¡Descarga Art grec apunts y más Apuntes en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
TEMA 1: ART PRE-HEL·LÈNIC
1. L’ART CICLÀDIC
Ens situem a l’edat de bronze (3000 aC), al centre de la mediterrània. S’introdueix primer a les Illes Cíclades. Gràcies al metall permet un desenvolupament tecnològic positiu, per tant, són tecnològicament avançades i creen una cultura abans que totes les altres.
Aquestes illes reben aquest nom degut a que estan situades en forma de cercle, deixant al mig una illa més gran on hi havia una santuari dedicat a Apol·lo. Les poblacions eren petites, emmurallades, independents i no hi havia organització territorial. Totes tenien coses en comú.
No es coneix exactament el nom real de la gent que hi vivia ja que era una cultura analfabeta.
Durant el període que compren el 3000 aC i el 2000 aC, trobem una tripartició:
- El ciclàdic antic 1
- El ciclàdic antic 2
- El ciclàdic antic 3
Dins d’aquesta tripartició trobem dues manifestacions artístiques:
a) La ceràmica La ceràmica és molt fàcil d’identificar perquè:
- No està molt ben treballada.
- No es triava el fang i, per tant, hi ha més impureses. Això fa que les parets siguin més gruixudes i les superfícies no es puguin allisar.
- No és una ceràmica pintada.
- Si que està decorada, es tracta d’una ornamentació lineal elaborada amb un punxó. Abans de posar a coure la ceràmica es fan les línies, un poc cuita la ceràmica s’hi afegeix una pasta blanca densa a les ranures amb la fi d’aconseguir un contrast amb el color fosc de la ceràmica i les línies blanques. Al ciclàdic antic 1, gairebé no s’ornamentava:
- Només s’utilitzava una forma: LA PIXIS , que és un recipient ceràmic cilíndric, generalment petites, d’entre 5 i 20 cm d’alçada. Tenen tapa i s’utilitzaven de diverses formes: al tocador, com a regal de noces, per a cremes del cos, etc. També podien contenir les cendres del difunt, o bé, regals que l’acompanyarien a l’aixovar funerari.
- Costa molt donar-li la forma desitjada al material perquè conté moltes impureses.
- Al final del període es comencen a fer les primeres ornamentacions, es basen en els entramats dels cistells plasmats a les parets dels recipients.
- Alguns dels recipients tenien unes nanses molt senzilles amb uns petits orificis en els quals se’ls hi passava un cordill de manera que el recipient quedava tancat. També hi hauria les nanses de pessic.
Al ciclàdic antic 2 , hi ha més domini de la tècnica, es tria més el fan i les parets són més primes:
- Més vasos bombats en formes vàries: jerres, garrafes i els aríbals (molt petits, utilitzats per guardar perfums o olis).
- S’amplia el nombre de les formes, com per exemple, la forma de paella.
- Canvi en l’ornamentació, abandonament de la decoració dels entramats dels cistells i adopció de formes més adients per la ceràmica.
- Incorporació de nanses de pont vertical en les jerres, les nanses de pessic perduraran.
Al ciclàdic antic 3 , hi consta tot el que hi havia en el ciclàdic antic 2 i una nova forma: La CRÀTERA , vas més gran, de 20 a 50 cm, bombat i la boca ample. Servia per barrejar líquids. Utilització de sanefes en les cràteres. Només decoració en un o dos llocs del vas.
La ceràmica ciclàdica tenia una funció funerària ja que no s’havien trobat en àmbits quotidians. Indicava el estat social de la persona difunta.
