¡Descarga Apunts 2009 y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
Economia mundial – Arcadi Oliveres Laura
Fàbregas
Contra la fam i la guerra
1. Relacions Nord – Sud. Globalització i desigualtats
La pobresa F 0 D FÉs la que causa més víctimes. Fins i tot més que la guerra o les catàstrofes naturals.
- La fam F 0 D FLa primera expressió de la pobresa.
L’ Informe FAO 2002 explicava que el nivell de producció anual d’aliments al món serveix per cobrir les necessitats de tota la població mundial, i encara en quedaria un excedent del 10%. És a dir, no és que hi hagi poc aliment, sinó que està mal repartit. Però la solució no passa per enviar al Sud els aliments sobrants del Nord, ja que això pot fer enfonsar els mercats locals. La solució és revisar el sistema de funcionament de cada zona per aconseguir que els països de Nord es produeixi menys i als països del Sud es produeixi més. L’informe també diu que la inversió anual de 50.000 milions es podria ajudar als països del Tercer Món a organitzar la seva producció i es podria eradicar la fam del planeta. F 0 D FPerò aquesta aportació no l’han aprovada mai els països del Nord.
En el cas del Sida, ONU : amb 10.000 milions de dòlar n’hi ha suficient per adquirir fàrmacs i fer-les arribar a les persones del continent africà. ((Aquesta xifra es podria assolir perfectament tan sols estalviant 3 dies en despesa militar!)) Els països del Nord van fer cas omís.
Actualment, estadístiques ONU consideren que dels 190 països que hi ha al món, 30 es consideren rics, i 160 pobres (econòmicament, no culturalment). La distància entre rics i pobres es cada cop més gran.
GENERADORS D’INJUSTÍCIA I DESIGUALTAT:
- El Colonialisme (A)
- (^) El Comerç Internacional (B)
- Les Grans Corporacions (C)
- El Deute Extern (D)
- Les Patents (E)
- Les Finances (F)
- La Immigració (G)
A) El Colonialisme Té dues implicacions històriques:
- El caràcter econòmic: Trencament del component agrari (la base alimentària) de tots els països que van ser colonitzats.
- El caràcter polític: La descolonització i la creació de fronteres fictícies.
Els colonitzadors van imposar nous conreus, obligant-los a substituir una bona part de la producció que els servia per a l’autoconsum. L’esforç agrari es dirigia a produir allò que necessitaven els colonitzadors. Es convertirien en productors de matèria prima, però no en transformadors d’aquesta matèria. (El que perd més és el camperol que produïa per el seu autoconsum). Tot això provoca una doble distorsió : l’econòmica , i la de la pròpia alimentació.
EXEMPLE: Quan espanyols van conquerir Amèrica, van obligar a països com Nicaragua, la Rep. Dominicana, Haití o Cuba a entrar en el monocultiu de sucre de canya per a poder-ho exportar a Europa. Tanmateix, més tard, després de les guerres i dins d’un procés expansiu del nou sucre europeu va sorgir el problema: ja no necessitaven el sucre de canya de tots els països als quals s’havia obligat produir-los. Com a solució van buscar nous mercats on vendre’l, però quan la producció de sucre europeu ja sobrepassava el consum, Europa es va convertir en exportadora a altres mercats en detriment dels països americans.
La descolonització es va fer d’una forma políticament equívoca, creant estats artificials. S’enquadrà espais físics que no són realitats politiques. Van acabar desagrupant ètnies o agrupant poblacions que abans no pertanyien a un mateix territori. La generació d’aquests estats artificials és
Tercer producte que s’importa a Espanya F 0 E 0Els automòbils (dp del petroli i gas natural)
La lògica ens diria que no cal que s’importin cotxes si ja se’n fabriquen en el mateix territori. Però com que el fet de diferenciar el producte cotxe és el que genera comerç, perquè si ens interessés el cotxe com a mitjà de transport ja en tindríem prou amb els que es fabriquen al nostre país. F 0 D FAquesta és una de les causes –juntament amb la supressió d’aranzels i les empreses transnacionals – de què hagi augmentat tant el comerç internacional.
