¡Descarga Esquema Temari Art Grec y más Esquemas y mapas conceptuales en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Ceràmica
Cultura Ciclàdica (Importància del 3000 al 2000 a.C)
Ciclàdic I (3000-2000) ·Fang no seleccionat, parets molt grulleres i amples. A vegades polides amb pedres pomez (abasives) però no estan molt ben acabades. ·Formes generalment píxides (vasos cilíndrics amb tapa). Nances de pessic ·Decoració basada en la cistelleria feta a partir d’un punxó que fa línies en diferents sentits. Aquestes podien estar omplertes amb pastes de color més blanquinos que donava la sensació de policromia
Ciclàdic II (3000-2000). ·Fang no seleccionat, parets molt grulleres i amples. A vegades polides amb pedres pomez (abasives) però no estan molt ben acabades. ·S’introdueixen els aribals (Vasos petits de 3 a 8 cm amb coll estret i cos abombat on s’hi contenien esències oloroses) amb la innovació de fer-se de 2, 3 o 4. S’introdueixen les gerres amb boca exvassada amb nances més ben treballades, enganxades amb barbotina. S’introdueix la garrafa i la paella. ·En decoració s’introdueix la puntada. Amb el mateix punxó s’extreu material realitzant clarobscurs. S’abandona la influència de la cistelleria i les linies comencen a tenir formes diferents.
Ciclàdic III (3000-2000) ·Fang si que es selecciona, parets molt grulleres i amples. Polides amb pedres pomez (abasives) però no estan molt ben acabades. ·S’introdueix la forma cràtera: ceràmica d’uns 20 a 30 cm, boca de grans dimensions i cos abombat: el coll comença estret i es va abombant a mesura que arribem a la cintura. Poden tenir peu i les nances poden ser de pessic o de pont vertical o horitzontal. ·En quan a decoració s’introdueixen les senfes, sobretot als colls de les cràteres, a les espatlles o a la boca: motius repetitius.
Cultura Minòica (importància del 2000 al 1500 a.C)
Ceràmica de Kamarés (2000-1700 a.C) ·S’introdueix el torn de terrissaire permetent fer figures més esveltes i parets molt primes ·La decoració passa de fer-se gravant amb un punxó a fer-se amb pincell i bernís ·S’introdueixen formes com les anàfores ·Decoracions geomètriques i vegetals estilitzats, en colors blancs i vermellosos sobre fons negre opac. Els temes més predominants són la rosseta i l’espiral que aporten la il·lusió de moviment rotatori sense utilitzar la simetria.
Ceràmica Neopalatina (1700-1500 a.C) ·S’introdueix el torn de terrissaire permetent fer figures més esveltes i parets molt primes ·Els bernissos utilitzats pel dibuix serán negres o colos molt foscos i el fons tindrà el color del fang cuit. ·En temes de decoració s’abandona l’abstracció de la ceràmica de Kamarés i es substitueix per motius vegetals, animals marins, algues…
Cultura Micènica (importància del 1550 al 1100 a.C)
Hel·làdic recent I (1550-1500) ·Formes poc definides, amb parets fines (s’introdueix un tipus de torn lent) i fang seleccionat pero amb poc coneixement de la tècnica. El fang es molt depurat i no necessita pedres pomez ·Decoracions molt sencilles, senefes i franjes pintades sobretot però bastant irregulars. ·Colors grogosos i vermellosos del propi fang cuit, mai agafarà el color del fum.
Hel·làdic recent II (1500-1425) ·S’introdueixen moltes formes amb moltes variacions. Les nances es treballent molt millor, enganxades amb barbutina, poden haver de 1 fins a 6 nances. ·S’imita a la ceràmica neopalatina que havia estat triomfant fins aleshores ja que la cultura Micènica està resorgint i s’han de basar en algun art. ·Decoracions com les de la ceràmica neopalatina: animals, vegetals, senfes… però molt més estatiques i simètriques.
