Exploración Anatómica: Toracocentesis, Hipo/Hipercalcemia, Diabetes, Crisis Hipotiroide, M, Apuntes de Enfermería

¡Descarga Exploración Anatómica: Toracocentesis, Hipo/Hipercalcemia, Diabetes, Crisis Hipotiroide, M y más Apuntes en PDF de Enfermería solo en Docsity!

TEMA 1: APARELL RESPIRATORI

PROVES DIAGNÒSTIQUES:

RADIOLOGIA (Rx de tòrax) F 0E 0 Es el examen de diagnóstico por rayos X más

comúnmente realizado, genera imágenes del corazón, los pulmones, las vías respiratorias, los vasos sanguíneos y los huesos de la columna y el tórax. Una radiografía es un examen médico no invasivo que ayuda a los médicos a diagnosticar y tratar las condiciones médicas. La toma de imágenes con rayos X supone la exposición de una parte del cuerpo a una pequeña dosis de radiación ionizante para producir imágenes del interior del cuerpo. Los rayos X son la forma más antigua y de uso más frecuente para producir imágenes médicas. Una radiografía de tórax es generalmente el primer examen de imágenes utilizado para ayudar a diagnosticar síntomas tales como:

• Falta de aliento.
• Tos fuerte o persistente.
• Lesión o dolor en el pecho.
• Fiebre.

Los médicos utilizan el examen para ayudar a diagnosticar o controlar el tratamiento de enfermedades tales como:

• Neumonía.
• Insuficiencia cardíaca u otros problemas cardíacos.
• Enfisema.
• Cáncer de pulmón.
• Otras enfermedades clínicas.

BRONCOGRAFIA F 0E 0 Es un examen radiográfico (rayos X) de las

vías interiores del tracto respiratorio inferior. Éstas pueden verse en una película radiográfica después de haber instilado colorante de contraste a través de un catéter o broncoscopi o en estas áreas. El colorante de contraste es una sustancia que hace que un órgano, tejido o estructura en particular sea más visible en las radiografías u otras imágenes de diagnóstico. El colorante de contraste se libera a medida que se inserta el catéter o broncoscopio a través de la nariz o la boca y se lo avanza por la garganta hacia la tráquea y los bronquios. El colorante de contraste forma una capa sobre el revestimiento de las paredes interiores de estas estructuras a fin de delinear su anatomía en las radiografías. Además, se pueden revelar anomalías como tumores, cavidades, quistes y obstrucciones.

Depenent del material que es tregui el metge punxarà en un lloc o en un altre. Si és un pneumotòrax punxarà en la part superior del tòrax, i si és líquid punxarà en la part inferior.

• Cures d’infermeria de la toracocentesi:

Abans:

• Informar al pacient.
• Preparar el material per la punció (el material és estèril).
• (^) Control de signes vitals.

Durant:

• Posició del malalt F 0 E 0 Assegut al llit, els braços recolzats a la tauleta i el cap recolzat als braços. O estirat al llit de decúbit supí en posició Semi-Fowler amb el braç del costat a puncionar aixecat, deixant lliure la part del tòrax on es realitzarà la punció.
• (^) Desinfecció de la zona.
• Si és una punció diagnòstica necessitem xeringa i agulla.
• Si és una biòpsia necessitem un trocar especial.
• Si és un drenatge necessitem fer una petita incisió i connectar el drenatge a un sistema d’aspiració (drenatge tricameral compacte).
• Col·locació d’un apòsit estèril.
• Control dels signes vitals i valoració de la funció respiratòria.

Desprès:

• Control dels signes vitals i valoració de la funció respiratòria.
• Control dels signes de sagnat en l’apòsit.
• Administrar analgèsia s/p.
• Posició F 0 E 0En decúbit lateral sobre el lloc contrari a la punció.

CULTIU I CITOLOGIA D’ESPUT F 0E 0 El cultiu d’esput és una tècnica diagnòstica per

l’estudi microbiològic de la mostra.