Perquè hi hagi comerç internacional cal que hi hagi transaccions, i perquè hi hagi transaccions cal que hi hagi un preu. F 0 D FSi en aquestes accions no s’arriba a un acord sobre el preu, les transaccions no es produiran. El preu, segons els llibres d’economia, es fixa en el punt d’equilibri F 0 D FAixò seria cert si es donés en la majoria de transaccions, que no es dona, perquè hi ha en el procés de negociació, hi ha actors molt potents, com Repsol o Shell, uns noms amb tanta força negociadora en preus que no permeten a cap consumidor iniciar un procés per arribar a un acord. Un monopoli té tanta força que pràcticament no permet negociacions. El Tercer Món no té cap força negociadora: Les primeres matèries es cotitzen al mercat internacional de primeres matèries, que es troba a Londres i Chicago. Com que tots dos són mercats compradors – i no venedors – acaben fixant els preus en benefici propi. Per contra, quan el Tercer Món és comprador, el preu no el fixen els compradors, sinó els venedors dels països rics. F 0 D FS’ha entrat en un procés que ha fet que els països pobres cada cop venguin els seus productes més barats i els comprin més cars, arribant a una situació on s’arruïnen.
EXCEPCIÓ (només en part) F 0 E 0El petroli. Variacions en el seu preu. Canvi de preu més espectacular al ’73 amb la Crisi del petroli, va pujar un 500% (mentre la resta de productes seguien baixant). La pujada va tenir lloc per la connivència d’EUA , que en aquells anys no els importava que pugés ja que en tenien prou amb la seva producció pròpia. Es va decidir NO intervenir per així perjudicar països consumidors de petroli i no productors com Ale o Japó o GB que eren els principals rivals econòmics dels EUA.
((Ara, cada cop que els països de la OPEP intenten pujar el preu del petroli, EUA pressiona en sentit contrari))
Si s’ha passat del proteccionisme al lliure canvi és per decisió de l’OMC. Amb l’eliminació dels ports duaners, els països que estan en vies de creixement no tenen la capacitat de protegir la seva indústria per evitar la penetració de la indústria estrangera i impulsar-ne la pròpia. ÉS UNA HIPOCRESIA, perquè el desenvolupament dels països industrialitzats no hagués pogut tenir lloc si NO s’haguessin dut a terme mesures proteccionistes. Les dures imposicions de l’OMC fa que els països que es volen industrialitzar ho tinguin molt difícil per aconseguir-ho. EXEMPLES d’hipocresia: Les polítiques agràries de la UE / Bush a Monterrey en la Conferencia mundial de finances va dir que països havien d’obrir els seus mercats per deixar entrar els productes nordamericans, 48 hores més tard, Bush signà un decret que prohibia l’entrada de l’acer del Brasil als EUA.
C) Les Grans Corporacions Els ingressos de les 50 primeres corporacions mundials – com Coca- Cola o Nestlé – són més elevats que la renda conjunta dels 160 països més empobrits del món. Poc té veure això amb el pretès benestar col·lectiu. Acostumen a ser empreses que gaudeixen d’una impunitat total en les seves accions i que no estan sotmeses a cap mena de control. Aquestes empreses tenen més força que els propis governs, actuen en forma de lobby. Nike, Bayer, Shell o Samsung F 0 E 0 Basen els seus guanys en la pràctica de la corrupció , l’explotació infantil, la destrucció entorn natural, la discriminació de la dona, l’extracció de primeres matèries de manera il·legal...
