Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


apunts classe, Apuntes de Ciencias de la Educación

Asignatura: Cos Humà i Salut, Profesor: Rosa Carrió, Carrera: Educació Infantil, Universidad: UAB

Tipo: Apuntes

Antes del 2010

Subido el 14/04/2007

xiki_86
xiki_86 🇪🇸

3.8

(36)

9 documentos

1 / 11

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
COS HUMÀ I SALUT
2-10-06
1. LA SALUT I LA MALALTIA
Definició històrica de la paraula SALUT
1946: la salut és l’absència de malaltia
1946: (es crea l’OMS). L’OMS en el seu primer congrés... F 0
E 0
la salut és un estat
de complert benestar físic, mental i social i no solament l’absència de malaltia.
Aquesta definició encara és l’actual de l’OMS.
Desprès d’aquesta definició cada país tenia la seva menys Espanya perquè
Franco no deixava fer congressos per poder establir una definició pròpia. Fins al
75, que no mor Franco no va ser possible crear-ne una. Però…
1976: a Perpinyà, al desè congrés de metges i biòlegs van donar la definició: la
salut és una manera de viure autònoma, solidaria i joiosa (actitud positiva
davant la vida).
Aquesta definició encara és l’actual a la Península.
2. ELS ELEMENTS BÀSICS DE BIOQUIMICA
Factors que incideixen en la salut. Un país que estudia molt la salut és Canadà.
Biologia humana (genètica i envelliment)
F 0
E 0
cadascú té un patró: 23 cromosomes (no tothom envelleix al mateix temps).
Estil de vida. Conductes insanes:
F 0
E 0
consum de drogues
F 0
E 0
manca d’exercici físic
F 0
E 0
manca de consum de fibra
F 0
E 0
situació d’estrès
F 0
E 0
hàbits reproductius insans
F 0
E 0
consum excessiu de greixos saturats d’origen animal.
Ambient:
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa

Vista previa parcial del texto

¡Descarga apunts classe y más Apuntes en PDF de Ciencias de la Educación solo en Docsity!

COS HUMÀ I SALUT

1. LA SALUT I LA MALALTIA

Definició històrica de la paraula SALUT

  • 1946: la salut és l’absència de malaltia
  • 1946: (es crea l’OMS). L’OMS en el seu primer congrés... F 0E 0 la salut és un estat de complert benestar físic, mental i social i no solament l’absència de malaltia. Aquesta definició encara és l’actual de l’OMS. Desprès d’aquesta definició cada país tenia la seva menys Espanya perquè Franco no deixava fer congressos per poder establir una definició pròpia. Fins al 75, que no mor Franco no va ser possible crear-ne una. Però…
  • 1976: a Perpinyà, al desè congrés de metges i biòlegs van donar la definició: la salut és una manera de viure autònoma, solidaria i joiosa (actitud positiva davant la vida). Aquesta definició encara és l’actual a la Península. 2. ELS ELEMENTS BÀSICS DE BIOQUIMICA Factors que incideixen en la salut. Un país que estudia molt la salut és Canadà.
  • Biologia humana (genètica i envelliment) F 0E 0 cadascú té un patró: 23 cromosomes (no tothom envelleix al mateix temps).
  • Estil de vida. Conductes insanes: F 0E 0 consum de drogues F 0E 0 manca d’exercici físic F 0E 0 manca de consum de fibra F 0E 0 situació d’estrès F 0E 0 hàbits reproductius insans F 0E 0 consum excessiu de greixos saturats d’origen animal.
  • Ambient:

F 0E 0 contaminació biològica (bactèries, fongs…) F 0E 0 contaminació física (sorolls, pols...) F 0E 0 contaminació química (òxid de sofre…) F 0E 0 contaminació psicosocial (competències, videncia, dependència…)

  • Sistema d’assistència sanitària (prevenció i cura de malalties)

9-10- Qualitat de vida

Falta definició

Models per fer educació per la salut

  • Model 1: Model autoritari És el que es fa en la relació metge-malalt. És de tipus vertical. Els coneixements s’imposen per normatives sanitàries.
  • Model 2: Model actitudinal. S’estableix a partir dels determinants de la salut, al veure la importància que tenen els estils de vida en la majoria dels processos que incideixen en la salut. És de tipus horitzontal.
  • Model 3: Model participatiu És de tipus horitzontal però orientat a grups actius amb propostes alternatives de canvi social. Les desigualtats en salut s’han de tractar amb la participació responsable de tots. L’educació és més que informació i que actuacions persuasives.