b) Els ídols
Sempre es representen imatges humanes masculines o femenines, es representava si es tractava d’una o altre. Les seves mesures poden variar molt, poden ser figuretes d’entre 8 a 120 cm. Poden ser de materials diversos: d’os, de ceràmica i, els més habituals, de marbre. Encara que estiguin sols o acompanyats, assentats o dempeus, es representa la figura humana de manera molt abstracta. Tenien detalls pintats, els ulls, el cabell i les celles pintats. Els ídols que no es veu clar si era masculí o femení, es podia saber, segurament, a través de la pintura. El pigments amb el llarg del temps ha anat desapareixent. No es poden diferenciar característiques entre el ciclàdic antic 1, 2 i 3. Només sabem que en el 1 no n’hi havia gaires, en el 2 van arribar a l’apogeu i en el 3 cada cop n’hi havia menys. Els ídols SEMPRE són de cos sencer, el que passa es que molts d’aquests s’han trencat. Hi havia artesans molt esquemàtics, d’altres abstractes i d’altres que treballaven molt el detall. En general el que tenen en comú es que miren la proporció. Quan s’agafa el bloc de pedra i es fa una quadrícula per buscar una proporció. Com que és una cultura que no te escriptura, no sabem quina finalitat tenien aquestes figuretes. S’intueix que pot ser la representació d’un mite, però no es pot saber exactament les tendències de la cultura. Però per saber-ho, hem de saber de quin context han estat cercades, molts d’aquests es van trobar abans de preguntar-nos d’on venien i van estar emmagatzemats als museus de manera que no es pot saber. Els que s’han trobat, s’han trobat en tombes, en àmbit domèstic i en àmbit sagrat. Per tant, tenen una funció
Aquesta cultura tenia unes columnes més peculiars ja que eren desafiants a la gravetat, era un fust que tenia el diàmetre més petit a la part inferior que a la part superior. Imoscapo té un diàmetre més estret que el sumoscapo. Les parts més importants de la columna minoica són:
- Àbac prismàtic
- Equí
- Collarí
- Boquetó
- Sumoscapo
- Imoscapo
- Toro
- Basa prismàtica
Un altre element típic dels palaus minoics són els magatzems. En el palau hi vivia la família reial i tot els serveis que necessitaven, per tant, necessitaven menjar. La gent de fora és la que cultivava i a través de pagaments de tributs donava una sèrie d’aliments al palau per a que poguessin viure i tingués excedents per fer regals i intercanvis. Per guardar tot aquest menjar del territori es necessitaven magatzems grans. En tots els palaus minoics tenen la mateixa estructura: tenen un passadís llarg i estret que va donant accés a una sèrie d’habitacions que estan l’una al costat de l’altre, són estances allargades. Es construirà en llocs frescos, com més a baix millor o al cantó Nord dels palaus.
Dins del palau hi havia estances dedicades al culte però no hi havia una edificació especial i aïllada per al culte. Sempre dins del palau o de les cases.
El minotaure es centra a creta, té els seus fonaments a l’època Minoica. Està molt relacionat amb el caos que ens transmeten els mòduls del voltant del pati.
Pintura mural minoica
S’aplica als murs de certes estances del palau i a les larnax. No totes les estances del palau estaven pintades, només les principals on hi vivia la família reial.
Tècniques
Es fa servir tècnica al sec, pintura aplicada al sec. Les parets eren molt rugoses, per tant, calia preparar-les per a l’aplicació de pintura. Es preparaven a base de capes de sorra amb calç. A mida que es van fent capes més superficials la sorra és més fina, fins que l’última capa és semblant a un arrebossat que fa que quedi ben fina la base. Quan les capes s’havien assecat bé, aleshores, li aplicaven pintura. Els aglutinants que utilitzaven els minoics eren l’ou i la llet. Les aplicacions al sec fa que la pintura s’enganxi però que no penetri i per tant estan bastant fetes malbé perquè la pintura salta.
A la cultura minoica li interessava molt el volum i els moviments. Combinaven el volum amb la pintura mural per a que les imatges fóssim més reals.
Paleta
Fan servir el blanc, el negre, el blau i l’ocre, aquest últim si estava molt oxidat donava colors vermells i si estava menys oxidat donava grocs.
Temàtiques
Tenim tres grans temàtiques:
- Escenes de vida de palau: activitats relacionades amb els governants.
- Escenes de la natura: marines, vegetals, animals, entre d’altres.
- Escenes religioses: relacionades amb el desenvolupament del culte. Escenes d’ofrenes a les divinitats.
El brau era un animal molt adorat per la cultura minoica i, per tant, està representat molt sovint en escenes religioses.
Composicions
Són dinàmiques, obertes. Als minoics els hi agradava representar allò que tenien natural. Comparades amb les pintures d’altres pintures, les altres són més estàtiques. Les composicions obertes les limiten amb sanefes que posen a la part de dalt o de baix. Les sanefes també són mòbils ja que s’expandeixen en l’espai.
Ceràmica minoica
No hi ha incisions, s’ornamenta a base de motius pintats.
