¡Descarga APUNTS ADMINISTRATIU y más Apuntes en PDF de Derecho Administrativo solo en Docsity!
TEMA 1: BASES HISTÒRIQUES I CONSTITUCIONALS DEL DRET ADMINISTRATIU
AP executa la llei, porten a la pràctica i desenvolupen la llei, preparen les lleis (el projecte de llei), garanteixen el compliment de les lleis per part de l’AP.
1. El dret administratiu i l’Administració pública - El dret administratiu com a dret propi i específic de l’Administració pública. L’AP és una organització pública, poder públic que conforma el poder executiu i al mateix temps es creada i finançada per col·lectivitat per satisfer necessitats col·lectives. Per tant, és un conjunt de funcions i poders, servidors públics i conjunt de recursos dirigits pel govern i que serveixen per l’interès general. L’administració té un dret específic que subjecta aquest poder, i, de la mateixa manera que té capacitat per posar sancions, ha de seguir una sèrie de normes jurídiques que li imposen obligacions de determinades finalitats, sobretot la defensa dels drets dels ciutadans. No tot el dret aplicable a l’Administració és dret administratiu. A vegades les AP utilitzen el dret privat en les seves relacions jurídiques (contracten personal amb subjecció al dret laboral) Encara que el dret administratiu segueix sent el propi i específic de les AP. - Caracterització general de l’Administració pública - Organització que conforma el poder executiu, juntament amb el Govern L’AP executa les lleis creades pel legislador i ho fa sota la direcció del govern espanyol. El govern és un òrgan administratiu. L’organització pública està integrada per 3 milions de treballadors,que són un 16 % dels ocupats d’Espanya. Aproximadament 2 milions són funcionaris (amb vincle laboral amb l’administració regulat pel dret administratiu) i la resta són personal laboral (vincle regulat pel dret laboral) o personal habitual. - Creada i finançada per la col·lectivitat a través d’impostos Les AP són creades per la col·lectivitat, creades per poders públics. Concretament són creades pel legislador. També pot ser que el legislador habiliti a altres poder per crear altres administracions públiques. Les AP es financen amb diners públics (a través dels impostos). A diferència de les empreses privades. És la pròpia administració tributària la que s’encarrega de controlar els impostos. Tot i així hi ha controls per garantir que l’AP faci ús adequat dels diners que rep. - Per a la satisfacció de finalitats col·lectives (activitats d’interès general) Les finalitats són: fa moltes coses i molt diverses--> el que fa es executar i desenvolupar la llei per satisfer els interessos col·lectius. Es sol reconduir a tres grans funcions de l’AP (a tots els països) 1. Activitat d’ordenació / policia de seguretat: mantenir la seguretat jurídica i ciutadana per evitar que no s’incompleixin les lleis tant els ciutadans com les empreses. També totes aquelles mesures per a garantir l’aplicació de la llei. Algunes activitats: policies, guàrdia urbana, garantir el respecte a les normes de
medi ambient per part de les empreses, que els aliments passin un control alimentari i que estiguin en bones condicions, medicaments eficaços i segurs, supervisió del sistema financer com bancs i caixes…
- Activitat de servei públic: bàsics per a la ciutadania. Gran part dels seus recursos els destina a la sanitat i educació, medicina, serveis socials a persones amb menys recursos, casals avis, dependència, incapacitats
- Activitat de foment: dona moltes subvencions per garantir determinades activitats (interés general). També contribueix en construccions: carreteres, trens, ports, aeroports, controla els rius. Espanya gasta el 43% del PIB. No hi ha una sola administració sinó que moltes: - Alguns exemples d’AP ‣ Administració general de l’Estat^ (ministeris, secretaris d’estat, secretaris generals...) : major àmbit d’actuació territorial. Dirigida pel govern central escollit per agents del govern, president escull ministres per formar el govern i serà qui regularà aquesta administració. ‣ Administració autonòmica (hi ha 17): segon nivell d’administració. Competències transferides com la sanitat, ensenyament, serveis socials... A Catalunya l’administració autonòmica la dirigeix el president de la generalitat, junt amb els consellers. ‣ Administració provincial ‣ Administració comarcal ‣ Admninistració municipal/ local:^ ajuntaments, consells comarcals, diputacions, consells insulars: Espanya té 8000 municipis. Hi ha dos importants el de Barcelona i el de Madrid. Administració més propera al ciutadà. Hi ha altres administracions independents, que no depenen del govern estatal ni de l’autonòmic: el banc d’Espanya, comissió de mercats de valores, comissió de mercats de competència, agència de protecció de dades. - El concepte de dret administratiu Normes que es distribueixen en diferents branques. El criteri de les normes de dret administratiu: normes que reuneixen tres grans elements:
- Element subjectiu: dret propi i específic de l’Administració com a subjecte. Dret pensat per un subjecte que és l’AP.