D) El Deute Extern És un dels majors impediments que té el Tercer Món per al seu desenvolupament i un important generador de pobresa.
majoria d’aquests diners van anar a parar a mans de governants que tampoc tenien gaires escrúpols, i que preferien fer-ne ús per la pròpia butxaca abans d’invertir-los en carreteres i escoles. O per fer obres faraòniques ( president Costa d’Ivori. O per la compra d’armes. I és que el procés d’independència i la invenció de fronteres va acabar generant conflictes per aconseguir trencar-les o redibuixar-les de nou. Només un 10% dels crèdits atorgats es van destinar a projectes destinats al desenvolupament.
Quan van passar els 10 anys de marge, els països descolonitzats tenien les mans buides, i no podien retornar els crèdits. I quina era la solució? F 0 E 0 Demanar nous crèdits a altres organismes per poder pagar el crèdit inicial a les Nacions Unides. Aquests nou crèdits van ser concedits per La Banca Comercial Nord Americana. Ho va fer perquè tenia molt diner en efectiu que calia invertir per donar-li utilitat. Aquests diners en efectiu sorgien de la Crisi del petroli F 0 E 0 Quan el preu del petroli es va multiplicar, els països àrabs exportadors de petroli van començar a ingressar molts diners que van dipositar a la banca americana per obtenir-ne la màxima rendibilitat. I quan la Banca es troba en tants diners busquen clients per col·locar l’excedent de diners, i es topen amb els països endeutats que preocupats per retornar el crèdit anterior, estan disposats a pagar un tipus d’interès molt alt a canvi de disposar d’aquells diners de manera immediata.
Es va iniciar una roda imparable de demanar crèdit per fer front a una altre crèdit. Inicialment el deute quedava cobert, però el cap de 10 anys quan vencia el crèdit de la Banca Americana el problema tornava. L’escàndol va saltar el ’82 quan Mèxic es va presentar davant dels creditors i els assegurar que no podia retornar el crèdit concedit. F 0 D FAixò va provocar una reacció en cadena dels altres països. I la solució que es va prendre, de la mà de Reagan i James Blake, fou:
- Cobrar una part del deute no en efectiu sinó en béns dels països deutors (privatitzant)
- Encreuament de crèdits F 0 E 0 Banc B dóna un crèdit a Mèxic perquè aquest pugui pagar el Banc A, i el Banc A dóna un crèdit al Perú
perquè aquest pugui pagar el Banc B. ( solució parcial, per guanyar temps)
L’any 2001 el crèdit ascendia a 2,3 bilions de dòlars. Aquests països estan pagant set vegades més del que estan cobrant en forma d’ajuts per al desenvolupament. La renegociació del deute ha tingut com a conseqüència la PÈRDUA DE SOBIRANIA NACIONAL i IMPOSICIÓ DEL NEOLIBERALISME més descarat.
E) Les Patents Fàrmacs per combatre el Sida que el govern Sud-Africà volia repartir a preu més baix, els laboratoris farmacèutics s’hi van negar en rodó. El laboratori CIPLA de l’Índia va acceptar la proposta sudafricana, però dos fabricants de fàrmacs van impugnar al·legant competència deslleial.
Quan un laboratori farmacèutic descobreix un medicament nou, es crea el que se’n diu una patent: que dóna dret a registrar en exclusiva la descoberta per un període de 20 anys.
F) Les Finances No són tan un mecanisme de generador de pobresa, però sí com un mecanisme d’enriquiment il·lícit. L’especulació financera genera grans fortunes. A la borsa s’han produït dues novetats :
- Llibertat de circulació de capital: Circulació de divises d’un país a l’altre sense cap control.
- Desenvolupament d’internet: Permet operar des de qualsevol punt del món. Els diners de les operacions especulatives són quatre vegades majors que els que es mouen en operacions comercials reals. George Soros, va comprar totes les lliures, després les va vendre, després les va tornar a comprar i va tornar a vendre. Va recuperar tot el que havia comprat però amb guanys venent el seu estoc durant 4 mesos. Aquesta operació el va fer guanyar 1.000 milions de dòlars.
apropar-se a la mitjana lituana (que és el país que més s’acosta a la mitjana calculada).
