¡Descarga Apunts Metodologia y más Apuntes en PDF de Ciencia de la administración solo en Docsity!
APUNTS METODOLOGIA DE L’ANÀLISI POLÍTICA
PART I. EL DISENY D’UNA RECERCA.
TEMA 1. LA PREGUNTA DE INVESTIGACIÓ
La pregunta d’investigació: què? qui? com? per què? Les respostes temptatives: la revisió de la literatura i l’elaboració del marc teòric Paradigmes d’investigació en ciències socials
CONCEPTUALITZACIÓ Concepte de Metodologia en ciència social (CCSS): 3 significats diferents (accepcions):
- Filosofia de la ciència: estudi del fonament filosòfic del coneixement polític.
- Procediments lògics que s’utilitzen per a la formació i el tractament dels conceptes, l’elecció dels casos i les variables i els procediments de control dels resultats.
- Tècniques: estudi de tècniques específiques d’investigació i de la seva lògica, dels instruments i les operacions necessàries per a crear les dites tècniques i per interpretar els seus resultats.
Els objectes d’estudi estan relacionats amb la societat, per tant és complex al existir múltiples factors relacionats entre ells.
Com generem coneixement? A través d’un procés acumulatiu: Quan es fa una recerca cal basar-se en un marc teòric de referència.
Com abordem el problema d’investigació? Es poden investigar molts aspectes sobre un tema. Cal acotar bé el tema a investigar, perquè si no ens podem perdre. Com? Fer una bona i clara pregunta de la recerca que volem fer.
El coneixement científic La objectivitat absoluta és impossible:
- Explicació verificada: producció de coneixement a través de l’anàlisi de fets observables, Observació dels fets.
- Mètode de treball:
- Observació sistemàtica
- Construcció de teoria: es basarà en coneixements previs i noves aportacions.
- Inferir descripcions i explicacions valides d’abast general més enllà del que s’ha observat.
- (^) El coneixement científic ha de ser públic, transmissible (intersubjectivitat) i acumulatiu.
- Crea coneixement general.
- És incert i provisional: no pretén descobrir la veritat, sinó descartar el coneixement fals.
Paradigmes del coneixement científic:
- Positivisme
- La realitat: la realitat social existeix i pot ser coneguda.
- Objectiu: explicació (lleis naturals)
- Observació. Mètode inductiu. Anàlisi per variables. Fets: conclusions generalitzables.
- Interpretativisme
- La realitat: la realitat és molt diversa, la que es pot coneixer és la dels significats. Busca el perquè passen les coses.
- Objectiu: comprensió i explicació (enunciats de possibilitat, tipus ideals).
- Interpretació. Mètode inductiu. Anàlisi per casos.
El mètode científic 1.- Definició del problema 2.- Formulació d’hipòtesi 3.- Generalització dels resultats 4.- Publicitat dels procediments
LA RECERCA
Fases del procés de recerca
Si els resultats concorden amb la teoria, la reforça, però si la contradiuen, s’ha de reformular la teoria i reprendre el procés.
Tipus de recerca
Tipus de recerca Objectius Preguntes a les que respon
Analítico-conceptual Elaboració conceptual Què és?
Empírico-descriptiva Exploració i descripció Inferència descriptiva
Com és? Com succeeix?
Empírico-explicativa Explicació Inferència causal
Per què?
Normativa Judicis de valor Com hauria de ser?
El problema de recerca No confondre el tema, el cas i el problema de recerca:
- Tema: la participació política.
- Problema: els factors que motiven la participació política.
- El cas: els fets a observar (les eleccions, l’estat, els individus...)
El problema de recerca ha de ser:
- Clar, acotat i explícitament formulat.
- (^) Sense referències a casos explícits concrets.
- Susceptible de tenir una resposta empírica.
- (^) Tenir una importància substantiva, que sigui interessant, que serveixi per millorar el coneixement sobre un tema.
- Tenir valor teòric.
