¡Descarga 3. Fiabilitat y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
3. FIABILITAT (lectura papeles del psicologo -llegir-)
FIABILITAT: absència d’error de mesura ( consistència o estabilitat de les mesures quan el procés de mesura es repeteix). Fa referència a fins a quin punt em puc refiar de les puntuacions que obtenim en un test. En psicologia, quan mesurem constructes psicològics, sempre cometem un error de mesura que no podem controlar. Hem vist que la Teoria dels Test ens serveix per acabar dient fins a quin punt em puc refiar de la puntuació obtinguda en un test, ja que obvia l’error de mesura.
- Un test és completament fiable quan està lliure d’error. Ex.
Una balança serà fiable si cada vegada que peso la mateixa cosa em surt el mateix pes (està lliure d’error). Un test serà fiable, si quan l’apalico diverses vegades al mateix individu, les puntuacions són similars (ja que sempre hi ha error de mesura) -> mai serà exacte. La fiabilitat mesura la consistència en els tests si NO HI HA CANVIS ENTREMIG. *obtinguda=observada El que ens interesa es que la variabilitat de les dades (obtingudes en el test) sigui deguda a variança real en el nostre nivell. Un test infalible és aquell amb error 0 i, per tant, un coef de fiabilitat d’1. Per tant, en la mesura en que un coef s’apropa a 1, ens indicarà que és molt fiable (hi haurà poc error). Només conec la observada, per tant hem d’utilitzar la teoria dels test per calcular el coef de fiabilitat.
A) PROCEDIMENTS PER ESTIMAR LA FIABILITAT DEL TEST
- (^) Estabilitat de la mesura -> procediment test-retest : mirem si el procés danar repetint el test es estable en el test assumint que no hi ha cap canvi en l’individu (tractament psicologic, maduració, menjar pastis, etc.)
- (^) Equivalència de les mesures -> procediment de test paralels : mirem si plaplicaió repetida es mante estable pero amb una forma paralela (amb 2 tests deferents però paralels).
- (^) Consistència interna -> com intercorrelacionen entre els items: consistencia en la resposta en cada un dels items - (^) Dues meitats -> Correcció Spearman-Brown - (^) Coeficient alfa de Cronbach (anàlisi de les covariàncies entre els ítems) 1. FIABILITAT TEST-RETEST S’interesa per l’ estabilitat de la mesura, es a dir, que els resultats perdurin en el temps. Per exemple, si ens apliquen un test de memòria i deixen passar un temps abans de tornar-lo a admisnistrar, esperariem que les puntuacions fossin semblants -> esperaria que les puntuacions entre l’administrament 1 i la 2 hi hagues una correlació (proper a 1). Agafem una única mostra d’individus i administrem el mateix test 2 cops, per tant, tenim dos bloc de dades. Si correlacionem aquestes dues dades obtenim un í ndex de correlació directament. Avantatges: es fàcil de fer especialment amb administracions colectives. Inconvenients / coses a tenir en compte: el temps entre la primera i la segona administració. Si deixem molt poc temps pot aparèixer el fenomen de record/ memoria (estariem distorsionant les dades); si deixem un període de temps molt llarg pot passar que realment el nivell dels individus canviï d’una administració a una altre (per tant no mesurariem fiabilitat -> sino els canvis en la primera i segona administració) o la mort experimental (la gent amb la que haviem contactat la perdem: canvi de residència, no podem possarnos en contacte, etc.). Què necessitem per aplicar-ho? 1 mostra i 1 test aplicat dos vegades (en 2 moments temporals) Com interpretem el cof de relació test-retest: Criteris de Prieto i Muñiz
Aleshores, correlacionem aquests 2 blocs de dades i obtenim el coeficient de fiabilitat de NOMÉS la MEITAT del test. Per obtenir el coeficient de fiabilitat de TOT el test, aplicarem la Correció d’Spearman - Brown. Com dividim el test? Si tinguessim 10 maneres diferents de dividir un test, a cada una li correspon una correlació entre els ítems que formen cada meitat. Una recomanació que es fà és dividir els ítems en parells i imparells (tot i que s’ha de vigilar molt en cada test). Peer corregir aquest coef de fiabilitat de només la meitat dels ítems, utilitzarem la correcció d’Spearman - Brown. Exemple: Correcció d’Spearman-Brown pel càlcul de les dues meitats Què necessitem per aplicar-ho? 1 mostra i 1 test aplicat un sol cop. FIABILITAT ALFA DE CRONBACH (anàlisi de les covariàncies entre ítems) Amb l’ Alfa de Cornbach obtenim l’estimació de consistència interna. Podem assumir que cada un dels ítems individualment és una forma paral·lela d’un altre, es a dir, cada ítem el puc entendre com una forma paralel·la del test ja que mesuren el mateix.
L’Alfa de Cronbach mira com canvien o correlacionen els ítems entre ells, i espera que les respostes dels individus per cada un dels ítems siguin semblants (= consistents). Si els ítems són independents entre ells, el coeficient alfa de Cronbach serà 0 (mínima fiabilitat) i, si són molt redundants (pregunten el mateix), el coeficient serà 1 (màxima fiabilitat). Què necessitem per aplicar-ho? 1 mostra i 1 test amb una única aplicació -> sempre podem calcular l’alfa de Cronbach!! Si els ítems son redundants, es a dir, el coeficient alfa és molt alt (0.98) NO ÉS BO! Perquè em pot estar indicant que els ítems pregunten pràcticament el mateix, cosa que no ens aporta informació nova. >> Variacions del Coeficient Alfa: Kuder - Richardson Aquest és el coeficient alfa per a ítems dicotòmics. Criteris de Prieto i Muñiz:
- (^) Inadequada: r < 0.