El paper de l’escola

És imprescindible el paper de l’escola per tres raons:

  • premolars
  • molars F 0E 0 faringe F 0E 0 esòfag F 0E 0 estómac F 0E 0 intestí prim
  • duodè
  • gegú
  • il·li F 0E 0 intestí gros
  • cec (apèndix)
  • colon
  • recte
  • anus F 0E 0 fetge F 0E 0 pàncreas

Fisiologia de l’aparell digestiu (proporciona substàncies nutritives a l’organisme)

És al duodè on el menjar passa a la sang. Els residus segueixen per la resta de l’intestí prim i el gros.

Hi ha tres tipus de moviments : F 0E 0 propulsió F 0E 0 barreja F 0E 0degustació

Els líquids que intervenen són: F 0E 0saliva F 0E 0 líquid gàstric F 0E 0 suc pancreàtic F 0E 0 suc hepàtic (biliar) F 0E 0 sucs intestinals

Índex de massa corporal (IMC)/(BMI)

Relació pes-estatura 2

Primor: 0-18.5 Normopès: 18.5-25 Obesitat I: 25- Obesitat II: 30-40 Obesitat III: 40

30/10/ ELS ALIMENTS Què hem de menjar?

  • Hem de menjar hidrats de carboni (glúcids), proteines, greixos o líquids, aigua, sals minerals, vitamines…
  • Haurem de menjar 2500 calories:
    • (1g d’hidrats de carboni conté 4 calories)
    • (1 gram de proteines conté 4 calories)
    • (1 gram de líquids, greixos conté 9 calories)

De les 2500 calories diaries…

  • El 50% són hidrats de carboni (312.5 grams)
  • El 15% són proteines (218 grams)
  • El 35% són líquids, greixos (93.75 grams)

(50% de 2500) F 0E 0 1250 : 4 = 312.5 grams d’hidrats de carboni. (15% de 2500) F 0E 0 375 : 4 = 93.75 grams de proteines (35% de 2500) F 0E 0 875 : 9 = 97.22 grams de líquids F 0E 0recomanen: sempre augmentar hidrats de carboni i disminuir líquids.

LA DENTICIÓ

Les dents

  • Les dents són formacions vives i actives, formen part de l’aparell de masticació
  • Tenen tres funcions:
    • (^) mossegar i mastegar
    • útils per parlar
    • funció estètica. Formen part de les expressions de la cara i de les expressions de les emocions

2. Sistema Circulatori (Anatomia, Fisiologia, Sang)

Antanomia (parts de les que consta l’aparell circulatori)

  1. cor F 0E 0 òrgan musculós amb 2 parts (dreta i esquerra que no es comuniquen entre elles) i 4 cavitats (2 aurícules i 2 ventricles que es comuniquen mitjançant una vàlvula anomenada tripuscle mital)
  2. vasos sanguinis F 0E 0 conductes per on circula la sang 2..aartèries F 0E 0 son les que transporten la sang del cor als òrgans. Totes les artèries surten de l’artèria aorta 2..b venes F 0E 0 transporten la sang dels òrgans al cor 2..ccapil·lars F 0E 0 són vasos sanguinis de diàmetre molt petit i poden ser d’artèria (arterioles, que transporten la sang del cor al òrgans) o de vena (venules, que transporten la sang dels òrgans al cor)

Com es coneix una artèria o una vena? El teixit de l’artèria es més rígid El teixit de la vena no es tan rígid com el de l’artèria

Per fer circular la sang…

Contracció del cor F 0E 0 sístole Dilatació del cor F 0E 0 diàstole Moviment d’aturada

Surt del cantó esquerra del cor (ventricle esquerra) i va cap a tot el cos on va deixant tot l’oxigen. La sang un cop es va desprenent de l’oxigen ha d’entrar al cor de nou entrant per l’aurícula dreta, passa pel ventricle dret i surt del cor. Aleshores la sang puja cap als pulmons per agafar oxigen, aquesta s’oxigena I torna a entrar al cor per fer de nou el cicle.

