¡Descarga Importancia de la Relación y Claridad en el Trabajo Social - Prof. Bañez Tello y más Apuntes en PDF de Trabajo Social solo en Docsity!
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
Tema 2. Teoria i treball social.
1. Introducció.
Tal com es va explicar en l’apartat sobre la identitat professional del treball social en el
tema 1 de l’assignatura, la percepció que la ciutadania té del treball social és una part
integrant del treball social, que contribueix a la seva definició. Davies (1985) ha estudiat
aquestes percepcions, assenyalant els dos aspectes de la pràctica del treball social que
a criteri dels usuaris són especialment importants: la qualitat de la relació i la consecució
de resultats.
Als clients els agrada que els treballadors socials es mostrin amigables, senzills i
honestos. No els agrada quan són freds, distants, preocupats exclusivament per la seva
carrera o quan creuen que només estan fent la seva feina: han d’actuar amb mi sobre
una base amigable. No està bé que vinguin, seguin i t’escoltin sense que els importis un
rave.
Però, a més de la qualitat en la relació professional, els clients volen treballadors socials
que siguin clars i explícits respecte del seu propòsit i del mètode de treball que fan servir
per ajudar-los a millorar la seva situació. Molts clients se senten confusos, desconcertats
i fins i tot irritats per la forma vaga o poc clara amb la qual els treballadors socials
mostren les seves intencions: només tafanejava al seu voltant. Prenia dades,
exactament igual que la policia quan ve a veure qui va manipular el comptador (Rees:
Les ambigüitats sobre la intervenció són també una fonts de insatisfacció: ell no et dóna
cap idea del que farà. Només segueix dient que tornarà i que tindrà alguna conversa
més, i diu que tindrà més i més converses. En aquest caos els clients no són conscients
de la perspectiva psicoanalítica del treballador social, així com la raó que explicava
l’interès pel seu passat i per les relacions familiars.
Els clients prefereixen als treballadors socials que són honrats, que els fan saber on
estan i on volen dirigir-se. L’existència d’una visió general del procés permet pensar al
client que la seva implicació en el mateix el conduirà a un lloc reconeixible. la trobada
va donar ocasió al treballador social per explicar exactament en què consistien els seus
procediments per facilitar l’adopció i va ser de gran ajuda per a nosaltres el saber en
quin moment de les negociacions estàvem (Timms, 1973: 19).
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
Aquests testimonis dels clients coincideixen amb les propostes que els experts realitzen
per a què la pràctica professional sigui eficaç:
1. Han de crear-se condicions personals que estableixin una relació d’intercanvi,
atenció i acceptació , amb la qual cosa augmenta la sensibilitat del client a la influència
terapèutica. La qualitat de la relació és important en la pràctica del treball social. Els
treballadors socials han de ser sensibles.
2. Han d’utilitzar-se procediments clars i explícits. El propòsit de la intervenció ha de
ser comprès per ell i pel seu client. Els bons pràctics fan ús deliberat de les teories i dels
mètodes ben articulats que organitzen, ordenen i dirigeixen la pràctica de forma tal que
sigui reconeguda tant pel treballadors social com pel client. Els treballadors socials han
de ser sistemàtics.
Corby (1982: 627) en el seu examen de la pràctica professional del treball social a llarg
termini va trobar que els treballadors socials eren clars en la seva descripció i valoració
dels casos, però confusos sobre el que volien intentar aconseguir. Quan els propis
clients van ser preguntats molts ignoraven qualsevol idea d’estratègia per part dels
treballadors socials.
En la major part dels estudis sobre les opinions dels usuaris, els treballadors socials
eren conscients de la importància d’una bona relació professional, però no tenien clar el
propòsit real de la seva intervenció professional, i això confonia als clients.
Donat que la relació i l’ús d’habilitats interpersonals han rebut força atenció en la pràctica
del treball social, D. Howe es centra en la naturalesa d’una pràctica estructurada – el
procés del treball social- i en les relacions d’aquest procés amb la teoria del treball social.
Tant treballadors socials com clients haurien de saber on estan i cap a on els agradaria
anar. Si un no sap on està, no pot saber cap a quina direcció anar. Si no sap en quina
direcció està anant, no pot saber quan ha arribat.
La deriva i una falta de propòsit en moltes pràctiques del treball social suggereixen que
molts treballadors socials tenen poca idea del seu propi lloc en el treball amb els seus
clients. Un sentit de la situació i un sentit de la direcció haurien d’estructurar la pràctica.
