¡Descarga Apunts Bloc I y más Apuntes en PDF de Sociología solo en Docsity!
1. EVOLUCIÓ DE LES FORMES DE TRANSMISSIÓ CULTURAL
Els SE actuals no es poden entendre al marge de factors històrics de caire econòmic, social, polí- tic i cultural. La idea del SE no apareix fins al s.XIX, amb el pas del feudalisme al capitalisme. Abans del segle XX el concepte d’educació era d’ESTAT. Una escola regulava el currículum impartit, con- tractava el personal que impartiria aquell currículum, etc. (Previsió, finançament i regulació). La societat feudal era una societat de caràcter agrícola on la major part del consum i la producció es feia en els grups primaris (família i gremis). No hi havia una economia de mercat ni d’intercanvi. No hi havia classes tal i com les entenem ara, hi havia estaments feudals. No hi havia possibilitat de canviar d’estatus, ara, però, tenim la possibilitat de canviar de classe social. El sistema polític estava fortament dominat per l’església catòlica, que dominava tots els àmbits de la vida. En aquest tipus de sistema no era necessari tenir un sistema educatiu regulat per l’estat. Les escoles estaven dominades per l’església i estaven desti- nades als fills de les famílies benestants que pertanyien als estaments més alts (noblesa, reialesa, etc.) Per tant, és el pas del feudalisme al capitalisme que ha generat la necessitat de l’existència d’aquests SE. Per què sorgeixen els SE?
- Economia: o Industrialització i economia de mercat que requereix una “socialització laboral”. La població havia de ser formada per ser capaç de treballar fora de casa, de la família.
- Política: o Capacitació política o Lleialtat a la nació o En aquest moment es crea la idea d’estat tal i com la coneixem avui en dia. Era molt im- portant una socialització nacional, és a dir, transmetre una sèrie de valors als ciutadans per tal que tothom se sentís part de la nació. Abans la pròpia família s’encarregava de transmetre els seus valors i coneixements als seus fill, en aquest moment cal una agència especialitzada.
- Societat: o Burgesia capitalista (després vella classe mitjana: un botiguer o un comerciant que pot donar en herència la seva botiga o el seu negoci als seus fills) o Burgesia cultural (després nova classe mitjana: l’element central d’aquesta classe són els estudis. La posició social d’un metge s’explica perquè ha estudiat una carrera. El seu fill no heretarà la seva posició social.) o Les petites escoles que hi havia estaven en mans de l’església i estaven destinades a les classes altes. En el moment en que apareix la burgesia comença a pressionar per formar- se i accedir a l’escola. És aquesta necessitat que fa que els grups socials demanin una nova educació que els permeti formar-se.
- Cultura: o Individu racional: comença a qüestionar-se l’hegemonia de l’església catòlica i comença a aparèixer la idea de l’individu, l’ésser humà, com a centre del món i de la història. Aquesta ideologia individualista dóna importància a l’individu com un ésser racional, intel·lectual, que es fa càrrec de la seva formació. A partir d’aquí es crea un sistema educatiu tal i com l’entenem ara, en el que l’estat regula el disseny del currículum, finança l’educació i se’n fa càrrec. És en aquest moment en que l’Educació Primària es fa obli- gatòria i gratuïta. Hi havia 2 tipus d’Educació Primària:
- Pensada pels que continuarien amb l’Educació Secundària. (classes benestants)
- Pensada pels que no continuarien i anirien a treballar. (classes obreres...) La idea de Formació Professional no existia, els oficis s’aprenien en el lloc de treball. Hi havia sempre un mestre i un aprenent. **Les funcions originals dels SE:
- Socialització:** transmissió de normes i valors. 2. Diferenciació/selecció: assignació de posicions a l’estructura social. S’encarrega que hi hagi gent per totes les posicions i feines que s’han de fer a la societat. Es diu que aquesta diferenciació és neutral en termes de classe, sexe i ètnia. Però altres diuen que no ho és. No és casual que la ma- joria d’estudiants d’educació o d’infermeria siguin dones i que les carreres més tècniques estiguin més ocupades per homes. Aquesta diferenciació pot generar desigualtats, perquè és la societat treballadora la que ocupa principalment la formació professional i això incideix directament en els alumnes de primària. Socialització: és el procés pel qual aprenem els valors, normes, conductes, etc. que regeixen la societat que ens envolta. La consolidació de l’escola de masses: Escola de masses: un SE en el que tothom o gairebé tothom va a l’escola. Apareix al final de la II GM. A la tota Europa menys a Espanya, per la situació política (dictadura franquista). El desenvolupament dels Estats del Benestar ajuda a la creació de les escoles públiques i en l’escolarització. Després de la segona GM s’estableix un acord que garantia els serveis mínims als ciutadans eu- ropeus per garantir una certa estabilitat al sistema i justícia social. Prestacions, serveix i polítiques socials: seguretat/benestar: consum
2. FUNCIONS SOCIALS DE L’EDUCACIÓ:
ENTRE LA REPRODUCCIÓ I EL CANVI
El currículum escolar pot ser un mecanisme per reproduir la desigualtat. L’escola té a veure amb les desi- gualtats socials, hi ha una relació directe entre el que passa a l’escola i el que passa a l’estructura social. Els professionals podem contribuir a disminuir les desigualtats i es trenquin els determinismes socials, l’escola, depenent de com actuï, pot fer que tot es mantingui igual o reproduir les desigualtats i augmentar- les. L’ideal meritocràtic de l’educació: Les posicions socials que ocupa cadascú són resultat de les seves capacitats i esforç personal. Aquestes capacitats estan distribuïdes a l’atzar, és a dir, no depenen de l’origen social. L’escola premia la major capacitat i esforç individual, garantint una distribució justa de posicions socials. Per garantir aquest principi cal garantir la igualtat d’oportunitats d’accés a l’escola. Des d’aquesta idea meritocràtica l’escola valora els mèrits dels seus alumnes de forma justa. L’escola valora els mèrits dels alumnes de forma justa, amb nota. Si t’has esforçat més tindràs més nota, si no, en tindràs menys. Principi bàsic: entendre que hi hagi igualtat d’oportunitats per accedir a l’escola. Tots els nens i nenes han de tenir les mateixes possibilitats d’entrar a l’escola. El sistema de la meritocràcia oblida l’estructura de classes prèvia. El punt de partida dels nens i les nenes des del punt de vista social explica els seus mèrits i avenços en el sistema educatiu. La classe soci- al de la família de l’infant influeixen i expliquen l’entrada i el procés del nen/a en el sistema educatiu. Teoria de reproducció: l’escola no és neutral i no valora només a través de l’esforç i el mèrit, per tant, el que fa és reproduir les dificultats socials de partida. ( L’escola té dues funcions bàsiques: socialitzar i seleccionar) Qüestionant la meritocràcia: L’escola no és neutral: o Les variables de classe social, gènere i ètnia afecten: Accés (quina escola, quins estudis, etc.) Procés (actituds a l’escola, condicions escolarització, etc.) Resultats (rendiment, nivell educatiu assolit, etc.)
Factors explicatius de la desigualtat o Recursos econòmics i socioculturals (capital) o Distància / proximitat cultural escolar – cultura familiar o Interaccions professorat – alumnat (etiquetatge) El fet de triar estudis universitaris o de FP es veu influït per qüestions de classe social, del punt de partida. El fet dels tipus d’estudis (educació, enginyeria, medicina, etc.) també es veu influït per qüestions de clas- se social, però també per qüestions de gènere. Diferència – desigualtat: Diferència: quan parlem de la diferència parlem de qüestions únicament descriptives. “Ella és ros- sa i ell moreno”... són diferents. Desigualtat: això implica que un individu està per sobre de l’altre per un motiu injustificable. Factors que condicionen les desigualtats:
- Segregació escolar: o Separació per nivells o Separació per sexes
- Accés: o No tothom es pot permetre de pagar una escola privada o d’entrar-hi o Hi ha escoles que alberguen un nombre molt elevat d’immigració.
- En resultats: o El nivell d’estudis té a veure amb la funció de la classe social de la família de l’infant.
- Procés: o La classe social de la família condiciona directament el comportament i les actituds de l’infant vers l’escola i els seus estudis. Nivell cultural: és un concepte despectiu que classifica les famílies segons el seu nivell cultural (alt o baix). Capital cultural: les classes socials es diferencien en temes econòmics, socials i culturals.