- Democratització d’institucions: Crear un sistema de governabilitat mundial. Es poden aprofitar les institucions existents com el BM o el FMI o OCDE o G-7amb un canvi radical. Aquestes institucions no tots els membres tenen la mateixa qualitat de vot, al FMI el vot és proporcional a la quota que cada país aporta. També cal dotar-les de capacitat executiva perquè tinguin autoritat per dur a terme les accions aprovades. Tribunal Penal Internacional podria estendre el seu camp de maniobres. I haurien de ser de dimensió controlable i reduïda. Ser gestionada pels estrats de la base, perquè com se sap, el diner públic que es gasta millor és el municipal.
- Passar del 0,7 al 3,5%: Premi Nobel economia, Wassily Leontiev va calcular que amb el nivell de vida actual al 0,7% que es reclamava hauria de ser 3,5%. Una altra solució és pujar els impostos, o recuperant els impostos d’aquell que els evadeixen. Evitar frau fiscal per aconseguir el 3,5%. O l’aplicació de la Taxa Tobin: aplicar un impost sobre les operacions especulatives. O traspassant diners de la despesa militar.
- El sindicalisme: Canviar les estratègies del procés de la globalització. Cancun: Els països del sud es van plantar i es van negar a signar els documents per la plena liberalització econòmica. Grup dels 77 F 0 E 0 Defensa els interessos comercials dels països més pobres.
- Moviments altermundistes: No reclamen un procés nou, sinó un altre tipus de globalització, més democràtica i més social. ((El socialisme que tenim ara és un capitalisme d’Estat i va fracassar durant la GF no per la burocràcia, planificació centralitzada o control dels mitjans de producció, sinó per la carrera armamentística)).
- Millor distribució en l’accés a la Terra.
- Practicar el comerç just on les condicions de treball són dignes i NO hi ha intermediaris que es quedin els beneficis.
- Crear un fons mundial per l’estabilització dels preus dels productes bàsics.
- Control de les companyies transnacionals, mitjançant la creació d’un organisme de caràcter polític i judicial per controlar els excessos.
- Frenar l’especulació financera.
- Transferència de tecnologia als països pobres evitant patents.
- Flexibilització de les migracions. Consciència Social
- Educació.
- Actitud:
- COOPERATIVA: Per evitar la separació capital, així el treballador és també empresari – capitalista.
- Repartiment del treball: Per acabar amb l’atur. Creant nova ocupació, no esperant l’arribada d’inversors estrangers.
- Reducció de la jornada laboral: Que no ha de comportar reducció de sou, perquè hi ha l’augment de la productivitat.
- Sindicalisme internacional: Mentre les empreses estan organitzades a nivell internacional, els sindicats continuen organitzats a nivell estatal. Si s’internacionalitzessin hi hauria igualtat de condicions evitaria moltes croades per part de les grans multinacionals. Volkswagen Brasil Alemanya, si els treballadors Brasil i Ale haguessin pactat la vaga, el perdedor hagués estat l’empresa.
- Reducció del consum: L’activitat com a consumidors genera una despesa i un esgotament dels recursos. Conferencia Johannesburg F 0 E 0Si tota la humanitat consumís igual que naltrus, farien falta 3 planetes!Si els habitants Primer Món redueixen consum, els del Tercer Món podran assolir uns mínims.
- Tria dels productes que comprem
- Banca Ètica: Caldria apostar per la desaparició del fons de pensions com a activitat especulativa. Banca ètica: Tractament ètic dels diners de què disposen evitant que s’inverteixin en la indústria armamentística o en multinacionals explotadores.
un camp de refugiats a la segona ciutat albanesa més important. Es podien acollir 5.000 persones i va costar 7.000 milions de pessetes. Per altra banda, Caritas va muntar-ne un per 2.000 persones i va costar tan sols 500 milions. F 0 D FLes tasques humanitàries millor que les realitzin organitzacions humanitàries especialitzades o una força de protecció civil pagada per l’Estat.
