¡Descarga apunts gpvern local y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
Govern Local
2-
Competències dels ens locals (van in crescendo a mesura que augmenta la població resident)
- Els municipis han de proveir els serveis subsegüents: enlluernat públic, clavegueram, abastiment públic d’aigua potable, control d’aliments i begudes, cementiri, recollida de residus, neteja, accés als nuclis de població, pavimentació de les vies públiques.
- Els municipis amb una població superior (o igual) ´als 5000 habitants: parc públic, biblioteca pública, mercat i tractament de residus.
- de 2000: protecció civil, prestació de serveis socials, prevenció i extinció d’incendis i instal·lacions esportives d’ús públic.
- de 5000: transport col·lectiu urbà de viatgers i protecció del medi ambient.
- (^) Altres competències dels ens locals d’acord amb les lleis estatals i autonòmiques: seguretat en indrets públics; ordenació del tràfic de vehicle i persones en vies urbanes; protecció civil, prevenció i extinció d’incendis; ordenació, gestió, elecció i disciplina urbanística (promoció i gestió dels habitatges, parcs i jardins, pavimentació de les vies públiques, conservació dels camins i vies rurals); escorxadors, fires, mercats, defensa d’usuaris i consumidors; protecció del medi ambient, patrimoni històric-artístic, cementiris i serveis funeraris; protecció de la salubritat pública; participació en la gestió de l’atenció primària de la salut.
Per delegació i competències: l’Administració de l’Estat, de les CCAA i altres ens locals poden delegar competències als municipis l’exercici de competències en matèries que afectin a interessos propis, sempre i quan millori l’eficàcia de la gestió pública i l’abast de la participació ciutadana. S’ha de determinar l’abast, contingut, duració i condicions d’aquestes...
- Els municipis poden promoure tota classe d’activitat i prestar qualsevol tipus de servei públic que satisfaci les necessitats de la comunitat veïnal (art. 25.1. 1985) el seu marc competencial obre nombrosos espais d’implicació dels municipis en les polítiques públiques (els límits són de caire financer)
- Estatut d’Autonomia de 2006 amplia el arc competencial quant a l’ordenació i prestació de serveis bàsics a la comunitat; la regulació i la gestió dels equipaments municipals: la regulació de les condicions de seguretat en les activitats organitzades en espais públics i ens locals de concurrència pública; planificació, programació i gestió dels habitatges públics i la participació en la planificació en sòl municipial; protecció civil i prevenció d’incendis; ordenació i gestió del territori, urbanisme, conservació dels béns de domini públic local; planificació, ordenació i gestió de l’educació (participació en la matriculació...); formulació de polítiques de protecció mediambiental; regulació i gestió dels equipaments municipals; regulació i gestió dels serveis d’atenció a les persones.
- Urbanisme i serveis comunitaris (enlluernat, neteja...) en l’Estat espanyol es destina gairebé el triple que la mitjana europea.
- Altres àmbits poc atesos fins al moment: envelliment de la població, fluxos migratoris, canvis econòmics (economia del coneixement); canvis en els marcs laborals (flexibilitat, precarietat); canvi climàtic.--> La implicació de l’Estat i les CCAA poden compensar la manca de recursos locals?
- Llei orgànica 5/1985 19 de juny regula el sistema electoral local
- Increment del nombre de regidors en funció del nombre d’habitants (des de 5 fins a 25 en base a la població)
- Municipis menys 100 habitants funcionen en règim de consell obert
- En aquests municipis els electors escullen directament l’alcalde per sistema majoritari
- Els municipis entre 100 i 250 habitants es vota en llistes obertes (qualsevol pot ésser anomenat alcalde, ja que no hi ha cap de llista per la selecció individual dels regidors en virtut dels vots obtinguts).
- (^) Candidatures són presentades mitjançant una llista tancada i bloquejada, en la qual figura per ordre de prelació dels candidats d’acord amb el nombre de regidors que posseeix els ajuntaments respectius
- Poden concórrer a les eleccions partits polítics, federacions, coalicions o agrupacions d’electorals
- No pot haver-hi dissolució de l’assemblea ni convocatòria d’eleccions anticipades; les eleccions locals s’efectuen l’últim diumenge del mes de maig cada quatre anys
Elecció de l’alcalde: només poden ser candidats els caps de llista (si algú/una obté una majoria absoluta es proclama batlle automàticament)
Sistema electoral : anàleg al d’un sistema parlamentari, encara que un ajuntament no exerceix les funcions d’un Parlament; està pensat per a consolidar els partits polítics (es realitzen les eleccions en una data determinada); és un sistema que promou l’establiment de pactes i coalicions de tipus parlamentaris, atès que les majories absolutes són escasses; permet una considerable proporcionalitat (malgrat el topall del 5%); allunyament classe política-ciutadania i una certa inestabilitat.