PROVES FUNCIONALS RESPIRATÒRIES:

• ESPIROMETRIA F 0 E 0 És una prova que consisteix en mesurar els volums d’aire que es mobilitzen amb els moviments respiratoris.

• PICK-FLOW F 0 E 0 Mesura la velocitat i el flux d’aire expulsat, s’utilitza en malalties obstructives.

CONTROL D’OXIGENACIÓ EN SANG/ OBSERVACIÓ I EXÀMEN FÍSIC

• Coloració de la pell i les mucoses.
• Nivell de consciència.
• Control de la freqüència respiratòria i sorolls respiratòris (sorolls normals però disminuïts). (freqüència, caràcter (rítmic o no), tos (productiva, irritant), musculatura, treball diafragmàtic, expansió simètrica o asimètrica i auscultació).
• Control de la freqüència cardiaca i tensió arterial.
• Posició del pacient al respirar (fowler o semifowler). El pacient ja es posa de manera natural, per millorar la respiració.

GASOMETRIA F 0E 0 Extracció de sang arterial.

• Valors normals:
  • (^) PO2 80-100mmHg.
  • PCO2 35-45mmHg.
  • pH 7,35-7,
  • CO3H 22-26mEq/l
  • Saturació O2 95-100%
  • Pulsiometria F 0 E 0Aparell que mesura la saturació d’O2 en sang arterial (sensor que es col·loca sobre la pell). Serveix per fer un control continuat. És capil·lar. És un paràmetre orientatiu, no substitueix a la GSA.

DRENATGE TORÀCIC

Definició i finalitat F 0 E 0És un tub de plàstic amb diversos orificis a l’extrem proximal que s’introdueix a l’espai pleural, i la part distal es connecta a un sistema de drenatge. Té com a objectius buidar aire i/o líquid de la cavitat pleural.

Preparació del pacient:

• Informar detalladament del procediment i explicar la importància de no tossir ni moure’s durant la punció.
• Col·locació del pacient assegut a la vora del llit amb el braç del costat afectat sobre el cap o el cap entre els braços recolzat a la tauleta; també pot ser en decúbit lateral sobre el cantó no afectat amb la mateixa posició del braç.
• Rasurat de la zona s/p i aplicació d’antisèptic.

Retirada del drenatge toràcic:

• Gasses estèrils.
• Vaselina (aquesta fa de tap, i prevenim que no entri aire ambiental.
• Antisèptic.
• Instrumental de cures.
• Mefix.
• Protector per al llit.
• Guants nets.
• (^) Informar al pacient.
• Posició semi-Fowler o decúbit supí sobre la zona no portadora del drenatge.
• Rentat de mans higiènic i col·locació de guants.
• Col·locació del protector del llit.
• Retirar l’apòsit.
• Pintar amb solució antisèptica el punt d’inserció.
• Tallar el punt de fixació i retirar-lo.
• Col·locar la vaselina a les gasses.
• Demanar al pacient que faci la maniobra de Valsalva i retirar el tub de drenatge aplicant ràpidament l’apòsit amb vaselina.
• Fixar l’apòsit.
• Control posterior de l’evolució del pacient.

Registre d’infermeria F 0E 0 Desprès de la realització de qualsevol tipus de procediment

s’enregistrarà:

• Data i hora del procediment.
• Finalitat de la cura.
• Estat del drenatge i de la zona d’inserció i de la pell circumdant.
• Característiques del material drenat.
• Tipus de cura.
• (^) Educació del pacient i/o de la familia.
• Respoesta del pacient: dolor, etc.
• Si hi ha hagut incidències durant la cura.

• Signatura de la infermera.

