¡Descarga Apunts Art Grec y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
ART GREC
1. CULTURES PREHEL·LENIQUES
Grècia es troba en el centre de la Mediterrània. En el 3000 aC és quan comencen a aparèixer les primeres manifestacions artístiques gregues. Tot i que anteriorment també hi van haver. En aquesta època es troben tres cultures:
- Ciclàdica – Illes Cíclades
- Minoica – A Creta
- Micènica – Grècia Continental
1.1 CULTURA CICLÀDICA
Són les illes que estan al Mar Egeu, formen com un cercle al voltant d’una illa principal, Delos (la illa brillant). La cultura de les Illes Cíclades, és la primera que utilitza el bronze, per això ja es situen cronològicament en primer lloc. Aquest bronze l'utilitzen per intercanviar-lo per altres productes. Agafa un caire comercial bastant important, i això fa que es situï la cultura capdavantera. Aquesta cultura no té escriptura, el que fa que no tinguem materials escrits d'ella, tot el que sabem és gràcies a tot el que ha sortit a les excavacions arqueològiques. Té dues produccions artístiques:
- Ceràmiques
- Ídols Aquesta civilització s'organitzava en ciutats, generalment emmurallades, per això hi ha un avanç tecnològic.
CERÀMICA CICLÀDICA Ciclàdic Antic I
Pel que fa a la ceràmica, tenim poques formes. N'hi ha:
- Forma cilíndrica amb tapa ( Píxide ) són de dimensions reduïdes 5 - 8 cm, neix en aquesta època i la trobem en tota la cultura grega. Té una funció principalment funerària, i també de tocador, on les dones hi guardaven ungüents, cremes... Tenen una característica que és que tan el got com la tapa tenen unes petites nanses, un petit pessig en el fang quan encara
és tendre, també es clavava un punxó que travessava aquestes nanses per poder passar-hi un fil perquè quedés tancat.
- Formes bombades ( gerres ), com que no amassaven bé el fang, no tenen forma definida per això tenen un nom general. En aquesta època no es triava el fang per fer els objectes, per això molts cops tenien impureses, i no amassaven bé el fang, es treballava ràpid. Normalment els objectes tenen les parets gruixudes, i són irregulars. Utilitzaven com una pedra pomez per llimar la superfície de les parets i deixar-les més llises. A finals del ciclàdic antic I comencen a aparèixer els ornamentals. Aquesta ornamentació és molt bàsica inspirada en la cistelleria. La ornamentació es feia amb punxons, normalment punxons d'os, que feien línies molt bàsiques, horitzontal o vertical. Aquestes ceràmiques les coïen amb foc, en un forat a terra. Com més viu era el foc, més vermellosa quedava la superfície. Si la superfície quedava negra volia dir que havien utilitzat foc massa baix.
Ciclàdic Antic II Hi ha hagut un enriquiment en el sentit de les formes. Apareixen les noves formes bombades, més definides, amb més tècnica, es tria el fang i s'amassa millor i les parets queden més primes.
- Gerra : que sol tenir una nansa i un bec, que s'utilitza per tenir líquid a l'interior.
- Garrafes : coll alt i estret, i nanses que poden ser en forma de pessig o no.
- Aríbal : forma molt utilitzada en aquesta època, un sol vas amb el cos bombat i el coll estret i llarg (5 cm) i generalment no porten nanses. En aquesta època hi ha la característica que s'ajunten més d'un.
- Forma de paella : molt semblant a les actuals però amb una nansa curta, que poden ser de pessig o enganxada.
Quan tenen coll estret vol dir que hi ha líquid a dins. També s'utilitza la ornamentació en els nous objectes d'aquesta època, encara que es crea la tècnica puntada que es fa amb el mateix punxó amb què es fan les ratlles, es treuen trossos de superfície per fer petites decoracions traient material. L’ornamentació de les paelles, normalment es fan espirals al cul d'aquesta. També s'ajudaven amb el color que es feia a través del foc fort o baix.
Ciclàdic Antic III Es veuen totes les formes anteriors amb tècniques més avançades, però com a novetat apareix la cràtera.
