¡Descarga Apunts Assignatura y más Apuntes en PDF de Relaciones Laborales y Recursos Humanos solo en Docsity!
TEMARI
- De la planificació estratègica a la planificació operativa
1.1.. El pla d’empresa
1.2.. El procés de planificació empresarial
1.3.. La gestió de projectes: Gantt, PERT i camins crítics
- La decisió
2.1.. Mètodes i models per a la presa de decisions
2.2.. Decisions financeres-monetàries d’avaluació de projectes
2.3.. Decisions d’incertesa
2.4.. Arbres de decisió
- Eines d’organització i gestió del treball
3.1.. Els ERP’s
3.2.. La gestió de l’aprovisionament
3.3.. Els MRP’s
- Mètodes i temps de treball
4.1.. Productivitat i estudi del treball
4.2.. Millora de mètodes i optimització de processos
4.3.. Mesura de temps i estudi de moviments
- El disseny de llocs de treball
5.1.. Model de les característiques del lloc de treball
5.2.. Tècniques d’intervenció
5.3.. Condicions ambientals del lloc de treball
5.4.. (^) Noves formes organitzatives d’organitzar el treball
- (^) La qualitat del treball
6.1.. El concepte de qualitat i la qualitat total
6.2.. Els costos de la qualitat
6.3.. Tècniques de millora de la qualitat
diferents serveis com per ex. assessorament a disposició de les empreses etc., i uns serveis comuns com secretaries i sales de reunió.
1.3. ESTRUCTURA DEL PLÀ D’EMPRESA
a) Resum: Es realitza al final (ext. 2 ó 3 pàg.) i recull l’ha de incloure el més rellevant. La idea de negoci, necessitats que cobreix i quins avantatges competitius té, estratègia de marketing, quines finances tindrà, etc. Aquesta es la part més important ja que per buscar finançament exterior es considera que es la forma més eficaç i ràpida ja que és breu i atractiu.
b) Anàlisis de mercat: Hem de saber quin producte realitzaré per poder cobrir unes necessitats concretes. En segon lloc haurem de saber quants clients potencials podem tenir. Determinar el volum total de mercat i veure qui opera en ell (competidors)tan si són competidors directes com indirectes (ofereixen productes substitutius amb productes diferents que cobreixen la mateixa necessitat, p.ej. avió i tren que fan el mateix trajecte). En tercer lloc es realitzarà un anàlisi de l’entorn com per exemple les barreres legals (llicències), la disponibilitat de la mà d’obra (es a dir, que sigui mà d’obra qualificada o no segons les necessitats de l’empresa) la infraestructura de l’empresa, accés de infraestructures de comunicació, política industrial, excepcions fiscals, etc.
c) Pla de màrqueting: Són aquelles accions necessàries per donar a conèixer el producte o l’empresa. Saber si el producte es vendrà directament al client o a través d’intermediaris. Definim els aspectes referents a la comercialització del producte a partir de les 4P:
- Producte: Característiques especifiques del producte de l’empresa com són qualitat, marca, envàs, disseny, aspectes innovadors, etc, que es puguin comparar amb els productes dels competidors.
- Preu: Definir la política de preu de l’empresa (descomptes, promocions, etc) que permeti fixar el preu de venda del producte/servei. Podem establir els preus a partir de diferents mètodes com per exemple el cost + el marge de benefici, enquestar als possibles clients per veure quina quantitat estan disposats a pagar, comparar preus amb la competència, etc.
- Distribució: Concretarem com farem arribar el producte al client final, si ho farem de forma directa o indirecta. Si ho fem de forma indirecta es detallaran els canals de distribució (majoristes, minoristes, representants, etc.) o si ho fem de forma directa serà a través de comercials, franquícies..., es a dir, utilitzarem els nostres recursos propis. L’elecció dependrà dels nostres recursos econòmics.