• Mesures d’higiene bronquial: ajudar a l’expansió pulmonar, evitar atelèctasis i acumulació de secrecions (fisioteràpia respiratòria).
• Mobilització activa (excepte situacions agudes).
• Promoure hidratació: Ingesta hídrica abundant, suport EV, aire ambient humidificat.
• Control de l’esput.
• Administració de medicació. Broncodilatadors (els antitussígens estan contraindicats, perquè la tos ens ajuda a expulsar els mocs).
• Intolerància a l’activitat.
• NOC: Tolerància a l’activitat.
• (^) NIC: Maneig d’energia.
• Determinar les limitacions físiques reals.
• Iniciar mobilització desprès de la crisis aguda, control de la resposta cardiorespiratòria i planificació activitat i períodes de repòs.
• Tècniques de respiració adequades.
• Administració oxigen s/p.
• CP: Hipoxèmia/hipoventilació3 (pacient que està neguitós, no fa cas de les recomanacions. Es treu l’aparatatge. És un pacient que necessita comprensió.
• NIC: Ajuda a la ventilació.
• Valoració de la funció respiratòria i signes d’hipoxèmia (cianosis, agitació...).
• (^) Posició de Fowler. Valorar posició del pacient.
• Reducció de les demandes d’oxigen.
• Fisioteràpia respiratòria: llavis frunzits.
• Control analític, GSA.
• Administració de medicació i oxigenoteràpia (dispositiu).
• CP: Hipercàpnia (pacient que està somnolent, està conscient, però aletargat, hem d’estar molt alerta).
• Valoració de la funció respiratòria i signes de hipercàpnia (somnolència...).
• Posició de Fowler.
• FR.

3

• Control analític.
• Desequilibri nutricional per defecte (perquè mengen molt poc, perquè es cansant molt menjant, hem de donar-lis menjars fàcils de mastegar. Hem de dosificar la quantitat del menjar perquè no es cansin tant menjant).
• NOC: Estat nutricional: Ingestió alimentària i líquids.
• NIC: Monotorització nutricional i teràpia nutricional.
• Crisi aguda, dieta absoluta.
• Control pes.
• Programació tractament i procediments.
• Control ingesta calòrica diària. Aliments i begudes calòriques i riques en proteïnes. Control apetències.
• Administració oxigenoteràpia.
• Àpats freqüents i poca quantitat, suplements.
• CP: Infecció.
• NIC: Protecció contra les infeccions.
• Valoració respiratòria: esput, sorolls...
• Vacunacions grip i pneumònia pneumocòccia.
• Ensenyar tècniques de rentat de mans, mocadors d’un sol ús...
• (^) Aïllament respiratori s/p.
• Cura utillatge equip domiciliari.

BALANÇ HIDROELECTROLÍTICS

Valors normals de pH F 0 E 07,35-7,

pH=

Equilibri àcid-bàsic:

• El pH és el reflex de l’equilibri entre CO2 (regulat pels pulmons) i el HCO (regulat pels ronyons).
• Presència de més àcids o pèrdua de bases parlem d’acidosis (alteracions cardiàques i vasculars).
• Presència de més bases o pèrdua d’àcids parlem d’alcalosis (alteracions d’oxigenació i neuromusculars).
• L’alteració del pH comporta una situació clínica d’inestavilitat en el pacient.
• Si el pH estiguès més àcid de 6’8 o més bàsic de 7’8 les cèl·lules no podrien treballar, i si no reverteix comporta la mort.

Conceptes:

1. Compensació: parcial i total F 0 E 0El mateix organisme intenta compensar el desequilibri del pH (a nivell pulmonar o renal).

1..a Parcial F 0 E 0Quan s’han activitat els mecanismes compensatoris, però el pH no està compensat, encara està alterat.

1..b Total F 0 E 0El pH està compensat per el bicarbonat.

2. Correcció.
3. No compensació.

GASOMETRÍA ARTERIAL:

• pH F 0 E 0Ions de hidrogen.
• PCO2 F 0 E 0El paràmetre anterior i aquest es mouen en sentit contrari. A mesura que el PCO2 augmenta el pH disminueix i si disminueix el pH augmenta la PCO2.
• HCO3 F 0 E 0Aquest paràmetre i el pH es mouen en la mateixa direcció, disminueix acidosi o augmenta alcalosi.

Valors normals de HCO3 F 0 E 022-

• PO2 F 0 E 0Hipoxèmia pot causar hiperventilació/hipoventilació.
• Saturació O2.