- Element material: privilegis i limitacions inexistents en dret privat. Fa referència al contingut de les normes: les normes administratives tenen diferències amb les normes de dret privat. Les normes reconeixen privilegis específics a les AP que no existeixen en dret privat i a més sotmeten les administracions a unes limitacions.Les lleis atorguen potestats a l’administració, que són decisions jurídiques vinculants pels ciutadans de forma unilateral. Les potestats són moltes i molt variades:
La que utilitzarem més.
- Llei 40/2015 , d’1 d’octubre, de règim jurídic del SP—> Tema d’organització administrativa. Aquestes són les dues lleis principals i que van derogar la llei 30/92 que regulava juntament la llei de procediment i la del règim jurídic del sector públic. El legislador va decidir separar-les en la 39 i la 40
- Llei 9/2017 , de 8 de novembre, de contractes del SP. AP contracta amb empreses privades. Exemple: contractes amb empreses constructores.
- Llei 29/1998 , de 13 de juliol, reguladora d e la jurisdicció contenciosa administrativa regula l’ordre contenciós administratiu que aplica l’ administració. - Principals sectors de la part especial del dret administratiu Hi ha molts reglaments que regulen la part especial (diferents sectors i àmbit concrets). A la CE es troben. Exemple: medi ambient, urbanisme, seguretat ciutadana, turisme, cultura, esport... - Àmbit d’aplicació del dret administratiu El Dret administratiu és el dret de les AP. Dret específic que no només s’aplica a les institucions públiques, també s’aplica a altres subjectes de l’AP. - Aplicació del dret administratiu a òrgans constitucionals i estatutaris i a particulars que exerceixen funcions públiques, tot i que no siguin pròpiament part de l’AP. La CE com els estatuts d’autonomia preveuen òrgans que no són AP que com a regla general no es sotmeten a les lleis administratives: com ara el parlament autonòmic (dret constitucional) però com diu l’ article 1.3 de LJCA: si que es sotmeten al dret administratiu i al control dels tribunals si duen a terme funcions semblants a les de les AP. Per exemple, s’aplica al defensor del poble respecte a aquelles activitats que realitza en les que toca recursos públics. El mateix passa als parlaments i al Congrés ja que la contractació de treballadors i empreses de serveis hauran d’estar regulats pel dret administratiu o les compres dels ordinadors que seran a l’ajuntament es regula pel dret administratiu. La raó es perquè aquest personal es pagarà amb diner públic. També s’aplica a alguns subjectes privats que poden dur a terme accions públiques. Així com la inspecció tècnica de vehicles: els vehicles passen un control que es una funció pública però es feta per una empresa privada. Si l’empleat diu que el vehicle no pot circular, no pot circular. En aquest cas la empresa privada que té una funció publica es sotmet a normes administratives. - Submissió de l’Administració al dret privat Exemple: dels 3 milions 2 són funcionaris, treballadors amb vincle regulat pel dret administratiu (els atorga inamobilitat) Però també hi ha un personal regulat pel dret laboral. Quan l’AP selecciona treballadors, si hi ha conflicte entre administració i treballadors són resolts pel dret laboral i procediments laborals.
Els contractes normalment es regulen per dret administratiu però hi ha altres que es regulen pel dret privat (exemple, contractes d’assegurança) L’administració també crea institucions que es regulen pel dret privat.
2. Evolució històrica i transformacions actuals de l’AP i del dret administratiu - El sorgiment històric del dret administratiu amb la Revolució Francesa El dret administratiu sorgeix quan acaba la Revolució Francesa perquè abans com no hi havia separació de poders no es podia parla d’AP. Comença a França i s’extén a altres països europeus anant als països angloxasons. A l’EM, Europa es trobava en el sistema feudal on el poder públic estava fragmentat. Quan l’Estat es converteix en Estat absolut. Estava regulat per les decisions que prenien els nobles sobre les seves terres i el rei o cambra reial sobre el territori en general. Quan neix l’administració com a tal s’adonen que cal una regulació, però no pot ser la mateixa que regula les relacions privades. Neix el Consell d’Estat francès—> molt important ens els origens del dret administratiu. Aquest amb les seves decisions creava els principis del nou dret de l’AP francesa.Tot i que no formava part del poder judicial. Ara es quan apareix un exèrcit regular que s’ha de manteneir permanentment i també apareixen funcionaris que són els que recapten impostos per mantenir l’Estat. - L’Administració pública i el dret administratiu de l’Estat liberal El dret administratiu és resultat d’un compromís entre el principi liberal que s’afirma a la Revolució Francesa i la necessitat d’una administració forta. A França, l’Administració a part de gaudir de prerrogatives havia d’estar sotmesa a una jurisdicció especial (contenciosa administrativa) En els països angloxasons, l’administració estava sotmesa als tribunals ordinaris. A finals del s.XIX autors negaven que hi hagués dret administratiu a Anglaterra perquè posicionava l’AP en una situació superior i privilegiada per sobre dels ciutadans. Discussió entre Dicey vs Maurion sobre l’existència de dret administratiu. Al s.XIX, Europa és un Estat liberal. L’Estat liberal es basava en la separació de poders. Hi havia una sèrie de factors que fan que el treball es mogués a la ciutat, i van sorgir la burgesia i el dret administratiu , perquè els lliberals buscaven comerciar i això requeria de una regulació i protecció de l’Estat per a satisfer els seus interessos. Es comencen a prestar serveis públics. Els lliberals defensen una separació de poders Extinció política de l’Imperi romà I. Reconstrucció : Estat feudal/modern (XI-XVI) II. Concentració: Estat absolut (XVI-XVIII) III. Racionalització: Estat liberal de Dret (XIX) IV. Intensificació: Estat social (XX) V. Crisi del model: Estat neoliberal (XX-XXI)
La globalització de l’economia ha provocat una tendència de descentralització del poder transferit a entitats interestatals. Estat segueix sent important, però perd poder. Com a causa de les normes comunitàries hi ha un canvi en les funcions de l’Estat.