La pregunta de recerca
Per poder contrastar-les empíricament s’han de poder desglossar en hipòtesis
TEMA 2. ÚS I MESURA DELS CONCEPTES
Què volem dir quan parlem de... La importància dels conceptes Categoritzacions, tipologies i tipus ideals Estructura dels conceptes i tipus de definicions Dels conceptes a les variables: el procés d’operacionalització Nivells de mesura i tipus de variables Error de mesura: validesa i fiabilitat
ELS CONCEPTES
Conceptes Els conceptes són el material amb el que treballem en ciències socials. Són abstractes, cal abstracció. Cal definir-los bé per poder treure un indicador. És una construcció mental que representa el món real.
Els conceptes poden ser:
- Pel grau d’observació empírica: abstractes o concrets. Abstracte: poder concret: vot
- Pel tipus de referent: generals o específics. En general, els conceptes generals són abstractes i viceversa.
El principal objectiu de la recerca política és descriure conceptes i analitzar les relacions entre ells. Transformar els conceptes en propietats concretes per expressar les idees abstractes de manera que puguin ser descrites i analitzades.
- Pregunta conceptual (expressant idees): poc clara i difícil de respondre empíricament.
- Pregunta concreta: fa servir propietats tangibles, ergo pot ser contestada concretament.
EL PROCÉS D’OPERACIONALITZACIÓ
Definició d’operacionalització Traducció de conceptes en entitats observables empíricament.
Concepte F 0E 0definició conceptual F 0E 0 definició operativa F 0E 0 variable
1.- Definició conceptual: descripció clara i precisa del concepte, que inclou:
- Les propietats del concepte.
- Estableix les unitats d’anàlisi a les que s’aplica.
2.- Definició operativa: descripció de l’instrument de mesura del concepte (estableix una estratègia de mesura).
3.- Variables: recull les mesures del concepte. Exemple: volem estudiar el concepte de desenvolupament econòmic.
*¹ Indicador objectiu *² No és molt adient per aquest anàlisi *³ Indicador subjectiu
Definició conceptual Ha d’incloure:
- La variació dintre de la característica. Exemple: assisteix o no a missa.
- Els subjectes o grups de subjectes a les que s’aplica.
- Com es mesurarà el concepte.
Exemple: el concepte de religiositat (1) és definit com la mesura en que els individus (2) tenen la característica d’assistir als serveis religiosos (3)
Pas 2 Definició operativa Descriure el procés de mesura del concepte (estratègia de mesura) que inclou la unitat de mesura. Com mesurarem el concepte.
Objectiu: maximitzar l’ajustament entre el concepte i la seva mesura empírica.
Pas 3 Creació de variables Selecció de casos i aplicació de la definició operativa als casos seleccionats. Exemple:
Operacionalització de conceptes complexes 1.- Identificar les dimensions del concepte. 2.- Identificar indicadors corresponents a cada dimensió. 2.- Operacionalitzar indicadors: variables. 4.- Construcció d’indexs
Procediment d’operacionalització Mètodes:
- Classificació
- Ordenació
- Còmput
- Mesura
NIVELLS DE MESURA I TIPUS DE VARIABLES
Tipus de variables Hi ha 3 tipus de variables:
- Nominals: mitjançant la classificació.
- Ordinal: mitjançant l’ordenació.
- Numèriques: mitjançant el còmput o la mesura.
No confondre variable amb valors
- Variable: informa del que s’està mesurant
- Valor de la variable: informa del nivell de mesura. És la mesura de la variable.
Exemple: Pregunta a l’eix esquerra del 0 al 10
- Variable: dreta / esquerra
- (^) Valors: de 0 a 10 Una variable pot prendre diferents valors, com a mínim 2. Si una variable no varia entre els casos d’estudi, no parlem de variable, parlem de “constant”.
Fal·làcia ecològica Quan un fenomen a nivell agregat es fa servir per inferències a nivell individual. A nivell agregat les persones en diferents moments opinen el mateix però les persones poden haver canviat d’opinió, tots han canviat d’opinió F 0E 0 el resultat és el mateix, però les opinions han canviat.
Variables nominals o categòriques De propietat a variable per classificació. Exemple: a quin partit s’ha votat.