- Cràtera : s'utilitza molt. Té el cos bombat i el coll és molt ampla, tot i que és més estret que el cos, i la boca la té gran. Es feien servir per barrejar líquids, per això es feien boques grosses. Normalment és una forma gran (20cm alçada). Aquesta forma pot tenir peu o no. Generalment tenen nanses de pessig. Les ceràmiques llises es continuen utilitzant, tot i que també la ornamentació per incisió, puntada però més polida i no tan barroera com la de les èpoques anteriors. Apareix la sanefa com a ornamentació, que es situa en llocs concrets per emfatitzar la forma ceràmica. Carena s'anomena a la part de la cintura de les ceràmiques, i cintura a la part més punxeguda. Aquestes ceràmiques es troben normalment a les tombes, tot i que no tothom les tenia. I les ornamentacions determinen la classe social dels seus posseïdors.
Cada territori té molts nuclis d'hàbitat, però hi ha una ciutat nuclear a cada territori, que és la que organitza a la resta d'aquests. És la organització bàsica de les ciutats Estat. Ciutats Estat → Knossos, Mallia, Faistos i Zakros. Aquestes són les ciutats més importants que organitzaven a les altres. En aquestes ciutats nuclears es construeixen obligatòriament uns palaus, per això s'anomena l'època Palatina.
Cada vegada té més importància i és més rica, comença a comerciar amb el bronze i es va desenvolupant l'escriptura i també apareix l'escriptura anomenada lineal A. Pateixen uns terratrèmols que destrossen totes les estructures i els palaus. Però com la cultura era rica, podien tornar a construir més vegades els palaus i cada cop més grans.
Minoic Recent Entre el 1500 – 1400 aC apareixen estats de crisi, les estructures en mal estat, incendis... i els palaus minoics deixen de ser els centres administratius. Segurament tot això passa per problemes interns, cada cop hi ha menys comerç, el que fa que vagi decaient la cultura i sigui oblidada. La cultura Minoica desapareix sota la cultura Micènica.
El terreny de l'illa era molt irregular, i les construccions s'amoldaven a la forma del terreny, per això les ciutats feien pujades i baixades pel que es necessitaven escales. Ja tenien sistema de clavegueram. Al lloc més alt de les ciutats era on es construïa els palaus.
PALAU
- Pati rectangular gran que serà el centre neuràlgic dels palaus. És la característica principal d'aquests, es construïen al voltant d'un pati ben ampli. Tot i que els primers patis eren quadrats, però amb les reconstruccions que van haver de fer el van comença a fer rectangular. → Serveixen per la representació del rei, era on el rei legitima el seu poder, fa visible al seu territori que ell és la persona més important. S'hi porta a terme: festes, cultes... que fa que es vegi el prestigi del rei, per això necessiten que hi hagi molt espai. Tot el pati estava envoltat de porxos. Era on s'organitzava tot, on es creaven les lleis, on es feien complir aquestes lleis, on s'administrava tot el del seu territori, on es feien ritual religiosos (que el rei era el religiós més important).
- Al voltant del pati es van construir mòduls , estàncies, per diferents necessitats. Eren palaus que es feien sobre la marxa, si es necessitaven més espais, es construïen més mòduls al voltant.
- Com que el terreny era irregular, les estructures del palau també ho eren. Eren com laberíntiques, per això es va inventar el mite del Minotaure.
- Tenien estructures monumentals, els accessos al palau. Era lo únic que es monumentalitzava. El més normal era que tinguessin dos accessos, que es feien a partir de l'estructura del Propileu (podi que damunt d'aquest hi ha un porxo).
- Les façanes eren caòtiques.
- Tot això forma part de l' Arquitectura Centrípeta és aquella que és funcional, el que importa és l'interior, no es mira l'estètica el que volen és que serveixin per fer les funcions
necessàries.
- Cadascun dels mòduls, es pensa que tenia dos pisos comunicats per escales.
- Generalment les estances són petites.
- Al voltant de la galeria, del pati... sempre s'acostumava a construir porxos. Aquests eren molt presents en aquesta arquitectura i cultura.
Columna minoica : és més estreta de baix que de dalt, a les columnes minoiques, en el seu fust, l' Imoscapo (part baixa) té un diàmetre menor que el Sumoscapo (part alta).
- El seu Capitell no té masses ornamentacions
- Quan acaba el fust trobem un Baquetó , que és una estructura semicircular i convexa
- Després del Baquetó ve un Collarí.
- Tot seguit del Collarí, ve la part principal, l' Equí que és pràcticament el que sobresurt més de la columna.