- Aprimament de l’Estat i pas de l’Estat prestador a l’Estat garant Desenvolupament d’un pensament neoliberal (Ronald Reagan), als anys 80-90, que defensa que l’ Estat garanteixi un mínim però que no ens gestioni de manera total (defensa que l’Estat es retiri una mica). L’Estat ha passat de fer funcions reguladores i de control de les activitats privades i ha abandonat en part, el paper de prestador de serveis. Hi ha un aprimament de l’Estat perquè hi ha lliure competència entre empreses privades. Als anys 90, a Espanya les empreses públiques (ENDESA,Telefònica, Repsol) es comencen a privatitzar: Espanya firma que es compromet a respectar la lliure competició d’empreses. Per tant, hi ha una devolució a la societat de serveis que havia assumit l’AP. Una part d’aquests serveis es presten a les empreses privades sota regulació i control públics. S’incrementen les externalitzacions a través d’empreses públiques que fan un contracte amb l’AP. Hi ha un pas d’un Estat prestador a un de garant perquè ja no presta tots els serveis públics sinó que ha de garantir que les empreses privades prestin els serveis i compleixin uns mínims adequadament. - Els efectes de la crisi: estabilitat pressupostària, límits a les retallades, lluita contra la corrupció A partir del 2007 té impacte en les administracions espanyoles—> es modifica l’art 135 de la CE: pressupostos i garantir el cobrament del deute públic. La crisi econòmica refusa la importància de l’eficiència administrativa i estabilitat pressupostària. La crisi va fer esclatar la corrupció a Espanya: importància de la transparència de l’AP. - Digitalització Gran impacte de la digitalització. La Llei 39/2015 vol que el procediment administratiu sigui en suport digital i no en paper. La digitalització facilita la transparència administrativa i participació ciutadana. Es basa en l'ús de les tecnologies de la informació i comunicacions. Aquests mitjans augmenten l'agilitat dels procediments, el grau de transparència i d'informació al ciutadà, faciliten la participació i l'exercici dels seus drets davant les entitats públiques, i reforcen l'objectivitat. 3.Bases constitucionals del dret administratiu
- L’impacte de la Constitució de 1978 sobre el dret administratiu espanyol.