- Publicitat / Promoció: La publicitat atrau al client al punt de venda, però la promoció atrau al client cap al producte, de manera que el client esculli un o un altre producte. Haurem de determinar amb quin missatge volem arribar al client, que és el que el consumidor busca amb aquest producte determinat. També hem de definir amb quins medis arribarem al client, quin canal utilitzarem (Internet, TV, ràdio...).
d) Pla de producció/operacions: Aquest pla està enfocat principalment a empreses de producció/fabricació. Definirem l’espai i el material que necessitem per produir el producte. Haurem de realitzar un pla mestre de producció en funció del cost i el benefici.
e) Pla tecnològic: Un dels aspectes més importants avui dia és la tecnologia. Serà convenient explicar quin tipus de tecnologia s’utilitza a l’empresa i les seves característiques més importants.
f) Pla d’organització i gestió de RRHH: Definir llocs de treball i les seves característiques principals. Realitzar l’organigrama empresarial i l’estructura de l’empresa (si la farem divisional o per departaments, etc.), com es seleccionarà a la gent i quin serà el mètode de contractació, sou, si hi ha formació o no, etc.
g) Pla Jurídico-Fiscal: Especificarà la forma jurídica que adoptarà la nova empresa, així com els aspectes legals relatius a la constitució d’aquesta.
h) Pla econòmic: En aquest apartat es recullen els aspectes econòmico-financers. Es consideraran el pla d’inversions inicial, pla de finançament, càlcul del punt mort, etc.
1.3.1 COM ES REDACTA EL PLA D’EMPRESA
S’estableix una longitud aproximada de 40 pàgines + el resum (2 ó 3 pàg.). És important que ho redacti el propi empresari o empresaris en cas de que hi hagin més socis.
- No es necessari considerar tots els apartats (ha de ser breu)
- Breu, concís i realista
- Ben estructurat
- Amb un màxim de 40 pàgines + 2 ó 3 del resum
- Elaborat per l’empresari o equip fundador.
1.3.2- RESUM I ANÀLISI DE MERCAT
RESUM
Serà d’una extensió de 2 ó 3 pàg. Tot indicant el més rellevant (idea, estratègia, avantatges competitius, riscos i CV).
ANÀLISIS DE MERCAT
- (^) Necessitats a satisfer
- Productes/serveis per cobrir les necessitats.
- Anàlisi de l’entorn (macro: mà d’obra, personal format, política industrial, etc.)
- Anàlisi de mercat (clients potencials, productes substitutius, competència directa, etc.)
1.3.3.- PLA DE MARKETING
El pla de màrqueting es defineix com el conjunt d’aspectes que fan referència a la comercialització del producte basada en les 4p:
- Política de producte/servei: de manera precisa i minuciosa, quines seran les característiques que hauran de tenir els nostres productes (la marca, el envàs, el disseny... tot).
- Política de comunicació: publicitat i promoció de vendes, com atraurem al client cap al punt de venda o cap el producte. Haurem de planificar com i amb quin missatge es vol arribar i amb quins medis (TV, ràdio, Internet...).
1.2.7 Pla Económic-finançer (avaluació de la rendibilitat i viabilitat del projecte)
- Pla d’inversions (inversió = amortització)
- (^) Pla de finançament: explica com pagarem les inversions, a partir de fonts pròpies o fonts externes
- Previsió de tresoreria i sistema de cobraments a clients i pagaments a proveïdors: l’ ingrés i la despesa es computen en el moment en el que es realitza i van al compte de pèrdues i guanys
- Previsió del compte de resultats (pèrdues i guanys)
- Balanç de situació: es l’estat patrimonial de l’empresa dividit en passiu i actiu
- Anàlisi del punt mort: es el volum de vendes pel qual el benefici es nul, s’expressarà el nombre d’unitats que s’han de vendre per cobrir els costos. Pe = Cf/ mg
Pe: nombre d’unitats per arribar al punt mort
Cf:costos fixos
Mg: marge brut de contribució = (preu de venda – costos variables)
1.3. Planificació empresarial
- Planificació estratègica: estableix objectius, estratègies, plans globals a llarg termini compresos entre tres i cinc anys. Son desenvolupats per la direcció i tracten problemes de gran amplitud.
- Planificació tàctica: Es una etapa intermèdia situada entre la planificació estratègica i l’operativa. Es te en compte la capacitat productiva intentant complir el pla de Producción a llarg termini al menor cost possible ja que aquest es l’objectiu principal. Les seves sortides principals son el pla agregat de producció i el pla agregat de capacitat
- Planificació operativa: en la planificació operativa a partir del PMP es desgrega el pla de famílies de forma més específica (per exemple matèria prima, personal, maquinaria per la fabricació del producte i hores de fabricació, etc). L’objectiu de la planificació operativa no es un altre que saber la necessitat de productes i components en quantitats i dates, la necessitat també de mà d’obra i l’ocupació de màquines i seqüenciació. Per tant, aquesta etapa començarà amb la desagregació del PMP obtenint al final del procés les ordres de compra que enviarem als proveïdors i les ordres de fabricació que enviarem als centres de treball.
