter propi, en l’escola el PEC o l’ideari)
- Els sistemes poden ser oberts o tancats ( depenent si hi ha o no intercanvi d’energia entre el sistema i l’entorn). L’escola hauria de ser un sistema obert, ha d’estar immersa en la societat donant i rebent energia... ...
- L’escola com a organització: característiques diferencials de l’escola com a organització
PARTICULARITATS DE L’ESCOLA: d’entrada cal dir que l’escola és una realitat social, una comunitat i una organització. 2.)a Com a realitat social cal que tingui present el marc que l’empara( legal i jurídic), les possibilitats que li proporciona l’entorn, les valors i les actituds que la societat li demana i les característiques personals, socials, culturals i econòmiques dels seus components 2.)b Com a comunitat, cal tenir molt present la participació dins la mateixa ( en parlarem específicament quan veiem la LODE), tenint en compte els diferents papers i necessitats de cadascun dels seus membres. 2.)c I com a organització cal tenir present les funcions que se li assignen ( facilitar l’aprenentatge, potenciar la formació, adaptar socialment,...), la diversitat dels seus components ( pares, professors, alumnes, titulars de la institució,...
Tot això fa que tingui unes característiques molt concretes:
- Indefinició de metes : La societat encarrega a l’escola multiplicitat d’objectius, però manca una priorització i cada vegada són més ambigus. Tot això genera incerteses i dubtes del paper dels professionals de l’ensenyament. - Manca de preparació tècnica : la complexitat de la realitat escolar i de la tasca educativa fa inviable l’existència d’un model de professor únic. ( Recordeu el Superman?)... cada vegada hem de tenir més preparació i a múltiples nivells. - Vulnerabilitat : L’obertura de l’escola a la societat la fa susceptible a canvis constants de l’ambient ( realitat social, política, econòmica,...). - Autonomia limitada Inestabilitat del personal -Recursos externs , més pendents de decisions polítiques que de necessitats internes. **-Manca de temps per a la gestió
- ...**
- Dimensions de l’escola com a organització: (Components: valors/objectius; estructures d’organització i funcionament)
3.)a Dimensió estructural : seria l’esquelet de l’escola i comprendria els diferents papers o rols dins l’escola ( director, cap d’estudis, tutors,...); les unitats organitzatives ( cicles, departaments,...); els mecanismes formals que hi ha dins l’organització ( per a la presa de decisions, per a la comunicació, coordinació,...) l’estructura de les tasques ( horaris, ràtios,...) i l’estructura física del centre ( instal·lacions, materials,...) 3.)b Dimensió relacional : És l’entramat de relacions, interaccions i fluxos de comunicació entre les persones que constitueixen l’escola. Tant les relacions formals com les informals (amistat?). Cal tenir present que dins l’escola hi ha un “microclima relacional”; hi ha grups, conflictes, negociacions, lluites internes,... Conèixer aquesta dinàmica també és important si volem tenir una organització “endreçada”. El COR? 3.)c Dimensió de processos : La base de l’escola és l’intent de consecució d’uns objectius. Per tal d’aconseguir-los hem de dur a terme un seguit de processos, d’actuacions, que ens hi ajudin ( plans d’actuació, desenvolupament de l’activitat, avaluacions, innovacions, millores,... Els músculs?
3.)d Dimensió de valors i creences : és la dimensió menys visible i més implícita. Són els valors i les creences de cadascun dels individus que formen part de l’organització. El subconscient? 3.)e Dimensió entorn: Fa referència que cada centre escolar està en permanent interacció amb el seu entorn més immediat i ve condicionada per les expectatives, necessitats, demandes i fins i tot exigències que es plantegen al centre escolar des de l’exterior (administració educativa, pares i mares,...). I també fa referència a l’entorn mediat, és a dir, aquell que no és tant proper però que també incideix terriblement en la vida escolar ( societat en general, forces econòmiques i polítiques, institucions governamentals,...).
- Enfocaments o perspectives per a l’anàlisi organitzativa.