Va ser una constitució inspirada per models europeus, com Alemanya. La CE es basa en un Estat social i democràtic amb la separació de poders, descentralització de competències. A més, es defensa la justícia,la igualtat i pluralisme polític Altera les bases del dret administratiu espanyol perquè abans eren autoritàries. El dret administratiu espanyol es va desenvolupar molt durant el franquisme, als anys 50 per una generació de juristes liberals que van promoure l’aprovació d’unes lleis avançades per aquells temps. Per exemple, amb la Llei d’expropiació forçosa del 1954. Després es va aprovar la LJCA del 56 (per controlar l’AP) i la Llei del Procediment Administratiu del 1958 (en vigor fins el 92). Aquestes lleis van ser redactades per la generació de la RAP a la revista de l’AP, i el seu líder és Eduardo García De Enterría. Hi ha molts preceptes de la CE dedicats a l’AP (art. 97-107 CE). La CE configura l’AP com a una administració de serveis dels ciutadans. La CE enumera molts dels principis del dret administratiu espanyol que limiten i orienten l’actuació de les diferents AP. El dret administratiu té 3 principis:
- La clàusula de l’Estat de dret: - Principi de legalitat (art. 9.3, 97 i 103.1 CE) : principi més important. En un sentit ampli, la legalitat implica les normes jurídiques on l’AP està sotmesa a la legalitat—> ha de respectar totes les fonts de l’ordenament jurídic (CE, llei, dret de la UE i principis generals del dret). La submissió de l’AP és plena perquè està sotmesa en cadascuna de les seves activitats. En sentit estricte, l’AP està obligada a respectar les lleis del Parlament. L’administració només pot actuar si hi ha una llei prèvia, en molts casos hi ha reserves de llei. - Principi de control judicial: complement indispensable del principi de legalitat. 2 dimensions: 1. Objectiva: art 106.1 CE—>tota l’actuació de l’AP està sotmesa al control dels tribunals (normalment tribunals ordinaris,però jurisdicció cont-admin). Aquests comproven que l’ activitat administrativa és conforme a la llei. 2. Subjectiva: art 24.1 CE—> reconeix el dret fonamental al control judicial efectiu: acudir als tribunals per impugnar actuació administrativa. a) Dret al procés i a una resolució judicial efectiva sobre l’assumpte tractat. b) Dret a un procés igualitari pels ciutadans quan litiguin contra l’administració. c) Procés sense dilacions indegudes - Principi de garantia patrimonial (art. 33.3 i 106.2 CE) : té dues manifestacions. S’inclou el principi de responsabilitat patrimonial de l’administració, que es basa en indemnitzar els ciutadans pels danys causats per l’AP. Un altre dret és de ser indemnitzat per l’expropiació forçosa:preu just del bé. - Altres principis constitucionals connectats amb la clàusula de l’Estat de dret: ‣ (^) Principi de seguretat jurídica (art.9.3) ‣ (^) Principi d’interdicció de l’arbitrarietat: : actuar de manera justificada i motivada.
- La clàusula de l’Estat social Concepte: Estat obligat a intervenir en la societat per aconseguir que tots els ciutadans gaudeixin d’unes condicions de vida suficients, que permetin que la igualtat i la llibertat siguin reals i efectives. L’Estat assumeix moltes tasques,intervenint molt en l’economia.
- Principis rectors de la política social i econòmica (art. 39-52 CE): els poders públics han de protegir la familia, els serveis socials, de cultura, el patrimoni històric, es reconeix el dret a l’habitatge. Aquests drets no són invocables directament davant dels tribunals, sinó que ho ha de dir la llei. No obstant, a la pràctica hi ha alguns d’aquests principis que no es compleixen, com per exemple el principi de l’art. 47 CE que ens diu que tot espanyol té dret a un habitatge digne.
- Principis d’eficàcia i eficiència administrativa (art. 103.1 i 31.2 CE): les administracions han de ser eficaces i poder assolir les seves finalitats assignades. Han de tenir un mitjans material i personal per fer-ho. A més, ha d’assolir-les amb la menor despesa possible (eficiència)
- La clàusula de l’Estat autonòmic (art. 2 i 137 CE) i la decisió constitucional favorable a una estatalitat oberta (art. 10.2 i 93 CE): centralització de competències. Estat regit pels (1) principis d’unitat, (2) diversitat: autonomia local de municipis,províncies i CCAA (3) solidaritat entre els diferents poders públics. **TEMA 2: L’ADMINISTRACIÓ I LA LLEI
- El principi de legalitat i les potestats administratives**
- Fonament i significat del principi de legalitat administrativa Fonament
- Llei—>^ és l’expressió de la voluntat general, caràcter general i llibertat. Els nostres representants han decidit el que la majoria del poble ha decidit. Idees que l’integren
- Subjecció de tots els poders públics a la llei
- Primacia del poder legislatiu sobre l’executiu (reserva de llei, jerarquia normativa, vinculació positiva)
- Consagració del principi de seguretat jurídica: ‣ vinculació negativa dels ciutadans ‣ publicitat de les normes ‣ irretroactivitat ‣ control acció pública pels tribunals ‣ atribució als particulars de mitjans impugnatoris de defensa. ‣
- La relació entre la llei parlamentària i el reglament administratiu
- El principi de primacia de la llei sobre el reglament: la llei té un rang jeràrquic superior al reglament. Aquest no pot contradir la llei, sinó invalidesa del reglament.
- (^) El principi de reserva material de llei, especialment pel desenvolupament i protecció dels drets i libertats fonamentals dels ciutadans. Hi ha una sèrie de matèries que només poden ser regulades pel legislador (normes amb rang de llei). Aquestes estan contigudes a la CE. Art 53.1 CE—> estableix com s’han de protegir els drets i llibertats fonamentals del títol 1 de la CE. S’ha inferit una reserva de llei per les actuacions d’administracions que incideixen en restringir la llibertat individual (lliure desenvolupament de la personalitat) El fet de no haver una reserva total de llei a la CE implica que fora d’aquesta, les matèries no estan reservades a la CE—> L’Administració pot aprovar reglaments independents. Aquests són aprovats directament per l’Administració sense llei prèvia que l’habiliti. Aquesta reserva de llei com a límit pensat per a l’Administració i per al propi legislador perquè aquesta ha de regular aspectes essencials d’aquella matèria i no pot remetre en blanc el que pugui establir el reglament. Art. 47.2 CE—> són nuls els reglaments que regulen sense llei prèvia. En matèria sancionadora, la reserva de llei implica que el legislador ha d’establir les infraccions i sancions bàsiques. Hi ha reserves de llei amb més intensitat que d’altres, així com en la matèria penal.
