¡Descarga Psicobiologia y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
L’ànima, la ment i la revolució del cervell
Definició de termes: BIOLOGIA
- Cervell : El que es troba dins el crani. El cervell només és una part del Sistema Nerviós.
- Sistema Nerviós : Concepte més ampli, des d’un punt de vista anatòmic. PSICOLOGIA/ FILOSOFIA/ HUMANITATS/ RELIGIÓ
- Ment: “allò que pensa i té experiències conscients” (G. Graham: Philosophy of Mind: An Introduction ) Podem descriure a ment com la suma de diverses capacitats o facultats, que poden agrupar-se en els grups següents:
- Funcions per percebre el món; veure, escoltar, tocar, olorar, etc.
- Funcions motores que ens permeten actuar en el món.
- Funcions cognitives (pensament, llenguatge, memòria, raonament abstracte, lògica, etc)
- Funcions emocionals, sentiments, valoracions, etc.
- La metàfora de la ment com un iceberg. La part que és veu de l’iceberg (la més petita) faria referència a l’activitat cerebral que esdevé conscient. I l’activitat inconscient seria la part més gran
- Ànima: “Part espiritual i immortal, capaç d’entendre, voler i sentir, i que, juntament amb el cos, constitueix la persona. “part immaterial de l’home amb la que té consciència del que l’envolta de si mateix”.
- Psíquic:
- Esperit: Semblant a ànima però també amb diferents connotacions.
- Consciència: Terme polisèmic
- Contingut de la consciència “awareness”
1..aDonar-se compte o prestar atenció a quelcom del món exterior. 1..b Donar-se compte de la pròpia ment, d’un mateix (el “jo”)
- Nivell de consciència “level of consciousness” Gamma de possibles estats, des de desperti i molt atent, fins al son profund o coma.
- El sentit moral “conscience” = consciència moral
- La lliure voluntat (una decisió deliberada = conscient)
La gran pregunta: ¿ Tenim quelcom no material, diferent del nostre cos? El debat ment – cos : Dualisme versus monisme La idea de l’ànima, o esperit, és una de les invencions més antigues i venerables de la humanitat La dimensió espiritual de l’’homo sapiens es remunta, com a mínim, a 100.000 anys. Encara avui la idea de l’ànima segueix sent, per molta gent, un antídot a l’angoixa que ens produeix la certesa de la mort.
La crisi de la idea de l’ànima Per primer cop, una cultura (la occidental moderna i científica) es planteja seriosos dubtes sobre l’existència de l’ànima i la immortalitat humanes. La revolució del cervell ha contribuït a la crisi del concepte de l’ànima.
Historia
- 1906: Alois Alzheimer; 1r cas d’Alzheimer del s. XX - Precedents de la revolució del cervel l: La teoria de la neurona. Cajal: Textura del sistema nervioso (1899) = pare de la neurobiologia. Mètodes per investigar el cervell fins a mitjans del segle XX - Anatomia macroscòpica.
Repàs d’anatomia i fisiologia Tranducció F 0E 0 Els receptors sensorials son estructures especialitzades en convertir diferents tipus d’estímuls físics (energia) a canvis de potencial de la membrana cel·lular i eventualment en potencials d’acció nerviosa. A traves de diferents nervis, la informació arriba al sistema nerviós central. un dolor, etc.) son la “versión humana” de la realidad. No es un “replicado clónico” del mundoLas sensaciones y percepciones que experimentamos (una imagen, una música, una caricia, real. Otras especies perciben versiones o aspectos distintos del mundo físico ¿Cómo es ser un murciélago?