Característiques del recorregut de la sang :

  • complerta F 0E 0 sang oxigenada i sang no oxigenada
  • la circulació de la sang és doble (entrada i sortida)
  • una única direcció
  • la sang sempre entra per les aurícules i surt pels ventricles

13/11/ Composició de la sang

La sang està formada per cèl·lules i plasma Tres tipus de cèl·lules:

  1. Hematies o eritròcits (col·loquialment cèl·lules vermelles) F 0E 0 tenim entre 4 i 5 per mm^3
  2. Leucòcits (col·loquialment cèl·lules blanques), són cèl·lules de defensa F 0E 0 tenim entre 4 mil i 10 mil per mm^3.
  3. Plaquetes (col·loquialment cèl·lules grogues) F 0E 0 tenim entre 150 mil i 450 mil per mm^3.

Els glòbuls blancs ens defensen l’organisme ( leucòcits ).

La defensa com es fa? F 0E 0La cèl·lula (leucòcit) fabrica un producte que elimina el microbi. F 0E 0la cèl·lula es menja el microbi, el fagocita.

Hi ha molts tipus de defenses però en una analítica només ens controles 5: Eocinofils, besofils, monosids, limfòsits i neutròfils. D’aquests 5 tipus de defensa hi ha dos, els limfòsits i neutròfils, que en tenim més. La tensió arterial (la barrera és: 140-90 = 14-

  • respiració externa: agafar un 4% de l’oxigen disponible que es fixa a l’hemoglobina dels glòbuls vermells
  • respiració interna: les cèl·lules agafen l’oxigen i oxiden els compostos orgànics. No hi ha respiració fins que l’oxigen arriba a les cèl·lules El centre que regula la respiració és el “bulb raquidi” que està a la base del crani. Hi ha dos moviments de la respiració:
  1. inspiració
  2. espiració

Tres dies de conferències Primers auxilis El síndrome de dawn L’educació per a la salut a l’escola bressol (0-3)

11/12/

4. Aparell Urinari/Escretó (Anatomia, Fisiologia, Orina)

Anatomia L’aparell urinari està format per dos ronyons, 2 urèters, una bufeta de la orina i l’uretra (forat de sortida). Els dos ronyons enllacen amb dos tubs: l’artèria renal (entrada) i la vena renal (sortida) En els ronyons hi ha filtratge contínuament però no surt sempre sinó que queda retingut a la bufeta. Per controlar la sortida, existeixen els esfínters. L’esfínter és un anell circular muscular. El que està més a dins, el superior és involuntari; l’interior, el de sortida, és voluntari (ho mana i ho controla el sistema nerviós). Fisiologia Els ronyons tenen dues funcions

  1. Excreció
  • Extreu productes de degradació del metabolisme proteic, elimina substàncies tòxiques.
  • Hauríem d’extreure 1.5litres d’orina al dia amb unes condicions normals de temperatura. Aquesta dada varia segons el clima ja que si el clima es sec, càlid farem menys orina; també varia segons la quantitat d’aigua que bevem
  • Circula 1litre de sang per minut pels ronyons
  • Factors de risc de les infeccions orinaries:
    • Uretra curta, falta d’higiene, roba interior massa ajustada…
  • El filtratge es fa a la part central del ronyó. El punt que filtre es diu negrona
  1. Regulació d’H2O

Regula l’aigua del nostre organisme, l’equilibri de la sal (el sodi i el potassi sobretot)