La investigació militar: El mite diu que la recerca militar té aplicacions a la vida civil i que, encara que no s’utilitzi amb finalitats militars, sempre serà un avenç per al progrés científic. F 0 D FTanmateix, tot i que hi ha exemples que ho corroboren, proporcionalment el transvasament de coneixement és més aviat ridícul. Surt més a compte dedicar més diners a la investigació civil directament.
Es va dir que el sistema de Defensa, la UEO, es crea per defensar-se de 3 objectius :
- Defensa dels drets constitucionals dels europeus.
- Lluita contra el terrorisme , narcotràfic i immigració il·legal
- La defensa dels interessos econòmics d’Europa arreu del món Avui dia, la UEO no existeix, però tots els seus postulats es van traslladar a la UE sense discussió.
Indústria de l’armament: Es diu que CREA LLOCS DE TREBALL, DESENVOLUPA TECNOLOGIA i GENERA EXPORTACIONS. F 0 D F
- Però, llocs de treball, en crea però molt menys que la indústria convencional.
- La tecnologia, en crea, però com ja hem vist és més aparent que real ja que no tan sols s’aprofita la meitat de les inversions que s’hi fan i bona part d’aquests diners es perden en detriment de la investigació civil.
- Les exportacions, èticament reprovables si es té en compte que és exportació d’armes a altres indrets en conflicte.
Comerç d’armes: Dels països del Nord als països del Sud 2 característiques principals: Opacitat, poca transparència
Opacitat = Amagar el producte de la transacció , ja que cap productor li agrada que l’identifiquin com a venedor d’armes. I s’amaga la destinació final del producte, perquè a vegades està fins i tot explícitament prohibit. Llavors es produeixen les operacions triangulars on s’utilitza un tercer país intermedi com a destinació oficial, sense fer constar la destinació real. Espanya F 0 E 0Rwanda.
Cultura de la pau: Optar per la vida de la pacificació 5 vies: Desmuntar la indústria armamentística Educar per la pau Recolzar el pacifisme Practicar l’objecció de consciència La guerra sempre és evitable , UNESCO ja planteja que mai es pot parlar de última negociació , podem parlar de penúltima negociació. Hussein havia demanat una última negociació, però Bush s’hi va negar. F 0 E 0 Conclusió de tot plegat: MENYS EXÈRCIT, MENYS INDÚSTRIA, MENYS DESPESA. (o tancar-les directament)
L’ Educació per la pau és bàsica, sobretot davant els bombardejos constants d’informació que ens presenten la violència com un fet normalitzat i les guerres com a accions inevitables. FOMENTAR L’ENTESA/ DIÀLEG / RESPECTE.
L’ objecció :
- Pot ser objecció científica : científics que es neguen a treballar en el desenvolupament de projectes amb finalitats militars.
- L’ objecció fiscal: Deixar de pagar el percentatge d’impostos que es destinen al Ministeri de Defensa
- L’ objecció financera: Saber quin tipus d’entitats bancàries destinen els diners en finalitats poc ètiques com la indústria de les amres.
L’ obertura de fronteres s’ha de garantir quan hi ha guerra per acollir totes les persones que les pateixen. Cal rebutjar lleis d’estrangeria.
Kuwait, i els hi va tocar la fibra. Més endavant, es va saber que aquella nena no havia patit gents que era filla d’ambaixadors)).
La guerra d’Iraq del 2003 va tenir lloc sobretot per interessos empreserials dels capdavanters bèl·lics i sobretot d’interessos petroliers. EUA té un 4,6% del petroli mundial, consumeix un 25% de les reserves de petroli i emet el 35% de contaminació planetària. Si el creixement va augmentant, sempre és millor tenir el petroli controlat.