SISTEMES SENSITIUS
MODALITAT ENERGIA / ESTÍMUL TRANSDUCCIÓ F 0E 0
POTENCIAL D’ACCIÓ
Visió Llum: Fotons (espectre limitat)
Cons, bastons F 0 E 0II parell cranial Audició Ones aire (freqüència limitada)
Còclea F 0 E 0VIII (porció coclear)
Equilibri Moviments del cap
Canals semicirculars i otòlits F 0 E 0VIII (porció vestibular)
Somestèsica
Mecànic, Tèrmic Estímuls Nocius
Receptors perifèrics a la pell, músculs, etc. F 0 E 0 neurones del gangli raquidi (arrel post.) y V Gust Químic^ Botons gustat.^ F 0 E 0VII, IX
Olfacte Químic^ Receptors en mucosa nasal F 0 E 0I par
SOMESTESIA (sensibilitat del soma / cos) Inclou 4 modalitats:
- Tacte
- Temperatura S. Superficial
- Dolor
- Propioceptiva i cinestèsia (posició i moviment) F 0E 0 S. Profunda 1. Els receptors de les diferents modalitats de sensibilitat somàtica
- A diferència de la vista o l’audició, on els receptors estan concentrat en òrgans concrets (la retina a l’ull, la còclea a la oïda), els receptors de la sensibilitat somàtica estan distribuïts per tot el cos (soma).
- Els receptors de la sensibilitat somàtica no son més que la part terminal de la porció perifèrica de l’axó de la neurona sensitiva primària. La primera neurona és la neurona sensitiva primària.
- No tenim que confondre receptor perifèric d’una determinada via sensitiva amb receptor sinàptic de la membrana neuronal.
SENSIBILITAT SUPERFICIAL (pell): receptors somatosensitius Els receptors s’adapten molt ràpidament al tacte Si no nota el tacte se’n diu hipoestesia. Si nota molt s’anomena anestesiatàctil. Tacte: Mecanoreceptors :
- Un axó rodejat d’una càpsula.
- D’adaptació ràpida: C. De Pascini i Meissner (Vibració, superfícies rugoses)
- D’adaptació lenta: C. De Ruffini de Merkel (pressió estàtica, constant)
- Un axó rodejant un fol·licle pilós.
- Dolor: Nociceptors
- Terminacions nervioses lliures
- Estímuls químics que provoquen dolor: una abella, l’alcohol sobre una ferida, la falta de reg sanguini.
- Temperatura: Termorecept
- Terminacions lliures TACTE
F 0D F és una neurona motora.
Òrgans tendinosos de Golgi
Paper de les aferències sensitives propioceptives en el control reflex de la contracció muscular. Els husos musculars L’estirament d’un múscul provoca estimulació de les fibres de l’huso muscular: a l’entrar en a medul·la exciten a les motoneurones alfa, provoquen la contracció muscular (reflex miotàtic, també anomenat osteorenidos o d’estirament)
Reflex miotàtic monosinàptic
Com la prova, que fan els neuròlegs al genoll, per veure com és el reflex del pacient.
L’agnòsia (coneixement) tàctil F 0E 0Reconeixement tàctil.
SOMESTESIA
2. La neurona somatosensitiva primària
Els axons que provenen de la pell duen informació somatoestèsica i els potencials d’acció d’aquets acció entrar per un nervi que arribaran fins a la medul·la espinal.
La neurona sensitiva primària El cos neuronal amb el seu nucli està en el gangli raquidi (en el cas de la sensibilitat de la cara, en el gangli del nervi trigemin)
- (^) L’axó es bifurca en T:
- (^) La part perifèrica termina en el receptor (pell, músculs, etc)
- (^) La part central entra a la medul·la espinal (el trigemin entra al tronc cerebral) Gangli vol dir conjunt de neurones.
A cada nivell de la medul·la espinal entra, per la dreta, una arrel sensitiva formada d’axons sensitius (gangli raquidi) tot i que, en la part motora no existeix. Els axons que van pèls nervis perifèrics estan recoberts de mielina, però la grandària d’aquesta baina de mielina, és variant.
El gruix de l’axó varia segons el tipus de sensibilitat que transporta.
La sensibilitat al dolor la duen axons amb molt poca o sense mielina. En canvi, els propioreceptors i mecanoreceptors, tenen molta mielina.
