¡Descarga apuntes psicobiología y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
PSICOBIOLOGIA I
TEMA 1
La psicobiologia, també coneguda com neurologia del comportament, és l’aplicació dels principis de la biologia de l’estudi del comportament dels animals, inclosos dels humans.
Psicobiologia : estudi de les bases de la conducta. Relació entre la psique (ment) i soma (cos). Fa només 150 anys que s’ha reconegut aquesta interacció (ment-cos).
Visions històriques:
Egipte. Momificaven i creien que l’encèfal no servia per res Grècia: el pensament es generava en el fetge. L’encèfal només servia per refredar el nostre cos Galè: descobreix connexions nervioses (pare de la medicina). Estudiava amb animals i ferides dels gladiadors en quant a com afectava les ferides al cervell. Heròfil (edat mitjana). Inicia els estudis d’anatomia del sistema nerviós. Traçava recorregut dels nervis raquidis (relació regions – nervis) Edat mitjana: es divideix la cirurgia i la medicina Renaixement: Leonardo da Vinci. 1a preparació anatòmica d’Occident. Estudia les proporcions humanes. S.XVII apareix Andreas Vesalio : 1r anatomista d’Occident. Diu que el cos és una fàbrica. Comença a veure interaccions entre les diferents funcions del cos. Broca descobreix l’àrea de Broca (àrea de producció del llenguatge). Al s.XIX apareix la fisiologia de la conducta Moviment de la frenologia. Segons la forma del crani existeix una personalitat diferent Més tard es descobreix que la personalitat no depèn de la mida del crani. Es descobreix que gracies a lesions que patien les persones es descobria el que passava. Es troba la localització de les funcions cerebrals.
La psicobiologia ens permet estudiar la neurobiologia. Això ens ajuda a tractar malalties:
- Malalties de base biològica
- Malalties mèdiques amb simptomatologia psiquiàtrica (primer cal descartar la malaltia física abans del diagnòstic psiquiàtric)
- Trastorns “ somatomorfs”. Insistència en la presència de símptomes físics sense explicació mèdica somàtic
D.Hebb. Iniciador de la Psicobiologia. Estudi de les xarxes neuronals (sinapsis). Aprenentatge.
Una branca dins de la psicobiologia: Psicologia fisiològica. Estudia tot el sistema nerviós central. Descriu la conducta en termes neuro biològics. Estudia el sistema nerviós com el món de la conducta humana:
Sentiments Actes Percepcions
SISTEMA NERVIÓS
El sistema nerviós és una xarxa neuronal de cèl·lules especialitzades que transmeten informació sobre l’entorn d’un animal i sobre ell mateix. Processa informació i ocasiona reaccions entre altres parts del cos. La seva principal funció és la de captar i processar senyals exercint el control i coordinació sobre els altres òrgans per aconseguir una oportuna i eficaç interacció amb el medi ambient canviant.
El sistema nerviós és el centre de control de l’organisme. Conté milions de cèl·lules nervioses o neurones, la major part de les quals es troben dins de l’encèfal i la medul·la espinal. Aquestes neurones, anomenades interneurones, processen la informació que reben del cos i li envien instruccions per dir-li què ha de fer. La resta de neurones se situen fora de l’encèfal i medul·la espinal, són llargues i primes i formen feixos anomenats nervis, que connecten la medul·la espinal i l’encèfal amb la resta del cos.
1. SISTEMA NERVIÓS CENTRAL
El sistema nerviós central (SNC) és la part del sistema nerviós constituït per l’encèfal i la medul·la espinal.
Protecció dels SNC
El SNC es troba recobert per les meninges , un mantell protector de tres capes. Són membranes que envolten el sistema i el protegeixen. Cobreixen tot el sistema nerviós central. A més a més també tenim les estructures oses. L’encèfal no té receptors del tacte, no fa mal.
Duramàter. És el més exterior de les tres capes. Adherida a l’inferior del crani/espai subdural. Aracnoides. Està just a sota de la duramàter. És on va el líquid LCR (líquid cefaloraquidi) per protegir l’encèfal Piamàter. És la més fina i la que està més vascularitzada.