- Capital econòmic: possibilitats econòmiques, diners...
- Capital social: nivell de relacions, etc.
- Capital cultural: nivell d’estudis de la família, el nombre de llibres que tenen a casa, el nombre de vegades que van al teatre... però també té una part incorporada: les classes socials no només es diferencien pel que tenen o no, sinó que el fet de formar part d’una determinada classe social et genera una forma de veure la vida, de posicionar-te en unes ideologies o unes altres. La cultura de classe són tot una sèrie de formes de fer, de comportar-se i relacionar-se que tenen un origen en la classe social de la família. Els mestres som la nova classe mitjana. Hem arribat aquí perquè hem estudiat.
3. DIVERSITAT I DESIGUALTAT: GÈNERE I ÈTNIA
Sexe: Diferències entre homes i dones de caire biològic (base genètica i desenvolupament hormonal) Comporta diferències físiques i morfològiques. També cognitives i de personalitat (encara s’estan estudiant). Gènere: Construcció social que se superposa de diverses maneres a la base biològica del sexe Sovint actua socialitzant en la mateixa direcció que les disposicions biològiques Canvis en els rols femenins i masculins: Dones: Entrada massiva en l’esfera pública, especialment l’àmbit productiu. o Es manté el “sostre de vidre”. No hi ha cap llei que reguli l’entrada de les dones en les fei- nes públiques, però tampoc hi ha cap raó que explica que siguin els homes els que ocupin els càrrecs més importants i amb més poder. En l’esfera privada: o Major autonomia i capacitat de negociació; subverteix ordre patriarcal o Doble jornada: treball reproductiu i també productiu (el fet d’entrar al món laboral no ha re- duït la seva jornada laboral de treball domèstic). Homes: En l’esfera privada: o Corresponsabilització de tasques domèstiques, dedicació i cura de la casa. o Tot i que encara es manté la “segmentació” En l’esfera pública: o Característiques masculines ja no sempre útils ni ben valorades. Els valors que sempre han estat atribuïts als homes no són tan importants o tan ben valorats en l’àmbit laboral com ho eren abans. Gènere i desigualtats educatives Fins als anys 80 només es parla de classe, s’omet la variable de gènere per explicar les desigual- tats educatives. La democratització del SE i la fi de les desigualtats formals entre homes i dones genera noves formes de desigualtat. No fa tan de temps que els nens i les nenes feien currículums diferenciats, en escoles diferents, amb mestres diferents, i amb finalitats diferents. Avui en dia, però, nens i ne- nes estudien el mateix currículum, a la mateixa escola i amb les mateixes possibilitats, però conti- nuen les desigualtats. Les desigualtats de gènere s’expressen en dos grans àmbits: o Rendiment escolar (les nenes tenen un millor rendiment)
o Selecció d’itineraris (generalment, als nois se’ls encamina cap a FP o treballs més pràc- tics, mentre que a les nenes cap a carreres universitàries més femenines o feines amb menys responsabilitats) Com s’explica la permanència d’aquesta desigualtat? o Rol de l’escola en construcció de la identitat de gènere o Currículum ocult Tots els estudis demostren que les nenes: o Tenen un major rendiment o Menors taxes de repetició o Menor abandonament (feminització etapes post-obligatòries) Les noies estan més acostumades a tenir responsabilitats a casa, a tenir una disciplina més estricta en aquest sentit, mentre que els nens, generalment, tenen més llibertat. Les noies tenen millors notes en comprensió lectora i els nois en educació física, tecnologia o matemàti- ques. Això no és una qüestió biològica, sinó social. Hi ha diferències biològiques entre nens i nenes, però perquè aquestes es desenvolupin cal una estimula- ció (social en aquest cas). La societat en general i l’escola en concret potenciem que aquestes diferències biològiques es desenvolupin. Els nois són els que més abandonen l’escola després de l’educació secundària obligatòria. Fins ara el focus d’anàlisi han sigut les nenes, hauríem de començar a mirar perquè els nens no se senten identificats amb el que els hi ofereix l’escola, mentre que les nenes, en major mesura, si que s’hi senten. A una nena li pots regalar un cotxe, però una nina a un nen. La nena pot anar de blau, però el nen no pot anar de rosa. La desigualtat no s’explica si no es té en compte la variable gènere. Hem avançat en el sentit de les noies, però no en el dels nens, s’ha de treballar més el concepte de masculinitat. Factors externs al SE que expliquen aquesta desigualtat: Imitació dels models familiars Tesi de l’anticipació: tan els nois com les noies, quan triem itinerari estem pensant en els nostres futurs rols socials, en els diners que ens comportarà la feina, els models familiars, les responsabili- tats laborals, etc. Si les noies no escullen carreres típicament “masculines” és perquè saben que els hi provocarà més problemes de conciliació laboral i familiar. Característiques de mercat de treball: tot i que les noies en la majoria d’àrees tenen millors resul- tats que els nois continuem ocupant lloc menys valorats al mercat de treball i amb menor salari que els nois.
