¡Descarga apunts administratiu y más Resúmenes en PDF de Dirección de Empresas solo en Docsity!
Tema – 2:
**1. La configuració del model dual d’empleat públic a la legislació ordinària.
- El contracte de treball, figures afins i presumpció de laboralitat a les administracions públiques.
- Ocupador públic i grup d’empreses. Apartat 1:** La Constitució ens diu que s’admet per part de les administració pública la contractació laboral. Dualitat de règims jurídics a la ocupació pública. Personal funcionari --- Personal laboral Model de funció pública: sistema mixt. Fins a l'any 1964 existia un monopoli funcionarial a l'Administració, atès que tot el personal que prestava els seus serveis a l’Administració tenia la condició de funcionari públic. El canvi es va produir amb la Llei de funcionaris civils de l'Estat, que va permetre la contractació de treballadors al servei de l'Administració sotmesos al Dret Laboral, buscant una major flexibilitat en la gestió dels seus recursos humans (article 7). Monopoli de la presència dels funcionaris a l’administració pública. EL gran canvi es fa produir a la Llei de funcionaris civils de l’Estat que va permetre contractar a altres treballadors que no fossin funcionaris. Després de l'aprovació de la Constitució de 1978, el Tribunal Constitucional sosté que si bé aquesta havia optat "per un règim estatutari [funcionarial], amb caràcter general, per als servidors públics" (STC 235/2000, de 5 d'octubre), la contractació d'empleats públics d'acord amb el Dret del treball no havia de considerar-se inconstitucional (STC 37/2002, de 14 de febrer). Monopoli funcionarial, d’alguna forma no s’havia de considerar inconstitucional la contractació de personal laboral de l’Administració Pública. La inclusió del personal laboral dins de l'Estatut Bàsic de l'Empleat Públic (EBEP), seguint la recomanació de l'Informe de la comissió d'experts elaborat a l'abril de 2005, no es va dur a terme de forma plena, ja que algunes ocasions (les menys, per exemple Codi de Conducta, accés a l'ocupació pública o règim disciplinari) es va produir una equiparació completa amb els funcionaris públics, en altres es va incloure al personal laboral amb matisos, i en la majoria de les situacions contemplades se li va remetre de forma expressa al règim laboral (Text Refós de la Llei de l'Estatut dels Treballadors i Convenis Laborals).
Aquesta contractació, no es va fer gairebé plena, ja que el procés de selecció era molt semblant al dels funcionaris. També veiem que en quant a incompatibilitats de la funció pública fins de l’àmbit Estatal és idèntica. En règim disciplinari, cadascú té les seves infraccions però existeix tan per els funcionaris com per el personal laboral. En l’actualitat el personal laboral es majoritari en la Administració Local y en molts organismes autònoms. Més de 8.000 municipis que hi ha en tot l’Estat. A gener de 2015, en el conjunt de las Administracions Públiques ,el persona laboral sumen 621.844 efectius, el 24’43% del total dels empleats públics (27’03% en la Administració General del Estat). El Tribunal Constitucional no va considerar il·legítima la contractació d’ empleats públics subjectes al dret laboral: STC 99/1987 d’11/06/ “Habiendo optado la Constitución – artículo 103.3 – por un régimen estatutario, con carácter general, para los servidores públicos habrá de ser la Ley la que determine en que casos y en que condiciones pueden reconocerse otras posibles vías para el acceso al servicio de la Administración Pública”. Per tant s’admet la contractació laboral al servei de les AAPP, si be hi ha una clara preferència del text constitucional per la relació estatutària d’ocupació pública amb caràcter general. Presència notable del personal laboral. STC 99/1987 REPERCUSIONS: La Sentència del Tribunal Constitucional 99/1987, de 11 de juny, que va resoldre els recursos d'inconstitucionalitat interposats pel Grup Parlamentari Popular contra la Llei 30/1984, de 2 d'agost, de Mesures per a la Reforma de la Funció Pública (LMRFP) , i que va imposar un cert canvi de rumb en la tendència a la laboralització de la funció pública. La sentència indicava que la Constitució (art. 103.3) havia optat per un "règim estatutari, amb caràcter general, per als servidors públics" i que la discrecionalitat conferida al Govern per la LMRFP per determinar els llocs reservats a funcionaris i els de possible acompliment per laborals era excessiva, de manera que resultava obligat fixar criteris en virtut dels quals es podien establir excepcions a la regla general. Aquí es veu com la contractació laboral començava a ser abusiva i inclús més flexibles i més fàcils. A les administracions públiques, el si resultava més factible contractar a gent del personal laboral. Arrel d’aquesta jurisprudència, hi ha una certa discrecionalitat, en la que veiem que es posen criteris o en quins casos resultarà pertinent contractar a personal laboral. Reforma de la LMRFP i Processos de Funcionarització:
Presumpció iruis tantum: admet prova en contrari. La paraula del ciutadà contra la del funcionari, guanya la del funcionari. En alguns casos, abans de la constitució molts dels llocs els ocupaven el personal laboral i ara, els ocupen funcionaris. Reforma LMRFP arrel STC 99/1987 d’11 de juny: L'article 15.1 c) de la Llei 30/1984, de 2 d'agost, LMRFP (en la redacció donada per l'article 1 de la Llei 23/1988, de 2 de juliol) , no derogat per l'Estatut Bàsic, assenyala que "amb caràcter general, els llocs de treball de l'Administració i dels seus organismes autònoms així com els de les entitats gestores i serveis comuns de la Seguretat Social, han de ser ocupats per funcionaris públics". I determina aquells que podran ser ocupats per personal laboral en termes essencialment idèntics s’expressa l’art 30. DL 1/1997, de 31 d’octubre TRLFP Catalana: Els llocs de naturalesa no permanent i aquells les activitats es dirigeixin a satisfer necessitats de caràcter periòdic i discontinu; Els llocs les activitats siguin pròpies d'oficis, així com els de vigilància, custòdia, port i altres anàlegs; Els llocs de caràcter instrumental corresponents a les àrees de manteniment i conservació d'edificis, equips i instal·lacions, arts gràfiques, enquestes, protecció civil i comunicació social, així com els llocs de les àrees d'expressió artística i els vinculats directament al seu desenvolupament, serveis socials i protecció de menors; Els llocs corresponents a àrees d'activitats que requereixin coneixements tècnics especialitzats quan no hi hagi cossos o escales de funcionaris els membres tinguin la preparació específica necessària per al seu exercici, Si es tracta de llocs d’investigació. Si es tracta de llocs docents, que per raó de la seva especificitat, no puguin ser ocupats per funcionaris de cossos i les escales docents. Estatut bàsica empleat públic: 1.- Intent d’unificació règim general aplicable al Personal Funcionari i Laboral tot i que hi ha freqüents remissions a la normativa laboral en determinats aspectes que afecten al regim jurídic del personal laboral. Voler aplicar criteris comuns amb el règim jurídic, per exemple: en la selecció, incompatibilitats, règim disciplinari), veiem que en altres aspectes que afecta al personal laboral hi ha una remissió total al que estableix la Llei de l’Estatut bàsic dels treballadors. 2.- Engloba normes comuns i específiques de la legislació bàsica dels funcionaris en un mateix text legal (selecció, incompatibilitats, regim disciplinari etc,). Tots i els principis que informen la potestat disciplinaria s’autoritza que les infraccions i sancions del
personal laboral i funcionari, especialment en aquelles sancions greus i lleus, cada règim jurídic estableixi les seves pròpies. 3.- Reconeixement d’una MAJOR AUTONOMIA dels legisladors autonòmics i de cada Administració Pública per a ordenar el seu sistema d’Ocupació Pública. Major discrecionalitat que no s’ha de confondre amb arbitrarietat, per els legisladors autonòmics de cada administració pública pugui determinar que la seva oferta pública d’ocupació a la seva relació de treball doncs els ocupin el personal laboral. No fixa quan podran ser ocupats per personal laboral sinó que ho farà cada llei de les comunitats autònomes. 4.- Nova figura del Directiu Públic. També podrà ser atribuït en determinats casos, al personal laboral. Sobretot en el sector empresarial. 5.-Possibilitat de desenvolupament de carrera professional de caràcter horitzontal. En caràcter general, una persona per poder vincular-se amb l’administració pública, es tenia que moure de treball i anar amb un altre lloc de més categoria. L’AP també permet al personal laboral que sense moure’s del seu lloc de treball pugui promocionar-se. S’aconsegueix requalificant el nivell de les places. Pugui tenir accés a unes millor retribucions. Funcions limitades i reservades als funcionaris: Potestats públiques i reservades a funcionaris: Activitats nuclears o essencials de l’administració pública. Queden prohibides al personal eventual, personal laboral i reservades als funcionaris públics.