4. L’escorça somatosensitiva Regularan la nostra conducta de manera inconscient. •Àrea 3 (S1 o primària) rep input del tàlem (processament simple)
- Àrees 1 i 2 reben inputs de 3. Discriminen textura, forma, mida
- Àrees parietals per darrere de 3-1-2 (àrees més elaborades) permetran el reconeixement tàctil o estereognosia/ gnosia
Mapes de l’escorça somatosensitiva: Somatotopia
•La mida relativa de l’escorça dedicat a cada part del cos es relaciona a la densitat d'input sensorial procedent de cada regió
- Els mapes són dinàmics (plasticitat). Ex.: El mapa d'un amputat (sensacions del membre fantasma) o el d'un violinista) Les àrees corticals de funcions concretes poden canviar la riquesa sinàptica de les neurones, per la plasticitat neuronal.
RESUM:
- Concepte i tipus de sensibilitat
- Receptors de la sensibilitat somestèsica
- La neurona somatosensitiva primària
- Vies centrals de les sensibilitats somestèsiques
- L'escorça cerebral somatosensitiva
Model pregunta examen: L’escorça somatosensitiva primària (S1) encarregada de la percepció somàtica del costat dret del cos està localitzada: a) (^) escorça parietal postrolàndica esquerra b) (^) escorça temporal posterior c) (^) escorça parietal postrolànidca dreta
En relació a les sensibilitats doloroses i tèrmica quines de les següents és veritat: a) segueixen vies o camins diferents (per al dolor i per a la temperatura) al llarg del seu trajecte per la medul·la espinal b) La via del dolor no realitza sinapsi a nivell talàmic c) Els receptors del dolor s’anomenen corpuscles de Ruffini i de Merkel. d) La via del dolor realitza sinapsis amb el sistema límbic.
LA VISIÓ
- La llum percebuda pels humans és una estreta banda de l'espectre electromagnètic, amb longituds d'ona entre el vermell i el violeta.
que el punt central és diu fòvea). La resta de la retina s’encarrega de la visió perifèrica, que té mota menys resolució. Els punts del camp visual temporal és projecten a la retina “nasal” i els del camp nasal a la “temporal”.
La retina té varies capes però les més importants son les dels Fotoreceptors F 0E 0 transdueix un tipus d’energia mecànica a potencial d’acció (energia elèctrica), en el cas de l’ull son els cons i els bastons.
Cèl·lules ganglionar s F 0E 0 tenen un axó molt llar i és van ajuntant tots per formar el nervi òptic. I el de l’esquerra i la dreta s’ajunten i això s’anomena quiasma òptic, està situat a la cadira turca.
- Cons : Hi ha més quantitat a prop de la fòvea.
- Bastons : Hi ha més quantitat a la perifèria.
Transducció de l’energia electromagnètica: Funció dels Fotoreceptors Els cons i els bastons, en els anomenats discos de membrana, contenen un pigment fotosensible (proteïna opsina + ratinen, derivat de la vitamina A). Al exposar-se a la llum , la molècula es trenca en els seus dos components: això provoca un canvi en e potencial de la membrana del fotoreceptor, i es genera una cascada d’esdeveniments químics i elèctrics a través de les diferents cèl·lules de la retina, culminat en la generació de potencial d’acció per part de cèl·lules ganglionars.
Localització i característiques dels Fotoreceptors CONS BASTONS Els cons ens ajuden a veure a les fosques.
Predomina en la macula. Predominen en la perifèria,s on molt més abundants.
Sensibilitat al nivell de la llum moderat i alt.
Sensibilitat a nivells baixos.
Hi ha 3 tipus, amb opsines sensibles a la longitud d’onda diferents: Vermell, verd i blau. (x veure els colors)
Aporten només informació monocromàtica.
Aporten una excel·lent agudesa visual (visió central)
Aporten una agudesa visual mitja o baixa.
Els cons varien en la seva sensibilitat a diferents longituds d’onda de la llum
- 3 tipus: P (petites) son el 90 % les M (grans) i les “no M no P” son el 10% restants.