El treballadors social hauria de ser clars amb els seus clients respecte del seu rol,
propòsit i mètodes de treball. El motiu que els ha reunit i les expectatives que cadascun
té de l’altre haurien de ser discutides i aclarides entre ells.
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
comunicació de la vida familiar, s’ofereix teràpia familiar. El que es fa depèn del que es
pensa que està passant.
Per tant, i tornant al treball social, els problemes percebuts, les valoracions fetes, les
fites formulades i els mètodes emprats varien d’acord amb la postura teòrica adoptada.
David Howe examina les teories del treball social, però abans fa una anàlisi de la
naturalesa i el propòsit de la teoria en general i de les teories socials i conductuals. Les
teories del treball social es deriven en gran mesura de la psicologia i de la sociologia,
però aplicades a les persones que tenen problemes.
Les teories proporcionen definicions del món que ens envolta. El fan intel·ligible. La
construcció teòrica és construcció de la realitat (Argyris i Schön, 1974:18). Les nostres
teories defineixen allò que veiem. Junt a la necessitat de comprendre i d’explicar apareix
el desig de predir. Les teories són producte del temps en què van ser formulades. La
majoria tenen una vida curta perquè comencen a ser descartades quan no podem donar
compte adequadament d’allò que pretenen explicar.
Una de les funcions de la teoria és que l’observador s’enlluerni davant la complexitat
dels esdeveniments. La teoria permet a l’observador fer abstracció de la complexitat de
la naturalesa d’una forma sistemàtica i manejable. Els fenòmens no tenen sentit en sí
mateixos, el significat és imposat amb el fi de fer el món intel·ligible i utilitzable.
Una teoria és una sèrie de conceptes i preposicions que presenta la visió organitzada
dels fenòmens. Al proposar ordre i senyalar relacions, les teories capaciten a qui les fa
servir per:
1. Descriure.
2. Explicar
3. Predir
4. Controlar i realitzar o actuar
Els treballadors socials són professionals que intenten fer aquestes quatre coses.
Malgrat això, quan les persones i no només els objectes i les seves propietats, es
converteixen en subjectes a explicar, predir i canviar, el tipus de teoria utilitzada arriba
a ser força problemàtica. La vida no és senzilla per als teòrics de la conducta i de la
societat. A més d’observadors, els homes i les dones són també objecte d’observació.
A diferència de la majoria dels objectes naturals, els homes i les dones sota observació
també tenen idees sobre el que succeeix. Això introdueix una nova dimensió en el tema
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
d’estudi de la gent i la societat. Els homes i les dones no poden ser simplement un
objectes d’estudi. Tenen concepcions subjectives en relació a la seva situació i la dels
altres. La comprensió subjectiva de l’individu en relació al que li passa és tan important
per al científic social com les característiques externes i les conductes que els altres
poden observar.
En la mesura en què el treball social deriva la major part de les seves teories de les
teories socials i de les teories del comportament, s’enfronten als mateixos problemes
metodològics i conceptuals.
És essencial que els treballadors socials tinguin alguna comprensió de les teories
subjacents a la seva pràctica, no només perquè de la teoria es deriven les estratègies
de intervenció, sinó perquè cada teoria porta implícita una orientació de valors i una visió
dels éssers humans que pot tenir un efecte profund sobre la naturalesa de l’ajuda que
es presti per part del professional.
Tots els grups professionals desitgen saber tant com puguin sobre les coses de les quals
se n’ocupen, ja que d’aquesta manera poden enfrontar-se millor a les situacions i
aconseguir millor els seus propòsits. Cada grup està interessat en un determinat tipus
de fenòmens i reuneix una particular sèrie de teories que poden ser d’utilitat. El
coneixement està socialment distribuït.
La part del món en la que els treballadors socials estan interessats és la gent. Gent que
es troba en dificultat o que són causa de dificultat. La funció del coneixement en el treball
social és augmentar l’habilitat del pràctic per exercir conscient i deliberadament el seu
domini sobre l’entorn.
Aplicant la teoria Per ajudar les persones majors en la seva atenció personal i de les necessitats de la casa, els treballadors socials poden comprendre la situació o problema d’una sèrie de formes distintes.
- El rebuig d’una filla a donar ajuda al seu pare, cada cop més fràgil, pot tenir a veure amb la por a fer-se càrrec d’ algú més dependent i desordenat. La culpabilitat i la ira que això produeix, causa a filla i pare problemes afegits a la seva fràgil situació.
- La poca traça d’un home gran per cuinar i fer neteja per a sí mateix desprès de la mort de la seva esposa, pot ser considerada com el resultat d’una societat desigual en la qual la dona serveix domèsticament a l’home.