Propietats: estats discrets no ordenables. Són categories concretes, sense ordre entre elles.
Les categories han de ser:
- Col·lectivament exhaustives. Exemple: Han d’estar tots els partits que es van presentar.
- Mútuament excloents: s’ha d’escollir només una.
- Amb un únic criteri de divisió.
Quan les variables nominals tenen únicament dues modalitats, parlem de variables dicotòmiques o DUMMIES.
Exemple: el sexe de les persones: home o dona.
Variables ordinals De propietat a variable per ordenació. No es coneix la distància entre les diferents modalitats, però sí l’ordre en que es classifiquen. La gradació completa la classificació (i la pressuposa)
Exemples:
- la importància d’una persona per la política: molt, bastant, poc gens.
- Intervals: de 1 a 3, de 4 a 6, de 7 a 10
- Jerarquies: tinent, capità, coronel, general
Estats discrets ordenables.
Variable cardinal, numèrica, contínua o d’escala Es números associats a les modalitats. Tenen significat per sí mateix. Es coneix la distància. Exemples:
- Comput:, número de dies, hores que..., núm de fills
- Mesura: estatura, pes, Escales numerals : de 0 a 10
- l’edat de les persones
Interès per la política
Confiança en els polítics
ALT BAIX
SI 12+1= 13 10+1= 11
NO 12+0= 12 10+0= 10
Creem uns nous valors. Hem creat una nova variable a partir dels valors de 2 variables anteriors.:
13 F 0E 0 Integrat 11 F 0E 0 Passiu 12 F 0E 0 Crític 10 F 0E 0 Espectador
ERROR DE MESURA: VALIDESA I FIABILITAT
Error de mesura Dos preguntes per veure si l’error de mesura és significatiu
- Aquest instrument operatiu mesura la característica que vull mesurar?
- Mesura només aquesta característica? O podria estar calibrant una característica que jo no vull mesurar?
Error total: desfasament entre el concepte (teòric) i la variable (empíric)
Error total = error sistemàtic + error aleatori
Té una part sistemàtica i una part aleatòria:
- Error sistemàtic: constant. Present a totes les investigacions. Mai és igual a zero.
- (^) Error aleatori: variable. Canvia d’una mostra a una altra, però en conjunt tendeix a zero (específic de cada recerca).
Validesa Grau en que una determinada operacionalització enregistra el concepte que es vol capturar.
La invalidesa resulta generalment de l’elecció d’un indicador poc adequat.
La manca de validesa provoca error sistemàtic.
Proves de validesa
- Validesa de contingut: la variable que hem decidit utilitzar recull el concepte que volem estudiar.
- Validesa de criteri: la convalidació és empírica i es basa en la correspondència entre l’indicador escollit i un criteri extern que es considera correlacionat amb el concepte de diferents formes possibles: - Validesa predictiva: el criteri extern és un esdeveniment successiu. Ex: intenció de participar F 0E 0 inscripció a les llistes electorals. - Validesa simultània. Ex: és un indicador simultani. Indicador d’ideologia F 0E 0 vot. Indicador d’autoritarisme F 0E 0 grups neofeixistes coneguts.
Fiabilitat Grau en que una determinada operacionalització produeix els mateixos resultats sobre els mateixos subjectes amb el mateix instrument (estabilitat) o un d’equivalent (equivalència)..
La fiabilitat comporta mesures estables i consistents.
La manca de fiabilitat provoca errors aleatoris.
Exemple: Si una balança dona el mateix resultat al pesar-nos 10 vegades seguides, estem parlant que és fiable. Ara la seva validesa és nul·la per mesurar l’alçada.
Proves de fiabilitat Els error aleatoris es poden mesurar de 3 maneres:
- Estabilitat: repetir l’observació sobre els mateixos subjectes i calcular la correlació entre els dos resultats. Problemes F 0 E 0 Reactivitat:^ com^ que^ ja^ es^ coneix^ la^ pregunta,^ pot^ alterar^ la resposta. F 0 E 0Possibles canvis entre les dues observacions.