- Planificació adaptativa: la planificació adaptativa es defineix com aquelles mesures de correcció necessàries per eliminar les divergències entre els objectius i el resultat final.
Les eines per realitzar la planificació agregada i operativa:
- Intuïtius o de prova i error: consisteix en fer un pla a partir d’experiències anteriors i provar diverses estratègies per millorar-lo
- Analítics: basats en la programació matemàtica amb la finalitat d’obtenir una solució optima
- Programació lineal: planteja una funció d’objectius, les restriccions de les necessitats de productes, de demanda, de disponibilitat de capacitat, d’evolució d’inventaris, de ma d’obra. Amb la funció d’objectiu i les de restricció es limita la solució.
- Programació quadràtica (utilitzat únicament per a relacions no lineals)
- Heurític: son mètodes que pretenen arribar a una solució acceptable
- Tècniques de simulació: consisteix en elaborar un model representatiu del sistema amb el qual se simula el resultat que s’obtindrà amb diversos valors de les variables, després s’escull la més satisfactòria.
El pla agregat no es considera eina suficient per portar a terme aquesta ultima fase per la qual cosa el resultat serà el programa mestre de producció (PMP). Aquest es defineix com la primera acció de programació de la producció, es a dir, el nexe entre la planificació i la programació. No es únic ja que les combinacions de recursos permeten establir alternatives anomenades plans temptatius. L’optimització de la solució es podrà realitzar per programació lineal o mètodes de prova i error. Un cop avaluats es triarà el que millor s’adapti a les necessitats de l’empresa, agafant com a criteri l’econòmic o alguna altra raó estratègica. Aquest pla òptim s’anomenarà pla mestre agregat.
Planificació operativa
En aquest moment es portarà a terme la programació detallada dels components que integren els diferents productes i la planificació detallada de la capacitat requerida per aquest. D’aquí sorgirà el sistema MRP o planificació de les necessitats de materials definit com un sistema de planificació de components de fabricació que consisteix en un conjunt de procediments relacionats i dissenyats per traduir un programa de producció en necessitats reals del component amb dates i quantitats. Les funcions que desenvolupa son:
- Planificació de comandes
- Planificació de prioritats
- Subministrament d’informació a altres àrees de l’empresa
Els objectius que pretén complir son:
- Assegurar la disponibilitat d l’article mantenint un nivell de servei proper al cent per cent
- Reduir el volum d’inventaris
- Reduir els costos derivats de la gestió dels estocs
1.4. La gestió de projectes: Gant, PERT i camins crítics
Definició eficaç: complir els objectius determinats per una tasca
Definició eficient: complir els objectius utilitzant els recursos menors
Definició logística: la logística es pot dividir en interna o externa. La logística interna consisteix en comprar, emmagatzemar i produir, en canvi, la logística externa consisteix en emmagatzemar el producte final i distribuir-lo.
Control de la producció
Te com a objectiu sincronitzar les tasques de tots els òrgans implicats en la producció per complir amb els terminis de lliurament i al mínim cost possible garantint la quantitat pactada. Es basa en tres àrees:
- Control de la producció: consisteix en comparar el nivell de producció real amb les previsions. el control es realitza a curt termini regulant la programació de la producció, en canvi a mitjà termini regula el pla anual de producció.
- Control d’estocs: controla les entrades i sortides de material
- Control de qualitat: comprovació que els productes compleixen els estàndards de qualitat. A partir d’aquesta informació s’aconsegueix la millora del sistema productiu.
Gràfica de GANTT
Es defineix com una Técnica elemental que s’utilitza per la planificació temporal de l’execució de diferents activitats d’un projecte, consisteix en un eix de coordenades del conjunt d’activitats que cal fer i del temps que es necessita per realitzar-les. Permet representar el grau de realització d’un projecte en un moment determinat.
PERT (program evaluation and review technique)
Representa les activitats mitjançant una sageta topada per dos nusos d’inici I final. S’aplica en programes en que s’hagin de fer moltes operacions interrelacionades.