Ceràmica prepalatina
És fàcil de reconèixer perquè són jerres, s’anomenen jerres de pic retallat, les nanses de pont vertical. Es tracta d’una ceràmica bastant polida. I el fang està ben triat. Quan el fang era
3. L’ART MICÈNIC
Es va desenvolupar a la Grècia continental, era una cultura bastant avançada, tenia molta empenta. A partir del 2000 aC, Grècia pateix un assentament exterior de gent migratòria. Eren grups que no tenien una tecnologia tan avançada com l’Hel·làdica i fa que aquesta entri en una crisis, la població es disgrega, no es crea art. L’economia es transforma en economia de subsistència. Al 1600 aC hi ha un canvi a la Grècia continental, deguda a els intercanvis de metalls, comercialitza l’estany amb Egipte i l’Àsia Anterior. Les famílies que el comercialitzen s’enriqueixen, això provoca que hi ha una demanda als artistes, i mica en mica es va recuperant de la crisi i la societat es torna a reorganitzar.
A nivell artístic, aquesta progressiva millora es veu en dos factors:
- A partir del 1600 aC, es veuen unes estructures arquitectòniques que sobrepassen les anteriors, s’han identificat com les primeres estructures palauenques. S’anomenen així perquè els palaus posteriors tenen una estructura molt semblant. Les famílies comercialitzadores d’estany es converteixen com directors de la societat, ja que tenen molta gent treballant per a ells. Aquesta construcció és rectangular. Les més petites tenen una habitació bastant gran, d’estructura arquitravada, sostres plans, bigues subjectes per columnes. A aquesta estança s’hi accedeix per mitjà d’un porxo. Les més grans tenen, un porxo que dona a un vestíbul i, a continuació l’estança principal. A vegades, hi havia una estança al fons de tot (en les estructures grans) que no se sap el seu funcionament exactament.
- Cap al 1600 aC, es troben unes tombes totalment diferents a les anteriors, tombes de Pou. Aquestes noves són excavades com un pou, on s’hi enterrava el difunt i amb un aixovar molt ric. Com, per exemple, agulles per aguantar la roba o el cabell fetes amb cristall de roca. Planxes d’or ornamentats petitets per decorar la roba. També es trobaven petits ídols. També es van trobar espases minoiques, fruit de l’intercanvi amb els minoics. També es troben vaixelles d’or i de plata, de luxe. També hi ha màscares d’or que són típiques d’aquesta època pre-micènica, segurament d’influència egípcia, fetes amb planxa d’or, cosa que ens indica el comerç. Les màscares es fan amb la tècnica del batut, no tenen característiques personals. Els reis Micènics prenen les tombes de Pou, com aixovars dels seus ancestres i, per tant, esdevenen centres de culte, fent una paret al seu voltant.
Cap al 1550 – 1500 aC, es forma la cultura micènica, es desenvolupa durant tot el bronze recent a la Grècia Continental. Aprofita la crisi dels minoics per conquerir terres minoiques fins convertir-la en micènica. També conquereixen bona part de les Illes Cíclades, en definitiva, la majoria del mar Egeu queda dominada per els Micèniques.
Arquitectura micènica
Es troba, principalment, en les ciutadelles micèniques. Els micènics s’organitzen territorialment, cada territori és regit per una ciutat central. Cada ciutat és diferent. Els micènics trien la part de dalt d’una muntanya per a crear la ciutadella on hi ha el palau i, a vegades, la zona sagrada on hi vivien els sacerdots, tota la resta estava fora, dispers pel territori on hi havia els camperols, els artesans, etc. La muntanya s’escollia tenint en compte que pogués tenir controlat el territori davant dels enemics i que, sobretot, donés aigua a la ciutadella. La ciutat de Micenas és la més gran, la que ha donat el nom a la cultura. Les principals ciutadelles eren: Micenes, Tirinte, Tebes i Atenes.
A Atenes, la construcció de l’acròpolis ha fet malbé gairebé totes les estructures micèniques, només es conserva les terrasses que es van fer per a la construcció del palau.
A Micenes, hi ha la ciutadella amb el cercle de tombes i al fons.
A Tirinte, la ciutat va patir una evolució, primer amb el seu palau i finalment amb tot el complex. A la part del Sud hi havia el palau i al Nord els habitatges.