- Les cèl·lules ganglionars responen a diferencies en la il·luminació en el seu camp receptor (unes amb un centre “on” encesos i altres amb un centre “off” apagat)
- Algunes cèl·lules ganglionars (de tipus P i de tipus “no m no P”) responen a diferencies de color. Cèl·lula ganglionar centre OFF: Respon amb un de potencials d’acció quan un punt obscur incideix en el centre del seu camp receptor.
Cèl·lula ganglionar tipus P sensible a diferencies de color
El nervi òptic esta format per axons de: A. Cèl·lules ganglionars de la retina B. Cons C. Bastons D. Neurones del nucli genicular lateral del tàlem
Imatge de la part basal / orbitaria. Els axons de les cèl·lules ganglionars de la retina surten de la orbita i formen el nervi òptic (2º par c.) Els dos nervis òptics s’uneixen per el quiasma, on alguns axons creuen a l’altre costat i d’altres no. Per
darrera del quiasma, els mateixos axons s’anomenen “tractes òptics” i arribaran al n.g.e. de tàlem.
Tall Coronal: Anatomia de la via òptica Retina (cèl·lules ganglionars) F 0E 0 Nucli geniculat lateral del tàlem F 0E 0 Escorça visual primària occipital (V1) F 0E 0 Escorça visual secundaria. El nostre hemisferi esquerra només veu l’hemicamp dret i visaves. La majoria d’axons del tracte òptic acaben al nucli genicular lateral, que forma part del tàlem. Uns pocs axons es desvien cap a l’hipotàlem i el mesencèfal (regió pretectal i colículs superiors).
Nucli geniculat lateral talàmic Les seves neurones reben informació de les cèl·lules ganglionars de es retines i la projecten a l’escorça visual primària (V1)
- Capes magnocèl·lulars.
- Transmeten informació en relació a la forma i el moviment.
- Capes parvocel·lulars
- Informació necessària per a la percepció del color i els detalls fins.
- Subcapes coniocel·lulars
Estudiant amb microeletrodes les respostes de neurones individuals en llocs diferents de l’escorça visual.
- Fora de la capa 4C (la porta d’entrada de V1), les neurones tenen camps receptius binoculars.
- Hi ha neurones que responen selectivament a:
- La orientació d’una barra de llum en el seu camp receptor (anàlisi de la forma dels objectes)
- El moviment d’una barra de llum en una determinada direcció (anàlisi dels moviments dels objectes)
- Anàlisi del color (neurones que al tenyir-se amb citocromooxidasa formen els anomenats blobs ) Via òptica : Les neurones retinianes, de N.G.L i de la capa 4C de V tenen camps receptors monoculars.
La resta de neurones de V1 tenen Camps receptors binoculars.
ÀREES VISUALS SECUNDARIES (extraestriades) (escorça visual d’associació)
ESQUEMA DE CONNEXIONS ESNTRE ÀREES VISUALS EN EL
CERVELL D’UN MACACO: Corrents (xarxa de connexió de
neurones) dorsal i ventral. L’estímul requerit per a produïr la màxima activació d’una neurona es cada vegada més complexa.
ESCORÇA VISUAL ESTRAESTRIADA (V2,V3,V4...): Percepció (gnosis) visual .1 Corrent dorsal F 0E 0 lòbul parietal. Per a l’anàlisi del moviment i la localització espaial. .2 Corrent ventral F 0E 0 escorça temporal inferior. Per al reconeixement dels objectes
LA IMPORTÀNICA DE L’ATENCIÓ EN LA PERCEPCIÓ VISUAL:
“Top Down” El cervell reconeix el concepte “cara” amb estímuls molt diversos. Una part de l’escorça temporal inferior (area fusiformes) és la responsable per al reconeixement de cares. Si hi ha una lesió especifica en aquesta zona del cervell, la persona pot perdre la capacitat de reconèixer cara. F 0E 0 Prosopo-agnòsia