PARÀMETRE SANG ARTERIAL SANG VENOSA pH 7,35-7,45 7,32-7, PCO2 35-45 mmHg 42-50 mmHg PO2 80-100 mmHg 40 mmHg Saturació O2 95-100% 75% HCO3 22-26 mEq/L 23-27 mEq/L Que passa quan els dos valors són anormals?

• Mirar pH.
• Quin és el valor que està més relacionat amb el pH?
• Quin es desvia més del valor normal?
• Possibilitat d’una alteració metabòlica-respiratòria mixta.

ALTERACIÓ COMPENSACIÓ ACIDOSI RESPIRATÒRIA

pH disminuït Els ronyons retenen PCO2 augmentada HCO3 i eliminen H+ HCO3 augmentat o normal ALCALOSIS RESPIRATÒRIA

pH augmentat Els ronyons retenen H

• i eliminen HCO PCO2 disminuida HCO3 disminuït o normal ACIDOSI METABÒLICA pH disminuït Els pulmons retenen HCO3 i eliminen CO PCO2 disminuida o normal HCO3 disminuït ALCALOSIS METABÒLICA

pH augmentat Menys ventilació per augmentar PCO2 i els ronyons eliminen HCO PCO2 augmentada o normal HCO3 augmentat

BALANÇ ELECTROLÍTIC

• CP/Hipo/Hiperpotasèmia o Hipercalièmia.
• CP/Hipo/Hipernatremia.
• CP/Hipo/Hipercalcemia.
• Valors normals, signes i símpotmes, tractament.

NIC’S RELACIONATS:

POTASSI:

• El potassi és el principal catió del líquid intracel·lular.
• Important per diverses funcions cel·lulars i metabòliques (impuls nerviós, ritme cardíac, contracció muscular, osmalalitat intercel·lular, equilibri àcid-base).
• La dieta és la font principal de potassi. Eliminació renal, deposició i suor

CP: HIPO/HIPERCALIÈMIA:

• (^) Valors normals: 3,5-5,5 mEq/L
• Hipercalièmia : eliminació disminuïda o aport excessiu F 0 E 0Una situació d’acidosi pot provocar una alteració del potassi. - Tractament : - Elevació lleu i funció renal mantinguda: Restringir potassi dieta, STP i diürètics. - Nivells 5,5-6,5: Administració via oral o rectal resines intercanvi iònic (normalment es donen via rectal). - Nivells 6,5-7: Administració glucosat+insulina, calci, diàlisi (el pacient ha d’estar en una unitat de cures intensives). - (^) Pretenem amb aquest tractament que l’insulina agafi el potassi i que el possi dintre de la cèl·lula, perquè ens baixi el potassi sèric. I s’administra glucosa per evitar possibles trastorns de la glicèmia. - El calci l’administrem per disminuir la toxicitat que hi hagui menys problemes a nivell cardíac.
• Hipocalièmia :
  • Tractament :
    • Augment de l’aport dietètic.
    • Administració de clorur potassi via oral (Boi-K) o EV (ClK).

SODI:

• (^) El sodi té un paper molt important en el manteniment de la concentració i volum del líquid extracel·lular. Principal determinant de l’osmolalitat.
• Absorció tub digestiu i excreció orina, suor i femta.
• Alteració del nivell plasmàtic pot indicar un desequilibri hídric, electrolític o potser mixta.

CP: HIPO/HIPERNATREMIA:

• Valors normals: 135-145 mEq/L.
• Hipernatremia :
  • Tractament :
    • Deficiència líquid. Hidratació oral o STP (glucosat o salins hipotònics (són sueros lliures, sense ions)).
    • Excés de sodi. Restringir aport. Suport líquids. Diürètics.
• Hiponatremia :
• Tractament :
• Excés de líquid: restricció.
• Dèficit de sodi: aport oral o STP (solució salina hipertònica, amb una quantitat de sodi superior).

CALCI:

• Un 99% del calci es combina amb el fòsfor i es troba al sistema esquelètic.
• Transmissió nerviosa, contracció miocardíaca, coagulació, contracció muscular i formació d’ossos i dents.
• (^) Obtenció a través dels aliments.