Hel·làdic recent III (1425-1100) ·A mesura que avança aquesta època la tècnica s’anirà perdent i les formes cada cop seràn més irregulars i menys ben treballades. Es deixa d’utilitzar el torn ·La decoració comença a fer-se més abstracte: quan més recent és la ceràmica mes abstracte i més sencilla: es fan senefes sobretot i espirals. ·Els fangs deixen de ser tant depurats i els acabats són més grutllers, denota una crisis en la cultura micènica.
Època grega (s. VI al segle IV)
Ceràmica de figures negres ·Es basa sobretot en la ceràmica anterior per l’ús del punxo per resseguir les formes i els colors. Tot i això la tècnica està tan millorada que fa que aquesta ceràmica sigui de molt luxe i molt comercialitzada. ·Torn rapid i mecanitzat. Ús de la barbotina per enganxar diferents peces. Pedres abrasives per polir el fang que s’ha seleccionat previament. El procés de cocció era molt molt controlat ·Forn construit de dos o tres pisos. El pis inferior amb una porta es situaven les fustes per cremar, la porta permitia regular l’intensitat. El pis secundari es on es col·locaven les peces amb un forat a la paret per a que l’artista pogues controlar. L’ultim pis si en tenia era per separar la surtida de fums que es trobava a la part superior. ·Ornamentació molt treballada: primer es dibuixa amb el punxo, es pinta amb vernís el que seria negre, amb engalba (fang molt exprimit amb poc ferro) i les parts foradades amb vernís blanc. Es cou tres cops, un amb foc intens on es tenyeix tot de vermell, un a foc suau on es cobreix tot negre per el fum i un altre cop amb el foc fort on l’engalba es torna vermellosa. ·Formes molt molt diverses segons el ús. (Fotos del cv)
Arquitectura
Cultura Minòica (importància del 2000 al 1500 a.C)
Palaus ·Es fan una sèrie de palaus entre el 2000 i el 1700 que s’enderrocaran per terretremols i es tornaran a fer encara més monumentals. ·Els palaus estavan junts als nuclis d’habitat barrejats amb les cases ·Tots tenien una mateixa estructura: un pati central i a partir d’ell es disposaven les habitacions fetes en moduls. Cada mòdul tenia un pati més petit per on entrava la llum i s’anaven fent a mesura que es necessitava mes espai (arquitectura centripata), per tant quedaven construccions molt caòtiques. De dos plantes o més, ho sabem gràcies a les escales. Les habitacions del segon pis rebien la llum dels patis i els tragallums. Els sostres eren plans. La estança més important dels palaus era la sala del trò ·De l’estructura caòtica sorgeix el mite del Minotaure ·Com que exteriorment no es veu molt monumental s’introdueixen els propileus per monumentalitzar l’accés als palaus. Es situaven al camí que portava a les entrades (hi havien més d’una amb importàncies diferents). Eren porxos fets amb columnes situades damunt d’un podi que reseguien tot el camí. Les entrades dels palaus estaven fetes amb porxos. ·Les columnes són un element diferenciador d’aquesta cultura: estan compostes per una basa prismàtica, un toro que separa la basa del fust. El fust separat en dos parts, l’imoscapo (la part d’abaix) que és mes prima que el sumoscapo. Sobre el sumoscapo tenim el baquetó per separar el fust del capitell. El capitell està format per el collarí, bastant estret, l’equí molt abombat i gran i un abac prismàtic. Entre l’equi i l’abac podia haber un altre collarí per separar. ·Tota l’arquitectura era pintada amb colors bastant primaris, per simular l’or s’utilitza el groc. ·El palau tenia una part administrativa, una part residencial i els magatzems. Com que en el palau hi havia molta gent els magatzems eren molt grans. Els magatzems generalment eren un passillo llarg i estret que dona accés a diferents estances una al costat de l’altra i perpendiculars al passadis per controlar la climatització. Generalment al cantó nord de l’edifici.