No existeix una única manera per entendre la realitat. Hi ha diferents formes d’anàlisi que ens hi acosten. A grans trets hi ha tres orientacions, o paradigmes, o perspectives... que es diferencien entre elles en com veuen l’escola i en quines àrees d’estudi focalitzen els seus esforços. Aquestes tres perspectives serien:
1.PARADIGMA CIENTÍFICO-RACIONAL O TECNOLÒGIC
2.PARADIGMA INTERPRETATIU, CULTURAL O SIMBÒLIC
3.PARADIGMA SOCIOCRITIC , CRÍTIC O POLÍTIC
2. El context general de l’escola 2.1L’escola com a subsistema del Sistema Social. El sistema educatiu.
El sistema escolar no és res més que la xarxa organitzada d’unitats i serveis destinats a donar educació, mentre que el sistema educatiu seria tota la interacció entre les diferents institucions, grups i persones que possibiliten a una determinada població la seva socialització i formació. Les funcions bàsiques d’aquest sistema educatiu són la TRANSMISSIÓ DE LA CULTURA i L’ADAPTACIÓ SOCIAL. Aquest sistema escolar també estableix relació amb el sistema sòciocultural pròxim i també amb el SISTEMA SOCIAL bàsicament a través dels processos legislatius.
Sistema social
Sistema educatiu
Sistema Escolar
L’escola constitueix en l’actualitat una de les institucions més importants de la societat, malgrat que les demandes que li arriben són sovint contradictòries. Per una banda hi ha sectors que esperen que l’escola resolgui totalment o parcialment problemes que la societat té plantejats, sobredimensionant la capacitat del centre docent... i dels professors! I deixant per a l’escola unes tasques que haurien de recaure en altres entitats de la societat. Les funcions de l’escola són cada vegada més complexes i més contradictòries, però s’aguanten sobre quatre grans pilars:
- Aprendre a conèixer
- Aprendre a fer
- Aprendre a ser
- Aprendre a viure junts.... que no és poca cosa!!
- Política i legislació educativa ( LODE, LOGSE, LOPAGCE, LOCE). Conseqüències per a l’escola
2.1.. LODE ( Llei Orgànica del Dret a l’Educació – 1985. Temes principals: Apa’s , Drets i deures, creació d’escoles (doble xarxa: pública i privada (privada i privada concertada), participació de tota la comunitat educativa (consells escolars), òrgans de direcció de l’escola (unipersonals i col.legiats)
unipersonals : director, subdirector, cap d’estudis i secretari (coordinadors de cicle i de departament)-- opcionals col.legiats : Claustre i consell escolar
2.2.. LOGSE (Llei Orgànica d’Ordenació General del Sistema Educatiu) – 1990.
Apareix perquè calia donar resposta a una sèrie de necessitats de la societat.
a) Necessitat de contemplar l’educació dels 0 als 6 anys b) Necessitat de coordinar l’acabament dels estudis amb l’inici de l’edat laboral. c) Necessitat d’homologar els títols i estudis amb Europa d) Necessitat de canviar el currículum de batxillerat perquè no només estigui encaminat a la universitat e) Necessitat d’una educació comuna per a totes les edats fins als 16 anys. f) Necessitat d’adaptar el sistema educatiu als canvis accelerats de la nostra societat g) Necessitat d’una educació més llarga i millor h) Necessitat d’enfrontar els elevats índex de fracàs escolar. i) Necessitat d’un sol títol en finalitzar l’ensenyament obligatori ( s’elimina el concepte de certificat i graduat escolar) j) Necessitat de millorar la qualitat de l’ensenyament ( caldrà seguir l’aplicació de la Llei de Qualitat....)
L’aplicació de la LOGSE va portar a tota una sèrie de canvis seriosos dins el sistema educatiu:
- Divisió organitzativa de l’ensenyament obligatori en dos centres diferents. Això comporta la necessitat de coordinació que abans no hi era... Cal elaborar plans de transició i alhora fer un traspàs d’informació entre la primària i la secundària. El fet que hi hagi aquesta pèrdua tan aviat d’alumnes a primària, a vegades es veu com un sentiment “d’obra inacabada”...
- Consolidació del segon cicle de l’educació infantil a les escoles 3-12. Malgrat no sigui una etapa obligatòria suposa en l’actualitat una generalització de l’ensenyament per a tots els nens i nenes d’aquesta edat.
- Autonomia en les decisions que afecten el currículum. L’adaptació que pot fer cada escola en el seu PCC implica una certa autonomia de centre, tot i que ha quedat una mica diluïda. I la manca de temps per a dur a terme reflexions serioses sobre els temes que podrien portar a un més elevat grau d’autonomia tampoc no hi ajuda gaire....