Organització: principis bàsics òrgans unipersonals i òrgans col·legiats; òrgans necessaris (alcalde, ple) i òrgans complementaris (regidors i delegats); les contribucions (exercici de potestats només pertanyen als òrgans necessaris. En alguns casos poden ser delegats.
Municipis disposen de les potestats següents: normativa; planificació; tributària; d’expropiació; d’execució forçosa; sancionadora; tributària; presumpció de legitimitat i dels actes; de protecció i recuperació de béns públics
9-
El PSOE va presentar una reforma del sistema electoral al 2000: elecció directa de l’alcalde per sistema majoritari; el sistema espanyol no és bipartidista i les dues voltes provocarien un bipartidisme amb el qual es perjudicarien les opcions minoritàries
- Model d’organització tradicional -com a l’època franquista- (alcalde, regidories, secretari gral. i interventor –aquests 2 últims són representants d’àmbit estatal a l’ajuntament, el secretari fa una tasca de caire administratiu, mentre que l’interventor fa una gestió més econòmica-)
- Organigrama de l’època post-franquista: alcalde, regidoria, directius, secretari i interventor l’alcalde delega algunes competències, en pro dels interventors, alhora que el secretari i l’interventor formen part de l’estructura municipal en un nivell inferior. Problema principal desconnexió, no hi ha un projecte conjunt, molta fragmentació.
- Es modifica l’organigrama conforme a un sistema més executiu entra en escena la figura del tinent d’alcalde (pot signar actes administratius, lidera una àrea determinada del municipi, amb les regidories i els/les directius per sota seu)
- Organigrama: Tradicional prové del jeràrquic; ministerial (1979); jeràrquic (1983 a les grans ciutats)
- Cap del gabinet, gabinet (i membres), premsa, servei documentació relacions internacionals protocol
- Nova alternativa: organigrama transversal està estructurada entorn a àmbits sectorials, en base a prioritzar problemàtiques específiques.
Alcalde: posseeix funcions executives, atribueix competències i esculls els tinents d’alcaldes, en un estadi inferior trobem els delegats,. D’altra banda, el ple aprova normes, controla pressupost, supervisa les tasques de l’alcalde. Hi ha un organigrama tècnic
Els alcaldes i els tinents d’alcalde formen la junta de govern local poden prendre decisions de forma col·legiada
interventor i secretari fan una tasca d’assessorament al ple
Ple disposa de comissions informatives (formades per membres del ple, en funció de la representativitat del ple) es tracta d’agilitzar la presa de decisions en determinades àrees.
- comissió especial de comptes (supervisió de la dimensió financera de l’ajuntament)
Reforma al 99’ es reforcen les funcions de supervisió del ple en les decisions, sense entorpir la tasca executiva de l’alcalde
- 2003 llei de modernització del règim local (municipis amb molts habitants + de 75.000) se’ls permet incorporar a la dimensió executiva a persones que no estaven dins les llistes electorals.
2 tipologies de municipi: classificats segons: context econòmic, context social, valors predominants, formes, continguts i efectes.
Municipi de Benestar 870’s-80’s) context econòmic: mercat nacional, economia de demanda, industrialització; societats simples i estables; igualtat i equitat en l’accés als béns i serveis públics; burocràcia: monopoli públic, jerarquia i especialització; execució de serveis polítics i estratègies nacionals; + garanties + igualtat, - espai per a la política i polítiques locals
Municipi habilitador: mercat global, economia d’oferta; societats complexes i canviants; oferts de béns i serveis públics diferenciada i de qualitat, llibertat d’elecció; post-burocràcia: pluralitat d’actors, horitzontalitat, xarxes; disseny i execució de serveis, polítiques i estratègies locals; - garanties, - igualtat, + adaptabilitat, + espai per a la política i polítiques locals.
Mecanismes de participació, segons el tipus de membres
Associacions mixt: associacions i ciutadania a títol individual ciutadania a títol individual
Consells consultius consells consultius innovadors jurats ciutadans
Tallers de prospectiva
Audiències i fòrums
Anàlisi d’informació
Diagnòstic diagnòstic ciutadà
Diagnòstic conjunt
Consell de 100 joves ajuntament
Joves
Entitats joves consell de la Joventut de Barcelona
Moviments socials urbans agents productors de democràcia local quant a participació ciutadana
Les ciutats han esdevingut el focus on es produeixen les protestes nacionals i internacionals (pacifistes, anti-globalitzacins, contra les retallades socials, ecologistes...)