PERT temps: millor cost per a una durada mínima
X= (cost màxim – cost normal) / (durada normal – durada mínima)
PERT cost: millor temps per a un cost mínim
CPM (camí crític)
Tipus de folgances que comporta:
- Folgança total: màxim de temps addicional de que es disposa per poder realitzar una tasca determinada sense que s’alteri la durada total del projecte
- Folgança lliure: temps addicional de que es disposa per poder començar a fer la tasca següent suposant que totes les activitats del projecte comencin en el temps early. Es pot interpretar com el retard màxim que pot sofrir una activitat
- Folgança independent: folgança de que disposa una activitat, quan l’anterior ha acabat en el seu temps last i l’activitat següent comença en el seu temps early.
DECISIONS
Definició de decisió: elecció conscient i racional orientada a aconseguir un objectiu que es fa entre diverses possibilitats d’actuació, aquestes possibilitats es denominen alternatives o accions. Els elements que constitueixen una estructura de decisió son:
- Objectius i restriccions per prendre-la
- Alternatives possibles i potencials
- Conseqüències o resultats derivats de cada alternativa
- Medi en què es pren la decisió
- Preferències del decisor en funció dels objectius que persegueixi
Mètodes i models de decisions
- Decisions de certesa
On es coneixen la majoria de dades, els mètodes integrats dintre d’aquest grup son:
- Anàlisi del punt mort (costos fixos / marge de contribució)
- Decisions sobre el lot òptim a demanar quan es coneix la demanda
- Selecció d’inversions quan hi ha certesa de les dades (VAN,TIR)
- Assignació de tasques quan es coneix el cost per persona i operació
- Anàlisi de projectes mitjançant la Técnica PERT
- Programació lineal, investigació operativa
A continuació ens referim a les tècniques principals de presa de decisions de certesa per seleccionar quines son les inversions mes avantatjoses en funció de la rendibilitat tindrem en compte:
- Pagament de l’ inversió: quantitat de diners desemborsats per engegar el projecte
- (^) Vida útil del projecte: anys que es preveu que durarà el projecte
- Flux de caixa (cash flow): durant la seva vida útil el projecte generarà cobraments com també pagaments entendrem el flux de caixa com la diferencia entre els cobraments i els pagaments de l’empresa.
Criteri del valor actual (VA)
Te per objectiu valorar ingressos i despeses realitzats en diferents períodes de temps, te en compte la taxa d’interès i el temps transcorregut.
VA= cash flow / (1+i)n
i = tipus d’interès
n = nombre de períodes a comptar des de el període inicial
Càlcul d’interessos simples, compostos i anualitats
L’ interès es defineix com el profit o utilitat produïda pel capital, depèn de tres factors fonamentals: capital, taxa d’interès, temps
Interès simple: I= C * i * t
Interès compost
Es la quantitat obtinguda pel préstec quan els diners que es reben del capital inicial passen a formar part d’aquest capital al final del primer període de temps, això es fa per calcular els nous interessos.
I = C * (1+i)elevat al temps
Interès equivalent
Dos o més taxes d’interès son equivalents quant capitalitzant-les en períodes diferents de menys d’un any la quantitat final obtinguda en el mateix termini es la mateixa.
Ieq= interès equivalent
Ief= interès del període
Neq= nombre de dies de la taxa a calcular
Nef= nombre de dies de la taxa del període
Quotes fixes
S’utilitzarà per calcular quina quota hem de pagar donat un tipus d’interès i un termini determinats.
Decisions d’incertesa no competitives
Es classifiquen en:
- No competitives:
- (^) Criteri maximín (o de Wald)
- Criteri maximax (o de hurwicz)
- Criteri de hurwicz o coeficient optimisme/pessimisme
- Criteri de laplace o principi de raó insuficient
- Criteri minimax (savage)
- Competitives:
- Joc de suma zero
- Dilema del presoner
- Lluita pel benefici particular
- Criteri de maximin (Wald)
Es del màxim dels mínims i suposa pensar que la natura actua produint un estat de la natura que més ens perjudiqui.
Aplicació en resultats: maximin (ingressos)
En aquest cas s’agafa el resultat més baix per a cadascuna de les estratègies (estem sent pessimistes) i d’entre aquestes escollim la de resultat més alt.
Aplicació en costos: minimax
S’agafa el cost més alt de cadascuna de les estratègies li d’entre aquestes escollim la més baixa.
- Criteri de maximax (Hurwicz)
Es el del màxim dels màxims i mínim dels mínims, es un criteri optimista que sol ser el més utilitzat.