- La relació entre la llei parlamentària i l’activitat administrativa en general
- (^) Vinculació positiva a la llei: l’administració es vincula positivament. Només pot fer allò que la llei permeti explícitament. Només és produeix a aquelles matèries reservades a la llei per la CE. La doctrina espanyola tradicional ha considerat que l’Admnistració espanyola està vinculada a la llei de manera positiva. Actualment, altres autors consideren que la vinculació positiva de l’Administració a la llei només es produeix en les matèries en les que no hi hagi reserva de llei l’administrativa.
- Vinculació negativa a la llei: els ciutadans estem vinculats de forma negativa. La llei com a límit extern per a les persones, podem fer el que vulguem sempre i quan no estigui prohibit per la llei. La vinculació de l’Administració a la llei també és negativa, la llei coopera com un límit extern i l’Administració pot actuar per pròpia iniciativa, que no han de venir designats per la CE.
- L’atribució de potestats a l’Administració per part de la llei
- Concepte de potestat en dret públic i dret privat: la potestat és el poder que la llei concedeix a l’Administració. Per tant, és aquell poder jurídic del que disposa una persona per imposar decisions a uns altres per l’assoliment d’una determinada finalitat. Significa tant una habilitació com la imposició d’una obligació pel subjecte de garantir el compliment de l’objectiu. a) En el dret privat trobem molt poques potestats , ja que la figura central és el contracte. Ex.pàtria potestat:imposar decisions vinculants sobre els fills
Si l’AP pren una solució que es troba fora de l’ordenament jurídic—>decisió nul·la (perquè vulnera l’OJ). A més a més, per arribar a les solucions ha de seguir una determinada via, ha de seguir un procediment. Ex: potestat reglamentària perquè dins del marc legal el legislador habilita a l’Administració per escollir entre diferents alternatives.
- Control judicial d’unes i altres. L’art. 71.2 de la Llei 29/1998, de la jurisdicció contenciosa administrativa Quan la potestat és reglada —>control judicial ple: jutge pot anul·lar la decisió i substituir-la per la seva pròpia. Ex: algú demana una llicència d’obres i l’AP no li dona i demostra al jutge que compleix els requisits aquest li pot concedir. Quan la potestat és discrecional —> controlat en part pels jutges: no s’entra en el fons de la decisió. Només pot anul·lar la decisió presa per l’administració, però no pot substituir-la per la seva pròpia. Art 71.2 llei 29/1998—> els jutges i tribunals contencios-administratiu no poden determinar la forma en que han de redactar el contingut els preceptes. Això ho fa l’administració. STS 29/4/2011 —> anul·la una sentència del TSJ de Catalunya perquè aquest s’havia excedit i havia vulnerat l’art 71.2 perquè havia decidit una cosa que no li pertocava.
- (^) La utilització de conceptes jurídics indeterminats i la discrecionalitat tècnica Ees considera que quan es dona discrecionalitat tècnica estarem davant d’una potestat reglada. El legislador utilitza conceptes jurídics indeterminats. Quan s’atribueixen potestats a l’Admnistració, la llei utilitza conceptes indeterminats, abstractes o oberts. Ex: la normativa europea regula els productes transgènics que poden generar riscs al medi ambient i persones.Per comercialitzar es necessita una autorització administrativa. La normativa estableix que es poden co mercialitzar quan siguin segurs, però és difícil de determinar quan ho és. Ex 2: quan un edifici està en ruines (quan està en mal estat tècnicament)s’ha d’enderrocar per evitar danys. Quan està en ruïness’ha de determinar Ex 3: L’Administració ha de protegir els edificis de patrimoni històric però és difícil de determinar el seu valor. La certesa del contingut dels conceptes: ‣ Zona de certesa positiva: ex edificis amb valor històric ‣ Zona de certesa negativa: edifici actual que no té valor històric i no s’ha de protegir ‣ Zona de penombra: incertesa, dubtosa En els casos en que hi ha conceptes indeterminats que delimiten el supòsit de fet, els tribunals consideren que és una potestat reglada. En els casos d’indetermincaió, els tribunals confien en l’admistració per determinar els conceptes, ja que té més capacitats.
