¡Descarga psicometria tema 2 y más Apuntes en PDF de Psicometría solo en Docsity!
Tema 2: Anàlisi d’ítems
Directrius per la construcció dels ítems del test
• Definir de forma específica l’objectiu de l’avaluació. És a dir, definir que vull mesurar el
constructe que avaluaré (per exemple la depressió).
• Especificar el context en què s’utilitzaran els ítems: població objectiu, circumstàncies
ambientals en que s’aplicaran. És a dir a qui va dirigit, no és el mateix que vagi dirigit amb persones amb retard mental de les que no. També el temps, la sala, les persones, l’aplicació del test... s’han de determinar abans de crear el test.
• Dominin i context d’interès: nivells constructe + indicadors: contingut. És a dir, ‘ha de
saber els nivell que vull mesurar (la depressió) i quins subnivells mesuraré i els indicadors que utilitzaré.
Elaboració dels ítems del test
Test rendiment òptim/màxim: pretenen mesurar aptituds coneixement,etc, és a dir variables cognitives
Test rendiment típic: pretenen avaluar opinions, actituds, personalitat etc; és a dir, variables no cognitives o afectives
• Tancat d’elecció: l’individu escull la resposta d’entre un conjunt de respostes que se li
ofereixen
• Elecció binària: V o F. S’utilitzen generalment per test de rendiment òptim ja
que en el típic no hi ha respostes correctes o incorrectes. La limitació que té és que si hi ha gent que no sap la resposta la possibilitat d’encertar els ítems és molt elevada per això estan els d’elecció múltiple
• Elecció múltiple: Varies respostes a elegir, els distractors són les alternatives de
resposta incorrectes en un test d’elecció múltiple. S’acostuma a posar entre 3 o 5. Els districtors han de ser equiprobables. S’utilitzen pels test de rendiment òptim. Facilitat: fàcil de corregir. Complicació: redactar els distractors.
• Aparellamet: el subjecte ha d’aparellar elements de dues columnes (dreta i
esquerra). S’acostuma a utilitzar en tests de rendiment òptim.
• Format incomplet: un anunciat amb espais buits i a sota diferents alternatives i
hem de posar en els espais buits les diferents respostes que ens donen. S’utilitzen en tests de rendiment òptim o màxim.
• Escales de classificació o graduals: tenim un anunciat i diferents alternatives
però aquestes alternatives estan ordenades en un continu que van en total desacord o total acord. S’utilitza es tests de rand típic. Hi ha gent que tendeix a ser molt extremista, o a respondre en parells, o dir la resposta que età més acceptada socialment.
• Llistats: tenim un anunciat i un llistat de diferents respostes, la taxa de l’individu
consisteix en marca tantes respostes com li sembli correcte al seus estat d’ànims per exemple. S’utilitza en test de rendiment típic.
• Obert o de construcció: l’individu ha de generar o evocar la resposta.
• Resposta extensa: a l’individu se li dona la llibertat perquè exposi un tema.
S’utilitzen tant en test de rendiment típic com òptim.
• Resposta curta: tenim un anunciat però la resposta que s’ha d’evocar pot ser
una paraula molt comú. (pregunta resposta de tota la vida) S’utilitzen per tests de rendiment típic com d’òptim.
Recomanacions per la confecció d’ítems de resposta múltiple
• Cada ítem va dirigit a avaluar un únic problema, és a dir, l’ítem a de preguntar per una
única cosa.
• Plausibilitat de les alternatives incorrectes. A persona que no sap la resposta li ha de
semblar totes semblants.
• Ubicació a l‘atzar de l’alternativa correcta per evitar que es facin patrons de preguntes
correctes.
• Evitar ítems que es puguin contestar de forma lògica o amb sentit comú.
• No repetir paraules o expressions per cada alternativa. Per exemple si comences
l’enunciat que no sigui el mateix en totes les opcions sinó que en la pregunta ja poses la cosa en comú.
