¡Descarga Psicobiologia tema 1j y más Apuntes en PDF de Psicobiología solo en Docsity!
Psicobiologia
Definició de psicobiologia: estudi de les bases de la conducta (psique i del soma)
Fa 150 anys que això es reconeix (interacció ment-cos) tot i que fa 3500 milions d’anys que existeix.
Algunes visions històriques:
Ala època dels egipcis era molt important la momificació, creien que quan mories et reencarnaves, que es tornaria a recompondre tot, i quan momificaven a les persones el que feien era treure totes les vísceres i les posaven en 4 vasos diferents i el q deixaven al cos era el cor perquè creien q en el cor residia tot. En canvi ells creien q encèfal no servia per la vida posterior.
A Grècia es pensa que tot el que es la personalitat, el sentiment, les accions, recauen o es generen en el fetge i que l’encèfal es un sistema de refrigeració. En aquesta època trobem a Erofil que va viu de del 335 a c al........a c i s’interessa molt per l’Anatomia humana. Es un metge de l’Escola d’Alexandria i en aquesta escola estaven permeses les disseccions en cossos humans i va ser el primer anatomista conegut, va traça rel recorregut dels nervis amb les regions. També es diu que ell va fer disseccions a persones vives i així li permetien veure el funcionament de forma fidedigna. Durant tot aquest temps descobreix la disposició dels vasos del Cervell i diu q la intel·ligència no es troba al cor sinó al cervell. El problema que va haver es quan Alexandria va destruir tot el que va escriure també es va destruït tot l que es sap ell es de Galè que es el seu deixeble, ell es metge i s’interessa per l’anatomia humana viu per la influencia de la lli romana, no es permeten les biseccions humanes,, feia les animals i estudiava com es comparaven el gladiadors quan estaven ferits, com canviava el caràcter i la manera
d’actuar. Va ser un cirurgia molt important i ell va dir que els canvis d’humor era per les ferides que tenien i per tant relaciona ment- cervell.
L’època fosc es l’edat mitjana, refusen els estudies previs, deu es el centre de tot, tota la part medica passa en mans dels capellans de l’època però no els hi permeten per fer ja que la malaltia es un càstig diví. Trobem dos concilis (reunions generals que es fa a l’Església. No avanç a nivell d’anatomia.
En l’ època del renaixement torna la llum :
Durant l’època del renaixement, s’interessen per que hi hagin mes estudiosos per estudiar el cos. Leonardo da Vinci, estudia de les proporcions humanes dibuixa els nervis dels braços i disposició dels ventricles.
Més tard en aquesta època surt Andreas Vesali on escriu un llibre ‘De humanis corporis fabrica’ on fa descripcions i explicacions de anatomia.
Una mica més endavant apareix Broca, el que relaciona estructures amb alguna funció. Relaciona una zona de l’encèfal amb el llenguatge.
TEMA 1
SNcentral: encèfal/medul·la
SNperifèric : somàtic/Autònom. Somàtic: cranials(12) – Espinals (31) : transmetre la sensacions de l’exterior. Autònom recull la informació de l’ambient intern del nostre organisme per treballar amb aquest informació dins l’autònom trobem el SNsimpàtic i el parasimpàtic, actuen en balança el simpàtic actua i el parasimpàtic inhibeix. Dins el SNP trobem dos nervis diferents els nervis motors (eferents, ‘venen del cervell a X per fer acte motor) i els sensorials que són aferents (capten de exterior i van al cervell són d’entrada, van Al cervell).
Tot això ve en el moment que l’embrió es desenvolupa en el 8è dia, l’embrió esta format per tres capes, la tercera capa, l’hectodem s’engruixeix, a les parts externes comencen a sortir unes crestes. Les crestes es van desprenen i es formen els ganglis ( el simpàtic i el parasimpàtic surten d’aquestes crestes). El tancament del tub neural es fa el 28 dia després de la fecundació. Del tub neural surt la medul·la espinal.
ENCEFAL
L’encèfal es divideix en tres parts, cervell anterior o prosencèfal, el mesencèfal o cervell mig i el romboencèfal o cervell posterior
Parts de l’encèfal
Dos hemisferis cerebrals, són dos parts simètriques pràcticament i trobem una sèries d’arrugues que en el fons son surcos ( si passem el dit s’enfonsa ). Els surcos estan per que hi hagi més superfície, una part molt important es el còrtex cerebral, és a dir la superfície, si això ho desplaguéssim tindríem un cap de 4 metres. També ens serveixen per delimitar espais.
Dibuix cervell , ens ha marcat els dos espais importants: la Cisura central de Rolanda i la Cisura lateral de Silvio. Al natural són línies gruixudes i ens delimiten les zones.
