¡Descarga Apunts col·leccionisme y más Ejercicios en PDF de Historia del Arte solo en Docsity!
Història del col·leccionismes
Introducció
Mecenes : aquell que encarrega obra a artistes vius Col · leccionista : interès per obres d’altres èpoques, generacions posteriors no cal que estiguin estrictament vius.
Conèixer la història del col·leccionisme és necessari per tal d’entendre els orígens dels museus i la formació del patrimoni. Mitològica i simbòlicament el primer col·leccionista és el personatge bíblic Noe ja que en ell veiem aquella idea de rescat i salvació que també apareix en els col·leccionistes moderns els quals trien i tenen un criteri. Per lo tant veiem com el col·leccionisme és recol·lectar però també realitzar una tria, hi ha un procés de selecció. Col·leccionar és la permanència en el temps, un triomf social i un mirall de la sensibilitat de la persona que col·lecciona. Crea un discurs no verbal, pretén explicar la pròpia historia. Aquesta passió col·leccionista sovint s’expressa en els homes a partir dels 40 anys. Hi ha dos tipus de col·leccionista:
- Té la col·lecció ben posada a casa seva i viu amb ella
- Impuls per comprar una col·lecció que deixa guardada, sense mostrar-la.
- Mecenes / Col·leccionista: aspira a fer una sèrie amb la il·lusió de algun dia acabar-la.
- Afeccionat- aquelles persones que col·leccionen coses no seriades, que no tenen fi, el que volen és la qualitat de l’obra.
- Dilaten- interès pel significat de l’objecte. La singularitat i la raresa (com un gabinet d’història natural)
Precedents
En les cultures clàssiques hi ha el concepte de tresor que mostra el poder no podríem parlar pròpiament d col·leccionisme. Els egipcis s’enterraven amb peces de gran valor. En els santuaris i temples podríem veure’ls com una antesala de col·lecció, ja que hi ha una acumulació d’objectes, però els objectes tenien una funció sagrada no té un fi estètic.
~ S. II d.C Pausanies escriu la Guia de Grècia on realitza un inventari dels palaus dels reis i els temples on parla de l’ornamentació tant interna com externa.
Museum (llatí de Museu). Barro anomena a un dels seus escrits Museum com a gabinet de coses belles. També prové de la colina sagrada dedicada a les muses Museyon (d’origen grec), que deriva cap a la designació d’un espai de conservació, biblioteques. Pinacoteca de origen grec Pinacs era una placa de terracuita decorada (també de fusta). En plural pinaques era un conjunt de pinacs. Significa gabinet de pintures. És la forma més primitiva d’acumulació, sobretot per a causa de les guerres (pillatge).
Els romans s’apropien de cultures intel·lectualment superiors a ells (els grecs), és en aquest moment quan es produeix una contaminació amb diferents matisos que provoca que es faci una síntesis de la cultura grega per part dels romans. En la cultura romana veiem com si hi ha una acumulació d’objectes, sobretot els patricis romans. Hi ha protectors literals que promou les arts de les lletres, importància de la figura de Mecenes. Aquesta acumulació la veiem en: Llocs privats, viles i cases. (cases de patricis) Llocs públics, circs termes llocs on es mostra el poder.
~ Plató d’Útica és qui explica l’evolució dels romans vers al fet artístic.
~ Cisero és un filòsof que critica a Verres, governador de Sicília ( Verinas. Discurs III-IV ), el qual va realitzar un gran pillatge una gran acumulació d’objectes que es portat davant del senat roma.
En l’ època medieval veiem un col·leccionisme estrany. És molt difícil trobar gent que apreciï els objectes artístics des de un punt de vista estètic, són valorats funcionalment. Imatges de caràcter litúrgic i, fins i tot, amb un caràcter màgic els quals tenen un valor singular. Hi ha un gust per l’acumulació d’objectes singulars, rars. Ex: banyes d’unicorn, ossos de gegant, etc. Aquests objectes es solien conservar en Tresors Reials i/o Tresors Eclesiàstics. Veiem com hi ha un gust per civilitzacions anteriors, sobretot d’objectes islàmics i bizantins que en moltes ocasions són cristianitzats en forces ocasions. També hi ha objectes del món greco-roma, però l’actitud no és de reaprofitament sinó de saqueig per reaprofitar els materials o reconvertir-los, hi ha un gust per la noblesa dels materials. L’acumulació d’obres contemporànies és per la seva funció. Acumulació de reis, la cort i l’església. Gran importància de les relíquies com a sentit de sacralitat i com a utilitat, ja que creien que curaven (per ex. Isabel II la catòlica). Segle XIV – XV hi ha un gust per l’anticho, sobretot a Italia hi ha un gust estètic.