A més l’encèfal i la medul·la espinal també estan protegits per estructures òssies , que són el crani i la columna vertebral respectivament.
Els buits d’aquests òrgans estan plens d’un líquid incolor i transparent que rep el nom de líquid cefaloraquidi.
Serveix com a mitjà d’intercanvi a determinades substàncies
Com a sistema d’eliminació de productes residuals Per mantenir l’equilibri iònic adequat Com a sistema amortidor mecànic
El LCR es produeix als ventricles i realitza tot el recorregut de protecció.
Funcions del LCR:
Actua com a esmorteïdor i protegeix dels cops/traumatismes. L’encèfal produeix més líquid per protegir del cop Aporta nutrients al cervell Proporciona estabilitat mecànica i sosté a l’encèfal Serveix com a reserva i ajuda a la regulació del contingut del crani Compleix funcions de nutrició de l’encèfal Elimina molècules produïdes pel metabolisme del cos Serveix com a via per les secrecions pineals (melatonina)
Tenim 147,5 m cúbics de LCR Importància de la homeòstasis hídrica i del PH Capacitat d’absorció traumàtica (protecció química, hídrica i traumàtica)
Es va renovant i es fabrica en els plexes coroides a partir de la sang i l’absorbeixen els corpuscles de pachinni i el tornen a la sang.
A la banda de l’encèfal tenim un forat que es diu Magnus que és el que serveix per on passa la medul·la espinal i ens dona l’estabilitat del cos. (ens permet caminar)
Sistema ventricular
És un conjunt d’estructures / cavitats que contenen líquid cefaloraquidi a l’encèfal. Es troba dins del SNC. Els ventricles són cavitats que es comuniquen entre si, on es forma i circula el LRC. Aquests ventricles el que tenen són un corpuscles de Pacini (estructures) i a sota dels ventricles tenim els plexes Coroides. El sistema consta de quatre ventricles:
Ventricles laterals
L’ENCÈFAL
- Substància gris / substància blanca
- El cervell
- Lòbuls cerebrals
- Funcions còrtex cerebral
- Estructura cortical segons Lúria
- Desenvolupament
PROSENCÈFAL
Telencèfal Neocòrtex Ganglis basals Sistema límbic
Diencèfal Tàlem Hipotàlem
MESENCEFAL
Tectum Tegmentum
ROMBENCEFAL
Mesencèfal Cerebel Protuberància Bulb raquidi
ENCÈFAL
És l’encarregat de recollir la informació percebuda del medi o del mateix organisme, processar-la i avaluar l’execució d’una resposta fisiològica o de conducta, ja sigui conscient o inconscientment. L’encèfal compren:
Cervell Cerebel Bulb raquidi Hipotàlem Tàlem Sistema límbic
Dos hemisferis cerebrals girs (arrugues de teixit) i solcs (zones de depressió entre girs)
Lòbuls cerebrals
Frontal : còrtex motor, funcions executives. 50% del volum de cada hemisferi. Paper en l’activitat motora del llenguatge i funcions integratives superiors, tasques de personalitat.
Còrtex : anàlisis cognitiu i perceptual. Responsable de totes les sensacions conscients, memòria, pensament i accions.
Còrtex occipital : percepció i processament visual
Temporal: audició i aprenentatge. Processament auditiu i visual. Còrtex entorrinal, hipocamp i amígdala implicats amb l’aprenentatge i memòria
Parietal: sensorial (tacte). Processa sensacions somàtiques i la interacció de la informació somàtica - visual
Occipital : vista
FUNCIONS CÒRTEX CEREBRAL
És la capa més externa del cervell composta per la substancia gris. Les diferents àrees del còrtex cerebral s’especialitzen en funcions, àrees de Brodman. Aquestes localitzen les estructures i funcions del nostres cervell
1. Funció sensitiva o sensorial
a. Àrea visual b. Àrea auditiva c. Àrea de sensació del llenguatge i. Broca (capacitat per articular paraules, expressar-les...) ii. Wernicke (comprensió del llenguatge). Es comunica amb l’àrea de Broca a través del fascicle arquejat
Hi ha tres àrees que reben aquesta informació sensorial : (primers estímuls que rebem de l’exterior són rebuts per aquestes àrees)
Còrtex visual primari Còrtex auditiu primari Còrtex somatosensorial primària
2. Funció motora
Còrtex motor primari (moviment muscular / contra lateral)
La resta del còrtex té moltes funcions: percepció, aprenentatge, memòria, planificacions, actuacions...
