¡Descarga Apuntes clase consti y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
Apunts d’organització constitucional de l’Estat i fonts del dret
Les normes es troben agrupades en constitucions (la de 1978 p. ej.), hi han de dos tipus, les constitucions formals i les constitucions materials. Les constitucions formals són aquelles que es troben de manera escrita i les constitucions materials són aquelles que només regulen i desenvolupen aspectes de l’organització bàsica de l’Estat, aquestes normes que s’inclouen en les constitucions materials influeixen en la norma de la constitució escrita (formal), per exemple, els drets humans no estan escrits però influeixen en les normes. El dret constitucional per tant són totes aquelles normes que regulen l’organització de l’Estat. Per que hi hagi una Constitució ha d’haver un Estat, (regulat per la Constitució). L’Estat és un territori, una població i un aparell de govern. Un Estat existeix si els altres el reconeixen com a tal, l’existència d’un Estat no és fruit de la democràcia, l’Estat és una entitat sobirana, és a dir, un poder que no depèn dels altres. Abans del Estat existia el feudalisme (patrimonialització del poder el poder depenia de la terra, aquell qui la tingues tenia poder). Construcció del poder modern entre el S.XVI, XVII i XVIII a traves de les classes reials. Els senyors feudals acaben tenint molt de poder i passen a estar a dalt de tota la piràmide feudal. Aquests senyors feudals que acaben tenint molt de poder conjuntament formen uns parlaments (estamentals). Les lleis que s’acabaran votant han de tenir l’aprovació del parlament i del rei. Maquiavel---- separació de la religió i la política Veuran la necessitat de instaurar un ordre que faci obeir les normes jurídiques i doni seguretat. Bodin---- poder sobirà (no subjecte a les pròpies lleis) legibus solutus Poder fort i central per acabar amb els problemes a França Hobbes---- Leviatan defensava la necessitat d’un poder sobirà basant en el seu poder atemorint els súbdits per fer complir les lleis.
Aquestes persones fan la transició del feudalisme cap a la centralització del poder. Els reis esdevenen molt poderosos, són l’única institució que imposen la llei als súbdits (d’això apareix la monarquia absoluta), cada cop hi ha més poder en mans del rei per evitar altres poders. L’Estat sobirà s’acaba formant a partir del despotisme, a concentració del poder. S.XVIII Crisi del sistema i entrada de les revolucions liberals demanant la limitació de poder i el començament del constitucionalisme. Si no hi ha feblesa per part del poder no hi ha constitucionalisme, per exemple la revolució francesa. Regne Unit : En una de les primeres constitució s’assenyala que el rei mai podrà aprovar una llei sense el suport de les corts (parlament). Supremacia normativa----Coke, dels primers que defensa que hi ha algunes normes que son superiors i no es poden violar, és a dir, una llei suprema, un dret superior de caràcter tradicional. Bill of Rights, una de sèrie de drets fonamentals que el rei no podrà violar. Prèviament el re es escollit per el parlament, no divinament ni d’altres maneres com es feia abans. Act of Settlement, una llei anglesa promulgada pel parlament que garantia la successió a la corona als membres de la família dels Hannover. A partir del S.XVIII, el Regne Unit ja hi haurà alguna de les constants que marcaran el constitucionalisme. Posteriorment el sistema s’anirà democratitzant, el paper del rei cada cop serà mes secundari. Es començarà a formar una figura que necessitarà el consentiment periòdic del parlament, els ministres. El primer ministre necessitarà la majoria de la confiança dels comuns per governar. El procés electoral va començar sent sufragi universal masculí, finalment es van anar aprovant lleis per la possibilitat de vot de les dones. El sistema constitucional anglès es un sistema únic, amb una constitució composta amb els costums i documents realitzats al llarg de la historia anglesa com el The Bill of Rights o el Act of Settlement.