Un dels elements més importants de les ciutadelles eren les muralles, que podien arribar als 11m d’alçada. Perquè siguin inexpugnables han de tenir molts accessos, amb una porta principal i molt ben defensada. A les muralles, davant de la porta principal hi havia una segona muralla en forma de colze que feia entrar forçadament per allà i quedaven acorralats. Les apertures de les portes no eren gaire grans per evitar l’entrada massiva d’enemics , com a mínim havia d’entrar un carro. A cada cantó hi havia una jamba que delimitava la llum de la porta i el dintell. Eren monolítics. Damunt del dintell, perquè els carreus no fessin malbé la llum de la porta, s’aplicava la tècnica d’ aproximació de filades , els carreus s’anaven fent sortir de mica en mica damunt del dintell, finalment quedava un triangle buit (triangle de descàrrega), les forces que s’exerceixen a sobre d’aquest es reparteixen als costats. En aquest triangle buit s’hi posava una llosa prima on s’hi feien ornamentacions per a espantar a l’enemic. Les ornamentacions avisaven a l’enemic.
A les muralles hi feien poternes , per a poder creuar tot el gruix de la muralla es duia a terme la tècnica d’ aproximació de filades.
Els palaus micènics són molt diferents als minoics. Els micènics feien terrasses i intenten trobar una solució per tenir un centre de poder que en si mateix ja sigui més organitzat. El palau és l’únic edifici que cal que tingui terrasses. Depenent de les ciutadelles el palau era més gran o més petit. En moltes ciutats micèniques no es conserven perquè s’han fet malbé però se sap on estaven perquè si que es conserven les terrasses.
Els palaus micènics eren uns palaus on el trànsit estava molt controlat. Tenia varis passos de control. Això es veu molt clar en el Palau de Tirinte: en quan entraves per la muralla, cap al sud per un passadís amb doble paret fins a un accés que s’estreny, aquest era el pas de control cap al palau. I si es volia entrar més endins hi havia un segon control que et conduïa al
tenien tota l’estança pintada i moltes parts estaven seques o gairebé seques, feien retocs, generalment els perfils negres per poder definir millor les imatges. La paleta no era gaire diferent a la minoica, només hi van afegir el verd. Les temàtiques que hi ha eren:
- Temàtiques religioses
- Temàtiques de palau: en el mègarons hi havia pintures de caire fantàstic, representacions d’una divinitat que agafava un anyell, se la relaciona amb deessa de la naturalesa.
- Temes vegetals
- La sanefa: utilitzada tant en pintures com en objectes. Utilitzaven molt la simetria i la bona organització, però també hi havia composicions de fris corregut. Ceràmica comuna: És molt important, perquè van establir unes rutes comercials en tot l’est de la mediterrània. Els productes micènics arriben a l’Àsia anterior, Egipte i Chipre. Els productes que es comercialitzaven eren de luxe i, per tant, els recipients també havien de ser de luxe. Ceràmica comuna: molt simple, sense ornamentació. Moltes vegades es feien a les cases. Ceràmica decorada: la ornamentació de la ceràmica es feia a base de vernissos. Trien el fang més fi i que té menys impureses. Utilitzaven torn lent, que és una pedra que un mateix ceramista o un ajudant va girant i aleshores configurava el vas i permetia que les formes quedessin molt més definides i les parets més primes i llises. El color del fons és el color que dóna la cuita i els motius pintats en vernissos que al coure donen colors foscos, marrons sobretot. Va tenir unes fases:
- Fase I: segona meitat del segle XVI aC: té una tendència tradicional i hel·làdica de la Grècia continental. Ceràmica ordenada amb motius angulars, ordenats i repetitius. Hi havia un segon grup de ceràmica on hi havia influència minoica, ja que tenia més moviment que la tendència hel·làdica.
- Fase II: segle XV: la tradició hel·làdica desapareix i ve una tendència en intentar imitar la ceràmica neopalatina de l’època minoica. Configurada amb motius vegetals i marins. L’element hel·làdic que es conserva es la composició simètrica, al mig i recte, i això ens fa veure que és micènica.