- Després ve un altre Collarí ja que es torna a estrènyer
- I per últim, a dalt de tot, hi trobem l' Àbac Prismàtic.
- A baix de tot hi ha una Basa que també és Prismàtica, i a sobre d'aquest hi ha el Toro.
MAGATZEMS Sempre els feien de la mateixa manera, seguint el mateix ordre i seguint la mateixa estructura. Sempre se situaven a la part baixa, ja que era la part més fresca i més allunyada de la llum. Hi guardaven els aliments, en guardaven a grans quantitats i era la que es recollia dels camps dels pagesos. Hi menjava tota la gent del Palau i també hi comerciaven. S'accedia per un passadís estret i llarg, on s'obrien diverses estances, una adossada a l'altra i allargades. Segurament hi contenia els aliments i els líquids de manera ordenada, cada estança pertanyia a un producte en concret. Ho sabem perquè s'han trobat gerres en les que s'ha fet l'anàlisi per saber què hi contenien.
El que és molt difícil identificar el Saló del Tro. No hi ha cap estança que es repeteixi perquè sapiguem que és aquesta habitació. En canvi, en l'arquitectura micènica és més fàcil reconèixer-lo.
PINTURA Suports: La pintura Minoica es troba a les parets de les estances principals dels palaus. Era pintura mural. Per això quan es troba pintura a les parets ja es pot saber que és un estança important. També es troba pintura als mobles ( Larnax ), que són els altars que podien ser de fusta, de pedra, de marbre... Que normalment eren unes taules que servien per fer les ofrenes, els sacrificis...
Tècniques: La tècnica al sec. Qualsevol superfície que volguessin pintar, la preparaven perquè quedés una superfície llisa i fina, així la pintura i els colors es veien molt millor. Per fer la preparació utilitzaven calç i guix, un cop feta la barreja arrebossaven les parets i ho deixaven assecar. Un cop sec es feia el dibuix. A vegades volien que parts de les pintures tinguessin relleus, llavors utilitzaven més guix perquè
pintat de color fosc, que pot ser blau marí o negre.
- Els motius ressalten sobre el fons, per tant, estan pintats de colors clars.
- Es troben diferents tipus de motius com inspirats en la natura, vegetals, palmeres, fulles. Els interessa molt el moviment, també trobem peixos ja que tenen molt moviment. I també la forma espiral, que és l'abstracció de les algues moltes vegades.
Ceràmica Neopalatina La diferència, respecte a la ceràmica de Kamarés, és que els fons són clars i els motius són foscos. Els motius segueixen sent vegetals i marins, tot i que tenen més detall, són més dibuixats i elaborats.
ARTS MENORS MINOIQUES
Un objecte molt típic de les arts menors dels minoics és l'espasa, però que no utilitzaven per lluitar, només servia per demostrar que qui la portava tenia un bon estatus. El material que utilitzaven era el Niehl → aleació de plata i plom, o estany i plom. També tenien una estampa amb uns símbols que s'ha interpretat com un calendari.
Un altre tipus d'arts de l'objecte molt difós són les estàtues de culte. Normalment es tractava de divinitats femenines, amb vestits llargs i acampanats; a vegades la part de dalt del cos és nua; i molts cops porten unes corones al cap que simbolitzava que eren divinitats. Els seus atributs molts cops són serps. El material que normalment s'utilitzava era l'ivori. També són molt habituals els caps de brau, que a partir d'aquests elements es va inventar el mite del minotaure. Es construïen amb pedres precioses i metalls; marbres per fer el cap; incrustacions de pasta vítria per fer els ulls.
1.3 ART MICÈNIC
GRÈCIA CONTINENTAL
La cultura Hel·làdica que va ser més important i el que va veure el seu esplendor va ser a l'Hel·làdic Recent.
Hel·làdic antic (3000 – 2000 aC) Va ser una època de retrocés i de crisi, tot i que intervenien amb el comerç. Era una cultura desenvolupada, encara que no tant com a les Cíclades. Comença a establir-se una sèrie de tribus, que no estaven tan avançades i va fer que la Grècia Continental patís un retrocés. Per sobreviure feien servir el conreu. Però això comença a canviar cap al 1650, que comença a endinsar-se en un comerç més ric, es desenvolupa la cultura cap al Hel·làdic Mig, i aquesta cultura desencadena en la Cultura Micènica.