- Desaparició de la titulació a final de la primària. Pèrdua de pes dels processos avaluatius. L’avaluació com a procés de selecció ha perdut pes en el conjunt de l’ensenyament primari. La promoció automàtica és una de les conseqüències d’aquest sistema.
- Preocupació per la formació permanent. (?) És un dels elements que havien d’afavorir la millora de la qualitat del sistema.... em sembla que ha quedat una mica coixa. Malament rai si ens pensem que un cop hem acabat la carrera ja tenim tots els coneixements necessaris per a posar-nos a treballar fins a la jubilació....
- Canvis a les plantilles. S’introdueixen els especialistes ( idioma estranger, música, educació física i anteriorment a la LOGSE ja hi havia el d’Educació Especial... queda pendent l’especialista de plàstica i el de noves tecnologies). I arrel de la Llei també hi ha hagut un augment de plantilles i una disminució de la ràtio.
- … i caldrà que deixem parlar als pares! **Durant la reunió que fem amb cadascun d’ells caldrà
- tenir molt clar de què volem parlar ( cal haver-la preparat abans)
- mantenir una relació empàtica
- escoltar amb atenció el que ens diuen
- parlar amb franquesa
***** És molt important que des de l’escola es vetlli per la organització d’una escola de pares. Cal ajudar-los en la seva formació, de la mateixa manera que també nosaltres ens continuem formant. L’organització de xerrades ( conjuntament amb l’APA) pot ser un bon començament.**
L’ACOLLIDA
L’acollida de la mainada nouvinguda és el principal repte que tenim plantejat a l’escola del segle XXI. Hem d’acollir tot un seguit de nens i nenes molt diferents entre si, amb un bagatge cultural molt diferent al nostre i amb una cultura absolutament diferent.
Cal que siguem conscient que això és un REPTE, no un PROBLEMA, i que ens l’agafem com a tal, ja que la nostra actitud vers els nouvinguts serà capdal en la seva integració dins la nostra aula. ** El primer entrebanc que ens trobarem serà el de la LLENGUA. Això dificultarà qualsevol altre aprenentatge. Per tal caldrà que hi destinem la majoria de les nostres forces!! ** Caldrà també vetllar per les relacions interpersonals que s’estableixin dins l’aula. Haurem d’estar molt atents a què el nouvingut no quedi desplaçat, tant a l’aula com a l’espai de joc. ** Així mateix ens ha de servir per a estudiar noves formes d’ensenyament, nous mètodes pedagògics que ens facilitin l’atenció a la diversitat. Davant els nouvinguts, més que mai ens caldrà provar noves coses, innovar constantment, no quedar-nos estancats en mètodes antics, o aquells que “ens han servit sempre”… però que ara ja no funcionen…
****** El centre ( tot el claustre) haurà d’elaborar el PLA D’ACOLLIDA**
Bàsicament és un document que ha d’orientar l’escola en l’acollida i escolarització de tot l’alumnat, especialment aquell que ve de fora del nostre país. Ha de ser una eina que reculli totes aquelles accions que ha de dur a terme el centre en els aspectes
- d’acollida inicial dels alumnes ( qui, com i quan se’ls acull)
- matriculació ( què se’ls demana, a qui s’ha de demanar, qui ho ha de fer, quan, …)
- escolarització ( a quina classe se’ls deriva, en funció de l’edat, en funció dels coneixements previs,…)
- recursos humans i materials ( qui es fa càrrec dels alumnes nouvinguts,… AULA D’ACOLLIDA)
També ha de comptar amb tots els protocols que li poden caldre al centre per atendre aquests alumnes:
- Avaluació inicial
- Entrevista als pares
- Seguiment individual de l’alumne
- Relació amb altres serveis que atenguin als alumnes,….
I per últim tot un seguit d’orientacions adreçades a les famílies dels alumnes nouvinguts respecte:
- Funcionament del sistema educatiu
- Ensenyament que reben els seus fills/es
- Com funciona el centre docent on està matriculat el seu fill/a
- Què li cal per fer la matrícula del seu fill filla,…
Tot això ho podem trobar, orientativament a internet: www.gencat.net/ense/depart/acollida.htm A Partir del que trobem en aquesta adreça, caldrà fer l’adaptació al nostre centre i alhora caldrà anar-ho revisant periòdicament, a través del claustre i demanant, si cal, ajuda externa per a adaptar-ho millor (EAP, serveis socials,….)