punts en comú: preocupació per la justícia socioeconòmica i per una democràcia de més ciutat (participació)
règims urbans amb l’agenda social afavorir les relacions de col·laboració: qui posseeix una agenda de creixement econòmic pot generar controvèrsies
integració institucional dels moviments socials pot significar el seu èxit, tanmateix, també pot suscitar la seva debilitat per la cooptació
- Moviments urbans en l’Estat espanyol i Catalunya: les AAVV
Moviment veïnal sorgeix de les necessitats creades en les noves zones urbanes emergides del desenvolupisme
va aprofitar l’estructura d’oportunitat favorable dels 70’s
80’s pèrdua d’efectius a causa de la cooptació i d’identitat
Impostos obligatoris
- IBI: 1A font d’impostos dels ajuntaments béns i immobles
IVTM: Pels vehicles
IAE: Ha estat reformat l’any 2002
Impostos potestatius (depèn d’una decisió política, l’ajuntament decideix si el cobra o no): ICIO (impost que es cobra per les obres que comporten una intervenció sobre un edifici), IIVTNU (Plusvàlues) és aquell que es cobra quan es ven un habitatge
Participació als impostos de l’Estat (2004)
Municipis de gran població recaptats per l’Estat o la CCAA, tot i que tenen una participació en els grans impostos (IRPF, IVA, Impost de l’ alcohol, Impost de la cervesa, Impost tasques laborals, I. Hidrocarburs, I. Productes intermedis...
- els impostos locals base imposable (magnitud econòmica sobre la qual s’aplica el tipus: valor cadastral, CV, facturació, pressupost...)
tipus impositiu coeficient que multiplicat per la base, proporciona la quantitat a pagar
exempcions qui no ha de pagar
bonificacions qui pot pagar menys
Impostos i autonomia fiscal la LRHL estableix uns tipus impositius generals, dóna als municipis autonomia per a incrementar-los fins a un límit màxim
la discrecionalitat no és la mateixa per a tots els municipis. És proporcional a la població del municipi (es diferencien 5 grups: fins 5000, 5001-20.000, 20.001-50.000...)
Taxes són pagaments que l’ajuntament exigeix a canvi d’una contraprestació concreta. Ex: recollida d’escombraries, proveïment d’aigua, cementiri, manteniment del clavegueram
es poden imposar quan el servei o l’activitat no sigui de sol·licitud voluntària
no poden excedir, en conjunt, el cost del servei
en canvi, sí que es poden subvencionar
la llei no permet cobrar taxes per a determinats serveis bàsics: enlluernat, vigilància, neteja, aigua de les fonts, ensenyament bàsic...
Preus públics: no són tributs, sinó ingressos de dret públic que comporten una relació contractual i voluntària per part del receptor de la contraprestació, ja que no és obligatori i no cobreixen el cost total del servei (pagar per a estudiar a la universitat, només ho paguen els estudiants)
- el preu públic es fixa tenint en compte el valor de mercat del servei prestat
- es pot reduir el preu quan existeixen raons socials o culturals que ho aconsellin
Ex: publicacions, escola d’art, activitats ...
Contribucions especials són pagaments que s’imposen sobre les obres públiques i sobre l’establiment o ampliació de serveis públics que comporten un benefici particular o un augment de valor de béns particulars
-> el cas més habitual són les contribucions especials per (re)urbanització de carrers
-> la llei fixa un màxim del 90% del cost total. A partir d’aquí es pot modular cap a baix
-> el cost es reparteix entre els propietaris a partir de criteris com: metres de façana, superfície, valor cadastral
- Transferències o subvencions
els ajuntaments reben transferències de recursos de les administracions de rang superior. Poden ser de diversos tipus: transferències corrents, transferències de capital (per a inversions); incondicionades (en funció de la població i altres criteris); condicionades (en contrapartida a la prestació de determinats serveis o activitats).
cada administració instaura les seves pròpies formes de col·laboració amb els ajuntaments: el govern central garanteix una important participació en els impostos de l’Estat, prevista a la llei. A partir del 2010 no hi ha extres
la Generalitat i les diputacions aporten recursos per a obres i per a serveis, en menys quantia i més condicionats
- Quin pes té cada tipus d’ingrés és variable segons l’estructura impositiva i la conjuntura econòmica
- l’any 2003 el pes mitjà de cada tipus d’ ingrés ordinari va ser el següent: impostos locals, 33%; taxes, preus públics i contribucions especials, 18%; transferències, subvencions 2,4%; ingressos patrimonials 2’3%; alienació d’inversions 4’5%
L’endeutament s’empra quan els serveis i inversions que es volen dur a terme no es poden pagar amb les altres fonts d’ingressos. 2 tipus: operacions de tresoreria: liquiditat