PRIMERES ESTRUCTURES PALAUENQUES A L'HEL·LÀDIC MIG Les estructures simples són estructures rectangulars, generalment l'entrada és un porxo. Hi ha unes parets que es projecten cap a fora i contenen dues columnes, que és el porxo, que dóna accés a una estança. Generalment aquestes estances tenen una o dues columnes que serveixen per
aguantar les bigues de fusta de l'estructura del sostre. A les estructures més complexes tenia un porxo, que donava a un vestíbul i, aquest, donava pas a una estança més gran que també conté columnes per aguantar el sostre. Al final d'aquesta estança, hi havia una altra habitació però, al ser més petita, no tenia cap columna. Com que anteriorment no s’havien vist aquestes estructures, només en petites, s’interpreten com a palaus.
La gent comença a guanyar estatus ja que participaven en el comerç, per això la organització es va fent més complexa i les estructures de les cases són més complexes.
Les noves construccions per les tombes són pous excavats a terra on hi dipositaven els cossos. Al costat d'aquest hi ha uns aixovars (materials/riqueses amb els que s'enterren els morts) molt rics. Aquestes tombes estaven distribuïdes en dues zones: el cercle de tombes A, que estava en un lloc determinat emmurallats; i el cercle de tombes B, que estava més a les afores. Les que estaven encerclades ho van fer per monumentalitzar-les, per donar sensació de poder. A dintre d'aquest tipus de tombes, es van trobar màscares d'or (màscara d'Agamemnon), i altres elements com uns vasos d'or que formaven part de vaixelles de luxe; unes espases minoiques on hi havia representat uns lleons que ataquen als humans El que fan és comerciar amb el bronze que els arriba d'Europa, el que fan és construir objectes de luxe. I amb l'or que obtenen d'Egipte elaboren els vasos i les màscares. I amb les pedres precioses fan agulles pel cabell, penjolls...
Trobem una societat organitzada en 4 estaments, el superior és del rei i la seva família (Wanax); el segon pertanyia als sacerdots; el tercer és el que està constituït pels aristòcrates, que normalment són els guerrers; i l'últim és de la resta, que majoritàriament és dels artesans i treballadors.
ARQUITECTURA I ORGANISME Quan es va formar aquesta societat, tenien una relació molt estreta amb els minoics, que van aprofitar per inspirar-se en moltes coses d'aquests. Els dos estaven formats per ciutats estat, les micèniques són nuclis que es disposen en la part superior d'un turó, però només hi viuen sacerdots i governants, i el servei que els ajuden (el coneixem com Acròpolis). Que han de ser llocs molt ben defensats, ja que cada regió estava en constants conflictes relacionats amb conquestes de territori. Les ciutadelles més famoses són Tirinte, Atenes, Micenes.
LES MURALLES
Solien tenir una alçada de 13 m, i un gruix de 8m. La reconstrucció d'aquestes eren en sec, agafaven pedres i posaven una a sobre de l'altra i una al costat de l'altra. Aparell Ciclòpic → Construir les muralles amb grans blocs de pedres que per si mateixos ja s'aguantaven. Les portes eren perills, ja que els enemics sempre intentaven entrar per allà. Per això, en general, només es feia una porta per poder-la defensar bé. A les entrades es construïa un mur paral·lel a la muralla que feia de passadís cap a la porta, llavors les tropes enemigues havien d'entrar forçosament per allà i des de dalt els atacaven. La manera de fer les muralles monumentals era tallar els blocs de pedres
rebia les visites, que normalment estava a un costat de la sala. S'han trobat alguns megarons que tenen la mateixa estructura però en un altre pis inferior. A vegades a la pira es feien sacrificis.
El fet que el megaró no estigui sempre en el centre amb el palau, és que no hi ha una planificació prèvia, anaven construïn sobre la marxa. Encara que mai és un espai tant caòtic com el dels minoics. Si no trobem el megaró no podem dir que la ciutadella sigui micènica.
THOLOS
El tholos sempre és una estructura circular. Moltes vegades són tombes, encara que d'altres només són llocs de culte o cases. Molts cops s'aprofiten com tombes, que això també es feia en l'Hel·làdic Antic II. Sempre presenten la mateixa estructura:
- Dromos , que és el passadís d'accés, llarg i estret, a vegades en el moment d'arribar al tholos es fa encara més estret.