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
3. Els paradigmes de les ciències socials i la seva aplicació al treball social.
Segons Morgan, G. Burrel (1979), existeixen quatre grans paradigmes teòrics en relació
a la societat, que s’agrupen en dues categories diferents: la sociologia de la regulació i
la sociologia del canvi radical. Aquestes teories s’organitzen en torn a dos eixos:
1. Eix Objectivitat / subjectivitat.
- Objectivitat: la realitat social existeix per si mateixa i les teories pretenen descriure la
vertadera naturalesa de la mateixa.
- Subjectivitat. Un fenomen particular rep explicacions diferents depenent de les
diferents teories. És a dir, el pensament humà imposa el seu propi ordre sobre el món
percebut. El pensament no percep objectivitat, la confereix.
Aplicant la teoria Situació social: delinqüència juvenil. Aquest debat travessa les teories del treball social i diferencia dos estils de pràctiques professional:
- Des d’una perspectiva objectiva un ampli nombre d’adolescents que cometen delictes venen de llars trencades, viuen en cases miserables i fan campana. Per tant, una explicació pot ser que l’entorn social i material determina la conducta delictiva. Els adolescents no són més que víctimes del seu entorn poc saludable. Aquest problema social pot ser tractat mitjançant un pla de lluita contra la pobresa que millori les condicions dels habitatges i redueixi l’absentisme escolar.
Canvi radical
Ordre
Subjectiu Objectiu
Paradigma Humanista radical Paradigma Estructuralista Paradigma interpretivista Paradigma Funcionalista
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
- Des d’una perspectiva subjectiva els adolescents poden percebre la seva conducta de forma personal i el que és un acte delictiu pot ser percebut per l’adolescent com fer una gràcia, el sentiment d’excitació pesa més que el dubte moral; o els actes delictius milloren l’estatus de l’adolescent davant els seus iguals. La conducta adquireix sentit en funció del que l’individu i els seus amics valoren. Caldria comprendre el sentit que la conducta té per l’individu i els seus iguals, com a pas per estudiar la situació i per poder intervenir en ella.
2 Eix Ordre – Conflicte: sociologia de la regulació i sociologia del conflicte.
- Ordre: Els científics socials que es situen en aquesta posició s’interessen per la
regularitat, l’estabilitat i la persistència en les qüestions humanes i socials.
- Conflicte: Aquests estudiosos s’interessen pel conflicte, la dissonància i el canvi com
la vertadera substància de la vida social.
Aplicant la teoria Situació social: persones en situació d’exclusió social Aquest debat travessa les teories del treball social i diferencia dos estils de pràctica professional:
- La causa de la situació d’exclusió social serà una patologia individual, sovint d’ordre psicològic. Si ho és d’ordre social es tracta d’un problema de socialització incomplerta. L’explicació i avaluació del que passa es fa mitjançant el diagnòstic professional. Es tracta d’identificar on està funcionant malament el sistema, per la qual cosa el professional busca informació (observa, fa acopi de fets i recopila informació), descriu allò que està passant i ho explica. Una vegada diagnosticada la situació, es prescriu un tractament.
- A les societats capitalistes es produeixen relacions econòmiques profundament desiguals que tenen el seu reflex en les relacions socials, polítiques e ideològiques entre la classe dominant i la classe treballadora. Els problemes de la classe treballadora és que són pobres, sense poder i víctimes de grans dificultats econòmiques. Es tracta, per tant, d’utilitzar el conflicte social i la lluita de classes per aconseguir la redistribució de la riquesa i del poder i d’aquesta manera eliminar les desigualtats i injustícies socials.
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T La sociologia de la regulació La sociologia del canvi radical Reparadors/es Buscadors/es de sentit Conscienciadors/es Revolucionaris/es Teories Funcionalisme Psicoanàlisi Conductisme Teoria de sistemes Interaccionisme simbòlic Psicologia Humanista Humanisme radical Estructuralistes radicals Aplicació al treball social Treball social psicoanalític. Modelat de conducta i aprenentatge social. Treball amb xarxes Enfocament centrat en el client Treball social radical, anti- opressiu i antidiscriminatori, feminista. Treball social marxista
Per facilitar la comprensió del contingut d’aquests quatre paradigmes s’inclou un quadre
comparatiu dels mateixos com a annexa a aquest tema. Les variables que s’utilitzen per
fer aquesta anàlisi comparativa són les següents: definició de la situació, explicació de
la situació, objectius d’una possible intervenció, mètodes de intervenció i influència del
paradigma en el treball social.
