¡Descarga Transformación de puntuaciones en psicometría: normas cronológicas y percentiles - Prof. G y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
Transformació de les puntuacions
- Puntuació directa: no dóna informació sobre la interpretació de la puntuació obtinguda.
- Interpretació (TCT):
o Interpretació absoluta: es coneix puntuació total mínima possible (PTm), puntuació total màxima possible (PTM) i direcció de les puntuacions. Ex: 10 ítems, puntuació de l'1 al 6. Mesura depressió. Ptm: 10 --> Puntuació baixa depressió PTM: 60 --> Puntuació alta depressió
*Assignar categories a les puntuacions: <5 Suspens 5-6.9 Aprovat 7-8.9 Notable 9-10 Excel·lent
o Interpretació relativa: comparació de la puntuació directa d'un subjecte amb la qualificació mitjana d'un grup de persones representatiu al que va dirigida l'aplicació del test (teoria clàssica dels tests).
-El grup s'anomena grup normatiu (mostra representativa de la població a la que va dirigida el test, grup de referència). Les puntuacions es transformen; no canvia la informació, però aporta facilitat per interpretar-les.
Fases d'un estudi normatiu
- Identificació de la població d'interès
- Selecció d'una mostra representativa ->Grup normatiu: amb tècniques de mostratge probabilístics, estratificades, controlant variables que poden influir en el test.
- Recollida de les dades -> Aplicació del test: permet situar el subjecte respecte al grup normatiu.
- Transformació de puntuacions directes en normatives
- Descripció de l'estudi normatiu en el manual del test: tota la informació s'ha d'incloure al manual del test. Els grups normatius han de ser actualitzar.
Recomanacions: el manual ha d'incloure:
- Informació precisa sobre la població de la qual s'ha extret la mostra, disseny experimental que s'ha utilitzat, taxes de participació i dades descriptives.
- Ha d'incloure tot allò necessari per a que una persona pugui jutjar o valorar si el procés que s'ha seguit per transformar les puntuacions és adequat i si puntua bé o no.
- S'espera que el manual tingui diferents barems per als diferents grups (homes i dones, edat, etc).
Tipus de transformacions
- Normes cronològiques: determinar l’EM de cada EC en el test (Binet: va agafar un grup representatiu de nens i va aplicar el seu test, va extreure la mitjana).
9 -> X(PD)=
10 -> X(PD)=
11 -> X(PD)= 32
EC= 10
EM= 10
Es va inventar el QI, relaciona la edat mental amb la cronològica. Un nen de 10 EC i 10 EM, té un QI de 100 (cognitivament està al seu nivell). Només s'utilitza en variables que tenen canvis progressius. Es van utilitzar molt en escales evolutives.
Per què ja no s'utilitzen (inconvenients):
- Diferències obtingudes en edat mental. Un retard d'un any en edat mental en un nen petit pot ser més greu en un nen més gran.
- Efecte sostre: l'edat mental s'estanca, arriba un punt que no augmenta més.
S'anomena QI evolutiu (Binet).
- Percentils: posició d'un individu respecte el grup normatiu. PD= 28, percentil=40%,
significa que deixa per sota el 40% de la gent del grup de referència. S'utilitza molt en psiquiatria.
Com s'obté? Necessitem:
- Fi-1: freqüència acumulada anterior (número de persones que estan per sota d'una puntuació en concret). -1 significa que s'ha d'agafar la posició anterior, no que s'ha de restar 1.
- fi: freqüència absoluta (número de persones que han tret la mateixa puntuació).
- N: nombre de persones al grup normatiu.
Oscil·len entre 1 i 99. NO tenen decimals (per convenció).
- Avantatges: molt fàcil d'interpretar, ja que és un percentatge.
- Inconvenients: es tracta d'una escala ordinal, indica la posició que ocupen les PD de les altres persones, però no indica magnitud de diferència entre les persones. Diferències iguals entre percentils no tenen perquè equivaldre entre puntuacions directes. Només indica ordre i el percentatge que deixa per sota.
PD P
Un test aplicat a un grup de 1500 subjectes es va distribuir normalment amb una mitjana de 25 i una variança de 16. Si un subjecte obté en aquest mateix test una puntuació directa de 31, quina puntuació típica li correspon?
z= 1.5 ->Es troba per sobre de la mitjana, es troba a 1 desviació típica respecte grup normatiu.