finals de segle XVIII tenim una constitució, uns sèrie de drets que no es poden tocar, una participació de la població per a formar l’Estat encara que sigues només un sufragi universal masculí. A més es garanteix la supremacia normativa, es a dir, posar la Constitució en el lloc mes elevat de tot l’ordenament jurídic, considerant-la com la llei suprema y el fonament del sistema jurídic. La constitució podia limitar allò que dubtava el legislador democràtic, si una llei contradeia la constitució aquesta s’eliminaria. El conjunt de jutges federals poden declarar inaplicable una llei per contradir la constitució. Revolució Francesa: França parteix d’una monarquia absoluta on tot els poder es concentren sobre el rei. En una situació de crisis econòmica de França, en part per haver ajudat als EUA en la seva independència, el conseller del rei aconsella que pugi els impostos als nobles per tal de sortir de la crisis, el que aconsegueix es que els nobles es queixin i aquests demanin la convocatòria dels esta generals. La societat estava dividida en estaments, al mes alt hi havia el rei i l’església seguidament el nobles, per últim estava el tercer estament que eren els pagesos i la resta de classes socials. La monarquia absoluta va acabar quan els revolucionats van assaltar la fortalesa de la Bastilla. Els estats generals es van fragmentar, alguns clergues i nobles van marxar cap al tercer estament i es va formar una assemblea, ara si representant el poble. Aquesta assemblea es comprometria a mantenir la assemblea compromesa fins que fessin una constitució, tot això al salo del joc de la pilota. Aquesta assemblea arriba un moment que decideix abolir els drets feudals. Es passa d’un regim desigual a un règim equitatiu i igual davant de la llei. Abans d’aprovar una constitució s’aprova la declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà. Al 1791 per fi s’aprova la constitució francesa, amb una divisió de poders, una sèrie drets reconeguts, on encara el rei conserva el poder executiu. A Lluís XVI no li semblava prou be els poders que adoptava el rei i va intentar marxar, el van aturar i el van empresonar. El conjunt de les altres potencies europees monàrquiques van declarar la guerra a França, per intentar para aquesta revolució contra la monarquia. Hi va haver una separació en dos grups, girondins i jacobins. Els girondins més conservadors i els jacobins els més radicals. Quan es va guillotinar al rei Lluís XVI
França passa a ser una república ja que mor el seu rei i per tant han de fer una constitució. La constitució s’aprovà al 1793 amb un caire republicà on s’aprova el sufragi universal masculí com a novetat. Aquesta constitució de 1793 es va establir la república anomenada del terror. Les forces més moderades s’apleguen per crear un nou règim que portarà a la constitució de 1795. Napoleó Bonaparte voldrà aprovar una nova constitució. Es llençarà a ocupar mes territoris i s’acabarà proclamant emperador. Concepte racional normatiu de constitució: Constitució escrita Constitució aprovada un sol cop Constitució que regula de manera sistematitzada els òrgans de l’estat Constitució continguda en un sol document Constitució ajustada als principis de la raó Constitució rígida Constitució que conte drets i fonamentals de poders Després de la caiguda de l’imperi napoleònic Concepte històric tradicional de Constitució: 1- La constitució es producte de la tradició d’un poble 2- Les institucions són fruit de la historia i no de la raó 3- El dret constitucional emana del costum 4- No cal que el dret constitucional sigui escrit 5- La constitució no cal que sigui liberal Garanties de supremacia de la constitució Reforma de la constitució Constitució rígida: com la de Espanya al 1978, preveu un procediment especial de reforma que sol requerir majories mes abreujades que per reformar lleis ordinàries. Constitució flexible, les reformes es fan igual que mb les lleis, per majoria (Regne Unit).
s’han de donar els següents fets: principi de legalitat, ha de ser escollida per la ciutadania. La divisió de poders. El reconeixement de Drets Fonamentals. Principis que asseguren la subjecció de l’estat al dret:
- Principi de jerarquia normativa: jerarquia normativa significa que les normes inferiors estan subjectes a les normes superiors y les inferiors no poden contradiure les superiors, si les normes inferiors contradiuen una llei superior la inferior s’anul·la.