• Mateixa longitud de les alternatives.
• No utilitzar com alternativa: totes les anteriors o cap de les anteriors.
• Evitar les negacions dobles (en l’enunciat i en l’alternativa).
Recomanacions per la confecció d’ítems de resposta múltiple
• Cada ítem dirigit a avaluar un únic problema.
• Índex de discriminació (D)
• Anàlisi dels distractors
• Fiabilitat de l’ítem (IF)
• Validesa de l’ítem
Hi ha estratègies que es fan servir per saber quins indicadors s’han d’escollir. S’analitza numèricament (quantitativament) quins ítems tenen més qualitat. (indicadors clàssics)
Índex de dificultat (entre 0-1) Tests de rendiment
Es diu el grau de dificultat que té un índex (ID). L’índex de dificultat indica la proporció de persones que l’encerten d’entre totes aquelles que han intentat respondre. Si tothom l’encerta voldrà dir que l’ítem era fàcil (1) i si tothom la falla voldrà dir que l’ítem serà més difícil i l’índex de dificultat serà 0. Tests òptims o màxims. En els casos que l’ítem s’encerta a l’atzar l’índex de dificultat serà modificat; hi haurà un canvi en la fórmula.
ID sense corregir per atzar (A: nombre d’encerts i E: nombre d’errors)
ID corregit per atzar (k nombre d’alternatives de resposta)
Puntuació corregida del subjecte (Pc)
Mitjana del test= suma ID dels ítems
(mirar els exemples en el full d’exercicis)
Generalment interessa que hi hagi un gran grup d’ítems amb dificultat mitjana i pocs de dificultat alta i baixa.
Índex de discriminació: avalua si els ítems són capaços de posar de manifest les diferències individuals entre els subjectes en la variable que mesurem. Un ítem té poder discriminant si els
subjectes que tenen un nivell alt en la variable encerten més l’ítem o obtenen puntuacions més elevades que els subjectes que tenen un nivell baix en la variable. S’utilitza tant per TRO com per TRT.
Si algú té un nivell molt alt en psicometria s’espera que encerti l’ítem 1 mentre que aquella persona que no en sap massa s’espera que no el sàpiga contestar. Interessa que tots els ítems del test tinguin poder discriminant.
Per posar en relació l’execució del subjecte en l’ítem amb la seva execució global en el test utilitzem dos càlculs diferents
• Índex basat en la diferència de les proporcions d’encert o de respostes positives a
l’ítem.
• Índexs basats en les correlacions ítem-test.
Índex basat en la diferència de les proporcions d’encert o de respostes positives a l’ítem.
ns –persones que encerten ítem o donen una resposta positiva en el grup superior.
ni –persones que encerten ítem o donen una resposta positiva en el grup inferior.
Ns –persones que responen en el grup superior.
Ni –persones que responen en el grup inferior
Quin punt de tall s’utilitza per dividir el grup en superior i inferior? Podem utilitzar la mediana, el quartil 1 i el 3 o bé agafar un 27% superior i un 27% inferior. En casos en que hi ha molta gent concentrada a la mediana s’ha d’utilitzar una de les dues últimes opcions.
La màxima capacitat discriminativa l’obtenim amb l’1. Un índex de discriminació de 0 vol dir que la capacitat de discriminació és nul·la. El rang va de -1 a 1. Fem una valoració basant-nos en la valoració discriminació en diferències (Ebel, 1965).
Variable dicotomitzada: per naturalesa és quantitativa però que la forço a tenir només dos valors.
Exemple de correlació biserial-puntual
L’ítem és dicotòmic i les respostes quantitatives, per tant, utilitzem la correlació biserial-puntual.
Correcció de la correlació: s’aplica quan no hem restat la puntuació de l’ítem a la puntuació total.
rxj : coeficient de correlació entre l’ítem i el test.
Sx : desviació típica del test.
Sj : desviació típica de l’ítem.