Quan nosaltres rebem la informació de l’exterior, hi ha unes àrees que relacionen la informació a través d’àrees d’associació (posen en contacte diferents àrees per tal de que realitzem l’acció)
Cada àrea té la seva estructura primària i la seva àrea d’associació perquè es produeixi l’acció:
HOMUNCUL DE PENFIELD O CORTICAL
ESTRUCTURA CORTICAL SEGONS LÚRIA
Zones primàries : reben informació sensorial visual, auditiva o corporal Zones secundàries : integra la informació en unitats significatives (percepció) Zones terciàries : integra la informació de les modalitats sensorials. Extractes corticals superiors. Són les que estan més a dalt de l’encèfal. Part cortical (exterior) / part subcortical (interior)
DESENVOLUPAMENT (talls de l’encèfal)
Encèfal anterior (prosencèfal) Encèfal mig (mesencèfal) Encèfal posterior (romboencèfal)
L’encèfal està compost per tres parts :
1. PROSENCÈFAL (cervell anterior)
Telencèfal
COS CALLÓS (neocòrtex)
Connecta els dos hemisferis a través d’un conjunt d’axons. La seva funció és la de ser una via de comunicació entre els dos hemisferis. Té tres parts:
GANGLIS BASALS
Nuclis o estructures subcorticals ubicades sota el còrtex a la profunditat de l’encèfal.
La seva funció més important és controlar els moviments del cos (voluntaris, involuntaris, bàsics). Una de les patologies més importants dels ganglis basals és el
Dins del sistema límbic trobem:
Amígdala: A nivell emocional ens regula la conducta adequada Ubicada a la profunditat de cada lòbul temporal anterior
Hipocamp: Regula la memòria Ubica’t a la part més interna del lòbul temporal
Cossos mamil·lars: Ajuden a les funcions bàsiques del nostre cos Mantenir-nos desperts (vigília) Sensació de benestar
Fòrnix Estructura que envia informació de l’hipocamp (informació de memòria) cap a l’hipotàlem , que és el que ens donarà les funcions bàsiques del nostre cos (set, gana...)
Diencèfal (també anomenat entrencefal i connecta el cervell amb el mesencèfal)
Estructura poc coneguda. Dins del diencèfal hi ha una glàndula molt petita (epífisis o glàndula pineal) que regula el nostre rellotge biològic (la son) i s’agrega l’hormona de
la són que és la melatonina. A mesura que ens fem grans es deixa de s’agrega aquesta hormona.
TÀLEM
Ubicat en el centre de l’encèfal. Rodejar pel cervell i a la part superior del mesencèfal. Presenta moltes connexions bidireccionals amb totes les parts del còrtex cerebral que porten senyals del tàlem al còrtex i al reves.
Quines senyals envia el tàlem:
- Somestèsiques: del cos al còrtex parietal
- Auditives : al lòbul temporal
- Visuals: al lòbul occipital
- Control muscular: del cervell, mesencèfal i altres arees del tronc encefàlic inferior fins al còrtex motor i als ganglis basals.
HIPOTÀLEM
Estructura petita que està al centre de la base de l’encèfal. Regula les funcions internes, control del nostre cos. També controla tot el sistema nerviós autònom (el que no podem controlar).
Funcions:
Control temperatura corporal Sensació de sacietat (estar ple) Gana i set Si s’estimula: s’excita el SN simpàtic en tot el cos augmentant el nivell global d’activitat (freqüència cardíaca). S’agrega hormones 4 F: lluita, gana, fugida, aparellament
2. MESENCÈFAL (cervell mig)
Conté substància blanca, substància blanca i formació reticular.