- Fase III: finals del segle XV – XII: El que tenim és un procés d’abstracció, amb motius marins estranys, es situen a un lloc determinat del vas. Vas dels soldats (Micenes s.XII)
Amb el fang cuit també elaboren ídols, que son en forma humana o en forma animal. Els més habituals són els que tenen forma de serp. Els trobem en els àmbits sagrats i tenien un paper fonamental en el culte. Molts d’ells servien per fer cultes de catarsi i de purificació a través de contacte amb l’ídol. Solen ser amb el fons de color de la cuita del fang i els detalls fets amb vernissos. S’hi representava l’ornamentació que duien: joieria, ropatge... Quan es tracta de d’un ídol en forma de serp esta pintada sencera. La serp era venerada perquè no hi hagués moviments sísmics.
TEMA 2: INICIS EDAT FERRO
Està constituïda per vàries etapes (quadre foto)
2.1 ÈPOCA SUBMICÈNICA
En aquesta època Grècia i les illes estan molt desmembrades. El sub micènic comença amb una crisi molt profunda, un canvi molt fort. Iakovidis, va parlar de l’època obscura, la de després del micènic. Altres historiadors parlen d’aquesta època com una època de canvi.
Al s XII, els micènics estaven dominant la Grècia continental, les illes i Creta. Hi ha un comerç molt dinàmic. Però es van trobar molts estrats al segle XII, i es veu que la civilització Micènica s’esfondra. Les raons són vàries:
- El volcà de Santorini entra en erupció i la destrueix.
- Lluites internes.
- Per la mediterrània s’estaven movent els “pobles del mar”, gent que buscaven lloc per poder-se assentar i van començar a desestabilitzar la zona de la costa de la mediterrània.
- Des del centre d’Europa també hi ha onades migratòries a cavall.
Avui en dia es pensa que aquestes quatre raons van passar alhora. Moltes de les ciutadelles queden destruïdes, al ser tan inestable el territori la gent emigra cap a Xipre, el Sud d’Itàlia i Sicília. Aquestes ciutadelles queden ocupades per gent pobre que busquen un lloc més segur per a poder viure. Aleshores la gent va avançant cap a l’interior del territori, ja que les costes són perilloses. Hi ha poc comerç. No hi ha necessitat de palaus ni muralles a causa de l’economia, com a conseqüència, hi ha un empobriment de la producció artística. Només es produeix ceràmica de luxe i la joieria.
Ceràmica submicènica de luxe
Pateix un empobriment tècnic, deixa d’utilitzar el torn i, per tant, les seves formes són més irregulars. Hi ha una disminució en quant a les formes: àmfores, garrafes, jerres, bols, etc. La qualitat dels vernissos és inferior i fa que les ornamentacions de les ceràmiques no hagin
amb un aixovar molt ric amb peces que venien de molt lluny. Denota un comerç de llarga distància. Aquest era el principal enterrament, hi havia més d’un. El problema és que la majoria d’aquestes estructures que s’han trobat han estat saquejades però en general tenia un caire sagrat. Aquest és el més complex.
- PERÍODE GEOMÈTRIC
Alguns nuclis d’hàbitat s’abandonen i els de l’interior creixen, la societat s’està reagrupant en llocs que són pròspers, també es nota un comerç interior més fluid. Millora de la societat. En aquesta època trobem el mateix tipus d’organització social però més complexa, ja no trobem tres o quatre famílies molt importants que tenen coses importants sinó que en trobem moltes. Per aquestes famílies hi ha famílies més pobres que treballen per elles, organització de castes. Encara no hi ha un poder central i tampoc hi ha organització territorial.
Ceràmica
És la producció més important. Pren el nom de ceràmica geomètrica ja que la seva ornamentació és de caire geomètric. A l’inici trobem ceràmiques que es pinta una gran part de superfície amb vernís que es torna negre i els motius ornamentals estan localitzats en un lloc determinat del coll, obrint una finestreta i també una sanefa a un lloc més bombat del vas, sempre són motius geomètrics. De manera que avança, tenim més sanefes i menys vernissos, fins al segle vuitè on trobem una superposició de sanefes, el fons només s’aprecia entre sanefa i sanefa. Hi ha molts motius geomètrics (meandres, escatejat, esvàstiques, grecas, zig-zag, entre d’altres). També trobem figuració, però no sorgeix fins al segle novè, els primers motius que es representen són els cavalls o els ocells que normalment es troben al coll dels vasos. A partir del segle VIII trobem també figuració humana. Les escenes més representades són la Ekphora i la Prothesis. El fet de que les ànfores tinguin Prothesis i les cràteres tinguessin Ekphores s’interpreta que a les àmfores s’hi enterraven personatges femenins i en la cràtera els masculins, només és una hipòtesis. En general la funció de les ceràmiques és funerària.
Hi ha vasos de casament on trobem escenes de dones ballant, vaixells amb gent remant i un noi i una noia que això representa un rapte, el rapte de la núvia a casa del nuvi. La núvia se’n va a casa dels pares del nuvi. També hi havia escenes de carros amb cavall, representa a un personatge que té poder.
Són ceràmiques de qualitat, ja que hi ha molt bon domini de la tècnica. És un treball mol minuciós. Els tallers es trobaven a la zona d’Àtica amb Atenes com a ciutat principal. Aquests vasos estaven tant de moda que es troben en tota la Grècia continental i, fins i tot, a les illes. Hi ha centres de producció que seran secundaris com, per exemple, a les illes cíclades i a Creta, a Argos.
Bronzes
És una altre de les produccions que representen animals petits, normalment són cavalls i es troben a dins de les tombes masculines i el paper que tenen es de fer evident l’estatus social que pertanyen a la casta. Sempre es parla amb un llenguatge molt geomètric i portades a molta abstracció, no tenen detalls.
Dintre dels bronzes també trobem els trípodes que són més grans, també es poden dir calders. Solen tenir entre 50 i 70 m, alguns arriben al metre. Sempre mostren un recipient amb tres peus tot fet a la mateixa peça i després a part es fan les nanses que són circulars amb motius geomètrics. Damunt de la nansa, de forma ornamental, trobem el cavall o l’ocell. S’hi posa un líquid que es mètode d’ofrena a alguna divinitat, és, per tant, mobiliari de culte.
4. ORIENTALITZANT
1a FASE
Arribada de vols fenicis, a l’interior hi havia treballats els motius ornamentals. Són pocs objectes que es troben en les estructures funeràries de personatges importants amb poder com per tenir un comerç de llarga distància.
2a FASE
Cada vegada hi ha més elements d’índole oriental. Trobem plaques fetes amb repujat amb les primeres escenes típiques. També joieria. Són objectes que venen amb els artesans d’orient que s’assenten a Grècia i elaboren els seus productes i els ofereixen a les castes. Molta influència en els artesans locals que veuen noves tècniques i noves iconografies i les apliquen.
Medalló de la muntanya del Ida: representa a Zeus quan oculta a la seva mare després de que ella li doni una pedra a Cronos perquè no es mengi al seu fill. Els personatges dels laterals recorden a personatges Assiris. Influència Oriental.
3a FASE
Es produeixen les primeres colonitzacions de les persones que viuen a la Grècia continental i van a buscar terres que els hi proporcionin una manera de viure més segura o un lloc amb més terres per conrear. Algunes assenten colònies al sud d’Itàlia i altres cap a l’Àsia Anterior. La gent que vivia l’Àtica anava cap a orient i la gent que vivia a la part occidental marxava a Itàlia. Això es produeix perquè la organització social esta canviant molt lentament, passa d’una casta a una oligarquia.
- Alabastró: màxim d’uns 15 – 20 cm. És una forma molt allargada amb la part inferior bombada i amb el coll molt estret amb boca petitona ja que la seva funció era porta essències i perfums. És un objecte de tocador.
- Skipho: és una cràtera en petit, de 5 a 12 cm. Tenen nanses de coll horitzontal a la boca. Serveixen com a objecte de tocador per contenir espècies que facin olor, cremes molt espesses
- Píxide
- Gerres
- Àmfores
Els temes que s’hi representen són escenes de sentit mitològic, comencen a representar-se els mites que després es desenvoluparan. Es representen amb personatges concrets, no masses, a vegades només una figura sola. Els lleons i les lleones són importats de la iconografia oriental.
La funció era d’ofrenes a les divinitats als temples de culte com per donar les gràcies a la divinitat.
El centre secundari de producció estava situat a Rodes. Es diferenciaven per el tipus de corol·la. A les Illes Cíclades, les figures no estan pintades, estan treballades en relleu.
Els tallers de l’Àtica estaven sempre perfeccionant les seves produccions. Configuren més bandes per fer més ornamentacions i representacions d’escenes. Els fons lliures sempre estaven ornamentats amb coses petites com motius vegetals, esvàstiques, entre d’altres. Es va perfeccionant fins a arribar a la ceràmica de figures negres, una de les més importants és l’ àmfora de Nessos.
També es fan peces de joieria, aprenen les tècniques dels artesans d’orient. S’utilitzava normalment l’or, la plata s’utilitzava poc perquè s’oxidava. Les pedres precioses no s’utilitzaven gaire, el que fa que aquestes joies fossin només d’un color. Els temes representats en la joieria són iguals que els de la ceràmica, animals fantàstics i divinitats.
TEMA 2: LA CULTURA GREGA
Comença amb l’època Arcaica que està dividida en tres etapes: Primitiva, madura i tardana. Comença aproximadament al segle VII i acaba al 480 aC amb la invasió dels perses. No es desenvolupa igual en tots els llocs.
Al 480 aC, comença l’època Clàssica i acaba al 334 aC quan comença a regnar Filip, el pare d’Alexandre el Gran, aquesta també la dividim en tres períodes: època severa, 2/2 segle V, Segle IV aC. L’art que es crea a la primera etapa es diferencia molt del creat a l’última etapa. Al 334 aC comença l’època Hel·lenística i acaba al 31 aC amb la victòria d’Augustus. La tendència més important és la imitació de lo natural. S’intensifica des de l’època Arcaica fins a la Hel·lenística. ÈPOCA ARCAICA Hi ha dos factors que determinen les produccions artístiques: La segona onada de colonitzacions: Hi ha gent de la Grècia continental que marxa per aconseguir una promoció personal i, d’altra banda, hi ha persones que busquen comercialitzar. Això porta un moviment de persones que marxen de la Grècia continental per anar cap a l’Est i a l’Oest. Aquestes colonitzacions són una font d’expansió de la cultura molt important, es difon per tota la mediterrània i fan que els nuclis que es creen amb la primera augmentin.
La organització política que tindrà l’època arcaica amb les ciutats-estats i les polis: Apareix una nova distribució de la societat, parteixen d’oligarquies. La cultura cada cop és més complexa. La nova organització social i política no serà igual en tota Grècia. El que si que hi ha és una certa organització territorial en tota l’Antiga Grècia. Cada territori té ciutats que organitzen els pobles i els nuclis i terres que els hi pertany, són les anomenades ciutats estat. El que canvia, és el tipus de govern, segons la zona de Grècia en la que ens trobem, trobarem un tipus de govern o un altre. Per una banda trobem la organització és la del Peloponés amb Esparta com ciutat estat, tindrà un govern basat en l’aristocràcia, govern dirigit per unes 5 o 6 persones. A la zona de l’Àtica trobarem que qui porta el poder no seran vàries persones sinó només una, el tirà. Cap al final de l’època Arcaica, a les zones orientals, intenten matar al tirà perquè volen que governi algú que escolti la paraula del poble: ESTABLIMENT DE LA DEMOCRÀCIA CREACIÓ DE LA POLIS.
En aquest marc es desenvoluparà l’arquitectura, l’escultura i altres produccions artístiques.
- ARQUITECTURA (GENERAL)
S’han de diferenciar la construcció de les cases amb la construcció d’edificis públics (temples).
Utilitzen un sistema de construcció anomenat isomètric , no utilitzen argamassa, és una construcció al sec. Aquesta construcció utilitzen una unió típica de l’art Egipci, que aprenen gràcies als fenicis.
Es necessiten sistemes per a moure els carreus i també per a enganxar-los (sistemes d’anclatge entre un carreu i un altre). Per moure els carreus feien servir leves , els carreus
- CAPITELL COMPOST: capitell amb ordre dòric i corinti junt.
- CAPITELL AMB COROLA
- PALMIFORME
- CORONAT AMB FULLES
Tots s’utilitzen en la zona oriental.
1.. EL TEMPLE GREC En l’època submicènica els llocs de culte podien ser molt diferents. S’ha pogut detectar cinc tipologies de llocs de culte en l’època submicènica:
- Coves de muntanyes que tenen formes rares i són percebudes com sobrenaturals. Ex: Muntanya de l’Ida.
- Casa domèstica però que es dedica al culte.
- Antigues estances micèniques: mègarons.
- Llocs que esdevenen centres de culte per a la ocasió: platges.