AULES D’ACOLLIDA
Novetat d’enguany!
Tots aquells centres (públics o concertats) que tinguin un nombre significatiu d’alumnes nouvinguts podran posar en funcionament una aula d’acollida, que comptarà amb un professional qualificat, recursos materials i un assessorament per a dur-la a terme (?).
(Document adjunt)
3. La gestió al centre escolar autònom .a Els plantejaments institucionals: PEC, PCC, PA, RRI, Memòria i pressupost (elaboració, aprovació, desenvolupament i avaluació dels mateixos) .b L’avaluació interna i externa del centre: sentit i procediments .c L’organització com a eina d’innovació.
a) Els plantejaments institucionals: PEC, PCC, PA, RRI, Memòria i pressupost
Qualsevol activitat relativament complexa requereix l’elaboració d’un procés de gestió que implica els passos següents: a) Preparació prèvia (tractament de la informació), planificació, b) Realització (actuació seguint criteris d’eficàcia i coordinació), execució, c) Consideració dels processos i dels resultats, avaluació, en relació amb els objectius que prèviament s’han fixat i prioritzat. (transparència Montse)
Àmbits de gestió del centre educatiu i aspectes de funcionament de cadascun
A1: Coordinació- gestió
- Sistemes i qualitat de la coordinació institucional
- relació família/escola
- Funcionament de les reunions de pares i mares
- Funcionament de les entrevistes
- models i funcionalitat dels informes a les famílies
- Relacions escola/ APA
- Relacions escola/ associacions d’alumnes
- Implicació de les famílies en el funcionament de l’escola A7 Entorn social immediat
- Incorporació d’experiències i realitats de l’entorn en la programació escolar
- Col·laboracions puntuals o periòdiques de persones alienes a l’escola
- Activitats que potenciïn la projecció social del centre: premsa, ràdio, TV,...
- Participació en activitats de projecció ciutadana: culturals i recreatius. A7 Entorn social mediat
- Coneixement i comprensió de viatges, intercanvis i trobades
- Participació en programes a escala nacional i internacional entorn de la pau, la solidaritat i la cooperació internacional
** Quins instruments tenim per a dur a terme aquesta gestió???: Llarg T.
Curt T.
1. EL PEC (Projecte Educatiu de Centre)
És el document marc que ha de tenir tota escola que defineix el tipus d’ensenyament que es vol fer i explicita les directrius i aspiracions comunes. En el PEC, primer de tot hi hem de trobar ON SOM. Hi ha d’haver un anàlisi de l’entorn que ens faci veure de quina situació partim.
- Seguidament hi ha de dir QUI SOM. És a dir, quins trets d’identitats ens identifiquen i quins principis generals regeixen la vida de l’escola. En aquest apartat cal que hi trobem:
- Qüestions ideològiques i valors fonamentals: quant a la ideologia religiosa ( laica o confessional). Quant als valors democràtics, del pluralisme i la llibertat. Quant a la diversitat i la coeducació,…
- El projecte lingüístic del centre : on hem de veure tant el tractament de les llengües oficials com l’adopció d’una o dues llengües estrangeres ( quan s’introdueixen i amb quina freqüència,…)
- La línia pedagògica del centre : Si segueix una línia de pedagogia activa, si fa servir alguna metodologia concreta ( mètode Montessori,…). ** Que caldria que tinguessin tots els pares!!
** També hi haurem de trobar QUÈ PRETENEM. Quin són els objectius generals que ens proposem com a escola. En aquest apartat hi trobem:
- Objectius de l’àmbit pedagògic : relatius a l’opció metodològica, a continguts o a les funcions pedagògiques dels professors ( funcions de la tutoria, valor que es dóna als exàmens, atenció a la diversitat, com, quan i perquè,…).
- O. De l’àmbit de gestió econòmico-administratiu : relatius al pressupost.
- O. de l’àmbit humà i de serveis : relatius a les relacions interpersonals entre els diferents sectors de la comunitat educativa i la regulació de la convivència.