- El control de la discrecionalitat administrativa
- El control dels elements reglats específics de cada potestat : elements que l’Admistració ha de respectar en funció de la potestat concreta. Si es vulneren pot comportar l’anul·lació de la decisió de l’administració. Hi ha una sèrie de requisits ja negats per la llei, tot i ser discrecional (ex. Construir edificis en les platges: llei de costes)
- El control dels elements reglats de tota potestat .Hi ha elements generals per tots potestat general que s’han de respectar sempre i si no es respecten les decisions poden ser nul·les. ‣ Competència: AP només pot exercir quan sigui competent per raó de la metèria,territori o jerarquia. Ex. Ajuntament bar: competència per aprovar el pla urbanístic de Bcn no de Girona ‣ Procediment: s’ha de seguir un procediment o tràmits establerts per la llei per a prendre decisions, i si s’incompleix—> pot comportar l’anul·lació de la decisió de l’administració. ‣ Motivació: la decisió ha d’estar motivada, justificada i ha de tenir un fonament. L’administració ha d’expressar per escrit les raons per les quals pren una decisió. ‣ Fets determinants: per a que l’administració pugui exercir una determinada potestat cal que concorri el supòsit de fet previst per la llei. Ex: protecció dels animals en perill d’extinció. ‣ Finalitat (desviació de poder): cal que la potestat administrativa, reglada o discrecional, s’exerceixi per aquella finalitat que ha justificat l’atribució a favor de la potestat de l’administració. Quan l’AP exerceix una funció diferent a la que ha justificat l’atribució estem davant d’una desviació de poder, invalidesa d’actes administratius (art 48.1 L 39/2015 i 70.2 LJCA). STC 5 abril 2001: Cas Fortí de la Reina—> Ruines amb valor artístic i històric. Empresari construeix un restaurant. Una veïna de la zona no li agrada el restaurant—> qualsevol ciutadà pot exercir nsoeq urbanística—>situat en zona verda—>anulació judicial de l’autorització administrativa—> ajuntament ha de complir sentència i indemnitzar. L’ajuntament exerceix la seva potestat discrecional i canvia pla urbanístic municipal per estalviar-se pagar indemnització. La sra segueix intentant-ho—> arriba al TS: la modificació del pla urbanistic era il·legal perquè només es va evadir compliment d’una sentència judicial, com hi ha desviació de poder (difícil de provar però en aquest cas hi ha elements probatoris) el TS anul·la la modificació del pla general. S’acaba enderrocant el forti de la reina i al final van demanar responsabilitat patrimonial, però fora de termini per tant no cobren IDiP.
- (^) El control dels principis generals del dret: és un dels controls del fons de la decisió discrecional i permet la subjecció als principis generals del dret quan no hi ha llei escrita. Per exemple, trobem el principi d’igualtat, principi de proporcionalitat (mesures proporcionals a la finalitat perseguida), principi de confiança legítima, principi d’interdicció de l’arbitrarietat. 3. Posició jurídica de les persones privades davant de l’Administració
meu fill a l’escola), quan la conducta és per un interès propi (càrrega= fer-me el DNI) i si la conducta és per un interès general ( deure públic = pagar impostos). Quan l’AP dona potestats ha de seguir un procediment/ sèrie de tràmits obligatoris. Les persones que es poden veure més afectades en aquell procediment: els interessats. Ex: fàbrica petroquímica ha de demanar autoritzacions administratives, s’inicia procediment—> empresa=interessat principal del procediment.
- El dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials en el territori d’una comunitat autònoma (art. 13.c i 15 de la Llei 39/2015) El dret a utilitzar qualsevol de les llengües oficials de les CCAA, es preveu a l’art. 13 i en 15. L’Estatut d’Autonomia de Catalunya a l’art 6 regula les llengües oficials. Llei 35/10 —> català, castellà i aranès/occità. Llei 1/98 de política lingüística Qualsevol ciutadà quan es relaciona amb una institució catalana, pot escollir la llengua català o castellà. En el cas de l’aranès: el dret no és tan ampli com en el castellà i català. Amb la Llei 35/10 s’estableix que l’aranès es pot usar amb les altres dues, però que fora de la Vall d’Aran només es pot fer valer per escrit quan algú s’adreci a la Generalitat de Catalunya. Però no en les comunicacions orals (si truques) Pel que fa a l’AGE aquest dret només es pot fer valer amb els òrgans perifèrics (que tenen la seu a les CCAA). Principal òrgan perifèric: delegat de govern. Aquest dret també és molt important en el DUE: adreçar-se a alguna de les llengües oficials de la UE (castellà, català no reconegut).