Aplicació en ingressos: maximax
S’agafa el resultat més alt per a cadascuna de les estratègies i entre aquestes s’escull el resultat més alt. (el màxim dels màxims)
Aplicació en costos: minimín
S’agafa el cost més baix de cadascuna de les estratègies i entre aquetes s’escull la més baixa.
1.3. Criteri de Hurwicz o coeficient optimisme / pessimisme
Es un criteri en el qual es tenen en compte les probabilitats de les diverses opcions, per això s’ha de definir el grau d’optimisme (P) i el grau de pessimisme (Q). Es demana aplicar el criteri per seleccionar la millor alternativa.
1.4. Criteri de Laplace o principi de raó insuficient
Definim el lloc de treball com el vincle o nexe d’unió entre els individus i la organització (Werther y Davis). Cadascun dels llocs de treball o emplaçaments dintre d’una organització on es porten a terme unes funcions o comeses d’acord amb unes instruccions per arribar a uns objectius.
El disseny dels llocs de treball es un procés pel qual s’organitza el treball en una sèrie de tasques que han de realitzar-se en un lloc de treball concret o específic. També es pot definir com una especificació del contingut, dels mètodes i de les relacions de llocs per tal de satisfer requisits tecnològics, organitzatius, socials i personals del treballador.
Introducció – Objectius
Els objectius son els següents:
- Donar tres respostes a preguntes com, què fer en un lloc de treball concret? com fer-ho? quina es la relació entre el lloc de treball i la resta de l’empresa?
- Satisfacció del treballador (motivat para realitzar les seves tasques)i consecució dels objectius empresarials (eficiència productiva) (eficiència)
- Coherència entre l’entorn (variables contextuals) i la dimensió del lloc de treball
Model de les variables del lloc de treball:
Es divideixen en dimensions del lloc de treball i variables contextuals com l’individu i l’organització.
INTRODUIR ESQUEMA GENERAL PAGINA 5
Model de les variables del lloc de treball –Dimensions
Per poder obtenir l’eficiència només podem actuar de dues maneres:
- Variables contextuals (entorn): individu (personalitat, actitud, valors, educació, etc) i organització (tecnologia, estil de direcció i cultura)
- Dimensions del lloc de treball (varietat, autonomia, significació, etc) – tècniques d’intervenció estructural.
Exemple:
Cas: organització taylorista científica del treball
Entorn (variables contextuals)
Organització: grans series (màquines molt especialitzades)
Individus: grau de formació dels obrers molt baix, submissió a l’autoritat, motivació purament econòmica
Lloc de treball resultant (taylorista): monòtons, sense capacitat de decisió, repetitiu, massa especialitzat...
Concepte: dimensions del lloc de treball
Son aquells atributs que determinen la capacitat de motivació intrínseca d’un lloc de treball, o sigui, la capacitat de motivar al treballador fruit del propi treball i no d’altres circumstancies que el poden acompanyar, com salaris, premis, recompenses. N’hi ha 5 principals atributs que son els següents:
- Varietat de capacitat
- Autonomia
- Identitat
- Retroalimentació
- Significació
Però també ens trobem amb d’altres que conformen atributs complementaris: interacció i desenvolupament.
Varietat de la capacitat: es defineix com el número i diversitat d’habilitats que calen per a realitzar les activitats que requereix el treball. Els aspectes que cal considerar son:
- A més habilitats i coneixements que haig d’utilitzar l’individu més significatiu serà el lloc de treball.
- Relacionada amb l’especialització horitzontal – mes tasques més habilitats utilitzarà.
Autonomia: es defineix com el grau de llibertat i independència per a planificar i controlar el treball. Els aspectes que cal tenir en compte son els següents:
- Quan un treballador te autonomia percep que els resultats del seu treball depenen més del seu esforç i iniciativa que no pas de les instruccions dels supervisors
- Relacionada amb l’especialització vertical
Exemple: cirurgià, professor vs caixer de banc, empleat de benzinera
Identitat: es la mesura en que un treballador porta a terme una part o la totalitat del seu treball, i a més, pot identificar clarament els resultats del mateix. Els aspectes que cal considerar son realitzar per complert un producte o un servei que produeix una experiència més significativa.
Exemple: un operari de guitarres que nomes fa el forat circular a la xapa de fusta vs un artesà que faci la guitarra completa.