Glòbul frontal, parietal, occipital i temporal.
Glòbuls de la cortesa cerebral:
1.Frontal: còrtex motor, todo lo que es accion, córrer, saltar, bailar... i funcniones ejecutivas, como las mates, escritura....
2.Temporal: memòria, audiocion i aprendizaje ( basicamente el aprendizaje esta aquí però tmbien en otros sitios)
3.Parietal: sensorial (tacto), recepcion de estimulos exteriores
4.Occipital: visual
Part posterior recepció ( receptiva) , entrada de recepció de l’exterior
Areas de Broadman
Un total de 48 areas que constituyen la cortea cerebral
A4: còrtex motor, s’encarrega de la planificació, control i execució de les funcions motores voluntàries
A9: còrtex dorsolateral prefrontal, s’encarrega en el control executiu, memòria de treball, atenció selectiva i formació de conceptes i la flexibilitat.
A17: còrtex visual primario, s’encarrega de rebre tots els impulsos visuals ( veiem una imatge i es transmet el nervi optic funs una part del cervell ‘occipital’)
A22,39,40. Area de wernicke, es localitza al temporal, per sota de la cisura de Silvio, s’encarrega de la comprensio verbal, recepció d’estimuls auditius, i comprensio verbal
A44 i 45: area de Brocca: producció de la parla, part anterior, part motorica, aquesta es la sortida, Wernicke es l’entrada, Brocca la sortida
Àrea de visió primària es la mes occipital de totes (17). A nivell de visió tenim una zona primària i una zona secundaria. Les primàries sempre son les àrees que reben el impuls primari. En l’àrea 17 passarà que quan nosaltres veiem qualsevol objecte la retina ho capta i passa al nervi òptic i fa un recorregut fins que el nervi òptic ho envia a l’àrea primària però a aquest objecte li hem de donar un sentit, una forma i això ho fa la part secundaria. Quan hi ha una lesió no te res a veure si es en la primària o en la secundaria. Quan tenim una visió en l’àrea primària això es una ceguesa, la imatge que jo he rebut no la perceps i la lesió en una àrea secundaria ens dona una agnòsia que poden ser de diferents tipus segons on estigui la lesió: si la veig pro no puc associar-la amb res
Part auditiva esta centrada al lòbul temporal. A l’àrea auditiva primària passa el mateix, si hi ha una lesió en la primària som sords i si la tenim a la part secundaria tindrem una agnòsia auditiva, escoltem les paraules però no entenem res, no li podem donar significat perquè no podem treballar amb elles.
Després tenim la part mes sensitiva que també hi ha una àrea primària i secundaria, aquí en la part sensitiva la primària es la 1, 2 i 3, que es una línia primeta que va de dalt a baix, la línia aquesta esta dividida per la cissura de Rolando tot excepte vista oïda i gust ho rebem aquí (pessigolles, etc.) després tenim les secundaries. La part primària únicament rep i la secundaria comença a treballar amb la informació.
Després tenim la part motora que es de la fissura de rolando cap a endavant (frontal) l’àrea motora primària es la que envia quin moviment ha de fer un múscul concret o
El resto de la corteza
Percepcion, aprendizage, memoria, planificaciones y actuaciones. Esto se lleva a cabo en areas de asociacion. Las areas sensoriales primarias llevan informacion a las sensoriales de asociacion.
Corteza:
Àrea d’associació sensorial: percepció i record
Corteza premotora: (àrea d’Associació frontal): planifica i executa moviments. Te molt de record del moviment que fem a vegades. Es un àrea que s’activa ràpidament per fer el moviment que ja esta estereotipat.
Prefrontal : plans i estratègies.
Sistema nerviós central
Estructura cortical segons Luria:
Zona primària: s’encarrega de rebre la informació sensorial visual o auditiva o corporal.
Zona secundaria : integra la informació en unitats significatives (percepció)
Zona terciària : integra la informació de les modalitats sensorials. Estrats corticals superiores.
El cuerpo calloso: haz de axones que conectan los hemisferios. Agenesia del cuerpo calloso: cuando el cerebro se desarrolla no se forma el cuerpo calloso. Puede que esté, o que no esté en absoluto, esto puede causar convulsiones (si hay o nada en absoluto), problema de masticación y devolución (problemas de alimentación), retardo de desarrollo psicomotriz, retardo mental, dificultad en la coordinación mono-ocular y la memoria visual y auditiva. Es una zona de interconexión, nos da mucho problema si no está.
Capsula interna: principal nexe d’unió entre el còrtex i les regions inferiors de l’encèfal i la medul·la espinal.