Segle XV l’actitud és més propera els col·leccionistes moderns. Gust pels llibres d’hores, llibres jurídics i botànics. També hi ha un gust per obres d’orfebreria, numismàtica i joieria, perfums, pells d’animals, roba luxosa, tapissos, etc. Carles V de França gran col·lecció de llibres d’hores.
Studiolos
Primer espai col·leccionista, que tenim la fortuna de conservar. Són espais reduïts en els quals estaven fastuosament decorats amb objectes preciosos que eludien a l’actitud de reflexió, estudi i meditació, es tracta d’espais íntims. El humanisme agafa el model clàssic, per tant aquest studiolos haurien de ser una imitació del model clàssic, més o menys. Podem parlar del primer studiolo en el segle XIV quan els papes estaven a Avinyo. El 1380 Carles V de França tenia un petit estudi amb objectes preciosos. La tipologia de studiolo apareix en moltes pintures on es representa a Sant Jeroni i també a Sant Agustí.
Francesco Petrarca en De vita Solitaria és el primer en fer una teoria del studiolo, on parla d’aquest recinte destinat a l’home intel·lectual. S’han conservat gravats i frescos posteriors a Petrarca on s’il·lustren aquests recintes, són representacions suposades de l’espai.
Veiem com els studiolos tenen una doble direcció: col·leccionisme d’objectes del passat, com un lloc d’almacenatge –aquest tipus de col·lecció eren les més complicades a fer ja que eren cares i ja no hi havia producció, però donen un prestigi a la persona que els té- i mecenatge d’artistes contemporanis, ja que aquests s’havien de decorar –més fàcils de fer-.
~ Frederic de Montefeltro, 1422-1482, Duc d’Urbino Fill bastard que es forma a la cort Veneciana, el 1433 torna a Urbino on realitza la carrera militar. Després de la mort del seu germà es converteix en duc d’Urbino (1444-1482) és casa amb Caterina Sforzza. Va tenir diferents studiolos. Té una biblioteca molt important amb llibres de codex humanístics (aquesta biblioteca en l’actualitat és troba el Vaticà). En la planta baixa del Palau Ducal es troba el studiolo, molt petit, però molt ornamental. En la zona inferior de les parets es representaven de manera molt il·lusionista armaris que tenien objectes en el seu interior i figures al·legòrica. En la zona superior es representen retrats de persones il·lustrades, tan religioses com profanes i també contemporàneas fent un total de 28 retrats (14 es conserven a Urbino i els altres estan fora d’italia des del s. XVII) de personatges de diferents corrents filosòfics, poètics pensaments teològics, matemàtiques, etc. Així doncs veiem
En època medieval no hi ha un gust per el col·leccionisme propiament dit ni espais específics per aquests.
Tenia una vila a prop del Vaticà. Hi ha dos fons gràfiques d’aquest jardí, una pintura i un gravat de Martin van Heemskerck. Fidelitat relativa no són fotos. ~Jardí del Cardenal Julio Cesarini No és conserven fons gràfiques d’aquets però si literàries. Es creu que va servir de model al crear la Vila del Belvedere.
~ Vila del Belvedere, Construida per Inocenci XVIII Situada a la colina del Vaticà, lloc de fort simbolisme ja que en època romana hi havia el temple d’apolo.
~ Juli II de la Robede // Pati del Belvedere Renovació de la basílica del Vaticà i el pati del Belvedere per Bramante. Decoració de les estances papals per Rafael i Michelangelo. Quan era cardenal tenia una estàtua d’Apolo ( Apolo del Belvedere ) que, posteriorment, va col·locar el pati del Belvedere. Quan sota el seu pontificat es va troba a les Termes de Tito el Laoconte la peça va ser adquirida i col·locada el pati. La col·lecció d’estatuària arqueològica va anar augmentant sota el seu pontificat construint un jardí arqueològic amb les escultures més importants de la història.
Adria VI va tancar el Belvedere al públic. La col·lecció semipública del Pati del Belvedere va augmentar considerablement sobretot gràcies els papes Medici com Clement VII que va col·locar el Torç del Belvedere –obra que no es va restaurar- i la Venus Cnida de Praxíteles. Aquest augment de les col·leccions va acabar amb Pau III de Farnese que va decidir que les obres que es descubrisin no anirien el Belvedere sino el seu palau personal per omplir les Sla eves col·leccions privades de la família (despotisme papal). Obres com Ercola Farnese i El toro Farnese anaven directament a les col·leccions famíliars al Palau de la Conselleria o a la Vil·la Franese. Aquesta pràctica va ser típica fins els papes del segle XVIII que tornen a enriquí les col·leccions papals, són els papes de la contrareforma els quals no enriqueixen la col·lecció i es tapen les parts púdiques de totes –etapa de la castratio -.