La forma d’entendre el que és el treball social i d’exercir la seva professió per part de
cada treballador social, és a dir, el seu model integrat de pràctica professional es defineix
a partir de diferents variables o criteris a tenir present:
El plantejament ideològic personal.
Els plantejaments teòrics de referència.
Les motivacions i interessos de les persones implicades.
Les situacions socials.
El context social, econòmic i polític.
5. Teories per al treball social i teories del treball social
Les diferents teories tenen diferents pressupostos sobre la naturalesa dels éssers
humans i la naturalesa de la societat. Els pressupostos que s’adopten sobre cadascuna
d’aquestes qüestions formen el caràcter bàsic de la teoria i de la seva pràctica.
Les percepcions mai poden estar lliures de teoria. Fins i tot quan el treballador social
pretengui no fer servir la teoria en la seva pràctica, de fet està veient la gent i a la seva
situació d’una forma en lloc de l’altra. Negar això és negar que els treballadors socials
estan donant un sentit a la seva pràctica. El fet que no es pugui imaginar un altra manera
de veure les coses, no significa que no estigui adoptant una teoria. Això només significa
que la teoria d’un és el seu món complet de sentit.
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
David Howe (1999) critica l’absència d’ús de les teories en el treball social, ja que tota
pràctica del treball social és inevitablement teòrica en la mesura en què totes tracten de
donar sentit al món que ens envolta; i que no només els nostres pensaments i accions
estan teòricament informats, també les nostres pròpies teories diuen alguna cosa sobre
el tipus d’activitat que creiem que és el treball social.
Segons David Howe (1999) el treball social fa servir dos tipus de teories:
1. Teories per al treball social: les que ajuden a comprendre les persones i la seva
situació i que informen la pràctica.
2. Teories del treball social: pretenen dir alguna cosa sobre la naturalesa, propòsit i
caràcter de la pròpia professió.
L’elecció d’una teoria per a la pràctica del treball social sembla implicar també una
elecció sobre el tipus d’activitat pràctica que s’adoptarà. A l’igual que les teories diferents
condueixen a pràctiques diferents, també les diferents teories impliquen nocions
distintes del treball social. Amb una petita adaptació les teories per al treball social es
poden convertir en teories sobre el treball social. Admetre la teoria per al treball social
no significa admetre que el treball social pugui ser vàries coses contradictòries al mateix
temps, ni que hi hagi teories que siguin millor que altres.
David Howe (1999) considera que la majoria de les teories utilitzades pels treballadors
socials a nivell internacional es situen predominantment en i en torn al paradigma
funcionalista: els reparadors. No obstant, hi ha un creixent número de treballadors
socials que intenta innovar la seva pràctica professional mitjançant l’ús de teories que
es troben fora d’aquest paradigma dominant.
El treball social per la seva pròpia naturalesa, per la seva posició entre l’estat i l’individu,
està abocat a veure’s “assotat” per tota la força dels corrents i les tensions que comporta
qualsevol realitat social. Ja no existeixen models simples del treball social.
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
Annexa 1. Teories del treball social, David Howe, 1999^1
Sociologia de la regulació Sociologia del canvi radical
Reparadors/es Buscadors/es de sentit Conscienciadors/es Revolucionaris/es
Teories Funcionalisme
Psicoanàlisi Conductisme Teoria sistemes Psicologia humanista Interaccionisme simbòlic Humanisme radical Estructuralistes radicals
Definició del problema o
situació
Aquest paradigma reconeix que alguns problemes tenen arrels estructurals, però destaca que altres molts procedeixen de l’infortuny, de la tragèdia i de la incapacitat personal. El que importa és com la pròpia teoria defineix el problema, què significa per a aquesta persona i què fa al respecte. A l’enfocament humanista la meitat de la tasca consisteix en fer que la persona sigui capaç de d’enfrontar-se a la vertadera naturalesa i proporció de les seves dificultats. Si passa això, la persona podrà ordenar les seves opcions i assumir la responsabilitat sobre la direcció en què va a dirigir-se. La responsabilitat del canvi recau en la persona, ja que dins de cada persona existeix la capacitat d’assumir el control de la seva pròpia vida. Correspon al treballador social ajudar a aquest fi. Aquest enfocament considera que per a molts clients, l’experiència de ser etiquetats com a problema forma part del problema. L’humanisme radical pensa que l’individu crea el món en el que viu. Aquest món és un lloc difícil, ple de desigualtats. La naturalesa de la societat i l’estat de consciencia dels individus estan críticament relacionats. L’examen d’aquesta relació condueix a una crítica radical de la societat. El seu desig és alliberar tot el potencial de l’esperit humà dels efectes de les desigualtats socials inherents al sistema capitalista. L’humanista radical explora les interaccions entre la dimensió objectiva i subjectiva i la consciencia de l’individu i la societat. Viuen la societat com a una entitat que canvia, que evoluciona no a través dels esforços coordinats, sinó del conflicte d’interessos, de poder i de recursos. Aquesta constant reorganització dels interessos individuals i de grup condueix a transformacions de l’estructura social (^1) Howe, David, 1999. Donant sentit a la pràctica: una introducció a la teoría del treball social. Granada. Spain