La seva lesió provoca greus dèficits motors:
Parkinson: rigidesa, tremolor Hunington: sacsejades musculars incontrolades fins i tot convulsions i pot acabar en demència.
Sistema Límbic
Centre de les emocions i dels instints humans Conductes instintives relacionades amb: gana, instint sexual, emocions (plaer, por, agressivitat), atenció Memòria a la amígdala Els aprenentatges al hipocamp Personalitat Emocions
AMIGDALA: ubicada en la profunditat de cada lòbul temporal anterior, ajuda a controlar la conducta apropiada de la persona per a cada tipus de situació social.
o Forma part del sistema endocrí. Molt involucrada en la resposta de les hormones sexuals. o S’encarrega de la formació i emmagatzement de la memòria associada a successos emocionals. o Lesions en la amígdala impedeixen el reconeixement de l’expressió de por i de la sensació de por. o Involucrada en el condicionament de l’apetit o Paper important en els estats mentals. Es relaciona amb molts trastorns psicològics.
Hipocamp
S’ubica en la part més interna del lòbul temporal Implicat en la consolidació de la memòria a curt termini a memòria a llarg termini i en l ‘orientació espacial (aprenentatge) La seva lesió provoca amnèsia anterograda En l’enfermetat de l’Alzheimer es una de les primeres regions afectades.
Diencèfal
Talam ubicat en el centre del encèfal, envoltat pel cervell i en la part superior del mesencèfal. o Es una estació de “relevo” sensitivo. Els impulsos nerviosos fan una escala a nivell talamic establint sinapsis abans d’arribar al còrtex. Aquestes vies nervioses son varies neurones i tenen punts de contacte entre ells.
o Constitueix un centre sensitiu primitiu on es registra un tipus de sensació generalitzada i imprecisa.
Funcions:
Regula: o La temperatura corporal o La sensació de sacietat (ingesta d’aigua i aliments? o El SNA S’agrega hormones com la oxitocina(intervé en el moment del part) i la vasopressina( regula la pressió arterial) Es relaciona amb l’estat de vigília i la sensibilitat emocional.
MESENCEFAL
Tectum o techo Tegmentum o cobertura
Cerebro medio forma parte del tronco del encéfalo
Se encarga de la conducción y control de los impulsos motores desde la corteza a la medula
Dividido en:
Zona anterior: quisma óptico y cintillas ópticas Zona lateral Zona posterior: tubérculos cuadregeminos superiores y inferiores
ROMBENCEFAL
Metencefalo o Protuberancia o Cerebelo Mielencefalo o Bulbo raquídeo
PROTUBERANCIA
Control motor y análisis sensorial centros responsables de la masticación, movimientos oculares, expression facial, parpadedo, salivación, equilibrio y audición
CEREBELO
Localizado por debajo de los lobulos occipitales. Dos hemisferios conectados por el ermis cerebeloso (control de movimientos e integraciones sensorio- motora) y aprendizaje motor EQUILIBRIO
Funciones:
- Fibras que transmiten señales: sensitivas y motoras
- Centros que controlan variables fisiológicas: respiración, presión arterial, equilibrio, otros
- Controlan la actividad del cerebro.
El cerebelo contribuye a que los movimientos sean uniformes y coordinados.
El cerebelo procesa informacion proveeniente de otras areas del cerebro, de la medula espinal y de los receptores sensoriales con el fin de indicar el tiempo exacto para realizar movimientos coordinados y suaves del sistema muscular esqueletico. La embolia que afecte el cerebelo puede causar maros, nausea y problemas de equilibrio i cooridnacion
SISTEMA NERVIOS CENTRAL
Membranas:
Encéfalo protegido por las meninges las meninges son las membranas del tejido conectivo que cubren todo el sistema nervioso central. Además de ñas estructuras óseas que lo protegen, el sistema nervioso central está rodeado por unas membranas denominadas meninges. Duramadre (adherida al interior del cráneo / espacio subdural). Aracnoides espacio subaracnoideo (LCR), donde se produce el líquido céfaloraquídeo. Piamadre está vascularizada, es la más interna y es una capa fina. Cuando tenemos inflamación de estas membranas tenemos meningitis.
SISTEMA NERVIOS CENTRAL
Sistema ventricular:
Ventrículos laterales: espacios dentro del encéfalo llenos de LCR. Debajo de los ventrículos están plexos Coroideos. 3er ventrículo es el punto de comunicación entre los dos laterales. Tras el tercer ventrículo encontramos el acueducto de Silvio que comunica con el 4º ventrículo y tiene un diámetro de 0.88mm. 4º ventrículo tras el bulbo raquídeo y delante del cerebelo.