~ Cortile del Cardenal Andrea della Valle, 1463 – 1534 Jardí sobre terrassa en el qual hi havia escultures arqueològiques, construeix una arquitectura a mida per la col·lecció, nínxols ja planificats per col·locar les escultures. Vasari admira aquesta arquitectura. Realitza una gran restauració a les peces. Veiem fons gràfiques d’aquest. El 1527 evitar el saqueig de roma pagant a les tropes de l’emperador. La col·lecció de Andrea della Valle acaba formant part de la col·lecció Medici ja que es comprada per uns 4.000 ducats i es realitza un inventari d’aquesta. En l’actualitat una part es conserva en la Galeria Uffici a Florencia i l’altra a la Vil·la Medici.
~ Cortile del Palai Sassi Arquitectura a mida no heterogeni ~Cortile de la Vil·la Madonna, de Margarida d’Austia, 1522- ~Rodolfo Pio de Capri, 1500- Tenia l’obra Bruto Caprino.
*** Agents comercials** (anomenats ‘Antiquaris’)
Martin van Heemskerck, pintor que viatge a Italia per estudia obres arqueològiques o als grans pintors italians. Materials d’estudi.
Salomon Reinach L’album de Pierre Jacques: sculpteur de Reims, desiné à Rome 1572 à 1577, réproduit intégrantemet et commenté aver una intriduction el una traduction des ‘Statua’ d’Aldrovandi Ulisses Aldrovani visita les col·leccions privades italianes
Eren petits col·leccionistes especialitzats els quals compraven peces o col·leccions per a grans col·leccionistes per encarreg. Tenien dues facetes sobretot: grans coneixedors dels textos en llatí i numismàtica i especialistes en materials artístics. Són els precedents dels actuals estudiosos de col·leccions, els que estan els museus. Realment veiem com no hi havia veritables especialistes tot i que els assessors feien el que podien, en ocassions es compraven cópies.
- Giovanni Ganpolini compra obres pels Medici. Petita col·lecció que a la seva mort es va repartir.
- Geloramo Galinberto compre per Gonzalo de Meztaia. Era estudios i bisbe.
- Alexandro de Gandi compre pel duc de Ferrara. Pintor.
- Fluvio Orsini Assesor de la Biblioteca dels Farnese. Més important: Jacob Strada , 1515-1588, treballa a la cort imperial, cedit pel Duc de Baviera a Albert V per que pugues iniciar la seva col·lecció. 1568 compra per aquest la col·lecció del patrici Venecià Adrea Valear, que serà la base del posterior Museu de Munich. També dirigeix el col·locament de les peces seguint un criteri per la seva presentació i restaura alguns.
*** Fonts** Gràcies els inventaris de les col·leccions dels nobles ens permeten organitzar les aquelles que en l’actualitat es troben disperses o formen part d’altes. Les fons gràfiques ens permeten observar com eren els espais, tot i que alguns eren parcialment inventats, no eren iguals que la realitat. Les fons legals i els epistolaris també ens ajuden a trasar el recorregut d’obres i col·leccions.
*** Col·leccions hispàniques S. XVI**
- Enriquez Afán Ribera, 1509-1571, noble espanyol la seva col·lecció es conserva a la seva casa, la Casa de Pilatos.
- Antonio Agustí Albanell, 1517-1586, gran biblioteca que a la seva mort es va repartir entre el Vaticà i l’Escorial. Veiem una petita col·lecció de làpides romanes.
- Diego Hurtado de Mendoza, 1503-1575, col·leccioniste arqueològic, part d’aquesta es troba en l’actualitat el Prado.
Galeria
Es tracta d’un espai estret u llarg cobert. Amb llum a un costat o els dos. Sobretot, inicialment, es tractava d’un espai d’unió entre dues sales, després varen ser llocs concebuts expresament. Decorat amb obres d’estuc i fresc però el segle XVI és deixen les parets lliures per poder col·locar olis. Es passa d’una decoració estàtica a una de mòbil. Les galeries també podien tenir una part oberta.
Orígens francesos: Francesc I de Fontaineblau , 1524-1540, la galeria era de petites dimencions amb frescos mitològics. També construeix la Galeria Ulisses actualment perduda. Galeria del Palau Campodifferro, esta treballada per mitja de marcs d’estucs els quals, en el seu interior, hi ha frescos.