iii. Connotacions positives o negatives de les paraules en funció del gènere. Ús de paraules diferents: professor vrs senyoreta iv. Ús desigual d’adjectius que reforcen els estereotips de gènere i ús dels diminutius més freqüents per a les nenes (polideta, boniqueta, etc.) b. Conseqüències: i. Contribueix a la construcció identitats diferents i desiguals en funció del gènere. Desigualtats per qüestió d’ètnia: Context cada cop més multicultural o Espanya (i Catalunya en particular) ha passat de produir a rebre immigració Tòpics al voltant de la immigració o Comunitat homogènia (pel simple fet de ser immigrant els atribuïm unes característiques generals que potser no tenen) o Comunitat estàtica (els immigrants canvien, n’hi ha de segona generació que s’han adap- tat perfectament i de primera que també fan l’esforç) o Atribució de problemes socials, polítics, laborals, etc. (acaba generant lluita de classes) Creuament dels eixos ètnia i classe Tots els estudis demostren que li la població immigrada, l’alumnat immigrat tenen uns resultats acadèmics menors que els autòctons és per la seva classe social, no per la seva ètnia, cultura o país de procedència. El seu rendiment acadèmic té molt a veure amb la situació socioeconòmica de la seva família. Eixos i mecanismes de desigualtat Eixos Mecanismes Classe Capital Cultural Ètnia Currículum Ocult Gènere Etiquetatge
4. SEGREGACIÓ ESCOLAR, ELECCIÓ DE CENTRE I DESIGUALTATS Segregació escolar és la distribució desigual dels diferents grups socials entre els centres educatius (dis- tribució desigual dels alumnes immigrats): Es vincula amb la concentració escolar. És a dir, concentració de grups socialment homogènies a determinades escoles (algunes escoles concentren un 80% de la immigració d’una localitat). Això provoca una baixada de nivell a les escoles amb més immigració, mentre que si la població esti- gués distribuïda heterogèniament el nivell es mantindria.
Té efectes importants sobre les oportunitats educatives efectes de la composició social sobre els processos i els resultats educatius No es pot reduir el fenomen migratori La segregació escolar és un dels principals motius de desigualtat educativa. No només és una qüestió ètnica, sinó també una qüestió de classe social i de tipus socioeconò- mic. TÒPICS SOBRE LA SEGREGACIÓ ESCOLAR
1. La segregació escolar s’explica fonamentalment per l’impacte del factor migratori a un de- terminat territori. La proporció d’immigració als municipis no és un factor decisiu per explicar els índexs de segrega- ció escolar. Els municipis amb més segregació, divergeixen notablement pel que fa a la presència de població estrangera. De manera que el que genera la segregació escolar són les males políti- ques educatives de cada municipi, així com la manca de les mateixes. 2. La segregació escolar és reflex de la segregació urbana És cert que la majoria de la població immigrada es concentra en determinats barris, però és més gran la segregació dins els barris que entre els barris. És a dir que, en un barri amb un 40% d’immigració hi ha 3 escoles amb un 1% d’immigració i una escola que concentra un 70% d’immigració, de manera que concentra tota la immigració del barri més tots els immigrants de la majoria dels altres barris de la ciutat. 3. La segregació escolar es redueix a la dialització i la doble xarxa escolar És cert que la xarxa pública escolaritza tres vegades més alumnat estranger que la concertada i a més concentra l’alumnat de menor estatus socioeconòmic i menor capital instructiu, però a nivell municipal observem situacions de segregacions DINS que ENTRE sectors de titularitat. Ex: Barcelona el 60’07% de la segregació s’explica per desigualtats dins sectors. Hi ha segregació entre públiques i concertades, però no sempre. 4. No tenim eines legals per lluitar contra la segregació escolar És cert que: o Les mesures legals no són suficients per eliminar la segregació o Ex: límits decrets admissió Però: o El marc legal actual com espai d’oportunitat o LEC: equitat com a principi orientador focus en distribució equilibrada alumnat NEE. Alumne amb Necessitats Educatives Especials Psicològiques Físiques