Periòde protogeometric (1000-900 a.C)
Heröons ·Construccions mes grans comparat amb les cases. Hi han molt pocs en tota grècia, uns 8 o 10, pero en llocs separats ·Planta rectangular amb amb el cantó oposat a l’entrada en forma d’absis. Accés fet a través d’un porxo. Poden tenir més o menys particions. ·La base és un mur de mig metre en pedra. La resta està fet en adob. Coberta a dos aigues amb bigues de fusta. ·La coberta no recolzava sobre el mur sino sobre una columnata que envolta l’estructura exteriorment per a que el mur no es faci malbé. Aquesta columnata era de fusta i es podia anar canviant. ·A l’interior es realitzaven enterraments, ofrenes amb objectes de molt luxe (comerç) i a l’exterior s’hi feien rituals.
Periòde geometric
Asia: Construccions no tant allargades com els Heröons, de planta més quadrangular amb dues columnes a l’interior
Periòde orientalitzant
A la grècia continental: ·Es comença a monumentalitzar el temple amb materials més duraders ·S’abandona la planta absidial i es comença a utilitzar la rectangular: Hecatompedon: planta rectangular bastant allargada. Columnata interna normalment central i externa. Les columnes eren de fusta. Es comença a desenvolupar el crepidomos i l’ordre dòric.
Època Arcaica Primitiva A la grecia continental: ·Es comencen a utilitzar dues fileres de columnes a l’interior. Es separa l’espai en naos pronaos i opistodomos. A la grecia occidental: ·Es comença a construir l’adyton (sala situada darrere de la cel·la principal) i no es construeix opistodomos. Es monumentalitza l’accés al temple amb una escalinata en una sola cara. A les colonies de l’asia: ·Sales allargades i amples, les columnes de l’interior es construeixen arran de les parets per a poder fer sales més grans, els rituals es realitzaven a l’interior.
Època Arcaica Madura A la grecia continental: ·Es comença a construir adyton entre l’opistodomos i la naos central. (La diferència amb la grecia occidental es que allà no es construeix opistodomos darrere l’adyton) A la grecia occidental: ·No hi han gaires canvis respecte a l’arcaic primitiu: Es segueix construint l’adyton darrere de la naos i sense opistodomos. Es monumentalitza l’accés al temple amb una escalinata en una sola cara. A l’asia: ·Tots els temples del periode arcaic amb doble peristasis són de les col·lonies de l’asia i en epoca arcaica madura.
Època Arcaica Tardana No hi han variacions respecte el arcaic madur. (A l’examen crec que només pot surtir un temple d’aquesta època que és de la grecia occidental, té adyton sense opistodomos i una filera de columnes al centre de la naos.)
Època Classica Severa ·Es troba el cànon de proporció de peu àtic de 29,9. ·Es contemplen aspectes visuals com la verticalitat amb dos pisos de columnes.
Època Classica segona meitat del segle V ·Moltes innovacions per la construcció de l’Acròpolis. ·Barreja d’elements dòrics i jònics que es duran a terme en la resta de construccions ·Es comença a aplicar l’Eurítmia: Es modifiquen alguns elements per crear un efecte visual i que el temple sigui més proporcional. Tenia proporció pero no a l’ull de l’home. S’abomba el fust de les columnes, s’abomba el crepidomos. ·Tot haver uns elements establerts en quan a les plantes es fan algunes variacions com en els propileus i l’Erecteon.
Kores
Època Arcaica Primitiva
·Estil dadàlic, inventat a Creta (el nom ve del artista Dedalo) ·Figures molt llises, blocs de pedra molt marcats. ·Mans i cap gros, característic del dadàlic. Cintura molt marcada i cabell molt abultat i geomètric
Època Arcaica Madura
·Es comença a representar el vestit jònic que creava molts més plecs i formes que el peplos dòric llis. ·Es prohibeix el nu i s’ha d’intentar mostrar l’anatomia amb els vestits. ·Primerament els plecs són molt superficials i esquemàtics. Com més recents més profunds. ·Els cabells cada cop es faràn més realistes, sobretot en la Kore del Peplos.