- El dret d’accés a la informació pública (art. 13.d de la Llei 39/2015, Llei 19/2013 i Llei catalana 19/2014 de transparència, accés a la informació pública i bon govern) L’estatal estableix les bases i la catalana la desenvolupa. Principi de transparència es conecta amb el principi d’estat democràtic. La CE ja ho reconeix a l’art 105: dret d’accés als registres i arxius administratius (informació pública) Dret d’audiència: quan algú era objecte de procediment administratiu Llei de llibertat de premsa: per informar, necessita accés a la informació Llei 1966 EUA: freedom of information act (FOIA) Art 37 de la Llei 30/92: regula el dret d’accés dels ciutadans als arxius i registres. Però era una regulació de mínims, donava marge a l’AP per acceptar si donava o no l’accés. Canvia amb l’aprovació de la Llei 19/2013 de transparència ben feta , que té alguns defectes però és equiparable a les lleis dels països democràtics del nostre entorn. Dret important per la participació ciutadana. Conveni 205 d’accés als documents públics aprovat pel Consell Europeu al 2009. Espanya no l’ha signat però sí que es va tenir en compte per fer la llei de transparència. L’objecte del dret d’accés és la informació pública: informació que està en poder de totes les administracions. Aquesta llei estableix un procediment a seguir:
presentar un sol·licitud d’accés a informació pública (iniciat per instància de part) i l’administració té un mes per a respondre si dona o no aquella informació. No s’ha de justificar perquè vol aquella informació. La informació s’ha de concedir, llevat que es pot limitar l’accés a la informació. E xemple: defensa nacional, posar en perill la seguretat pública, investigacions policials en curs, interessos econòmics comercials, dades personals Criteris per a la interpretació restrictiva d’aquests límits:
- Test del perjudici: l’administració només pot denegar l’accés a la informació quan suposi un perjudici real (efectiu) per alguns dels drets o interessos protegits pels límits en funció. Ex: seguretat pública
- Ponderació: encara que hi hagi perjudici, no hi ha motiu per denegar automàticament la informació—> l’AP ha de ponderar els interessos contraposats: interessos nacionals vs interès públic o privat. Pot ser que el mal causat per la revelació de la informació sigui menor a ocultar-la, així que l’AP haurà de revelar la informació si en aquest test el resultat és favorable.
- Principi de proporcionalitat: en cas que l’administració consideri que pesa més la protecció de la informació, aquesta denegació d’accés a la informació ha de ser proporcional al perjudici que causaria la seva publicació —> haurà de donar almenys accés parcial a la resta de la informació que no suposi cap perjudici.
- Motivació: l’AP ha de motivar la denegació de la informació, raons per les quals creu que no ha de donar la informació. Ex.: dades personals,especialment protegides: orientació sexual de les persones, dades mèdiques, sobre la ideologia de les persones, sancions administratives; només si hi ha consentiment exprés de l’afectat. Les dades personals protegides o de salut no estan sotmeses a ponderació. Llei de transparència preveu que en cas que no es doni la informació, els ciutadans (abans d’anar als tribunals) podran reclamar davant unes autoritats independents—> a nivell estatal: Consell de transparència general (CTBG) i a Catalunya: GAIP Aquestes resolen en un termini més curt que els tribunals, és vinculant i poden obligar l’administració a donar informació. **TEMA 5: ESTRUCTURA I ORGANITZACIÓ DE LES ADMINISTRACIONS PÚBLIQUES
- Els conceptes bàsics de l’organització administrativa**
• Els ens amb personalitat jurídica pròpia.^ A Espanya es pot incloure els diferents ens en
tres grups:
- Administracions públiques (territorials): centre, nucli. Totes les lleis de dret
administratiu qualifiquen com a AP. És una sola persona jurídica. ‣ (^) Administració general de l’Estat: és la més àmplia. Una per tot el territori espanyol (seu a Madrid),dirigida pel govern central. ‣ (^) Administració autonòmica: hi ha 17, una per cada CCAA. ‣ (^) Administració local: + 8000 municipis (ajuntaments) a Espanya. ‣ (^) Províncies: 52 ‣ (^) Arxipèlags: com a administració local tenim les illes. Aquestes són les administracions més importants, són necessàries.
‣ Ex. Banc d’Espanya, agència de protecció de dades... ‣ Universitats públiques : són AP segons la llei de contractes, tot i que d’altres lleis no les consideren AP.
- Els ens del sector públic (agrupa els dos anteriors) Ens dret privat del sector públic. No tots els ens del sector públic con ens públic ni AP territorials.
- Ens privats del sector públic: societats mercantils (SA): empresa de
correus,TMB.
- Fundacions de dret privat: gestionar museus. Hospitals públics...
Endesa abans era empresa pública i ara és, com moltes altres, privada És important que adopti personalitat de dret públic o de dret privat. Correlació de la naturalesa jurídica i a funció que duu a terme. Ex: Que les funcions siguin adoptades per administracions o ens públics. Si es vol desenvolupar una funció més econòmica, funcions de dret privat per fundacions o empreses privades. Correlació entre funció i règim jurídic (les normes que regulen les funcions) : si es volen funcions administratives, s’apliquen normes de dret administratiu. Si son funcions de dret privat, aplicar el dret privat.