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
Sociologia de la regulació Sociologia del canvi radical
Reparadors/es Buscadors/es de
sentit
Conscienciadors/es Revolucionaris/es
Explicació i avaluació La causa dels problemes
serà una patologia individual, sovint d’ordre psicològic. Si és d’ordre social es tracta d’un problema de socialització incomplerta. L’explicació i avaluació del que passa es fa mitjançant el diagnòstic professional. Es tracta d’identificar on està funcionant malament el sistema, per a la qual cosa el professional busca informació, descriu allò que està passant i ho explica. Un cop diagnosticada la situació, es prescriu un tractament. L’explicació és establerta pel treballador social i pot ser compartida amb el client, com fa el conductista, o utilitzada per a què el client entengui les seves dificultats, com fan els freudians. Descriure el problema i per a qui ho és, examinant el context. La informació que permet comprendre el que està passant es recull a través de la participació i de la relació de subjecte a subjecte del professional amb els clients. La causa dels problemes personals és política. Està a la naturalesa del capital tractar a les persones com a coses: tendència deshumanitzadora. Una tendència que també impregna als serveis socials personals. L’estructuralisme radical intenta comprendre la forma en què el sistema econòmic influeix en tots els aspectes de la vida. A les societats capitalistes es produeixen relacions econòmiques profundament desiguals que tenen el seu reflex en les relacions socials, polítiques e ideològiques entre la classe dominant i la classe treballadora. Els problemes de la classe treballadora és que són pobres, sense poder i víctimes de grans dificultats econòmiques. Però segons el discurs dominant, els pobres ho són per no ser capaços de sortir endavant. Una falta de capacitat resultat d’un procés natural, el mateix que reconeix que els rics ho són per tenir més capacitats que els pobres. El manteniment d’aquest ordre social no es fa mitjançant l’opressió oberta de la classe dominant, ja que existeixen mecanismes molt més subtils de control, legitimació i manteniment de l’opressió.
Curs 2015 / 2016 Grups M1 i T
Sociologia de la regulació Sociologia del canvi radical
Reparadors Buscadors de sentit Conscienciadors Revolucionaris
Influència en el
treball social
Treball social psicoanalític. Modelat de la conducta i l’aprenentatge social. Treball amb xarxes L’enfocament centrat en la persona. En la pràctica humanista del treball social el professional s’ha d’aproximar al client amb respecte, dignitat i igualtat. Els trets essencials d’una pràctica humanista són: L’art d’ajudar. La intuïció. L’ús de si mateix i la relació. L’ús del significat i de la interpretació. La comunicació de la comprensió. Treball social radical, anti opressiu i anti discriminatori, feminista. L’ús d’aquests plantejaments en el treball social suposa adoptar com a objectiu de conjunt el canvi de l’ordre social, però per a això s’opta per la comprensió del client i de la seva situació. Des d’aquest plantejament la societat és un problema per a l’individu. Els clients són les persones més capaces de generar les seves pròpies solucions. Treballar col·lectivament amb la gent és molt millor que treballar individualment. Des d’aquest plantejament es critica les anomenades professions incapacitants, perquè perpetuen la condició oprimida del client Treball social marxista. El treball social marxista exigeix que la pràctica professional sigui explícitament política, la qual cosa, a la pràctica, és difícil. L’acció social és analitzada com a part dels aparells de l’estat per evitar el conflicte social i les conseqüències adverses del capitalisme, mantenint la població obedient i com a força de treball saludable i formada. L’estat del benestar és el preu que el capitalisme està disposat a pagar a canvi de l’estabilitat política. Et treball social que es fa en aquest context sense qüestionar-se’l reforçaria el capitalisme, ja que conté les insatisfaccions i el malestar, evitant conflictes i retardant la irrupció de la crisi, que portaria al canvi radical del sistema.