- (^) Adequada però amb algunes mancances: 0.60 ≤ r < 0.
- (^) Adequada: 0.70 ≤ r < 0.
- (^) Bona: 0.80 ≤ r < 0.
- (^) Excel·lent: r ≥ 0. Exemple: coeficient alfa Quin serà el valor de coef alfa si n=40,? El Coef alfa és 0.68 que, segons els criteris de Prieto i Muñiz, es considera un valor adequat amb algunes mancances.
Per fer això, Spearman-Brown proposa una formula per relacionar aquestes dos variables -> tenint en compte que els ítems afegits han de mesurar el mateix i tenir la mateixa qualitat. Valors de k majors que 1 vol dir que afegim ítems i per valors menors a 1 en traiem:
- (^) k= 2 vol dir que dupliquem la quantitat d’ítems
- (^) k=1 vol dir que no fem res
- (^) k=0,5 reduim a la meitat el nombre d’ítems
- (^) etc. coef. fiabilitat k: nº vegades que allarguem el test Arriba un punt però que ja no ens val la pena afegir ítems per la quantitat de feina que comporta redactar-los. Serà l’nvestigador qui valorarà si val la pena o no afegir aquests ítems. Exemple: relació entre fiabilitat i longitud del test Suposem que la fiabilitat d’un test amb 20 ítems és de 0.70. Quina seria la seva fiabilitat si afegim 40 ítems al test? haurem de triplicar el nombre d’ítems del test i obtindrem un coeficient de 0.875 (excel·lent).
>> Longitud del test per aconseguir una fiabilitat determinada: Exemple: longitud del test per aconseguir una fiabilitat determinada Suposem que un test amb 10 ítems te una fiabilitat de 0.60. Quants ítems caldrà afegir per aconseguir una fiabilitat de 0.75? haurem de multiplicar el nombre d’ítems del test *** si na en comptes de 10 fos 10,30, per arribar com a mínim a un coef de fiab 0.75 haurem d’afegir 11 ítems mínim!** Exercici: longitud del test per aconseguir una fiabilitat determinada Suposem que un test amb 50 ítems té una fiabilitat de 0.75. Quants ítems caldrà afegir per aconseguir una fiabilitat de 0.90?
Exercici: Estimació per interval de la puntuació vertadera - Error típic de mesura Suposem que el coeficient de fiabilitat d’un test és de 0.80, la seva mitjana 15 i la variància 9. ¿Quin és l’error típic de mesura? ¿En quin interval se situa la puntuació vertadera d’un subjecte que té una puntuació observada de 12, a un nivell de confiança del 95% (z=1.96)? EXERCICI 1 - Fiabilitat Un test de 32 ítems s'aplica a 200 subjectes i s‘obté una mitjana de 23 i una desviació típica de 4. Al dividir el test en ítems parells i imparells, la correlació entre les dues meitats és de 0,91.
1) Quin és el coeficient de fiabilitat del test? Interpreta aquest coeficient i comenta si el valor és o
no acceptable.
- Quants ítems caldria afegir a aquest test per a elevar la seva fiabilitat fins a 0,99? Val la pena modificar el test per a augmentar la fiabilitat fins a aquest nivell?
- Quant val el coeficient alfa d'aquest test, tenint en compte que la suma de les variàncies dels seus ítems és 1,25? Interpreta aquest coeficient i comenta si el valor és acceptable.
- En el test original un subjecte ha arribat a una puntuació de 26. Entre quines puntuacions s'espera que es trobi la puntuació veritable del subjecte al nivell de confiança del 95%? Interpreta l’interval obtingut.
EXERCICI 2 - Fiabilitat Es va aplicar un qüestionari per identificar factors de risc interpersonal en el consum de drogues en adolescents a una mostra de 2126 estudiants d’ESO. El test està format per 51 ítems que s’agrupen en 7 factors. A continuació es presenta la consistència interna per a cadascun dels factors.
a) Comenta els valors de fiabilitat dels diferents factors.
b) Sabent que la suma de las variàncies dels ítems és 1,45, la desviació típica del test és 4,25, calcula l’alfa de Cronbach del test.
c) Quina seria la fiabilitat del test en el cas de què el qüestionari estigués format per 60 ítems?
d) Si volem aconseguir que el qüestionari tingui una fiabilitat de 0,98, quants ítems caldria afegir?
e) Suposem que un dels adolescents que va contestar el qüestionari va obtenir una puntuació
directa de 73. Coneixent les dades de l’apartat b), ¿en quin interval es trobaria la seva puntuació verdadera amb un nivell de confiança del 95%? Factors Alfa
- Reacció familiars 0,
- Amics 0,
- Accessibilitat 0,
- Situacions de risc 0,
- Cació en drogues 0,
- Estil educatiu 0,
- Activitats protectores 0,