- Principi de publicitat de les normes: les normes per ser valides han de ser públiques. Una norma no es valida fins que una norma no es publica i la ciutadania la ha conegut.
- Irretroactivitat de les disposicions sancionadores no favorables: la irretroactivitat vol dir la prohibició d’aplicació d’una norma a un moment anterior al de la seva entrada en vigor. Ho es només respecte a les disposicions penals o administratives. No se’t pot condemnar per un comportament que no era punible quan el vas cometre.
- Seguretat jurídica: la síntesi de tots els altres principis, es produeix quan funcionen els altres principis.
- Responsabilitat dels poders públics: els poders públics han de rebre les conseqüències per l’incompliment de les normes i entre d’altres conseqüències estan obligats a indemnitzar a aquelles persones afectades per l’incompliment de normes.
- Interdicció de l’arbitrarietat: la prohibició d’abusos, la idea centrals es que els poders públics han de motivar les decisions amb dret. Estat democràtic : -El principi de sobirania popular es que la ciutadania es la base del poder, la presa de decisions pel principi de majoria. -Democràcia també significa pluralisme, no sols respecte el principi de la majoria sinó també respecte per les minories, la principal expressió del pluralisme es manifesta en els drets fonamentals que la majoria no pot alterar.
- La participació pot ser directa a través de mecanisme de democràcia directes o semi directes. Ex: referèndums. Estat social : L’estat ha d’intervenir econòmicament per tal d’assolir una societat justa, els individus no només han de ser iguals davant la llei sinó que també han de ser iguals en les seves condicions materials i oportunitats que puguin tenir per desenvolupar-se en la vida econòmica i social. Constitució econòmica : La constitució no estableix un model econòmic tancat, la determinació del model econòmic va en funció de les majories democràtiques que hi ha, la constitució estableix un límits. Els principis rectors de la política social i econòmica, tot i estar a la constitució, necessita la concreció del legislador. La constitució dicta uns límits econòmics, però el legislador es l’encarregat de posar en marxa la seva política econòmica. Mutació constitucional: un canvi constitucional que no ha seguit els procés de reforma habitual. Exemple, la retirada de la formació militar obligatòria. Institucions de democràcia directa : Referèndums, de tres tipus: Consultiu, Reforma constitucional, Autonòmic/Estatutari. L’única manera de realitzar un referèndum legal a Catalunya es que es faci una reforma constitucional. Els referèndums de reforma constitucionals son vinculants en canvi els constitucionals no son jurídicament vinculants. Els referèndum consultius son constituïts pel rei amb prèvia aprovació al congrés dels diputats. Hi ha referèndums vinculats al procés autonòmic i a un referèndum de reformes estatutàries. Els referèndums d’aprovació de reforma estatutària són els únics referèndums constitucionals que es poden organitzar a Catalunya en el qual només hi participa el poble de Catalunya. El referèndum d’iniciativa autonòmica, el de aprovació d’estats d’autonomia (autonomia per la via especial) i el de reformes d’estatuts d’autonomies nomes es produeix en el cas d’una reforma d’estatut de Catalunya, País Basc, Galicia i
- Sistemes majoritaris , implica que aquell partit o candidat que guanya i s’endú tota la representació d’aquella circumscripció.
- Sistemes proporcionals , es el cas del congres dels diputats Espanyol, basat en la formula d’Hont que aquells que no guanyen i la representació es determina segons el percentatge de vots. El numero de vots que ha obtingut cada partit pel numero d’escons que genera cada província i es trien els quocients més alts.
- Sistema corregit , es el cas del Senat a Espanya, els tres candidats més votats obtenen l’esco i el quart es aquell que ha obtingut més vots d’un altre partit. 4-Definició de la forma de vot. El vot lliure sense coaccionar, el vot secret, el vot es universal i directe, no a traves de compromissaris. 5-Fases del procés electoral. Campanya electoral, votació, escrutini y proclamació del candidat. En tot aquest procés participa la administració electoral. Totes les parts del procés electoral poden portar a recursos. Partits polítics : El partits pol son associacions privades amb funcions públiques, la de confegir els òrgans de poder del estat. Són creades per persones privades, per tant estan protegits pel dret fonamental d’associació (art. 22 CE Dret d’associació). Els partits han de promoure l’expressió del pluralisme i concorren en la formació i manifestació de la voluntat popular. La seva estructura interna ha de ser democràtica, els òrgans han d’estar escollit de forma democràtica, en règim assembleari per exemple. La llei orgànica de 6/2002 de 27 de juny menciona que hi ha la possibilitat d’il·legalitzar per activitat contraria als principis democràtics i drets humans als partits, els partits no poden ser il·legalitzats per la seva ideologia sinó per la seva actuació o activitat. La sala prevista al 61 LOPJ del Tribunal Suprem es la encarregada de portar els procediments d’il·legalitzacions de partits polítics. Poden instar la declaració d’il·legalitat el Govern i el Ministeri Fiscal. Tema 4: Sistema Parlamentari
El parament representa la ciutadania i el govern a traves del president necessita la confiança del parlament. En el cas espanyol aquesta confiança la confereix el Congrés dels Diputats. Les corts generals es troben regulades al art. 66 de la CE. Es un sistema bicameral imperfecte, està format per dues cambres (Senat i Congrés) però es imperfecte ja que té més pes polític el Congrés. Les Corts Generals (art. 66 de CE): 1- Representen el poble espanyol 2- Exerceixen la potestat legislativa de l’Estat 3- Aproven pressupostos 4- Controlen l’acció de govern 5- Altres competències atribuïdes per la Constitució Corts generals (composició) : 1-El congrés està format per 350 diputats escollits per sufragi universal amb un sistema de representació proporcional. 2-El senat, les seves funcions són similars a les del Congrés. És una cambra territorial diferenciada del congrés. Els senadors: a) Senadors de representació provincial, 4 per cada província escollits per Sufragi universal directe, en sistema majoritari corregit. b) Senadors de designació autonòmica, 1 per cada comunitat autònoma més 1 per cada milió d’habitants. 3-El mandat del senadors i diputats és una legislatura, 4 anys com a màxim. 4-Institució inviolable, les Corts están protegides contra els atacs a la seva seguretat i independència, a més, les corts aproven cadascuna per separat el seu reglament de funcionament. Les cambres trien els seus òrgans de govern. Estatut del parlamentari : Adquisició per elecció popular (credencial estesa per la Junta Electoral) 1-Prerrogatives del diputat,
5-President, representa la cambra, la màxima autoritat de la Cambra, exerceix els poders disciplinaris i administratius i lidera els debats i controla el reglament. 6-Mesa, òrgan rector del treball parlamentari. Composta pel president, 4 vicepresident al Congrés i 2 vicepresidents al Senat, també està formada per 4 secretaris. Té com objectiu també la qualificació de documents i organització dels treballs. 7-Junta de portaveus, integrada per el president de la Cambra i els portaveus de cada grup. El vot ponderat, el vot de cada membre té el pes corresponent al pes que te cada grup parlamentari a la cambra. L’atribució de l’ordre del dia, es a dir, allò que es procedirà a debatre durant aquell dia. 8-Legilstura, 4 anys com a màxim. a) Període de sessions: període en el qual la Cambra actua. b) Sessió: convocada pel President. c) Quòrum: majoria dels membres de la Cambra. d) Votació: individual i indelegable (votació telemàtica per la mesa en casos d’embaràs, maternitat, paternitat i malaltia greu). Vots: aa) Assentiment bb) Ordinari cc) Secret dd) Públic per crida El Govern : Es regulat per l’article 97 i següents de la CE. El govern dirigeix o exerceix: 1- La política interior i exterior de l’estat. 2- L’administració civil i militar i la defensa de l’Estat. 3- La funció executiva i la potestat reglamentaria d’acord amb la Constitució i les lleis. 4- Altres funcions que enumeri la Constitució. Govern composició : 1- President,
2- Vicepresident/s 3- Ministres, es reuneixen en el Consell de Ministres. Els ministres són: a) Membres del govern b) Caps dels seus departaments Principis d’actuació del Govern: 1- Preeminència del President del Govern. a) Dirigeix i coordina l’acció del govern. b) Designa i cessa els altres membres del Govern. c) La confiança del Congrés es troba dipositada en el President. 2- Òrgan col·legiat, deliberació conjunta, vot per majoria absoluta però amb preeminència del president. 3- Responsabilitat política solidària, davant del Congrés dels Diputats. 4- Responsabilitat individual, dels ministres front el President. Estatut personal dels membres del govern : 1-Estricte règim d’incompatibilitats a) Només poden exercir les funcions representatives del mandat parlamentari. b) No poden exercir cap altra funció pública tret de les derivades del seu càrrec. c) No poden exercir cap activitat professional o mercantil. 2-Aquells que siguin diputats tenen les mateixes prerrogatives parlamentàries. 3-Coma membres del govern la responsabilitat penal sols pot ser exigible davant la Sala Penal del Tribunal Suprem. 4-Per traïció o per delictes contra la seguretat de l’Estat l’acusació ha de ser plantejada per una quarta part del membres del Congrés i aprovada per majoria absoluta. Responsabilitat política i control al govern : Mecanisme de control, un control ordinari. 1-Preguntes, demandes d’informació concretes dirigides per un diputat o senador a membres del govern. Es formulen per escrit i es poden respondre de forma escrita o oral al Ple o les Comissions.
transformen els tractats de cada comunitat i es crida a la integració de totes les comunitats, s’afegeixen també l’existència d’una política exterior i seguretat comuna. Durant els anys 90 hi ha diverses reformes al Tractat d’Unió Europea, el Tractat d’Amsterdam que introdueix algunes qüestions de caràcter polític alhora de reforçar i defensar els drets fonamentals però el més rellevant es el Tractat de Niça, on es proclama la carta europea de drets fonamentals encara que no tingues validesa jurídica fins 2009 i a més la incorporació de països de l’est d’Europa. En aquesta època també apareix un Tractat pel qual s’estableix una constitució per a Europa (no ratificat, 2005). Els estats van prendre la iniciativa de reformar el tractats per donar un caire mes democratitzador. El Tractat de Lisboa es el Tractat de la Unió Europea reformat i els altres tractats reformats, en que es defineix la UE com una institució amb caràcters econòmics però també polítics. La UE només pot realitzar polítiques respecte aquells aspectes que pertanyen als estats que els estats li han transferit, això queda reflectit en aquest tractat. Aquest tractat preveu la sortida dels països de la UE seguint les regles constitucionals dels estats. Estat Espanyol : El Tractat d’Adhesió a la Comunitat Econòmica Europea al 1985, va ser el que va permetre a Espanya entrar a la UE, en aquell moment encara anomenada CEE. Les institucions comunitàries creen : Els estats membres segueixen competències de la UE a través dels seus procediments constitucionals, la UE s’organitza a través de les institucions europees, el Consell Europeu, Comissió Europea, Parlament Europeu, Banc Central Europeu i Tribunal de Justícia de la Unió Europea. Es crea un ordenament jurídic relacionat amb l’ordenament dels estats membres. Els tractats constitutius reben el nom de dret primari originari. El Consell, la Comissió i el Parlament creen reglaments, directives, decisions...etc. El Tribunal de justícia crea sentencies. Tot això sota el principi d’efecte directe (les institucions han d’aplicar aquest dret com si de dret del estat es tractés) i el principi de primacia (el dret de la UE s’aplica sobre el dret dels estats membres), és a dir, davant d’una norma estatal preval norma Europea. Qui aplica aquest dret amb primacia i efecte directe de la UE són els jutges i tribunals dels estats membres.