Exercici: Test aritmètica Joan Josep x= 20 PD= 24 28 Sx= 4
z= PD-x/Sx= 24-20/4= 1 28-20/4= 2 Estan separats per 1 desviació típica.
Test trigonometria
Joan Josep
x= 35 PD= 40 38 Sx= 6
z= PD-x/Sx= 40-35/6= 0.83 38-35/6= 0. Qui és millor en conjunt? Joan -> 1+0.83/2= 0. Josep -> 2+0.5/2= 1.
Globalment, és millor en Josep, ja que al fer la mitjana de les desviacions típiques la seva puntuació és més alta.
*x= mitjana grup normatiu PD= x a la fòrmula
- Puntuacions Típiques Normalitzades : per aplicar aquest tipus de puntuacions és
imprescindible aplicar una prova estadística de normalitat, i hem de trobar que l'ajust és acceptable.
Com s'obtenen? A partir dels percentils, mirant una taula. S'interpreten igual que les desviacions típiques.
Puntuacions típiques normalitzades (zn) normalitzen la distribució de les dades. PD Percentils Puntuacions Típiques Normalitzades Si la distribució de les dades fos perfectament normal, aleshores z = zn
- Puntuacions Típiques Derivades: totes les puntuacions típiques derivades provenen de la puntuació típica. Cadascuna té una mitjana i una desviació típica propia, la marca l'investigador. Entre menys infinit i més infinit, tot i que la majoria de casos entre -2. i 2.
On: xd - mitjana de les puntuacions típiques derivades. sd - desviació de les puntuacions típiques derivades. zx - Puntuació típica original
Inconvenients:
- Tenen valors decimals
- Tenen valors negatius
En el cas que derivin de les puntuacions típiques normalitzades, es diran puntuacions típiques derivades normalitzades. Cada una de les tp derivades, tenen la seva mitjana i la seva desviació típica (fixades per l'investigador), transformació lineal, treuen valors negatius i decimals.
A cada z li correspon una puntuació derivada:
- Puntuacions T: mitjana de 50, desviació típica de 10. Tests de personalitat.
- Puntuacions D: mitjana 50, desviació típica 20.
- QI: mitjana 100, desviació típica 15 (WAIS). Binet --> mitjana 100, desviació típica 16.
En el cas que les dades siguin normals, en el 99% dels casos, les puntuacions T es situen entre 24 i 76, les puntuacions D entre 0 i 102 i el Qi entre 61 i 139.
Com no tenen valors negatius, si ens surt, posem un 0. Si ens surt un valor decimal, arrodonim.
A cada rang de z, li correspon un valor. Les puntuacions divideixen les puntuacions de les dades en blocs. Es diferencien en la quantitat de blocs que divideixen:
- Sten o decatipus (1-10) --> mitjana de 5.5, desviació típica de 2
- Estanines (1-9) --> mitjana 5, deviació típica 2
- Pentas (1-5) --> mitjana 3, deviació típica 1
Al dividir en blocs, a diferents valors de z, li correspon un mateix valor d'estanines, decatipus o pentas: PD z T D Sten Estanines 0 -2.47 25 1 1 1 1 -2.15 29 7 1 1 2 -1.83 32 13 2 1 3 -1.51 35 20 2 2 4 -1.20 38 26 3 3
Exemple:Trobar el valor en PTD per la PD 9 de l’exemple anterior z = 0. Puntuacions T T = 50 +10 · 0.3898 = 53.898 54, està per sobre de la mitjana, es troba a quasi mitja desviació típica. Puntuacions D D = 50 + 20 · 0.3898 = 57.796 58, està per sobre de la mitjana, a quasi mitja desviació típica per sobre. QI QI = 100 + 15 · 0.3898 = 105.847 106 , està… etc etc.
Decatipus (1-10) Sten = 5.5 +2 · 0.3898 = 6.28 6 Estanines (1-9) e = 5 + 2 · 0.3898 = 5.7796 6 Pentas (1-5) p = 3 + 0.3898 = 3.3898 3