- Funcions que impliquin exercici directe o indirecte de potestats públiques o salvaguarda interessos generals (art 9.2 EBEP). Article 9.2, remet que cada administració pública podrà dir quines són les seves potestats públiques.
- Remissió al que determini cada Administració Pública.
- El concepte de potestats publiques es un concepte jurídic indeterminat, no obstant podríem concretar les següents: Exercici de funcions d’autoritat. Fe pública. Assessorament legal preceptiu. Control i fiscalització interna gestió econòmica i financera. Funcions de comptabilitat , tresoreria i recaptació. Necessàriament han de ser funcionaris de carrera. Una cosa que fa essencial l’administració pública es la gestió del pressupost de ingressos amb les despeses. La paraula administració ve de administrar els recursos públics. En general totes aquelles funcions, que en definitiva per llei es reservin a funcionaris com a millor garantia d’imparcialitat i objectivitat.
Apartat 2: Selecció del personal contractat laboral fix: Les previsions de l’EBEP relatives a l’adquisició i pèrdua de la relació de serveis dels empleats públics resulten igualment aplicables al personal laboral. Article 55 1. “Tots els ciutadans tenen dret a accedir a l’ocupació pública d’acord amb els principis constitucionals d’igualtat, mèrit i capacitat i d’acord amb el que preveuen el present Estatut i la resta de l’ordenament jurídic.”
- Les administracions públiques, entitats i organismes públics han de seleccionar el seu personal funcionari i laboral mitjançant procediments en què es garanteixin els principis constitucionals abans expressats, així com els establerts a continuació: a) Publicitat de les convocatòries i de les seves bases. Principi legal però no constitucional. D’alguna forma està garantint la igualtat. b) Transparència. c) Imparcialitat i professionalitat dels membres dels òrgans de selecció. d) Independència i discrecionalitat tècnica en l’actuació dels òrgans de selecció. e) Adequació entre el contingut dels processos selectius i les funcions o tasques a desenvolupar. f) Agilitat, sens perjudici de l’objectivitat, en els processos de selecció. Com anunciem a la ciutadania que l’administració de la generalitat vol tirar endavant un procés de selecció de funcionari? Doncs ho podem veure al diari oficial generalitat de Catalunya i al BOE. Allà es on es pública la convocatòria. Llei de transparència: el ciutadà pot accedir quan vulgui i rebre la informació de l’administració pública quan vulgui. I saber quines són les actuacions administracions. Al mateix passa amb les convocatòries, que han de donar tota la informació possible. Durant el procés de selecció, han de ser justos, que siguin aliens als candidats, personal sigui adequat per les funcions que realitzen. El criteri de professionalitat vol dir el personal polític o els alts càrrecs, no poden formar part del tribunal de selecció. Abans del EBEP això es permetia però ara ja està radicalment prohibit. Disposar de discrecionalitat tècnica, persones que siguin de reconegut prestigi professional, ferla feina ajustada a la realitat i amb justícia. Selecció del personal laboral: Requisits de participació processos selectius (art 56 EBEP): a) Tenir la nacionalitat espanyola
b) Tenir la capacitat funcional per acomplir les tasques. c) Tenir complerts setze anys i no passar, si s’escau, de l’edat màxima de jubilació forçosa. Només per llei es pot establir una altra edat màxima, diferent de l’edat de jubilació forçosa, per accedir a l’ocupació pública. d) No haver estat separat mitjançant expedient disciplinari del servei de qualsevol de les administracions públiques ni trobar-se en inhabilitació absoluta o especial per a ocupacions o càrrecs públics per resolució judicial. Particularitats accés a les AAPP dels Ciutadans Estrangers (art.57 EBEP):
- Els nacionals dels estats membres de la Unió Europea poden accedir, com a personal funcionari, en igualtat de condicions que els espanyols a les ocupacions públiques, amb excepció de les que directament o indirectament impliquin una participació en l’exercici del poder públic o en les funcions que tenen per objecte la salvaguarda dels interessos de l’Estat o de les administracions públiques.