- Equivalència: observació sobre els mateixos subjectes amb instruments diferents però molt similars i calcular la correlació entre els dos resultats. Exemple: dues preguntes equivalents en una mateixa enquesta.
- Coherència interna: correlació entre diferents preguntes d’una escala
Aquests són instruments específics de l’anàlisi d’enquesta. En general es considera que la fiabilitat es pot controlar utilitzant instruments diferents en diferents recerques.
Control d’altres possibles variables. Cal mirar altres variables que modifiquen la que analitzem. Descartar que sigui la variable d’altres factors i no x, la que causi variació a la y. Ex: a més del gènere, els estudis, el nivell socioeconòmic, etc també fan variar la participació política.
NOCIÓ I MÈTODES DE CONTROL
La idea de control Cal fer un control dels criteris seleccionats perquè en ciències socials:
- Hi ha moltes causes potencials.
- Estan barrejades.
- Interactuen entre elles
Provar una hipòtesi de relació causal prensenta dos problemes:
- Com aïllar una condició causal d’una altra per saber quanta diferència és de a la nostra variable?
- Com controlar si altres variables no tingudes en compte a la hipòtesi influeixen en la relació que s’estudia i com ho fan.
Solució: transformació en paràmetres constants que no influeixen en la relació.
Mètode de concordances
Diferències generals
Semblances crucials
Ostres Vedella Amanida MALALT
Mare SI SI NO SI Pare SI NO SI SI Germà SI NO SI SI Tu SI SI NO SI
Les ostres són les que fan posar malalt.
Semblances generals
Diferències crucials
Ostres Vedella Amanida MALALT
Mare SI SI SI SI Pare SI SI SI SI Germà SI SI SI SI Tu SI SI NO NO L’amanida és el que fa posar malalt.
Mètodes de control
- Experiment: és el millor però el més difícil d’aplicar.
- Anàlisi de covariació (estadística). Requereix disposar d’un gran número de casos.
- Mètode comparat. Quan no es poden fer experiments ni quan no es disposa d’un gran nombre de casos.
- Estudi de cas.
Lògica experimental És el mètode més potent
Permet manipular els estats de les variables directament (l’investigador pot determinar què varia i en quina mesura ho fa). Podem veure si hi ha relació entre elles. Impossible d’aplicar: no podem agafar un grup de persones i que canviïn la seva situació econòmica per veure si varia el seu interès per la política.
Lògica → analitzar el comportament de dos grups amb característiques similars (tractament i control).
Experiment
- manipulació de “x”
- assignació casual dels subjectes als grups (aleatorització)
- Grup test (reben el tractament)
- Grup control (no el reben)
Avantatges dels experiments La precedència temporal de les variables independents (estímuls) respecte les dependents permet tenir una més gran seguretat de la direcció de la causalitat.
La possibilitat de repetir l’experiment permet assegurar la fiabilitat dels resultats i la constant associació entre les dues variables estadístiques.
Mètode de covariació o estadístic F 0E 0 control estadístic
Anàlisi d’un número reduït de casos.
- Lògica similar a la del mètode experimental i estadístic, però amb menys casos.
El control es fa mitjançant el procediment de classificació (ubicació dels casos en diferents valors de les variables) i mitjançant una adequada selecció de casos de manera que alguns d’aquests valors romanguin constants
Els casos han de ser seleccionats de manera que es maximitzi la variació de les variables independents i minimitzar la variació de les variables de control.
Per què comparar? La comparació és una activitat que utilitzem per:
- Comparar com activitat mental: la comparació és una activitat mental intrínseca. Tots els judicis són comparatius. Exemple: és alt.
- Serveix per comprovar els coneixements generals amb els esdeveniments concrets. És útil per generar hipòtesis.
- Comparar és absolutament necessari per testar les nostres hipòtesis.
La raó que per si sola justifica l’ús de la comparació en la recerca és la 3a.