- Tholos , que és l'estança circular que serveix com la cambra funerària. A vegades del tholos s'obre una segona estança que és una altra sala d'enterrament secundaria. La seva estructura a l'exterior no es veu, ja que esta construït a sota d'un turó artificial. El sistema de construcció és per aproximació de filades, però en circular. El diàmetre, quan més a dalt, és més petit fins a construir una falsa cúpula.
Màscara d'Agamemnon
L’arqueòleg Heinrich Schliemann, va ser qui va trobar el cercle de tombes A i es va trobar la suposada tomba d'Agamemnon on hi havia dintre la màscara. Però ara sabem que no és ja que ell va viure en una època posterior, i el més probable que es creu és que fos enterrat en un tholos, ja que ell va viure a l'època micènica.
PINTURA
Trobem pintures en els megarons, en els mobles, per exemple: el tro del rei, en els altars, i en els taulers. Els micènics solien escriure en taulers de fang, quan encara era humit, encara que a vegades els taulers, en lloc d'escriure-hi, es feien servir per fer pintures. Normalment es representaven divinitats, i per tant, sabem que eren relacionats en àmbits de culte.
Els minoics pintaven al sec, mentre que els micènics utilitzaven la tècnica del fresc. El fet que estiguin fetes al fresc, fa que aquestes pintures estiguin molt delimitades, totes les figures estan contornejades amb una línia negra, que és un recurs per corregir el treballar ràpid. A vegades feien les delimitacions un cop s'ha assecat la paret.
Colors:
A aquesta civilització no els interessava els colors, per això feien servir els tres colors bàsics, sense barrejar-los. A més d'aquests colors també feien servir el negre.
Temes:
Més o menys són els mateixos de la pintura minoica. Trobem temes inspirats en la natura; temes de cort, les activitats que es feien com del rei, el príncep, les caceres, els esmorzars...; escenes de culte, com processons, ofrenes. I també apareix un nou tema, les sanefes, els agrada tant que molts cops apareix aquest tema sol, pintaven únicament sanefes en habitacions senceres, ja que tenien un paper molt important en la ornamentació d'aquesta cultura.
Composicions:
Són composicions sempre molt ordenades, tendència a la repetició i al control de l'espai d'aquestes pintures. És molt diferent a la minoica, ja que aquella és molt desordenada. Els micènics tenen una arrel hel·làdica i, aquesta, és sempre molt ordenada.
Els minoics fan servir uns recursos per mantenir aquest ordre, que és la simetria. I per això, perd la creativitat.
Composicions de fris corregu t: motius disposats un al costat de l'altre, per això s'aconsegueix tant ordre i simetria. Sempre són de colors diferents i en horitzontal.
ARTS MENORS
Es feien molts objectes de luxe, sobretot la joieria i els aplics que portaven els vestits dels senyors.
Molts cops s'utilitzen els motius de les sanefes, per fer-les en la ornamentació de les arts de l'objecte. També es treballaven molt les pedres precioses com l'onix, el diamant, ametista... que eren regals que es portaven a les divinitats. I molts cops veurem representades en aquestes gemes les imatges de les divinitats.
També trobem petites figuretes de plata, os… que generalment representen divinitats i també tenien la funció de ser regals.
2.INICIS DE L'EDAT DEL FERRO A L'EGEU
Com que es veu que el ferro té importància, al principi el fan servir per les joies, però de seguida ja no es considera com un material de luxe i es farà servir com a material tecnològic. És a partir del s. XI quan es comença a fer servir per més coses.
L' època fosca és el nom amb el que es coneix aquesta època. Però ara se l'anomena els inicis de l'edat del ferro des del s. XI – VII.
Iakovidis, Desborough, Coldstream, Snodgrass, Whitley i Canciani són els estudiosos més importants d'aquesta època.
En el nou escenari de l'edat del ferro, farem la separació de la Grècia Continental i la Grècia insular, amb l'illa de Creta inclosa.
És una època que comença en una profunda crisi, però a mida que van passant tots els segl es, fins el VII, anirà millorant fins a uns nivells de benestar, en comparació amb el s. XI.
En el segle XII encara existeix la civilització micènica, però aquest va ser el seu últim segle, ja que al segle XI es va esfondrar.