Grans models del XVI Galeria dels miralls de Versalles, França, 1690: Salo de grans dimencions amb una funció representativa. Galeria oberta el jardí amb la pared contraria plena de miralls. Galeria Colonna, Roma, 1670: Galeria molt decorada amb miralls pintats, sostre pintat amb fresc i amb quadres.
La Kinderkammern
S.VII El col·leccionisme es refina i arriba a ser com el coneixem avui en dia, sobretot, usant la galeria per exibir.Dividiesen l’imperi entre els dos
Els reis de finals del renaixement europeu veiem com tenen u gust per els bufons i persones extranyes, malformades, etc. Es tenien a la cort per entretenir i podienser passats d’una cort a l’altra.
Arxiduc Leopoldo Guillem , gran col·lecció pictòrica aconseguida a base de comprar grans col·leccions ja fetes. És la base del Museu de Viena actual. David Teniers era el conservador i pintor de cort. Realitza una serie de pintures que representa la col·lecció, no és una representació fidel. Desenvolupa aquest tipus de tipologia pictòrica en la qual els reis, prínceps i la cort es representa amb les seves col·leccions per tal de mostrar el seu poder. Aquest genera pictòric es continuat per altres artistes europeus. Publica El teatro de pinturas en el qual es representa amb gravats els quadres més representatius de la col·lecció. Podríem anomenar aquest com a primer catàleg PERÒ no sens dona una fitxa tècnica del quadre. No podem parlar de catàlegs propiament dits fins a finals del segle XVIII.
G.P. Panini també crea un llibre seguint l’estil de Teniers però inventant-se col·leccions amb pintures dels grans mestres.
El gran col·leccionisme reial i aristocràtic del segle XVII.
La funció de la pintura desapareix, a mida que el gust per l’art es va refinant els quadres són trets del lloc on estaven i són col·locats en galeries en les quals es mostra l’evolució de la pintura. La pintura italiana dels grans mestres comença a interessar. Corts perifèriques començan a fer grans acumulacions de pintures: Cort espenyola i cort anglesa.
*** Cort Anglesa, Carles I, d’Anglaterra, 1600-1645.** Comença a col·leccionar com a Príncep de Gales el 1699 tenia un total del 1.570 obres. Tenia la’idea de a partir de les col·leccions artístiques reials es mostrava el poder dels reis. En nucli de la col·lecció és la compra de la col·lecció Gonzaga. Després de la Revolució Anglessa que suposa la mort del Rei el Govern Revolucionari decideix vendre part d’aquesta col·lecció i una part es conserva com a col·lecció del no govern revolucionari.
Cortesans col·leccionistes:
- Thomas Howard, duc de Arundal. 600 quadres que es venen després de la seva mort.
- Georges Williers, duc de Buckingham. 200 quadres.
- James Hamilton, duc de Hamilton. 600 quadres.
*** Cort Espanyola.** Gran territori. Felip II estructura el regna i fixa la capital a Madrid per raons pràctiques. Alcazar de Madrid com a seu de la col·lecció reial i estava dividit en una part femenina i una de masculina, en el ‘Salón nuevo’ hi havia els quadres més importants, la ‘Sala de las Furias’ decorada amb quadres de Tiziano. Un inventari exhaustiu després de la mort de Felip II i un altre el 1636 després de la mort de Felip III. A partir d’aquest podem reconstruir les obres que situariem en el ‘Salón nuevo’ on es reunien els ambaixadors. Pintura com a regal diplomàtic per exelencia. Etiquetas de la casa de Austria , Antonio Rodríguez Villa, 1913, explica l’organització de la casa reial.
Personatges de la cort:
- Conde-duque de Olivares, gran col·leccionisme de llibres i manuscrits de tot tipus. En l’actualitat aquesta col·lecció esta dispersa.
- Conde de Veramente, 1576-1621, mecenes de Caravaggio i Majurdom d’isabel. Col·leccionista força significatiu. Es fa un inventari a la mort del fill costa precisar correctament.
- Diego de Mejía de Guzmán, Marqués de Leganés. Governador dels Països Baixos i de Milà. Col·lecció de pintures flamenca i del nord d’italia. El 1960 es publica el seu inventari/ testament, d’uns 1.333 quadres i s’anomena quines obres tenien i es taxen. Aquest testament
s’anomena que la col·lecció no es podria dividir per protegir el poder familiar, els títols i la propietat devien estar sempre units a la col·lecció.
- Conde de Manterey, col·lecció de gran qualitat i consegidor de pintures pel rei.
- Luis Mendez de Haro, Marques de Carpio. Firma la Pau dels Pirineus. 228 pintures. Gran consiguidor de pintures per la cort, va comprar bona part de la col·lecció de Carles I d’Anglaterra.