- Els estrangers als quals es refereixen els apartats anteriors, així com els estrangers amb residència legal a Espanya poden accedir a les administracions públiques, com a personal laboral, en igualtat de condicions que els espanyols. Contracte de treball: Sistemes de selecció personal laboral fix (art 61.7 EBEP): Els sistemes selectius de personal laboral fix són : -Oposició: Que consisteix en la superació d’unes proves d’aptitud i coneixement d’acord que determinin la idoneïtat dels candidats. -Concurs-Oposició consisteix en una primera fase de superació de les proves corresponents juntament amb la valoració de determinats mèrits, formació i nivell d’experiència. La fase de concurs hi haurà una puntuació proporcional que no pot resultar determinant pel resultat del procés selectiu. -Concurs de valoració de mèrits. Te caràcter excepcional i consisteix en la valoració de determinats mèrits, formació i nivell d’experiència. Les administracions públiques poden negociar les formes de col·laboració que en el marc dels convenis col·lectius fixin l’actuació de les organitzacions sindicals en el desenvolupament dels processos selectius. Contracte de treball: -Classes.
- Naixement contracte de treball:
- Signatura contracte de treball.
La solució ha estat la creació jurisprudencial de l’anomenat personal indefinit no fixe de plantilla , l'empara legal es troba en l'Articulo 11 EBEP, aquesta figura ha cobrat molta importància arran que els treballadors contractats per les Administracions Publiques de manera irregular se'ls considera treballadors indefinits no fixos, és a dir, hi ha una relació laboral indefinida però només temporalment, encara que sembli contradictori emprar aquests dos termes. Quan defineix el personal laboral, després veiem que contempla 3 categories diferents d’aquest personal (personal fix, indefinit i temporal). I és que la relació laboral serà indefinida fins que la plaça s'ocupi de manera definitiva a través dels procediments reglamentaris que les Administracions Publiques tenen establerts. De manera que la situació d'aquests treballadors és molt semblant a la dels treballadors interins per vacant.(STS 7 d’octubre de 1996 Ar.7492 SSTS 10 i 30 de setembre de 1996 Ar 9139 i 9864 20 i 21 de gener de 1998 Ar.1000 i 1138 STS 23 d’abril de 1999 Ar.4435). El personal laboral al servei de l’AAPP li apliquem l’Estatut dels treballadors però amb unes particularitats. No es pot aplicar íntegrament tot l’Estatut. Hi ha particularitats o excepcions donades a la llei de l’Estatut bàsic del treballador. Apartat 3: Ocupador públic i grup d’empreses: Concepte d’Ocupador o Empleador Públic: Tenen la consideració d'Administracions Públiques, segons l’art 2. Llei 40/2015,d’ d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic i per tant poden actuar com ocupadores o “empleadores” públiques: : Quan l’administració actua en l’àmbit de la societat és més correcte dir “empleador”. El seu principal objectiu no és guanyar diners sinó redistribuir-los equitativament. A l’article 2 veiem qui té la condició d’empleador a l’àmbit de les administracions públiques doncs el té l’administració general de l’estat, defineix quan em d’entendre que hi ha una Administració Pública. Per poder dir que hi ha una relació administrativa jurídica laboral ha d’haver alguna de les categories de l’article 2. Aquestes 3 primeres categories que podem veure veiem que són administracions públiques de base territorial perquè les 3 estan vinculades a un territori i són les més importants. Aquestes tres tenen la condició d’empleadores i estan legitimades a contractar una relació laboral, persones que treballin al seu servei. I després hi ha un altre grup (4,5) que són totes aquelles entitats adscrites o dependents de qualsevol altre administració pública. Es el que s’anomena: administració especial o administració al sector públic amb un sentit molt ampli, organismes autònoms, consorcis de dret públic, administracions públiques que poden constituir empreses públiques.