• Els òrgans administratius
- La teoria de l’òrgan
Explica la relació entre l’entitat i les persones que el componen.Per exemple, el rector i els degans són a la universitat lo que el President i els ministres són al Govern. Cadascuna d’aquestes categories estan compostes per òrgans. No tota entitat pública és un òrgan administratiu. Art. 5.1 de la Llei 40/15—> són òrgans administratius quan tenen atribuides funcions que poden tenir efecte jurídic davant tercers o unitats sense aquestes funcions però amb caràcter preceptiu. Els òrgans no tenen personalitat jurídica, són els ens els que la tenen i que responen per les actuacions.
- Classes d’òrgans administratius: unipersonals/col·legiats, centrals/perifèrics, actius/
consultius/de control ‣ Unipersonals: integrats per una sola persona física. Ex.: President, ministres, alcalde o Delegat del Govern. ‣ Col·legiats: integrats per una pluralitat de persones físiques. Govern: President, Vicepresident, ministres—> òrgan més important. Aprova reials-drecrets, polítiques de llei, direcció política de l’Estat. Segons l’àmbit territorial: ‣ Central:^ exerceix competències en l’àmbit del territori. Són per tot el territori espanyol. Els que tenen seu a Madrid (govern, vicepresident, ministres) ‣ Perifèric:^ exerceix comepetències en una part del territori cobert per l’administració.Hi ha un per CCAA, designat pel govern i es qui dirigeix l’AGE en aquella. Ex: delegats del govern, ja que depèn de la AGE però el seu àmbit d’actuació és només una CCAA Delegats i subdelegats amb àmbit provincial. El delegat del govern actua sota l’ordre del ministeri que seguexi. Segons les funcions:
‣ Actius:^ prenen decisions a efectes jurídics vinculants.^ Ex: Govern, President del Govern, consellers, minsitres,secretaris generals… ‣ Consultius:^ assesoren els òrgans actius a l’hora de prendre decisions.
- Consell d’Estat: integrat per juristes de prestigi. Poden ser-ho els ex- presidents.
- Comissió jurídica assesora: integrat per 15 juristes designats pel Govern que emet dictamens que no solen ser vinculants, no preceptius. Aquests òrgans dotats d’autonomia actuen amb procediments de l’administració de la Generalitat. ‣ De control:^ controlen l’actuació d’altresòrgans, i fiscalitzen l’actuació. La intervenció general és qui controla els comptes de l’administració respectiva
- Aspectes bàsics del règim jurídic dels òrgans col·legiats
Plantegen problemàtica ja que son òrgans que s’han de posar d’acord perquè esta format per més d’una persona física. La regulació bàsica dels òrgans col·legiats està a la Llei 40/15 (art 15 - 18).La regulació precedent a la llei 30/92, però eren normes massa detallades segons el TC que va declarar la inconstitucionalitat d’algunes de les normes. La Llei 40, donant resposta a la STC separa les normes bàsiques dels preceptes aplicables només dels comptes l’administració general específica. A Catalunya, hi ha una regulació més detallada de l’Admnistració de la Generalitat a la Llei 26/ Regles especials col·legiats ‣ Integrat per una sèrie de^ membres : persones físiques. En tots ha d’haver President i Secretari. Per prendre decisions s’han de reunir. Abans de cada reunió hi ha un tràmit imprescindible: el President de cada òrgan col·legiat envia la convocatòria on indiqui l’ ordre del dia (punts a tocar en la reunió).Només es pot discutir un punt que no estigui en l’ordre del dia si estan tots els membres presents i estan d’acord en discutir-ho. ‣ Per a poder reunir-se es necessita un quòrum de constitució —> almenys la meitat dels membres + President i Secretari. ‣ Votació:^ acords es prenen per^ majoria simple. Els membres que voten en contra de l’acord no responen de les eventuals conseqüències jurídiques que es derivin de l’acord. Ex: aprovar alguna cosa il·legal. ‣ El Secretari de l’òrgan ha d’elaborar un acte de la reunió, document on es resumeixen els assistents, la data, el lloc, l’ordre del dia i els acords adoptats—> resumeix els aspectes principals de la reunió, dona transparència. El normal és que s’aprovi o no a la següent sessió. ‣ LLei 40—> òrgans col·legiats es poden reunir a distància i hi ha marge ampli d’autoregulació (regulació de mínims) Aquestes regles bàsiques no aplicables als principals òrgans territorials: ni al Govern Central, ni al Govern de la Generalitat, ni al Govern local.
- La competència
- Concepte i elements Competència: conjunt de funcions que l’ordenament jurídic atribueix a una determinada entitat o administració. I dins d’aquesta a cadascún dels òrgans que la formen. 2 elements de la competència:
