Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Asignatura: Art Grec, Profesor: Montserrat Claveria, Carrera: Història de l'Art, Universidad: UAB
Tipo: Apuntes
1 / 103
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!
Edat de Bronze a l’Egeu
Art Ciclàdic (Illes Cíclades)
Ceràmica:
Ciclàdic Antic I (3.000 aC)
Parets gruixudes, nanses petites, tenien una funció funerària, s’hi guardaven olis i altres objectes petits per assegurar la comoditat del difunt en el més enllà.
S’utilitzaven substàncies abrasives i/o una pedra pòmez per a deixar les superfícies més llises. No estaven policromades.
Aquesta ceràmica era la de luxe, en aquesta època també se’n feien de més senzilles.
Cap al final de l’antic 1, i per a distingir les peces de les més “barates”, es van començar a fer decoracions com sanefes de línies fetes amb un punxó. Aquest tipus de decoració va sorgir de la confecció típica de la cistelleria. (s’hi van inspirar).
A la superfície s’hi posava una pasta blanca (que entrava a les incisions) que al coure la ceràmica, se solidificava, i creava un contrast entre ambdós colors (el blanc de les incisions i el gris de la cuita) aquest color era donat a la lenta cocció de la ceràmica, es feia un forat on es feia el foc, es posava la ceràmica i es feien uns forats petits a sobre perquè entrés aire, a l’entrar poc aire, s’omple de fum i la ceràmica adquireix el color grisós.
Ciclàdic Antic II
Correspondria a mitjans de la cultura ciclàdica. (aproximadament).
Respecte a l’època anterior, el color de la cuita és més clar, les formes són més diverses i la ceràmica està més decorada. Es fan nanses més complexes.
Hi ha les formes bombades, les gerres amb forma de garrafa i les gerres d’una sola nansa. També trobem els aríbals (recipients petits normalment enganxats entre sí, servien per a contenir perfums, pel que tenien el coll estret, perquè no s’escapessin.
Forma de paella: parets baixes, sense tapa i amb nansa. Les formes estan molt més definides, el que deixa entreveure que el ceramista comença a escollir la matèria (el fang) i fa parets més fines, pel que tenia un domini més gran de la producció ceràmica. Les nanses també estan més treballades, i a vegades es fan a part i s’enganxen amb barbotina (un líquid).
barroeres i desproporcionades, van experimentant i millorant conforme avança l’època.
Respecte a èpoques anteriors, les parets de les ceràmiques són més fines.
S’incorpora el motiu de la sanefa, que es col·loca a llocs determinats per a donar-los-hi més importància. Es comença a jugar d’aquesta manera amb la forma i la ornamentació. La funció segueix sent funerària.
L’aparició d’aquesta nova forma ceràmica (la cràtera) suggereix que es va desenvolupar a causa d’un nou ritus funerari (potser funerari que va aparèixer).
La cràtera és la forma ceràmica més prominent al Ciclàdic Antic III, pel que si a l’examen apareix una cràtera, podem concloure que és del Ciclàdic Antic III, ja que abans no existia.
Ídols ciclàdics
Són figuretes que van de 8 cm. A 1.20 m. Tenen una forma humana esquematitzada. Poden fer-se de fang, d’os, o de marbre (la majoria). Se sol representar la figura humana dreta, amb les cames juntes i els braços al voltant del coll o la cintura, d’altres, però, eren representats realitzant una activitat (com tocar un instrument) o varis junts realitzant alguna activitat junts.
Eren policromades, tot i que el color s’ha perdut. Els detalls (com per exemple, del rostre) eren pintats, pel que no es conserven, excepte en alguns casos en què aquests detalls es van fer directament sobre el material.
La única diferència entre èpoques és que al Ciclàdic Antic I pràcticament no n’hi ha, al Ciclàdic Antic II n’hi havia molts, i al Ciclàdic Antic III, n’hi ha, però no tants com al II.
Per fer els ídols, s’utilitzava una proporció especifica, però aquesta variava de taller en taller.
Les escultures en aquesta època (ídols o el que sigui) sempre eren de cos sencer, fins a època romana no existeix la creació de bustos.
La funció d’aquests ídols no es coneix, ja que no hi ha una relació entre els objectes i el context on s’han trobat, a diferència de la ceràmica. S’han trobat tant en estances sagrades com en espais quotidians.
La influència de la cultura minoica va començar a diluir la cultura ciclàdica (a finals del Ciclàdic Antic III i principis del Ciclàdic Mig).
**Planta del palau de Knossos Planta del palau de Faistos
*Planta del palau de Zakros
*Planta del palau de Mallia
*Planta del palau de Gournia
S’observa un pati central en tots els palaus. És el centre dels palaus.
En època neo-palatina, els palaus es fan rectangulars i més grans que abans.
Al voltant del pati es construiran la resta d’estructures, organitzades per mòduls. A mida que es requerien més espais, s’hi afegien mòduls, pel que no existeix una construcció organitzada.
Es tracta d’una arquitectura centrípeta, ja que es construeix des de dins cap a fora, a partir d’un element principal (el pati) i no s’utilitza plànol.
*Esbossos dels palaus de Knossos i Faistos
*Reconstrucció del palau de Knossos
Al pati s’hi duien a terme les celebracions més importants, com la coronació del rei.
L’aspecte de monumentalitat s’aconsegueix amb les columnes que envolten el pati i la porxada.
Les columnes minoiques són molt particulars, són més estretes a la part inferior que a la superior, és a dir, que l’imposcapo té un diàmetre més petit que el sumoscapo.
Tècniques:
Principalment es pintava al sec, es col·locava una capa d’estuc i es deixava assecar, més tard es pintava. El pigment no es fixa prou bé, pel que les pintures s’han conservat bastant malament i per fragments.
La paleta de colors consisteix de vermell, blau i groc i a vegades el verd, blanc i negre.
Pel que fa a les temàtiques, solen ser inspirades en la natura. També n’hi havia relacionades amb la vida de palau. També hi havia les escenes de culte, normalment situades als larnax (taules de sacrifici).
Les composicions minoiques sempre són molt vives i l’element essencial és la sensació de moviment i naturalitat en els elements representats i la interacció entre aquests.
Les composicions estaven acotades per sanefes a dalt i a baix del mur.
Ceràmica:
Pre-palatina
Les més comunes de l’època pre-palatina són les de pic retallat, tenen una sola nansa de pont vertical i serveixen per contenir líquids. Tenen carena interna al coll.
La ceràmica pre-palatina és feta a mà, es comencen a dominar les formes i les decoracions es fan pintant amb vernís fent línies normalment de color vermell i se solia contraposar amb algunes línies de color blau a zones concretes com el coll o la nansa.
Aquest vernís és molt dens, pel que fa línies molt gruixudes. La cuita és ràpida, el que provoca el color clar de la ceràmica. Les nanses són de pont vertical allargades cap amunt, tenen carena al coll i boca de pic retallat. No es coneix la seva funció.
Primers palaus
La ceràmica (també s’anomena ceràmica de Kamarés) es treballa molt més.
Es caracteritza per la multitud de formes que s’utilitzen respecte el període anterior. En moltes ocasions són cràteres de format gran. També hi ha copes de peu alt.
Hi ha més varietat de formes, el que les caracteritza més és que pinten tot el fons de la ceràmica. La ornamentació es fa pintant el fons de color molt fosc (negre, blau marí) i els motius decoratius de colors vius (blanc, vermell...). els motius són inspirats en la naturalesa, i a vegades s’utilitzen elements com espirals o línies ondulades; se segueix volent transmetre moviment. Les línies rectes serveixen com la sanefa a la pintura, per a separar els elements en el pla pictòric.
La ceràmica de Kamarés tenia usos funeraris, però també servia per a comerciar.
Neo-palatina
Els motius de la ceràmica són similars als de la ceràmica de Kamarés, però el fons es deixa del color natural de la cuita (color clar) i els motius són de colors foscos (blaus, negres i marrons). Podríem dir que la ornamentació és el contrari a la de Kamarés. Els motius decoratius segueixen sent col·locats sense simetria i transmetent moviment.
Cultura Hel·làdica / Micènica (Grècia Continental) Hel·làdic antic (3.000 – 2.000 aC)
Comencen a fer servir el bronze, té un grau de desenvolupament mig.
Població del centre d’Europa amb una cultura menys desenvolupada es va instaurar en grans quantitats a la Grècia continental, el que provoca un retrocés en la cultura i per tant, un fre en el desenvolupament.
Hel·làdic mig (1.600 aC aprox.)
Es comença a observar una millora progressiva en el desenvolupament, degut a l’arribada del comerç amb metalls.
Hel·làdic recent (1.550 aC aprox.)
La cultura micènica apareix a l’hel·làdic recent, però no són sinònims.
Es veu una organització molt més marcada.
Es divideix en:
Micènic recent I Micènic recent II Micènic recent III
La cultura micènica és molt comercial, però també guerrera.
Els elements que denoten l’estructuració a l’hel·làdic recent I són:
Les primeres estructures palauenques: apareixen a nuclis d’hàbitat que es desenvolupen més. A diferència de la majoria de cases petites, són construccions grans, de forma rectangular. Per la seva forma rectangular, hi havia uns pals (o columnes) que aguantaven el sostre. Solien tenir un porxo i l’estança principal. Els porxos solien tenir dues columnes. A vegades podien tenir més de dues estances. Coneixem l’emplaçament de les columnes perquè s’han trobat forats al terra.