- Ramiro Nuñez de Guzmán, Duque de Medina de las Torres. 65 quadres, comprar la Verge del Peix de Rafael pel rei.
- Gaspar de Haro i Guzmán, II Marqués de Helicha i VII Marqués del Carpio. Gran col·leccionista. Segons l’inventari de 1687, després del seu matrimoni, la seva col·lecció estava conformada per 331 quadres de qualitat mitjana; 43 albums de dibuixos: 21 folis grans, 21 en quart i carpeta pendent d’enquadernació. Anomenat alcalde del Buen Retiro. El 1661 atenta sobre la vida del rei i com a càstig és enviat a la guerra amb Portugal, al tornar es enviat com a ambaixador a Roma. A la seva mort tenia una col·lecció de 3.000 quadres entre Madrid i Roma. A la seva mort la seva col·lecció es va subastar. Veiem com aquests cortesans imiten la manera dels reis de col·leccionar.
Decoració de l’Escorial en l’època de Felip IV.
Comunitat dels Geranis, el rei realitza la Biblioteca pública d’aquesta comunitat. Palau reial + panteó reial. Velàzquez va ser el responsable de muntar i redecorar els espais de l’Escorial on el rei habitaria, es van renovar molts edificis de decoració flamenca del segle XV. Va redecorar seguint paràmetres del renaixement i del barroc, els mestres que donaven prestigi a la pinacoteca del moment. Cada vagada que entrava un quadre es realitza un inventari. La col·lecció es va veure afectada per incendis, robatoris i intercanvis que es van produir durant la Guerra del Frances.
En les fons literarias on s’explica la decoració de les sales permeten reconstruir aquesta. Decoració de gran simetria. Tots els quadres tenen el mateix marc de fusta daurat. Els quadres estrelles d’aquesta col·lecció en l’actualitat es conserven en el Prado. En una de les sales de l’Escorial estava decorat amb un quadre de Velàzquez, reforçant la seva imatge de gran artista del moment. L’Escorial es converteix en el lloc on veure els grans artistes del reneixament, barroc i flamencs de manera pública. Podríem dir que es el primer museu públic ja que tothom podia accedir de manera pública. Les dones podien accedir després d’un permis. No hi ha parel·lels semblants fins a mitjans del segle XVIII a Alemanya i França.
Isabel de Farnesio, 1692- Primera que va tenir una col·lecció artística pròpia, desenvolupa tasques de mecenatge. Es va casar amb segones núpcies amb Felip V –la primera dona va ser Maria Lluïsa de Sebolla-. Reformen el Alcazar i el Buen Retiro. El 1734 és crema el Alcazar i el Buen retiro es reconstruït totalment, l’inaugurara el seu fill Carles III. Cosntrueix el palau recreu de la Granja de Sant Ildefonso i els seu jardí el 1723 es habitat però dins 1746 no es acabat, allà es van conservar un total de 1.385 quadres, 900 propietats de la reina que va deixar els seus fills. S’enterren Felip V i Isabel de Farnese. Construcció del Palau de Rio Frió, fins el segle XIX no s’habita, model arquitectònic a la italiana. Enriqueix les col·leccions espanyoles. Pintor de les corts: Michel Arge Houasse, Jean Ranc i Louis Michael van Loo. En canvi de dinastia significa un canvi de vestimenta seguint la moda francesa i el rei sol, canvi de protocol. Apareix una nova tipologia de retrat: el retrat familiar en grup.
L’Escorial és l’únic edifici en el qual es conserva plenament la decoració de l’època dels Austrias.Els quadres de propietat del rei tenien una creu de Flandes, mentre que els d’Isabel una flor d’elis dels Farnesio.
Clement XII Corsini 1730-1740 Compra la col·lecció de Napole amb peces d’arqueologia romana que es posa en el Museu de Capitolo. Compra de varies col·leccions i peces artístiques. Benet XIV Campertini 1740-1758 Continua comprant i les col·loca el Vaticà les peces. Compra de sarcòfags i restes paleocristianes realitzant d’aquesta manera el Museo Cristiano. Clement XIII Razzonico 1758-1769 Reorganitza la col·lecció. Anomena a Wilkelman com a Conservador de les Antiguitats de Roma (1763) per primer cop s’anomena com a tala un especialista, realitza una gran reorganització. Clement XIV Gangarelli 1769-1774 Converteix el Vaticà com un lloc de peregrinació per observar l’Antico a causa del gran Tour. Amplia el pati del Belvederei funda el Museu Clementino, que es passarà anomenar Museu Pio Clementino, el qual serà el germen dels Museus Vaticàns. Enderroca la vila del Belvedere per crear una gran galeria per tal de comunicar millor amb els braços del pati. Adquisició d’obres els jesuites. Piu VI Braschi 1775-1799 Inaugura i continua les obres de Clement XIV. El 1784 obra el públic la reforma del Belvedere, primer edifici que s’estructura com a museu per albergar les col·leccions d’arqueologia romana. Piu VII Chiaromanti 1800-1822 Viu les Guerras Napoleòniques i l’espoliació. Va fer retorna la col·lecció.