Entra en un estat de crisi a causa del comerç, pel que necessiten més producció i comporta que la gent que treballa en els camps, els artesans... han de treballar més i van més apretats, fins que un dia exploten, pel que hi ha enfrontaments socials a més de la crisi en què es troba la civilització tant internament com externament. Aquesta situació no la pot aguantar la civilització micènica pel que molts dels reis se'n van, majoritàriament, al sud d'Itàlia, pel que moltes de les ciutats estat es queden sense governament. I els que viuen a prop de la costa van marxant cap a l'interior per evitar els nous que arriben pel mar. En aquest moment trobem nuclis d'hàbitat més petits i més dispersos, que gairebé no tenen relació entre ells i treballen les terres per subsistir. En aquests petits nuclis hi ha alguna família que tenen una mica més de riquesa que els altres, pel que comencen a distribuir i organitzar els aliments i la gent. En aquest moment es perd el comerç, tot i que existeix en algunes zones de l'interior però amb molt poc material i també es perd l'escriptura, i de la llengua, sorgiran molts dialectes nous. Tots aquests problemes i fets, tindrà una gran repercussió en les produccions artístiques.
2.1 SEGLE XI - SUBMICÈNIC
Les produccions artístiques submicèniques → ja no tenen arquitectura, el que comporta que tampoc hi hagi pintura. El que queda és una mica de joieria, però el més important que queda és la ceràmica. El que ha passat ha sigut que hi ha hagut una pèrdua de tècnica.
Les formes: no són tan definides i gairebé no n'hi ha; no tenen tantes funcions, la forma que més trobem és l'àmfora i les gerres. Funció: la majoria és ceràmica funerària. Tècnica: les parets més gruixudes. Tampoc el pigment es conserva tant bé com a les altres, ja que el pigment no està ben diluït amb substàncies que s'adhereixin a les superfícies. Ornamentació: motius amb línia ondulada, semicercles i franges.
La joieria està feta amb material reciclat, agafen els metalls de joies anteriors i les tornen a fondre per crear una altra joia.
La ceràmica i la joieria es troba a les tombes, pel que serveixen per motius funeraris. Però només s'enterraven amb les joies a la gent benestant.
2.2 SEGLE X - PERÍODE PROTOGEOMÈTRIC
En aquesta època ja comencen a arribar coses de l'exterior, tot i que són poques, hi ha famílies que es dediquen al comerç extern.
La gent comença a mudar-se i abandonar l'interior per anar a la costa, que és el territori més pròsper. Els nuclis d'hàbitat creixen més. Per això trobem més producció material.
El que més es troba són les ceràmiques, millor conservades ja que el pigment i la tècnica és millor. El que es troba sobretot són les àmfores , tot i que la seva funció segueix sent funerària. Són més grans, la forma és més definida, les parets són més primes i hi ha més motius, les línies ondulades van desapareixent i es van convertint en línies rectes, però aviat trobem els cercles fets amb compàs, el que denota una millora tècnica; també trobem les formes triangulars i les franges que s'anomenen escaquejat , que es tracta d'un quadrat blanc i un negre. També apareixen els laciformes , que són les formes de llaços.
També trobem uns principis d'arquitectura, que despunten de les vistes anteriorment, tot i que es van construir molt poques, només s'han trobat unes 8 estructures. “Heröon” de Lefkandi (Eubea) és un exemple dels que es van trobar. És una estructura gran amb forma absidal; els fonaments són de pedra, el que indica que volien que aguantés durant molts anys; és de forma rectangular; l'estructura del sostre es tracta d'un entramat de bigues de fusta, i d'amunt d'aquest hi ha feixes de canyes i branques; els extrems dels feixos són pals de fusta que estaven disposats a un metre de la paret, ja que les parets eren d'adob ho feien així per no fer-les malbé. No totes les estructures
simbolitzaven tombes femenines. A les cràteres es feien barrejes del vi amb aigua, per això tenen la boca tan gran, i això ho feien els homes, en canvi, les àmfores servien per emmagatzemar productes com l'oli, i això s'ha relacionat amb la dona.
L'Àtica és una regió grega, on tenien diversos tallers que dominaven la creació de la ceràmica, per això, la majoria estan fetes allà. Però molta de la ceràmica del Peloponès imitava a aquesta.
Toreucika → el treball del metall en petit format (15 – 20 cm). Molts cops el que trobem són cavalls de bronze i en petit format. Només les castes era qui podien posseir cavalls, per això era símbol de classe alta.