Estudi de cas Examen d’un fenomen a un nivell de detall considerable
- Anàlisi del fenomen en el seu context real i amb un nivell de detall considerable
- Les fronteres entre el fenomen i el context no són clares
- Diverses fonts d’evidència (entrevistes personals, anàlisi de documents, observació)
Avantatge: la unitat objecte d’estudi pot ser examinada en profunditat. Problema: limitada capacitat quan l’objectiu és contrastar empíricament la validesa general d’una hipòtesi explicativa fora del context del cas analitzat.
Objectius
- Exploratoris F 0E 0 quan se sap poc d’un fenomen
- Descriptius F 0E 0 què succeeix amb el fenomen en una o vàries situacions; útil per generar hipòtesis
- Comprovar hipòtesis F 0E 0 construir teoria
Estratègies d’investigació
Estratègia intensiva: poques unitats (o només una) i moltes propietats. Típic d’un estudi de cas o de comparat.
Estratègia extensiva: moltes unitats i poques propietats.
Sincrònica Vs diacrònica (contemporània Vs històrica)
L’estadística fa servir moltes unitats i moltes propietats.
Registre civil Procedència del S. XIX: el registre parroquial. Incorpora moviment natural de la població: naixements, matrimoni i mort.
Registres Dades factuals
Recollida indirecta F 0E 0 subproducte d’un acte administratiu
- Estadístiques demogràfiques: naixements, morts, matrimonis, divorcis, canvis de domicili.
- Estadístiques sobre delictes a partir de les denúncies presentades.
- Estadístiques sobre el comerç amb l’estranger a partir dels documents duaners.
- Estadístiques sobre ensenyament mitjançant el registre d’inscrits i el d’obtenció de títols.
- Estadístiques sanitàries (avortament, malalties infeccioses, causes de mort, hospitalització, etc.)
- Estadístiques de seguretat social i assistencial a partir de la despesa en pensions i indemnitzacions.
- Sobre estalvi a través dels dipòsits bancaris
Recollida directa Cens
Enquestes F 0E 0mostres Dades socials que escapen a qualsevol acte administratiu
La unitat d’anàlisi acostuma a estar agregada (suma) F 0E 0 territori. Sovint, la informació es recull a nivell individual però està disponible a nivell agregat.
- Motius de confidencialitat; informació individual però registre agregat (vot).
- Interès en els agregats (demogràfiques).
- Secret estadístic.
- El registre es produeix de manera agregada (venda de bitllets d’avió)
Recollida de dades 1.- Observar: observació participant. 2.- Llegir: ús de documents. 3.- Preguntar: entrevista
OBSERVACIÓ
Accés directe per comprendre el problema: no context per recollir dades.
L’investigador s’integra:
- de forma directa
- durant un període de temps relativament llarg
- en un grup social determinat
- en el seu entorn natural
- establint relacions d’interacció personal amb els membres del grup
- per tal d’observar els seus actes i comprendre les seves motivacions mitjançant un procés d’identificació.
Problemes:
- Podem condicionar el comportament del grup.
- L’investigador pot ser poc objectiu (forma part del grup).
DOCUMENTACIÓ
Material informatiu sobre un determinat fenomen social que existeix amb independència de l’acció de l’investigador
Segons qui els produeix i el seu contingut els podem classificar en:
1. documents personals Naturalesa privada F 0E 0 van néixer per ús personal. Privilegien la informació subjectiva F 0E 0 expressen sentiments i afers relacionats amb qui els ha produït - Autobiografies F 0E 0visió retrospectiva - Diaris F 0E 0paral·lels als fets - Cartes - Testimonis orals F 0E 0 relats d’experiències personals sol·licitades per l’investigador - Histories de vida F 0E 0 narració de la vida d’una persona que fa davant de l’entrevistador
- Història oral F 0E 0 relats d’esdeveniments específics dels que el subjecte ha estat testimoni 2. documents institucionals Natura pública, mostren elements “objectius”: mitjans de comunicació, material judicial, documents polítics, administratius, etc.
ENTREVISTA
Característiques de les entrevistes
- Obtenir les dades preguntant a subjectes.
- No és una conversa fortuïta.