Ocasions on EUA ha fingit ser atacat per poder atacar:
- 11-S del 2001
- Maine ’84 F 0 E 0EUA guerra amb Espanya, fa veure que li enfonsen el vaixell Maine
- Pearl Harbour ’41 F 0 E 0Roosevelt tenia constància que japonesos volien atacar i ho va permetre per a poder entrar a la II Guerra Mundial.
- Vietnam ’67 F 0 E 0L’enfonsament de dues fragates culpant el Vietcong del succés. Fou un enfonsament voluntari per part d’EUA.
- L’any 2002 F 0 E 0Quan s’acaba el període per mantenir en confidencialitat documents oficials del govern nord-americà durant 40 anys, es fa una desclassificació parcial d’uns documents que fan referència a la Crisi dels míssils a Cuba, una crisi on el Pentàgon volia actuar, però va trobar l’oposició de Kennedy que estava disposat a negociar amb Rússia, i Kennedy va ser assassinat.
- Europa. Una Construcció dubtosa La construcció d’Europa té la base en la voluntat de dinamitzar les relacions entre diferents nacionalitats que la conformen i en el fet d’ afermar llaços de col·laboració que permetin dur a terme una política d’interessos comuns. Es va construir gràcies a dos països clau: França i Alemanya que havien estat en conflicte.
F 0 E 0L’altra cara de la construcció era per recuperar el poder perdut davant les dues superpotències emergents. EUA i URSS F 0 D F
Referències: Churchill F 0 E 0Els Estats Units d’ Europa.
Primera institució F 0 E 0 Consell d’Europa , amb la voluntat de dur a terme la unificació de la política europea, però fracassarà. ((actualment es dedica a aspectes culturals))
Unió Europea, el ’51 però només 6 països.
Tribunal Europeu dels Drets Humans, permet a qualsevol ciutadà europeu apel·lar la sentència d’un tribunal concret.
!! L’any 49 arriba un procés que seria perjudicial per la construcció europea!! F 0 E 0 LA DIVISIÓ ENTRE L’EUROPA DE L’EST I L’OCCIDENTAL, AMB L’INICI DE LA GUERRA FREDA I LA CONSTRUCCIÓ DEL MUR DE BERLIN. Europa va quedar per una part sota control soviètic, i l’altra, sota control americà. Va començar un joc d’interessos on Europa no guanyava res. Es va començar a crear institucions i organitzacions per cada un dels bàndols:
- OECE (Org. Europea de Coop. Econòmica): que era la que administrava el Pla Marshall i l’OTAN. Eu Occidental
- OTAN: Organització militar i de defensa.
- CAME (Consell d’Ajuda Mutua Econòmica Eu Oriental
- Tractat de Varsòvia: Org Militar.
Va durar fins el ’89, amb la caiguda mur Berlin i dissolució URSS. F 0 D F A partir d’aquest moment es podrà començar parlar d’una unificació més plena d’Europa.
Crítica a les institucions europees: Les institucions i polítiques que es fan des d’Europa acostumen a ser superficials i sense resposta real cap a les necessitats dels ciutadans. Les comunitats europees es van dotar d’un bon principi de les institucions tradicionals que té un Estat, però no va haver-hi una divisió de poder s. El Parlament Europeu no disposa d’un veritable poder legislatiu , el seu àmbit es redueix a les recomanacions que pugui fer sobre les lleis que
responsables de les iniciatives que els afecten, delegant el seu poder , però amb una DELEGACIÓ REAL A UNS REPRESENTANTS QUE NO ESTIGUESSIN SOTMESOS A GRUPS DE PRESSIÓ NI A INTERESSOS ECONÒMICS PURAMENTS SECTORIALS, sinó sota control real de l’aplicació de polítiques socials. Pressupostos participatius. Les adscripcions socials també són sistemes que caldria revisar per adscriure els diputats per zones, amb un debat obert i directe amb el ciutadà, així com les consultes socials i debats oberts.