Calders → son més gran ja que arriben fins al metre. Sempre presenten la mateixa forma, hi ha el calder i de la seva boca hi surten tres peus, per això a vegades se'l coneix com trípode. Aquests calders es caracteritzen per les nanses, ja que sempre són rodones i a dalt de tot es troba una figura d'algun animal, pot ser un cavall o un au. Estan relacionats en l'àmbit de culte, perquè formava part del mobiliari de culte. Aquests serveixen per fer libacions.
2.3 SEGLE VII – ORIENTALITZANT
Objectes que provenen d'Orient, o de la mateixa Grècia però amb inspiracions d'Orient.
1ª Fase: s. X – principis del s. IX
A l'època protogeomètria comença a arribar la ceràmica amb influències d'Orient. Com un bol fenici, on hi ha un relleu en el seu interior. És de metall, i d'aquest material hi arriba molt poc.
Tots aquests productes els arriben per comerç indirecte, ja que la ruta comença a Orient amb els fenicis, segueixen per Xipre fins arribar a Sicília. Però aquests productes només els arriba a personatges concrets en forma de regal per establir algun tipus de pacte.
Aquests objectes no tenen cap influència en la producció local, ja que ningú més els ha vist.
2ª Fase: finals IX – VIII
Aquesta és la etapa geomètrica. En aquest moment també estan arribant artesans orientals de l'Àsia Menor, que arriben a les zones gregues. Aquests produeixen en aquestes terres, es centren
en la producció de joies i plaques d'or (placa batuda d'Olímpia), tot i que no sabem quina funció tenien aquestes.
Tant la producció cretenca com l'àtica, no tenen la iconografia que en aquest moment s'està fent els mateixos cretencs. Els artesans autòctons volen imitar aquest tipus de peces i les seves tècniques, i es veu com comencen a ser influenciats pels nouvinguts. El que fan és obtenir una millora tècnica i un enriquiment iconogràfic.
També arriben figuretes que poden fer 20cm d'alçada, solen ser fetes de marfil, ós o de bronze. Generalment representen a divinitats i que les trobem en els llocs de culte, com a ofrenes, i a les tombes, que es pot interpretar com a protectores del difunt. Algunes arriben d'Orient i altres es fan a Grècia i a les illes, però amb la influència de fora.
3ª Fase: s.VII
Època en què aquest element orientalitzant es difon molt i és el que marca la diferència. Tot el que és geomètric es va diluint, i cada vegada es demana menys i es va substituint per aquesta tendència orientalitzant.
La gent busca noves terres fèrtils per a poder conrear, però com que ja no queden comencen a emigrar cap a les Costes d'Àsia Menor i de l'Àsia Anterior, i al sud d'Itàlia. Si ningú els diu res, s'apropiaven d'aquelles terres, o anaven cap a les poblacions oferint regals a canvi d'algun territori. Són colonitzacions en el sentit de buscar unes terres en les que es puguin establir, en cap moment entren en conflictes.
Les produccions artístiques típiques d'aquesta època són els calders i també la ceràmica protocorintia.
Calders : generalment són de bronze, en aquesta època el trípode i el calder estan fets per separat, però són molt més ornamentats que abans. Hi ha dos tipus de calders:
A la boca del calder hi ha nanses en forma de cap de griu.
També hi ha calders que tenen les nanses en forma de sirena, amb el cos d'ocell i el cap amb barba, que aquest arriben de l'Àsia Menor.
Ceràmica protocoríntia : aríbal, skipho, corinte, rodes. Canvien els motius que representen, fan motius més figuratius com animals i vegetals. No hi ha tantes franges han disminuït en nombre i han augmentat en l'amplada. Com que els motius s'han ampliat, el fons hi posen motius com rodones, flors... aquests motius tenen un significat, a part del d'ornamentar però no s'ha pogut saber què eren. Una característica molt important d'aquesta ceràmica és a la part baixa que hi ha representat les coroles de fulles.
Aquesta ceràmica està feta a Coríntia, però no s'anomena així perquè encara no estava consolidada com a tal. Aquesta és la ceràmica que s'expandeix per tot arreu.
A les zones on normalment hi havien tiranies, a la llarga, aquestes ciutats es converteixen en polis, on regna la democràcia. A finals de l'època Arcaica, sobretot es dóna a les ciutats on hi havien tiranies, per tant, no era a tot arreu.