*** Museu del Louvre** A l’any 1793 Inauguració del Museu del Louvre pel Govern Revolucionari de França. Reindinvicació que es tenia cobrir un museu públic per tal de forma el gust de la gent. Presentació de les obres segons el gust per tal que es pugues comparar, aquesta col·locació va ser molt criticada per Robert Lefevre el qual anomenava que es devia de col·locar l’artista en el seu context creant una un discurs museogràfic de com s’havia format l’art –apropant-se els paramàtres actuals-. Total de 1.500 quadres entre la col·lecció reial, de nobles i d’eclesiàstics. Per primera vagada els quadres tenien carteles on s’informava de la fitcha tècnica, en aquestes també s’anomenava que era un bé nacional per lo tant es reafirmava la idea de patrimoni col·lectiu.
El 1803 Museus Napoleònics,és on es col·loca la Venus de Medici. Idea d’aquest museu com un museu global de la història de l’art. Aquest museu estava configurat a partir de totes les obres requissades, els botins de guerra que van entrar a Paris com les processos de l’Imperi Romanes. Aquest expoli sistemàtic es va fer a partir d’un criteri ja fixat. Per tal de albergar aquestes obres es van crear museus provincials per mitjar de decrets, un total de 1.600 obres.
~ Vivant Denon , considerat el primer museograf modern. Viatja a Espanya amb la voluntat de requissar obres, no ho aconsegueix ja que no perd belicament sino que els reis espanyols abdiquen. Entre 1809-1814 Guerres contra el poder frances. Col·leccionista, gravador i pintor, gran col·lecció de llibres la qual es subastada a la seva mort. Té interès i compra l’obra medieval.
~ Jean de Dieu Nicolas Scoult, 1769-1851, conquerix la zona d’Andalusia. Les obres es porten a l’Alcazar, agafa gran número d’obres.
~ Alexander Lenoir , 1761-1839, gran recuperador de restes arqueològiques medievals, interès per recuperar aquest mòn. Promou i crea els Museus dels Monuments François amb totes les peçes arqueològiques. Restes monumenals i esculturals.
Un cop acabades les guerres napoleòniques i ser desterrat Napoleo, tornen les obres els seus llocs d’origen, però seran ens països els que les demanaren. Antonio Canovas és l’encarregat de fer retornar les obres italianes, s’endur les més importants les altres les deixa, sobretot les dels primitius, ja que el seu transport era car i tenien una baixa consideració.
4
- Museo de la Trinidad es va funda en el convent de la Trinitat que va servir com a receptor de totes aquelles obres que provenien de les incautacions eclesiàstiques. Museu Estatal Públic NO Reial, d’aquesta manera no es podia barrejar amb el museo del Prado. Aquest museu pretenia ser complementari el Prado ja que la col·lecció espanyola d’aquest era molt petita. Sobretot col·lecció de pintura espanyola del S. XV i XVI i aquelles obres que l’estat comprava en els concursos de Belles arts. En el 1879 per decret es decideix unir les dues col·leccions incrementant la col·lecció amb 3.000 quadres, a causa del gran volum d’obres es decideix repartir pels diferents museus provincials sense cap criteri fixa aixó va provocar que uns 500-600 quadres es perdessin.
Grans col·leccionistes americans
A partir de la guerra de successió es produeix un gran canvi la societat burgesa americana agafa un gran protagonisme, és molt potent. Aquesta nova societat s’emmiralla en la burgesia europea. Realitzen grans viatges per Europa on compren les seves col·leccions realitzant grans inversions en art. Amèrica es un pais sense patrimoni propi i de 1880 al 1920 aproximadament apareix una gran acomulació de patrimoni per part d’aquests burgesos americans. A diferencia de la burgesia europea, aquest donaven la seva col·lecció a l’estat, no els seus fills; hi ha aquella idea de retornar a l’Estat. Pels col·leccionistes americans els grans mestres del Reneixament i el Barroc són els millors. Aquests col·leccionistes americans compren en massa, no hi ha paral·lels a Europa. Veiem com Amèrica absorbeix per del patrimoni Europeu ja que, tot i que a nivell més vaig, els burgesos de capital baix també varen fer col·leccions.