Retroinformació: es defineix com el grau d’informació que rep l’individu sobre els resultats i rendiment del seu treball. Els aspectes que cal considerar son la retroalimentació que sol ser molt més efectiva quan prové del treball en si mateix (per exemple una peça acabada que funciona) que no pas quan prové de terceres persones.
Disseny del lloc de treball
Variables contextuals (entorn) que afecten a l’organització
Aquestes son condicions de l’entorn que afecten a l’organització (tecnologia, consumidors, variables mediambientals) i que s’han de tenir en compte a l’hora de dissenyar els llocs de treball. Es donen dos tipus d’entorns:
Entorn turbulent: dinàmics i complexos
Entorn plàcid: no existeixen molts canvis en les variables que afecten a l’organització
Relació entre l’estructura organitzativa i el disseny dels llocs de treball
Estructura burocràtica
Entorn plàcid Empreses mecanicistes Disseny de treball rutinari
RRHH especialitzats
Estructura orgànica
Entorn turbulent Empreses flexibles Disseny del treball enriquit
RRHH polivalents
Tècniques d’intervenció
Introducció: modificació de les dimensions de treball per a assolir dos objectius:
- Satisfacció de les necessitats dels individus
- Obtenció d’un major nivell de productivitat
Es poden classificar en dos grups, les que augmenten la varietat, autonomia, identitat, retroinformació i significació (rotació,allargament, enriquiment i creació de grups semi- autònoms) i aquells que els disminueixen (simplificació).
Rotació: la rotació permet canvis periòdics entre les persones que ocupen llocs d’un nivell similar amb requeriments semblants d’habilitats, incrementant així la varietat del treball. TE com a objectius l’ampliació de la capacitat del treballador, augment del coneixement de les diferents fases del treball reduint l’avorriment. Les critiques que se li han fet a la
rotació son que en condicions d’especialització excessiva el pas d’un lloc a un altre implica un enorme esforç d’adaptació que no és recompensat en la mesura que el treballador seguirà ocupant tasques repetitives i monòtones.
Allargament del lloc de treball: es una incorporació de noves activitats a aquelles que ja estan sent ocupades per un individu, té com a objectiu obtenir una major identitat del lloc de treball però també afecta a la varietat. Com a critiques te que el fet de sumar dues tasques sense interès no dóna una tasca amb interès on les tasques poden ser molt diferents, amb major probabilitat d’error i dificultat d’aprenentatge.
Enriquiment del lloc de treball: on els treballadors participen en les funcions de planificació i control amb autonomia, els objectius que te son incrementar la capacitat de decisió de l’individu en el compliment de les seves funcions es a dir donar flexibilitat a l’organització, també tenim un altre objectiu que es la satisfacció de les necessitats d’ordre superior com la motivació intrínseca i el tercer objectiu es el que posseeix un major potencial de motivació intrínseca. Les critiques realitzades a l’enriquiment del lloc de treball son la disminució de la interacció social de l’individu en el desenvolupament del seu treball.
Grups semi autònoms: consisteix en la organització del treball a través de la constitució de grups que presenten una certa llibertat d’acció en determinants aspectes. Te com a objectiu una major capacitat de resposta davant de l’aparició de problemes així com una major perspectiva d’anàlisi. El treballador ha de poder efectuar totes les tasques que requereix el grup (polivalència marginal), esta molt relacionat amb l’enriquiment.
Simplificació: implica un moviment de l’àrea contractual cap a l’esquerra, consisteix en dividir un treball ampli en llocs de treball amb un escàs grau de treball repartit, es una tècnica que s’utilitza poc actualment.
Condicions ambientals del lloc de treball
4.1. Ambient físic
Els llocs de treball s’han de dissenyar de forma que es faciliti la realització de les tasques en tot, reduint la fatiga, reduint el risc d’accidents o malalties professionals, millorant la productivitat, rendiment i qualitat. Els principals factors son:
- Ventilació i salubritat de l’aire
- Humitat relativa (electricitat estàtica, suor, etc)
- Temperatura ambiental
- Acondiconament cromàtic
- Ordre i neteja
- Sorolls
- Ergonomia
En definitiva tot el que fa referència a l’adequació de maquines,eines i instal·lacions a l’home. Les accions a tenir en compte son:
- Ordre i neteja: eliminar materials i productes innecessaris, recollir i emmagatzemar productes que s’utilitzin poques vegades, col·locar de manera adequada les