Totes les famílies tenen les mateixes possibilitats d’elecció de centre segons la llei, però les possibilitats d’elecció de centre estan distribuïdes desigualment entre la població a l’hora de la veritat:
- No totes les famílies saben que poden anar a l’escola concertada sense pagar
- No totes les famílies tenen els mateixos recursos per informar-se
- No totes coneixen amb exactitud els criteris d’acceptació ESTRATÈGIES DE TRIA D’ESCOLA Les estratègies de les Classes Mitjanes: o Molt d’esforç en la recol·lecció d’informació o Prima el projecte educatiu i la composició social o “Efecte fugida”: per evitar escoles “guetitzades”; per aconseguir prestigi i “distinció”. Saben que l’escola pública del costat de casa està plena d’immigrants intenten marxar a la con- certada. Les estratègies de les Classes Treballadores: o Segueix el costum prevalent en el veïnat o Prima la tria per proximitat al centre o La importància dels homòlegs per part de famílies immigrades o Per la classe treballadora, les públiques són dolentes i intenten triar les concertades per- què creuen que els hi donaran el prestigi i la distinció que no tenen. 5. CODI SOCIOLINGÜÍSTIC PRÈVIES: L’escola no és neutral Escola i reproducció cultural (Bourdieu) o Importància del capital cultural per entendre desigualtats educatives o Efectes del capital cultural en aspiracions, expectatives (famílies, professorat, alumnat) i probabilitats d’èxit escolar. o Explica distàncies i proximitats entre cultura escolar i cultura familiar. o L’escola no només tipifica les desigualtats, sinó que reprodueix les desigualtats de partida. Dues preguntes centrals: o QUÈ i A QUI s’ensenya Els alumnes que venen d’una família amb un capital cultural més alt tenen més proximitat amb l’escola, amb la cultura escolar, amb el professorat i, per tant, tenen més probabilitats d’èxit.
BASIL BERNSTEIN
Dos grans supòsits:
1. La classe social genera diferents codis de comunicació familiar Codis sociolingüístics El paper del llenguatge: o Camps d’estudi central per transmissió i reproducció cultural. o Mitjà a través del qual s’interioritza ordre social o Estructura la nostra concepció del món El llenguatge varia en funció de la classe social: o L’origen social de les famílies explica diferents formes en l’estructura de comunicació (dife- rents universos simbòlics) Codis sociolingüístics són el resultat de: o Condicions de vida diferents o Estils de socialització diferents CODIS SOCIOLINGÜÍSTICS SEGONS CLASSE SOCIAL CODI ELABORAT CODI RESTINGIT Discurs independent del context (universa- lista) Significats explícits Expositiu No necessites entrar en context per enten- dre què passa perquè el discurs és inde- pendent del context Discurs dependent del context (particularis- ta) Significats implícits Narratiu Necessites més context per entendre què passa Ambdós codis són positius i ben valorats, però tenen una relació directa amb la classe social a la que es pertany, ja que una persona de classe treballadora que treballa en una fàbrica no necessita un codi elabo- rat, mentre que un arquitecte o un metge si que el necessiten. Codi sociolingüístic: maneres de parlar i d’entendre el món generades per la classe social