Potter Palmer , 1826-1902, i Bertha Honore Potter , 1849-1918, Chicago Gran fortuna gràcies els grans magatzems. Varen ser els anfritions de l’Expocisió de Chicago del 1893. Mecenes d’arquitectes. Varen viatjar per Europa, varen ser els primers compradors americans dels impressionistes francesos amb un total de 300 quadres. Varen posar de moda l’estil frances sent uns creadors de gust. Molta gent solicitava visitar el seu museu. La dona va continuar la col·lecció després de la mort del seu marit, va ser delegada del pavellò America en l’Exposició Universal de París del 1900. Quan va morir va deixar la seva col·lecció l’Art Intitut de Chicago.
Isabel Stewart Garden, 1840- Gran col·leccionista d’art antic. Es va casar-se amb un burges de Bostón i el seu fill va morir dos anys després de nàixer. Viatge per Europa i s’estableix a Venècia, el 1980 inicia la seva col·lecció. Els 60 anys es va fer construir una casa i uns jardins seguint l’estil venècia porta molts elements arquitectònics autèntics, aquesta casa es inaugurada el 31 de Decembre del
- Cada sala de la residencia es recrea un lloc per mitja de la decoració de quadres i mobles. Relació amb Bernard Berenson, immigrant europeu que estudia a Harvard –va pagar els seus estudis Stewart- i acaba de formar-se a Europa, és un dels especialistes del Renaixement del segle XV i XVI. Converteix en el gran assessor de Stewart creant una gran col·lecció. El 1891 compra un Tiziano. Actualitat és l’Isabel Stewart Garden Museum. Algunes de les seves peces españoles provenen de l’Alcazar.
El Prado no es un museu mondial ja que hi ha certs elements i periodes histórics que no apareixen a la col·lecció
Henry Clay Frick , 1849-1919, i Adelaide Frick, 1874- Gran amics dels Havemeyer. Construcció d’un petit palau a la francesa a Nova York on es va exposar la seva col·lecció de grans obres de l’art antic. En l’actualitat, aquesta Casa-Palau és un museu públic centre de recerca visual de la Frick Collection. Esta prohibit, per testament, que els quadres surtin del recinte. Gran interès ès la pintura i escultura, la pintura anglesa del XVIII i mobles els quals estaven signats i certificats. Compra els paflons de Fragonard.
William i Herry Walter , 18040- Williem Walter inicia la col·lecció de pintura francesa i d’art oriental. El seu fill Henri hereda la col·lecció i la augmenta, compra la col·lecció de Marcelo Massareti a Roma el 1902. aquesta compra suposa un canvi en el perfil de la col·lecció ja que d’aquesta manera aquesta fa un recorregut per tota l’historia de l’art. El 1934 s’inaugura el Walter Art Gallery de Baltimore
Adrew W. Mellon. 1855- Col·leccionista molt tarda. La seva col·lecció és continuada pel fill. Acció de mecenatge molt gran que comporta la creació de la National Gallery de Washintong. Compre 20 obras el museu del Hermitage en les quals hi ha Rafael, Botticelli i Jan van Eyck. La National Gallery encara funciona com la va plantejar Mellon, on l’estat paga el manteniment i la fundació paga els directius i els elegeix.
Charles L. Freer, 1856- Fortuna feta per ell. Gran interès pel pintor contemporani Wister el qual l’introdueix a l’art oriental. Tres viatges a xina els quals li van servir per recopilar un gran número d’obra la qual va disposar a la seva casa de Detroi en la qual decora i crea una estructura per exposar la seva col·lecció. La col·lecció va ser donada el museu Smithsonia de Washington, en part per pressions polítiques ja que el museu no la colia acceptar.
Samuel H Kress , 1863- La seva casa de la cinquena avinguda de NY tenia una gran quantitat d’obres. La col·lecció és donada a la National Gallery, entre altres, es funda la Fundació Kress la qual donava algunes obres a museus provincials, aquests són disposats el museu i la fundació vela per ells. Col·lecciona tot tipus d’objectes. Comte Barrotini Borracoso és el seu antiquari comprant un gran número d’obra italiana que després portar a estats units.
William Randolph Hearst , 1863-1951. Gran imperi de premsa sensacionalista. En els anys 20 va perdre molts diners que després va tornar a guanyar. Compra monestirs espanyols en serie peçe per peçe. Construcció d’un gran complex a califòrnia i ha diferents parts del territori. Aquestes cases es decoraven amb objectes i arquitectures autentiques. Compra de tot en sèrie.