Aquestes estructures primitives s’han trobat (normalment) sota les construccions palauenques micèniques, el que fa pensar que són els seus precedents.
Les tombes de pou són un nou tipus de tomba que comencen a aparèixer a l’hel·làdic mig. Consisteixen en forats al terra, amb aixovars funeraris considerablement rics. Es pensa que aquestes tombes eren destinades tant a dirigents polítics com a les famílies que els envoltaven. Se solien organitzar unes a prop d’altres. Cap a l’hel·làdic recent II – hel·làdic recent III, es comencen a venerar aquests conjunts de tombes, que s’encerclaven amb pedres.
El rei i la família reial (proper governant i de cap religiós, s’identifica amb Hera, la seva deessa protectora). Els aristòcrates i sacerdots (molts d’ells es dediquen a la guerra i defensa del territori aristòcrates). Artesans (produïen els objectes que s’utilitzaven). Camperols i ramaders (produïen menjar i havien de pagar tributs a la reialesa.
Degut a que els camperols havien d’alimentar la resta d’estaments, aquesta estructura social era fonamental per mantenir la societat micènica.
En època micènica, la Grècia continental es dividia en ciutats-estat que governaven el territori. El centre de poder solia estar damunt una muntanya, en aquesta acròpolis s’hi trobava el palau i els magatzems, i algunes cases d’aristòcrates molt influents. A diferència de la cultura minoica, aquí, a prop del palau no hi viu el poble.
Micenes era una de les acròpolis més importants, Atenes també era important.
Totes les ciutats-estat estaven rodejades d’una muralla. Tirinte també era molt important. Es coneixen totes les fases del seu desenvolupament, com va anar evolucionant al cap del temps.
*Esquemes de les diferents fases de l’evolució de la ciutat (Tirinte).
En època més moderna, l’acròpolis es va fent més gran, ja que hi vivien els artesans reials.
El Palau:
Era l’element essencial de les acròpolis micèniques. Tenen com a element essencial un mòdul rectangular ( megaró ) que sempre té la mateixa estructura consta d’un porxo que accedeix a un vestíbul, i que porta a l’estança principal, la sala del tro, anomenada Pódromos era on el rei atenia als visitants i on es feien els ritus religiosos. Al centre hi havia una estructura circular que servia per fer-hi pires i rituals (que normalment involucraven foc). Al lateral de l’estança se situava el tro. Damunt la pira hi havia un quadrat (un cel obert) perquè sortís el fum de la pira. Les 4 columnes que envolten la pira servien per aguantar el sostre.
*Esquema de l’estructura
Les pedres de les portes d’accés es treballaven bé, es feien carreus. Generalment hi havia una sola porta d’accés. La llum de la porta (espai d’accés) són petites. Se solien fer de 3 pedres ciclòpies (d’un sol bloc), perquè fossin resistents. A la part superior es feia un triangle de descàrrega per alleugerar el pes de la llum.
*Porta dels lleons de Micenes
El triangle de descàrrega es feia a partir de l’aproximació de filades (situar els carreus progressivament cap a l’interior).
*Muralla de Tirinte
*Muralla de Micenes
Ja que les fonts on hi havia aigua estaven fora de la ciutat, i convencia sortir per anar-hi sovint, es construïen poternes a la muralla (portes secundàries).
Les poternes, ja que eren petites i havien de travessar la muralla, suportaven molt de pes, pel que s’havien de solucionar arquitectònicament; la solució que hi troben és fer un triangle de descàrrega per aproximació de filades.
Les tombes reials:
A l’hel·làdic recent I, els governants s’enterraven en tombes de pou. En aquesta època, en canvi, es fan tombes de tholos , en forma circular. Solen tenir sempre la mateixa estructura i un passadís normalment llarg que s’anomena dromos , que dóna pas a la sala principal, tholos (on s’enterraven el rei i la seva família). Aquesta estructura es cobreix per una muntanya artificial (tant el tholos com el dromos). A vegades s’hi afegia una sala secundària on s’enterraven els
cossos dels servents, aquestes sales també eren cobertes. A les portes s’utilitzaven triangles de descàrrega.
*Esquema de la tomba tholos
El sostre de les tholos (al ser circular) es feia amb aproximació de filades, a mida que la forma circular de filades ascendia, s’anava tancant. Els carreus es polien molt perquè quedés una superfície llisa a l’interior.
Pintura:
Atana era la divinitat protectora de les ciutats, impedia que els exercits enemics entressin.
*Taules d’Atana
Els taulers pintats eren objectes de culte molt importants.
El mobiliari (com trons) també es pintava amb diversos motius.
La pintura mural també es trobava a les estances principals dels palaus. En algunes cases d’aristòcrates també n’hi havia, i en algunes estances de culte.
A diferència dels minoics, els micènics pintaven al fresc, al diluir el pigment en aigua, aquestes pintures murals s’han conservat millor. Es