La classificació i l’emmarcament del coneixement educatiu té repercussions centrals en 4 àrees centrals de la pràctica pedagògica: o La disciplina o L’avaluació o La seqüència i els ritmes d’aprenentatge o Les jerarquies entre professorat i alumnat Aquests elements són fonamentals per entendre l’organització dels coneixements, així com les experiències, pràctiques i identitats dels diferents agents a l’escola. RESUM: L’escola fomenta les formes de parlar de la classe mitja L’escola té unes formes d’avaluar, currículum i pedagogia que genera diferències i desigualtats entre clas- ses. *PEDAGOGIA VISIBLE 1 PEDAGOGIA INVISIBLE * DISCIPLINA (^) Normes explícites. Estan impo- sades i els alumnes les conei- xen prèviament. Prohibicions i obligacions clares Incompliment de normes visi- bles Normes posicionals Normes implícites. Les normes s’estableixen a partir d’acords entre alumnes i mestres. Foment motivació i intencionalitat Desenvolupament d’habilitats comuni- catives AVALUACIÓ (^) Model exterior comú correcte. S’avalua a partir del currículum Avaluació en funció de la proxi- mitat del model L’infant sap què ha fet bé i què no Major importància a procediments in- terns (cognitius, lingüístics, afectius) a partir dels quals es produeixen resul- tats. S’avalua per competències. Èmfasi en adquisició de competències No es comparen els resultats amb un patró extern comú RISC: l’infant no sap en quina fase es- tà ni què s’espera d’ell SEQÜÈNCIA I RITME Aprenentatge regulat amb l’edat Alumne conscient de projecte temporal (graus, cicles, nivells) Ritme d’adquisició de coneixe- ments elevat. Comporta estra- tègies d’estalvi de temps: re- ducció d’exemples, temps parlar amb els alumnes, etc. El procés no és graduat. L’alumnat no és conscient del projecte temporal al que se’l sotmet (sovint això causa desorientació i desconfiança famílies) Ritme adquisició coneixements més relaxat. Es promou potencial creatiu in- fant (importància programes pedagò- gics compensadors a casa).
JERARQUIA
(relacions professorat- alumnat) El docent actua directament so- bre l’alumne: normes de com- portament, conducta i modals El docent selecciona els temes i activitats a desenvolupar El docent actua directament sobre el context d’aprenentatge (indirectament sobre l’alumne) El docent proposa els temes generals i assisteix als grups d’aprenentatge. _Gràfic Power Point actituds alumnat_* Adhesió : nens i nenes que no només assimilen bé la part instrumental de l’escola sinó que també es por- ten bé, segueixen les normes de conducta que imposen els mestres, etc. Accepten la part instrumental i expressiva. No qüestionen. Extranyesa: alumnes que tot i tenir una adhesió plena a la part expressiva, és a dir que segueixen les normes i valors que proposa la institució escolar i es porten bé, però no aconsegueixen els resultats aca- dèmics que l’escola li demana. Se senten insegurs i l’autoestima baixa. Separació: no tenen cap problema des del punt de vista instrumental i d’aprenentatge, però que des del punt de vista expressiu s’oposen frontalment als tipus de normes, valors i conductes que proposa l’escola, perquè s’oposen als que hi ha a la seva família. És important tenir en compte com treballem aquesta situa- ció, ja que el fet que arribi o no a resultats acadèmics bons dependrà de les actituds del professorat. Dissociació: nens i nenes que no accepten la part expressiva de l’escola i que tampoc assoleixen la part instrumental. És una actitud de resistència (això no m’interessa ni em serveix per res). Ex: (1) un nen que abans s’esforçava i no aconseguia res ara ja ha deixat de fer-ho perquè el seu esforç no ha estat valorat. En un principi és un nen que s’ajusta al model d’ estranyesa i, després, passa a formar part del model de dissociació. (2) Una nena que està en la mateixa situació que el primer (dissociació), però que a més a més té un dis- curs antiescola (els profes passen de mi, per sort – no els suporto) respon a un model de resistència. (3) Una nena que no estudia perquè no vol, perquè no sap per a què li pot servir té una actitud de resis- tència. (4) Un nen que no respecta el rol del professorat, s’oposa a la part expressiva del centre, però que no dei- xa d’estudiar (no és un alumne brillant) i aprovar. De manera que l’eix negatiu està només en la part ex- pressiva. Aquest és un cas de separació. (5) Una nena que es porta molt bé, treu sempre molt bones notes, accepta la part instrumental i l’expressiva. Aquest cas és d’ adhesió.