- O de l’àmbit institucional : tant a nivell intern ( sobre les funcions dels diferents càrrecs de l’escola, participació, formació permanent dels professors,…) i extern ( de relacions amb entitats, institucions,…)
- O de l’àmbit de serveis: relatius a l’optimització del funcionament dels diferents serveis que ofereix el centre: menjador, colònies, activitats extraescolars, transport, biblioteca,…
***I per últim COM ENS ORGANITZEM. Quina estructura organitzativa tenim al nostre centre ( de caire general, ja que la trobarem formalitzada en el RRI). Els diferents elements estructurals a considerar podrien ser: a) òrgans de govern i participació: unipersonals i col·legiats. b) Òrgans de coordinació docent: de nivell, de cicle, departaments i seminaris, i comissions. c) Altres òrgans de participació: APA, Associacions d’alumnes, juntes de delegats. d) Personal no docent: PAS i personal tècnic col·laborador. e) Serveis del centre: menjador, transport,… f) …
En el PEC és on hauríem de trobar justificades les decisions que contínuament va prenent el centre escolar. A nivell d’ensenyament aprenentatge , sovint l’escola ha de prendre decisions sobre:
- Com hem d’avaluar? Respecte el rendiment escolar suficient? Respecte el rendiment escolar satisfactori?
- Quin enfocament donem a l’atenció a la diversitat?
- Com introduïm les tècniques de treball individual? I les de treball en grup? I respecte a l’àmbit organitzatiu:
- Obrim les comissions a la participació dels pares?
- Quines són les meves funcions com a tutor?
- Les circulacions de l’alumnat s’han de fer en files?
- Els informes als pares, quan s’han de donar? Com es fan arribar a casa, per correu o en mà? 2. LA PROGRAMACIÓ GENERAL DEL CENTRE o PLA ANUAL (s’elabora a principi de curs)
En un sentit genèric, és l’eina operativa del Projecte Educatiu. En un sentit específic, és un instrument de gestió a curt termini (un curs escolar), coherent amb el Projecte Educatiu, el Reglament de Règim Interior, el Projecte Curricular del Centre i el Pla d’Avaluació triennal del centre, adaptat a l’entorn i a les possibilitats i limitacions de la institució escolar, i expressa:
e) El calendari de les reunions dels òrgans de govern i de les sessions d'avaluació. f) L'horari de les entrevistes dels mestres amb els pares i mares dels alumnes, de manera individual o col·lectiva. g) Les innovacions que hagin estat prou contrastades i puguin afectar la programació de les activitats docents i les finalitats o els objectius que mouen aquesta innovació. h) Les activitats de formació permanent del professorat. i) La priorització en el curs dels objectius del projecte lingüístic de centre. j) Les activitats corresponents al pla d'avaluació interna. L'equip directiu del centre presentarà la programació general al consell escolar no més enllà del 20 d'octubre, per tal que aquest pugui avaluar-la i, si escau, aprovar-la. Les activitats i el calendari de reunions podran ser revisats i actualitzats trimestralment. Aquestes revisions també requeriran l'aprovació del consell escolar.
3. LA MEMÒRIA ANUAL ( s’elabora a final de curs)
La Memòria és un instrument de gestió a curt termini. Fer memòria és una activitat imprescindible per a la construcció social del grup-escola. És una mala història que hi hagi centres docents sense història. En aquest cas el centre està condemnat a repetir els seus propis errors. La memòria avaluativa és, fonamentalment, un procés d’avaluació sistemàtica i un inventari d’actuacions desenvolupades al centre docent durant un curs escolar. Hi hem de trobar: Informe de valoració del centre (Informe executiu). .a Valoració dels objectius del Pla anual (dels plans específics i de les accions experiencials. .b Valoració d’aspectes dels funcionament global del centre. .c (^) Valoració del Pressupost aplicat .d Valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge dels alumnes.
1. Metodologia avaluativa : dissenys avaluatius específics, instruments de recollida **d’informació, processament de la informació, metodologies emprades ...
- Realimentació positiva (aspectes més reeixits)
- Realimentació negativa (Aportacions al Pla anual de centre del curs següent)
- Inventari de les activitats realitzades al centre**
És un sistema d’avaluació interna del centre, adaptat a les seves realitats. Ha de ser coherent amb el Pla anual, el Pressupost, el Programa curricular anual dels professors i amb les unitats de programació i el Pla d'Avaluació Interna del Centre.