- L'Administració General de l'Estat.
- Les Administracions de les Comunitats Autònomes.
- Les Entitats que integren l'Administració local.
- El sector públic institucional constituït pels organismes públics i entitats de dret públic vinculats o dependents de les administracions públiques esmentades.
- A banda les AAPP poden constituir empreses públiques. En aquest sentit l’Artículo 103 de la Llei 40/2015 d’1 d’octubre, estableix que : “ Las entidades públicas empresariales son entidades de Derecho público, con personalidad jurídica propia, patrimonio propio y autonomía en su gestión, que se financian mayoritariamente con ingresos de mercado y que junto con el ejercicio de potestades administrativas desarrollan actividades prestacionales, de gestión de servicios o de producción de bienes de interés público, susceptibles de contraprestación.” Las entitats públiques empresarials es regeixen pel Dret privat, excepte, en l’exercici de potestats administratives que puguin tenir atribuïdes. Sempre que veiem que una entitat esta finançada més del 50% o majoritàriament per fons públics, és una administració pública, o quan els seus òrgans de comandament són públics. Entitats que depenen de les 3 anteriors. També hi ha algun organisme autònom com és el ICA, organisme administratiu amb personalitat jurídica pròpia i capacitat patrimonial per el compliment dels seus fins. Renfe per exemple, no només es mou per assolir criteris econòmics sinó que també vol garantir la comunicació entre diferents llocs, donar un servei als ciutadans encara que no els hi sigui econòmicament rentable. Entitats privades que participen en un consorci per assolir un interès públic. Per exemple, el gran teatre del Liceu. No és una entitat privada, sinó que les administracions públiques s’uneixen per garantir l’assoliment dels seus objectius. Hi ha un ocupador públic en diferents situacions, això seria el que defineix l’article 2. El regim jurídic del seu personal està sotmès amb caràcter general al Dret Laboral (art.106) si be s’ha de respectar en la seva selecció els principis d’igualtat mèrit , capacitat i es seleccionarà mitjançant convocatòria publica. El règim jurídic, en caràcter general entitats públiques que constitueix el sector públic acostumen a tenir majoritàriament personal laboral. A les altres 3 administracions públiques, hi ha una gran presència de funcionaris. Estan subjectes als mateixos principis de contractació (igualtat, mèrit i capacitat). Art. 128.2 CE: “Es reconeix la iniciativa pública en l’activitat econòmica. Mitjançant una Llei determinats recursos o serveis essencials podran ser reservats al sector públic , especialment en cas de monopoli, podrà ser acordada també la intervenció d’empreses quan ho exigeixi l’ interès general”.
Funcionament unitari de les organitzacions de treball de les empreses del grup. Prestació de treball comú simultània o successiva, en favor de varies de les empreses del grup. Creació d’ empreses amb aparença però sense substància real, determinants d’ una exclusió de responsabilitats laborals. Confusió de plantilles, confusió de patrimonis, aparença externa d’ unitat empresarial i unitat de direcció. Unitat de plantilles: Prestació de treball indistinta, simultània o successiva per a varies empreses del grup; suposa la confusió de plantilles, que determina que les diverses empreses reben la prestació de serveis. En el cas d’Administracions Publiques la contractació de treballadors per cedir-los temporalment a una altra empresa està prohibida i pot donar lloc a la declaració d'existència d’una cessió il·legal de Treballadors. (Art.43 TRLET) declarada per resolució judicial. Confusió de plantilles, confusió de patrimonis, aparença externa d’ unitat empresarial i unitat de direcció.
