¡Descarga apuntes de la vellesa y más Apuntes en PDF de Psicología del Desarrollo solo en Docsity!
LA VELLESA
La vellesa comença als 65 anys. Hi ha més persones grans que nens. Hi ha més esperança en dones que en homes. LA JUBILACIÓ Etapes del procés de jubilació segons ATCHLEY:
- Pre-jubilació: la persona és conscient de que s’acosta la seva jubilació i, per tant, comença a pensar en ella, posa més en marxa les seves fantasies o expectatives. Ex: “què faré quan em jubili”.
- Jubilació: una vegada s’ha jubilat la persona, pot tenir 3 vivències: a. Lluna de mel: fase de fer el que van desitjar fer i no van poder fer mentre treballaven. b. Rutina: necessitat d’establir una rutina. c. Descans: es redueixen molt les activitats i es dediquen a descansar.
- Desencantament: s’adonen de que no es poden complir les expectatives que s’havien creat.
- Reorientació: després del desencant, t’has de reorientar, buscar altres coses que t’omplin.
- Estabilitat: per regla general, s’aconsegueix mantenir un ajustament entre l’actitud i les possibilitats reals. Edadisme: conseqüències dels estereotips, del prejudici i la discriminació a les persones grans. Els estereotips sempre són negatius o poden ser positius? També n’hi ha de positius. Ex: “les persones grans són sàvies”. Característiques dels estereotips que formen la base de l’edadisme: ● Alguns estereotips són inventats ● No faciliten el canvi.
● No mostren les tendències compartides o altres característiques positives de les persones. ● No proporcionen informació sobre la causa de les tendències que assenyalen. MITES I REALITATS SOBRE LA VELLESA Mite: les persones grans... Realitat Estan socialment aïllades Ens relacionem tinguem l’edat que tinguem. Depenen d’altres persones La majoria viuen de forma independent. Viuen sols a casa seva. A més, es fan càrrec dels seus néts o els seus fills adults que es queden sense feina. Els altres depenen d’ells. La majoria tenen algun grau de deteriorament cognitiu Hi ha més lentitud però no hi ha deteriorament. Rarament s’enfronten als deterioraments de l’envelliment La majoria s’adapten als canvis vitals (arrugues, cabell blanc) PLASTICITAT I CAPACITATS DE RESERVA Plasticitat → grau de flexibilitat i potencialitat pel canvi. En qualsevol moment de la nostra vida podem canviar la nostra composició biològica, la nostra cultura, o les nostres eleccions, fan més probables el nostre futur, però no les determinen. Hi ha tres aspectes del funcionament cognitiu molt relacionats amb la plasticitat:
1. Funcionament de base : nivell inicial del rendiment d’una persona en una determinada tasca de la seva vida quotidiana. 2. Capacitat de reserva base: màxim potencial al que podem arribar per nosaltres mateixos.
INTEL·LIGÈNCIA FLUIDA I CRISTAL·LITZADA (Horn i Catell, 1996; Horn, 1978) Intel·ligència fluida → Capacitat per adaptar-nos a tasques noves. Pensar i raonar de manera abstracta. Està determinada per factors innats. Disminueix amb l’edat. Intel·ligència cristal·litzada → Es basa en les experiències i coneixements adquirits. Al llarg del temps tenim més experiències. Augmenta amb l’edat Aquestes dues intel·ligències es complementen i van conjuntes. Els factors que influeixen en el manteniment o declivi intel·lectual són: ● Malalties. ● Estimulació cognitiva. CANVIS EMOCIONALS I SOCIALS: Crisis de Erikson
- Generativitat vs. estancament.
- Integritat vs. desesperació. LES RELACIONS SOCIALS ● Pèrdues: tenen moltes més vivències però també pèrdues d’amistats, familiars... ● Jubilació: rol del treballador a ajudar als altres. ● Viduïtat: pèrdua de la parella. ● Independència dels fills: ○ Niu buit: els fills abandonen la llar familiar. ○ Niu emplenat: fill separat – torna a la llar. ● Autonomia: major probabilitat de discapacitat física que provoca manca de mobilitat. Pot afectar a l’autoestima. ● Relació amb amics: per mort o residències. TEORIA DE LA DESVINCULACIÓ (Cumming i Henry, 1961)
Redueixen l’activitat social per preparar-se per la mort. La societat allibera a la persona gran d’uns rols i de responsabilitats socials (treball) i, a la persona gran, també li va bé això perquè podrà dedicar el seu temps i energia a ell. TEORIA DE L’ACTIVITAT (Havinghurst, Neugarten i Tobin, 1968) Continuen amb les seves activitats i relacions socials. Per compensar el temps perdut mantenen la seva activitat social. Si hi ha un descens en les activitats és perquè la societat no deixa que es facin. És el contrari que la teoria de la desvinculació. TEORIA DE LA SELECTIVITAT SOCIOEMOCIONAL (Laura Carstensen, 1992) El descens de contacte social a mesura que envellim és molt selectiu i afecta sobretot als contactes més superficials, mentre que les relacions més estretes segueixen intactes (parella, fills...). Busquen que les relacions els facin sentir a gust. Volen tenir recolzament social. Aquesta teoria integra les dues teories anteriors. RECOLZAMENT SOCIAL Proporciona companyia i ajuda emocional. Fonts de suport social: ● Suport social formal: Institucions (serveis sociosanitaris, ajuntaments...). ● Suport social informal: el que et dóna la família, els amics, el veïnat... Per tant, depèn de la situació hem d’aconsellar un suport formal, o un suport informal. Tipus de suport: ● Emocional. Ex: el que donen els amics. ● Informacional. Ex: informar d’una web de voluntariat perquè esculli quin vol fer el vell. ● Material. Ex: ajudar a algú gran a penjar un quadre. ENVELLIMENT SATISFACTORI O AMB ÈXIT (Rowe i Kahn, 1998) ● Baixa probabilitat de patir malalties
Hi ha uns determinants o característiques que ens poden ajudar a aconseguir aquest envelliment actiu:
1. Elements transversals. Eements que afecten a totes les variables, en aquest cas afecten al sexe (ex: no és el mateix ser home que dona) i a la cultura (ex: no és el mateix néixer a Europa que a Àfrica). 2. Sanitat i serveis socials. La salut és molt important per ser una persona activa. Pots tenir una salut dolenta, però si tens uns serveis de prevenció de la salut podràs estar bé i ser activa també 3. Els hàbits de vida o determinants conductuals. És important portar un estil de vida saludable. **4. Determinants relacionats amb els factors ambientals.
- Determinants relacionats amb l’entorn físic.** Ex: la vivenda ha de ser adequada a les nostres necessitats per tal que ens aporti seguretat i millor qualitat de vida. 6. Determinants econòmics: tenir uns ingressos mínims. És important que hi hagi uns ingressos bàsics per poder portar una vida activa. MODEL S.O.C – ENVELLIMENT AMB ÈXIT (Baltes, 1990) Model S.O.C → selecció, optimització i compensació. Ens diu que al llarg de la nostra vida fem servir aquestes tres estratègies. Ex: a mesura que anem envellint, anem seleccionant els nostres interessos (selecció). Alhora, optimitzem, és a dir, traiem el màxim profit de nosaltres mateixos (optimització). També sabem que, segurament, necessitarem ajudes (compensació). Si utilitzem aquestes tres estratègies podem arribar a un envelliment amb èxit. Una persona dependent, pot tenir un envelliment amb èxit? → Sí, és el tema de la compensació. Tenir salut, no vol dir tenir un envelliment amb èxit. No tot és la salut física.
ENVELLIMENT PRODUCTIU
Que un envelliment sigui productiu significa que, a totes les edats, siguem útils i no estiguem exclosos de la societat. És a dir, el fet de poder aportar coses a altres generacions. Ex: els avis que cuiden als néts mentre els pares estan treballant. Continuar educant-te és un envelliment productiu perquè millora la qualitat de vida. EDUCACIÓ EN LA VELLESA L’educació al llarg de la vida és envelliment productiu. Aprenentatge al llarg de la vida → plasticitat cerebral. Actualment, tenim moltes evidències de que podem seguir aprenent fins a la mort. Programes educatius de 2 tipus: Villar, F; Solé, C. (2006)
- Programes que orienten la formació cap a la compensació de les pèrdues. Ofereixen recursos per afrontar les pèrdues de manera més eficient. Ex: programes d’educació física, programes d’activació cognitiva...
- Programes de formació orientats al creixement de competències. Ex: programes universitaris per gent gran, cursos d’informàtica...