Època Arcaica Tardana
·Es comencen a representar les textures de les robes: llana/seda ·Plegs amb moltes profunditats que aporta naturalitat. Mateixa distribució de plecs ·El somriure forçat durarà en tota l’època arcaica. El nas serà molt perfilat i els pomuls marcats. ·Cabell molt ben representat amb els rínxols i cerrell. ·Es fan escultures molt monumentals, es conserva una kore de 2 metres.
Època Clàssica
·Copies romanes fetes en marbre. L’estatuaria grega clàssica casi sempre era de bronze que es va fondre en èpoques posteriors. Com més famoses en època grega més copies es van fer.
Epòca classica severa
·Conjunts escultòrics paratàctics ·Es típic en els plecs de les robes que es mostrin rectes, angulars i estrets. De cintura cap a munt es mostra la tela més bufada amb plecs diferents normalment. ·El rostre es torna més natural tot i que segueix sent idealitzat. Es perd l’esquematisme i el somriure arcaic ·Es troben antecedents dels draps molls en algunes escenes ·En nus masculins s’estudia molt l’anatomia i la posició. Es tipic representar diferents postures en aquest periode. Són postures estàtiques però amb molta tensió que provoca que es vegin alguns errors. ·Segueix havent frontalitat
Epòca classica meitat segle V
· Fídies : Plecs de les robes més ben treballats. Diferents textures molt ben representades. ·Rostres més naturals. ·S’inicia la postura del repòs: una cama en tensió i l’altre completament en repos: els mel·lucs s’inclinen per aquesta postura.
· Policlet : Fa representacions de joves atletes. Gran estudi d’anatomia masculina. ·Busca un número a la escultura, un calcul: Proporció: 7 caps. ·Deixa de mirar el model i un cop feta modifica elements, a vegades il·logics, per conseguir harmonia. ·Contraposto: Una cama en tensió i l’altre en repos, un braç en repos i l’altre en força. ·Fa obres amb contrapostos no tant perfectes i augmenta el canon de 7 caps per fer el cos més esvelt. 7 caps i mig. ·El contraposto i la proporció ho faran tots els demes artistes.
·Finals segle V a.C ·S’inventa la tècnica dels draps molls per representar el nu femení. La roba s’arrapa al cos de manera il·lògica. ·Els draps evolucionaran a postures molt complexes i composicions recarregades. Draps il·logics.
Escultura Arquitectònica
Època Arcaica Primitiva
·Frontons ·Relleu molt baix ·Tematica: Mitologica (Hercules), animals devorant-se (castig divi) ·Per omplir tot l’espai triangular es situen animals a les parts més petites o els personatges més petits per que hi capiguen. No saben representar als personatges de la mateixa mida i que es relacionin entre ells
Època Arcaica Madura
·Frontons ·Tematica mitologica, monstres, divinitats, gorgona… ·Per omplir tot l’espai triangular es situen animals a les parts més petites o els personatges més petits per que hi capiguen. No saben representar als personatges de la mateixa mida i que es relacionin entre ells
Època Arcaica Tardana
·Les figures es comencen a entrellaçar entre elles. Sempre surtiran de perfil de cintura cap avall i de cintura cap a munt de front. No se sap representar el tres quarts. ·Per omplir tot l’espai triangular es situen animals a les parts més petites o els personatges més petits per que hi capiguen. No saben representar als personatges de la mateixa mida i que es relacionin entre ells ·Temàtiques mitologiques, monstres, religio...
Època Classica Severa
·Canvi complert, dinamisme en les figures, es representa el tres quarts ·Les figures s’enllacen entre elles, fins i tot de punta a punta ·No es canvia el tamany dels personatges sino que es representen en diferents posicions per a omplir tota la forma triangular. ·Temàtiques guerreres i mitologiques (Troya), Déus i monstres… ·Pot ser o molt dinàmica o estàtica.
Època Classica Segona Meitat S.V
·Es representen molt millor els volums, es representa la perspectiva ·No es representa tot al mateix pla. Figures a plans diferents, tres quarts… ·Es tenen tots els recursos a l’avast.