CP: HIPO/HIPERCALCEMIA:

• Valors normals: 8,5-10,5 mgrs/100ml.
• Hipocalcemia :
  • Tractament :
    • Suplements orals o EV.
• Hipercalcemia :
• Tractament :
• Administració de diürètics, suport STP, restricció dieta, fàrmacs.

TERÀPIA EV. Objectius:

• Mantenir o restablir el volum normal de líquids i equilibri electrolític.
• Mitjà per administrar medicació.

FACTORS A TENIR EN COMPTE EN L’ADMINISTRACIÓ:

• Quantitat i tipus de volum perdut, no és el mateix perdre aigua que sang.

• Característiques de les membranes cel·lulars, capil·lars i epitelials.
• Concentració dels líquids:
  • Osmolalitat : Mesura la capacitat de crear pressió osmòtica (pressió hidrostàtica o tonicitat).
  • Osmolaritat : Concentració d’una solució, nombre de partícules en un litre.
  • Els canvis en l’osmolalitat extracel·lular pot provocar canvis en el volum del LEC i LIC.
  • L’aigua es mou fins que l’osmolalitat en els dos compartiments troba equilibri.
  • El sodi determina l’osmolalitat a nivell LEC.
  • El potassi ajuda a mantenir el volum LIC.
  • Proteïnes plasmàtiques a nivell vascular.
  • Osmols inefectius: Molècules que travessen ràpidament les membranes (travessen amb molta facilitat la membrana, però no arrastren aigua.
  • Osmols efectius: No travessen ràpidament la membrana per tan influeixen en el moviment de l’aigua d’un compartiment a un altre. - El Manitol (substància hipertònica) augmenta l’osmolalitat del LEC, per tan el líquid surt de les cèl·lules, i així reduïm l’edema (les cèl·lules deixaran anar l’aigua que hi ha en excés, degut a la gran pressió que hi ha a nivell vascular, i aquest excés d’aigua l’expulsi el ronyó.
• Hipotonicitat clínica: Excés de líquid o pèrdua de líquids rics en sodi amb reposició solament d’aigua.
• Hipertonicitat clínica: Pèrdues d’aigua o presència de més osmols efectius (NaCl hipertónic).

Substàncies hipertòniques F 0E 0 Canvia l’osmolalitat, té la capacitat d’arrastrar líquid

del LIC al LEC, les cèl·lules es deshidraten. Hi ha molt volum d’aigua lliure.

• Osmolalitat efectiva superior als líquids corporals. La tonicitat és superior a la dels líquids corporals.
• NaCl 3%:
  • Tractar l’hiponatremia.
  • Risc de sobrecàrrega del volum intravascular (pacient sobrecarregat de líquids).
  • Aigua sense electròlits (SG 10%).

Substàncies isotòniques F 0E 0 Té la mateixa tonicitat plasmàtica, no té la capacitat

d’arrastrar els líquids.

• Només expandeix el LEC.
• Mateixa osmolalitat líquids corporals (280-300 mOsm/Kg).
• Solució salina ClNa 0.9%:
  • Augmenta el nivell intravascular.
  • Pèrdues de líquids isotònics/tractaments de substitució. Aport sodi i clor (per persones que han tingut vòmits, diarrees, pèrdues de líquids).
  • Conjuntament amb productes sanguinis.
  • És compatible amb els components sanguinis.

Substàncies hipotòniques F 0E 0 L’aigua lliure va a les cèl·lules i les infla. Moviment del

LIC i LEC.

• Osmolalitat efectiva inferior als líquids corporals. La tonicitat és inferior a la dels líquids corporals, aquestes substàncies fan “sortir” aigua de les cèl·lules.
• NaCl al 0,45%:
  • Pèrdua de líquids hipotònics.
  • Manteniment sense correcció d’electròlits.

Descens de l’osmolalitat del LEC

Moviment d’aigua del LEC al LIC

Augment de l’osmolalitat del LEC

Moviment d’aigua del LIC al LEC