Archer Milton Huntington Gran interès per l’art espanyol i àrab. Compra una biblioteca espanyola la qual forma part de la Hispanic Society of America que ell mateix va crear. Gran col·lecció de numismàtica. Compra de peces espeñoles. També va fer de mecenes d’artistes espanyols com és el cas de Nonell i Sorolla el qual va fer diverses exposicions a Amèrica i va realitza els plafons de les Regions d’Espanya entre 1911-1916.
Historiadors de l’art
Paral·lelament a l’aparició del col·leccionisme americà també apareixen els grans historiadors de l’art. Tanmateix aquest nou mercat que experimenta un gran creixement en aquesta època, també
suposa l’evolució de les falsificacions i de les restauracions abucives a les peces. Alemanya com a gran centre per estudia història de l’art.
Giovanni Morelli , Verona 1816- Mila 1891 Mètode molt minucios a partir del qual estudia els artistes a partir de la seva tècnica i dibuix, el coneixement a partir dels detalls. Aquesta tècnica li és reconeguda en època ja madura, aquesta tècnica tindrà molts continuadors com Bernard Berenson. Es forma a Alemanya on estudia medicina, ciències naturals i palenteològia. Participa políticament en la unificació d’Itàlia, fa de senador en diferents parts d’italia. Gran coneixement dels museus de Munich i de Dresde, viatge per tota Europa aportant-li un gran coneixement. Publica dos llibres sota un seudonom: Ivan Lermolieff. Aquests segueixen l’estil d’una guia de viatges, on parla de les diferents galeries que visita, separant aquelles obres dels grans mestres de les que són seguidors. Tenia una modesta col·lecció de pintures molt eclèctica la qual donara a la Acadèmia de Carrara a Bergamo. La col·lecció de dibuixos va passar a un amic italià la qual va donar una part a un amic amèrica, per lo tant veiem com esta dividida entre amèrica i itàlia.
Bernard Berenson , 1865 - 1957 D’origen lituà que emigra a america on estudia gràcies el suport econòmic de la senyora Stewart. S’estableix a Boston. Estudia a Harvard on tot i que no aconsegueix la beca per anar a estudiar a fora l’enviant per que es continui formant el 1887. s’estableix definitivament a Florencia on estableix una xarxa de relacions relacionada amb l’art. Gran coneixement de pintura Italiana (com demostre l’escrit que va realitzar per un catàleg per una expo de Londres). el 1905 es va a viure a la Villa I Tatti (tenia dues villes). La gran part dels seus ingresos provenen per la seva feina d’assessor. Es casa dues vagades, la primera dona l’ajudava a escriure, llibres que van ser traduïts per Roberto Longhi. S’associa de manera secreta amb Joseph Duveen, antiquari molt important, venent obres (Berenson cobrava uns 8.325). Bones relacions amb Alessandro Contini Bonacossi. La seva col·lecció estava formada per obres de cultures exòtiques, moltes peces de ceràmica, jades, estatuas orientals, etc, mobles i quadres de segona línia. Publica una revista la qual avui en dia encara s’edita. Va donar la villa a Harvard, en l’actualitat una residenciada post graduats.
Joseph Deveen , 1869 – 1939 Gran comerciant d’art el qual abasteix els grans col·leccionistes americans gràcies, en part a la col·laboració amb Bereson. Inicialment aquest negoci era de mobles i ceràmiques que va iniciar el seu pare però que va transportar cap les grans figures pictòriques del XVIII.
Roberto Longhi , Torin 1890 – 1970 Deixeble d’un gran galerista i va estudiar amb els grans especialistes de l’art d’aquell moment. 1920 en un viatge coneix a Contini-Bonacossi amb el qual continua viatgen per europa per formar-se. 1924 treballa a la universitat i es casa. Un número ampli de publicacions el 1950 publica una revista d’art que encara es publica. Catedràtic de la universitat de Florència. Petita col·lecció d’obres d’artistes del moment com Filippo de Pissi o G. Morandi (eren amics seus), italians del S. XVII –té l’obra de Caravaggió Nen mossegat per una sargantana- i primitius. Aquesta es conserva intigrament gràcies a la creació de la Fundació Roberto Longhi la qual va convertir la vila en la que vivia en un museu.
Mario Praz, 1896- No és un historiador de l’art própiament dit però va exercir com a tal. Estudia dret i lletres a Anglaterra. Càtedra a la universitat de Roma o vivia. Es va fer construir una casa d’estil imperi a Roma. Feines com assessor d’altres col·leccionistes, va contribuir a posar de moda l’estil mobiliària del segle XIX. Llibres: llibre d’emblemes i empreses (combinació d’imatge gràfica
- text), publicacions bibliogràfiques dels llibres de la seva col·lecció amb textos teòrics
4