L’informe avaluatiu
La principal funció de la Memòria és emetre judicis de valor , fonamentats objectivament, i propostes de millora sobre els aspectes següents:
A) Avaluació dels objectius del Pla anual (dels plans específics i de les accions experiencials)
- Objectius: breu ressenya de l’objectiu programat al Pla anual.
- Assoliment: judici de valor sobre el grau d’assoliment de l’objectiu.
- Propostes: suggeriments o propostes per al Pla anual del curs següent.
B) Avaluació d’Aspectes de funcionament global del centre: avaluació selectiva de l’organització escolar.
No es tracta d’avaluar totes les variables que incideixen en l’organització escolar, sinó de centrar-se en algun aspecte del funcionament global i tractar-lo avaluativament, convertint-lo en objecte d'avaluació interna (àmbit organitzatiu).
El Pla d'avaluació interna del centre inclou els objectes d'avaluació per a un període de tres cursos escolars. El Pla anual inclourà el disseny avaluatiu dels objectes d'avaluació corresponents al curs escolar, que concretarà la metodologia avaluativa adient a aplicar per tal de crear informació significativa que permeti emetre finalment judicis de valor i elaborar propostes d'actuació, que s'inclouran a la memòria, i que seran la base per prendre decisions, que hauran de reflectir-se al Pla anual del curs següent.
Aquest apartat de la memòria inclourà els informes d'avaluació interna corresponents als objectes de l'àmbit organitzatiu. Inclourà també, si s'escau, informació dels processos d'avaluació externa de què hagi estat objecte el centre, o els informes corresponents. C) Avaluació del Pressupost aplicat.
Per tal d’avaluar el Pressupost poden considerar-se els següents elements:
a) Grau de consecució dels objectius pressupostaris: Quins han estat els objectius assolits d'aquells que ens vam proposar al principi d'any quan vam elaborar el pressupost.
b) Índex de cobertura i de la desviació pressupostària: Comprovarem si la gestió dels recursos utilitzats per assolir-los totalment o parcial ha estat la prevista o bé hi ha hagut desviacions importants. Han estat o no suficients els recursos inicialment assignats? Aquesta informació pot tractar-se a partir de treballs estadístics i gràfics il·lustratius.
c) Valoració global de les despeses efectivament realitzades i veure com s'han distribuït les despeses proporcionalment i en la seva globalitat.
D) Avaluació de l'àmbit d'ensenyament-aprenentatge a partir de la consideració de la gestió del currículum i dels aprenentatges assolits pels alumnes. Dintre de l'àmbit d'ensenyament-aprenentatge cal distingir dues realitats: la gestió del currículum, en la doble vessant de planificació i desenvolupament, i els resultats dels aprenentatges dels alumnes. De manera similar als aspectes de funcionament global del centre, en el Pla d'Avaluació Interna del centre es decidiran les àrees curriculars que seran objecte d'avaluació cadascun dels cursos d'aplicació del pla. Així, els diferents plans anuals concretaran els dissenys d'avaluació de l'àrea o les àrees curriculars que corresponguin aquell curs, des de la perspectiva de gestió curricular, i les àrees i nivells en què s'aplicaran proves d'avaluació als alumnes.
La memòria inclourà els informes d'avaluació interna corresponents a objectes de l'àmbit curricular i altres relatius als resultats acadèmics dels alumnes. Inclourà, si s'escau, informació dels processos d'avaluació externa, o els informes corresponents.
Les avaluacions de la gestió del currículum de les diferents àrees i dels resultats dels aprenentatges dels alumnes al llarg del pla d'avaluació plurianual, aportaran informació rellevant per a l'avaluació del projecte curricular del centre.
La viabilitat del projecte curricular dependrà de la seva adequació a les realitats quotidianes de les aules; la valoració dels processos d’ensenyament-aprenentatge ha de ser el criteri que orienti la planificació de la intervenció curricular.
- Concreció d' objectius experiencials per donar resposta a les propostes, sense que calgui una planificació detallada com en el cas anterior.
- PCC ( Projecte curricular de centre)
** Nivells de concreció : 1r (Departament ): Objectius generals d’etapa i organització general de les àrees. Llibre groc o pistatxo. 2n (Centre): PCC pròpiament 3r (aula): Adaptació del PCC per part de cada professor a la seva aula.