A l'època Arcaica passa una segona onada de colonitzacions, com que Grècia està molt plena busquen una vida millor, molta gent marxa per trobar terres on s'hi puguin establir. Normalment marxa a les costes de l'Àsia Menor, i al sud d'Itàlia. La gent que marxa cap a l'Àsia Menor són d'arrel jònica, en canvi, els que marxen cap al sud d'Itàlia i Sicília són més aviat d'arrel dòrica.
3.1 ARQUITECTURA
El sistema de construcció grega és → Isomètrica perquè fa servir el sistema de construcció isomètric, que és el sistema de construcció que feien servir els egipcis: carreus de pedra mitjans o grans, molt ben enlliçades i que entre ells no estan units a partir de cap ciment, els uneixen en sèrie, els grecs van conèixer aquest sistema a través dels fenicis; i arquitravada , que té cobertures planes, no utilitzen ni l'arc ni la volta, el temple grec.
Els carreus han d'estar molt ben treballats i elaborats perquè encaixin entre ells, però per unir-los utilitzaven grapes perquè quedessin ben fixats. Solen ser de ferro o de fusta, tots dos materials es podreixen i amb el pas del temps es van fent malbé i es van quedant sense, i el ferro a l'oxidar-se també oxiden la pedra, per això a vegades podem veure temples amb color vermellós.
En una arquitectura arquitravada es necessiten bigues, que normalment són de fusta, i que van de paret a paret. Però per aguantar bé les bigues i que no caiguin, construïen columnes. I amb aquestes columnes moltes vegades feien porxos. Les columnes estaven fetes a través d'un seguit de tambors, i aquests tambors estaven aguantats per unes ànimes, al centre dels tambors es feien uns orificis per un es passava l'ànima de fusta que sobresortia perquè es pugui posar el següent tambor.
Sistema d'Anarcirosis com que s'havia de treballar les superfícies, tant les superiors com les inferiors i s'havien de passar les ànimes. Llavors aquest sistema el que feia era treballar les superfícies dels tambors i els carreus una mica còncava, perquè així no es veia l'ànima i aguantava molts més anys.
Tots els temples grecs tenen el seu element principal que és la Naos , on hi ha l'estàtua de la divinitat, però aquí no es podia entrar directament, s'havia de passar per la Pronaos , i també tenen un espai en l'extrem oposat d'aquest, que és l' Opistodomus , i aquests dos són porxos, tot i que aquest serà el menys important, i a vegades no hi serà. La Naos, la Pronaos i, sempre que hi sigui, l'Opistodomus faran el Sekos , que és tot el conjunt de l'edifici. Al final de les parets, que donen a les cantonades de la Pronaos i l'Opistodomus, hi ha uns quadrats que són les Antae. Entre cada antae, normalment hi ha dues columnes que s'anomenen dístil in antaes (2 columnes entre els antae). Hi ha una columnata rectangular que envolta el Sekos, és el Perístasis o Peristil. Les columnes dels cantons majors són les Pteron. I el passadís que queda entre el pteron i la paret del sekos és el Pteroma. Tota aquesta construcció està en una superfície més elevada, una tarima, que s’anomena el Crepidomus. La part superior d'aquest, és el que anomenen l' estilobat i la part del cantó és l' estereobat , que sempre tenen graons. Quan en el voltant del Sekos, només tenim una perístasis, es diu que és un temple Perípter. Però quan hi ha dues perístasis es diu Dípter.
Els ordres grecs més importants són el Dòric i el Jònic. No va ser fins a l'època romana que no es va inventar el Corinti.
Ordre Dòric :
La columna, que pertany als elements sustentants, es recolza directament en el estilòbat, està compost per arestes. El fust és poligonal i acaba en un capitell , que està constituït per l' equí i l' àbac.
En els elements sustentats, tenim l' entaulament. Hi ha tres parts importants: l'arquitrau, el fris i la cornisa. L' arquitrau es tracta d'una biga amplia que ocupa tota la part superior del temple i és aguantat per les columnes. Després, a sobre d'aquest, hi ha el fris que està fet per mètopes i tríglifs , que en realitat l'element que l'aguanta són els tríglifs. I a dalt de tot hi ha la cornisa , que és la cobertura de la part de dalt de tot del sostre i les dues cobertes a doble aigua perquè així l'aigua no queda acumulada a sobre. La cobertura plana és el geison , i la de sobre és la sima , i entre mig d'aquests dos hi queda un espai triangular que és el frontó.