- Altars on s’hi feien sacrificis, es fa una pyra i es crema un animal com a ofrena. Ex: illa de Samos. En l’època protogeomètrica comencem a tenir unes edificacions diferents a la resta, els Heröon. En època geomètrica, aquestes construccions es tornen molt habituals. Ja no són tombes, són temples dedicades a alguna divinitat. També trobem casetes amb cobertes de canyes, són temples. També trobem objectes petitons que representen el temple i es portaven de regals a les divinitats, això ens dóna una idea de com eren els temples en l’època geomètrica. A aquesta època ja trobem diferenciats els diferents espais del temple, trobem el tèmenos , i dintre d’aquest el oikós , i dins d’aquest l’altar també, que és molt important. El temple era la casa de la divinitat, per tant, la gent es col·locava davant de l’altar i del tèmenos. En l’època orientalitzant, volen monumentalitzar els edificis. Configuren els temples damunt del crepidomos. Els pals que hi havia al voltant es posen cap a l’exterior, creant un passadís. Els temples són de planta rectangular, llargs i estrets. Solen tenir com a allargada una mesura que sempre s’aplica, els 100 peus. Els temples s’anomenen Hecatonpedon. El temple d’Apol·lo a Termón, els murs són construïts amb pedra i algunes columnes també. L’arquitrau encara era de fusta, la resta de l’entaulament ja està fet amb ceràmica i terra
cuita. És d’ordre dòric. La cobertura és feta amb teules cuites sense pintar. Les teules eren planes i posades l’una al costat de l’altre.
En l’època orientalitzant ja està definit l’ordre dòric, sobretot a la Grècia continental.
A la Grècia insular hi ha temples primer construïts en fusta i després en pedra. Tenen plantes quadrangulars, no és tan estreta com a la Grècia Continental. El temple de prinias, ja tenim naos i pronaos. A la naos trobem columnes que serveixen per sustentar. Tenen una pyra, on es fa el sacrifici i, per tant, necessitem una obertura al sostre perquè surti el fum, per això estan les columnes. En els temples de Pirinias i Delphinion de Dreros, es conserva molt bé la pyra, en canvi, en el d’Artemis i d’Efès I no, perquè va estar molt refet. En el Delphinion hi ha un banc que servia per posar les ofrenes de petit format. Per això, sabem que en la Grècia insular, el culte es duia a terme a l’interior. El de Prinias, té una pronaos molt profunda, esta fet a base de pilastres, la façana. Damunt tenim un fris corregut, per tant, ja veiem un element típicament jònic. Posteriorment, a les costes de l’Àsia menor es veu ordre jònic.
Heraion de Samos, Santuari extra urbà: Samos es troba entre orient i occident, era un lloc perfecte per al comerç. En alguns centres extra urbans, es fan jocs esportius dedicats a la divinitat. Fins a finals de l’època orientalitzant tenia un altar petit i després se’n va construir un de més gran. Té una planta rectangular amb una columnata al centre, és més ample. La imatge de la divinitat es troba al fons.
1... ÈPOCA ARCAICA PRIMITIVA
És una època de recerques i temptatives de com es pot millorar l’ordre dòric.
A la Grècia Continental trobem Olímpia, aquí es fa culte a Zeus i Hera. A principis d’època arcaica es fan temples dedicats a Hera, on hi ha el temple de Zeus, abans hi havia un altar. L’Heraion d’Olímpia té un complement simètric perquè la visualització del temple sigui igual, vist des d’un costat i des d’un altre. Les columnes de la perístasis dialoguen amb els arbres que estan a l’exterior del temple, s’harmonitzen. Els crepidomos estan graonats per tots els cantons. Té antae, encara que no es veuen gaire bé. Dístil in antis, això es troba entre les antae. Hi ha una doble columnata cap a les parets. A l’exterior hi ha unes columnes que en un principi eren de fusta i quan s’anaven fent malbé es canviaven per columnes de pedra, volen aconseguir que es vegin les columnes més esveltes.
Les següents temptatives d’aquest període es portaran a terme a través de tresors, pertanyien a una ciutat i es construïen en els santuaris extra urbans, en ells es posaven els regals que donaven a la ciutat. Les confeccions de tresors són un niu de proves arquitectòniques per solucionar els problemes dels temples grans. El tresor de la Vella Tol·los a Delfos: les columnes estaven posades de manera irregulars, les juntes de l’arquitrau s’intenten que caiguin damunt de les columnes. Com més al centre del fust estigui, més