Què hem de trobar en el PCC: QUÈ ENSENYAR: ( relacionat directament amb el PEC) 1.-3 Objectiu generals de centre i de cadascuna de les àrees 1.-4 Continguts de les àrees COM ENSENYAR: 1.-5 Opcions metodològiques 1.-6 Materials curriculars i recursos didàctics QUAN ENSENYAR: 1.-7 Seqüenciació de continguts I QUÈ, COM I QUAN AVALUAR: 1.-8 Pautes d’avaluació 1.-9 Criteris de promoció de cicle
- Reglament de Règim Intern (RRI)
Concreta i dóna forma als elements que conformen l’estructura, reglamenta i regula les funcions concretes de cada òrgan d’aquesta estructura. Té una naturalesa de tipus NORMATIU I ORGANITZATIU i pretén ordenar a la pràctica la vida del centre escolar. 5.-1S’iniciarà amb les dades d’identificació del centre 5.-2Hi haurà l’organigrama del centre 5.-3Hi trobarem regulats els òrgans de govern i les seves funcions ( equip directiu, equips pedagògics, consell escolar,…). Serà la concreció dels diferents òrgans que ja ens hauran sortit en el PEC. 5.-4Hi trobarem reflectits els drets i deures dels alumnes, pares i professors. 5.-5Els serveis que dóna el centre ( amb la seva corresponent organització) 5.-6L’articulació de les relacions amb altres institucions.
- Pressupost ( només a les escoles públiques)
El projecte de pressupost és el document de planificació quant a la distribució i assignació de partides econòmiques al servei dels objectius prioritats al pla anual.
Inicialment, el disseny del pressupost està format per: 6.-1Distribució de partides d’ingressos i despeses 6.-2Assignació de recursos econòmics a cada partida pressupostària 6.-3Agrupació de partides segons les despeses 6.-4Ajustament del pressupost
SISTEMES DE SEGUIMENT O CONTROL
6.-5Llibres de comptabilitat: diari, major i balanç
6.-6Fulls de seguiment i control 6.-7Fulls de presentació i seguiment de la gestió econòmica al Consell Escolar 6.-8Fulls de justificació administrativa de la gestió econòmica.
MODELS PRESSUPOSTARIS
CENTRES PÚBLICS CENTRES PRIVATS
INGRESSOS
- Recursos Administració Educativa
- Recursos Altres administracions
- Aportacions APA
- Ingressos financers
- Beques i ajudes
- Quotes
- Subvencions: -1 Administració ( Despeses de funcionament, Pagament delegat,...) -2 Altres Subvencions ( Llar d’Infants, NEE) -3 APA
- Ingressos financers
- Beques
DESPESES
- Despeses de funcionament ( mobiliari, equips,...)
- Material ( pedagògic)
- De l’immoble ( lloguers, llum, aigua, telèfon...)
- D’administració ( material oficina,...)
- Treballs realitzats per altres empreses.
- Despeses de funcionament: -4 Retribucions personals -5 Materials -6 de l’immoble -7 d’Administració
- Despeses financeres: amortitzacions, impostos, altres despeses,...
b ) L’avaluació interna i externa del centre: sentit i procediments (LOPAGC)
Darrerament s’està estenent la idea que en el centre escolar cal avaluar alguna cosa més que a l’alumnat i l’aprenentatge dels mateixos. Cada vegada més es parla d’avaluació dels processos educatius, de la funció directiva, de la funció docent o dels centres docents. Es vincula aquesta avaluació dels centres a la qualitat de l’ensenyament i és el cos d’inspectors que realitza les diferents avaluacions externes i assessoren els centres en l’avaluació interna dels mateixos.
Aquest tipus d’avaluació ha de ser, abans que res, planificada.: no es pot improvisar; així mateix ha de perseguir un objectiu clar, que sigui explicitat en els diferents documents que s’elaborin i ha de portar a uns resultats que siguin aplicables en el propi centre.
L’Avaluació Interna : Ens permet analitzar i entendre tot allò que s’esdevé dins un centre i així regular i millorar les seves activitats. Per poder millorar cal saber on estem. A principi de curs s’elabora un pla d’avaluació interna on ens proposem una sèrie d’objectius, tant en l’apartat d’organització i recursos, com en el d’ensenyament-aprenentatge. Exemples de temes a avaluar:
- Organització i recursos:
- documents prescriptius del centre ( PEC, PLC, PCC, RRI, PGC, memòria ...).
