¡Descarga Apunts complets y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
Índex
- Tema 1. Introducció a la comunicació
- 1.1. L’àmbit de la comunicació. Comunicació humana
- 1.2. Nivells de la comunicació
- 1.3. La nova era de la comunicació. La digitalització
- 1.4. Sistema de comunicació
- 1.4.1. Sistema de comunicació i sistema polític
- 1.4.2. Influència i evolució
- 1.5. Hallin i Mancini i els models mediàtics
- 1.5.1. Paràmetres de comparació
- 1.5.2. Models
- 1.5.3. Tendències
- Tema 2. Actors
- 2.1. Grups de comunicació
- 2.1.1. Empreses per volum de negoci
- 2.2. Models de negoci en el sector mediàtic
- 2.2.1. Tendències
- 2.2.2. Model de Hollywood o “de les finestres”
- 2.2.3. Model del “long tail”
- 2.3. Principals grups de comunicació
- 2.3.1. Atresmedia
- 2.3.2. Mediaset
- 2.3.3. Prisa
- 2.3.4. Planeta
- 2.4.5. Vocento
- 2.4.6. Unidad Editorial
- 2.4.7. Grupo Zeta
- 2.4.8. Grupo Godó
- 2.5. Anunciants
- 2.5.1. Pressions publicitàries
- 2.5.2. Audiència
- 2.6. Actors - Estat
- 2.6.1. Premsa
- 2.6.2. Radiotelevisió
- Tema 3. Mitjans escrits
- 3.1. Premsa
- 3.1.1. Tipologia
- 3.1.2. Característiques
- 3.1.3. Fonts de referència
- Tema 4. Ràdio
- 4.1. Trets específics de la comunicació radiofònica
- 4.2. Organització de la ràdio
- 4.2. Regulació supra-estatal: UIT/ITU (www.itu.int)
- 4.3. Programació
- 4.4. Organització
- 4.5. Estudis d’audiència
- 4.5.1. Share
4.6. Tendències: 32
Tema 5. Televisió 33
5.1. Introducció 33 5.2. Organització: 34 5.2.1. Organització en el cas d’Espanya 35 5.2.2. Televisió autonòmica 37 5.3. Audiència en TV 40 5.4. Tendències en TV 42
Tema 1. Introducció a la comunicació
1.1. L’àmbit de la comunicació. Comunicació humana
- Intercanvi
- Informació
- Interacció
- Emissor/Receptor
- Parlar
- Mitjans
- Comprensió
- Missatge
- Canals/Tecnologia
- Comunicació verbal/no verbal La comunicació no és una qualitat exclusivament humana, però és fonamental per als humans. La qüestió per als humans és una qüestió “de vida o mort”: existim perquè ens podem comunicar. Això és deu a que vivim en societat. Comunicar permet interactuar i organitzar la vida en societat. Comunicar és sempre una acció dual (enviar i rebre-comprendre). En la comunicació es produeix un intercanvi de signes, una posada en comú de significats. Per comunicar-se fa falta compartir, almenys en certa mesura, un codi comú.
1.2. Nivells de la comunicació
- Nivell 0: Intrapersonal (jo amb mi mateix)
- Nivell 1: Interpersonal (jo amb algú altre)
- Nivell 2: De (petit) grup
- Nivell 3: Organitzacional
- Nivell 4: De masses
- Emissor especialitzat i institucionalitzat
- De difusió pública (públic general, heterogeni, anònim, geogràficament dispers, etc.)
- Requereix d'un canal tecnològic (és indirecta i mediada)
- La relació emissor-receptor tendeix a ser asimètrica a favor de l'emissor ( unidireccional )
- Se li reconeixen socialment determinades tasques o funcions: formar/educar (en valors o en coses més pràctiques), entretenir, informar, influir/persuadir
- La seva activitat és periòdica , estable
- Tenim la falsa sensació de la seva ubiqüitat (són arreu i parlen de tot)
Apunts Estructura de la Comunicació 2
Aquesta teoria té una vigència en els sistemes autoritaris a dia d’avui, encara que també té una vigència en alguns sistemes poden perviure algunes característiques del sistema autoritari.
- Teoria liberal: Es dóna importància a l’individu i als drets de l’individu. Aquests sistemes pretenen assegurar les llibertats individuals: - Llibertat intel·lectual: llibertat de pensament i llibertat d’expressió. - Lliure empresa: mercat (aquí s’inclou la llibertat de crear la pròpia empresa de mitjà de comunicació). - Funcions dels mitjans de comunicació: informar, entretenir, vendre (fomentar els intercanvis comercials) i vigilar les institucions governants; promoure el debat d’idees. - No hi ha censura, no hi ha traves ni restriccions a l’hora de la importació de continguts...; llibertat i independència professionals. Aquesta teoria té una vigència a les societats liberals democràtiques que han situat el reconeixement de les llibertats a les seves constitucions. Tenen límits, ja que hi ha conflictes entre llibertats, que es resolen des de l’àmbit judicial.
- Teoria responsabilitat social: Neix juntament amb el desenvolupament de la televisió. Quan aquesta teoria neix, encara no està implantada la televisió. Contradiccions: - Molts pocs concentren molt de poder - Finançament PUBLICITAT : Dependència dels anunciants + cerca audiències “rendibles”. Amb aquestes contradiccions, neix la teoria de la responsabilitat social: ■ Mitjans de comunicació: Funcions essencials en política (democràcia) i cultura. ■ Independència dels mitjans de comunicació però amb obligacions davant de la societat. ■ Propietat i control dels mitjans de comunicació: privada però al servei públic (foment del pluralisme, garantia per a la democràcia...). En aquesta teoria, hi ha organismes públics de radiotelevisió, es considera el professionalisme com a valor i és legítim una certa intervenció dels governs per limitar efectes i pressions del mercat: límits de publicitat, límits de concentració empresarial, control parlamentari, ajuts econòmics als mitjans...
- Teoria comunista: URSS, països comunistes. Pocs exemples avui en dia. Exemples: Corea del Nord i Xina en alguns aspectes.
1.4.2. Influència i evolució Apareixen altres autors que han afegit més teories:
- Teoria del desenvolupament: Països colonials que van accedir a la independència, majoritàriament tenen com a característiques alguns dèficits en termes de desenvolupament. Aquesta teoria es desenvoluparà al voltant de la UNESCO.
Apunts Estructura de la Comunicació 4
- Teoria democràtica-participativa: No s’arriba a formular com a teoria. Plantegen que els mitjans de comunicació poden ser veritablement accessibles als ciutadans. Ex: Mitjans locals, ràdios municipals. És a dir, mitjans a petita escala gestionats per la pròpia comunitat.
Entrem en els anys 90 amb aquesta situació, on es produeix un canvi vinculat amb la digitalització. Es planteja un problema com combinar una organització política democràtica amb uns mitjans de comunicació que cada vegada són més importants i decisius en la societat, ja que cada vegada és més complicat controlar-los democràticament. Principals causes que dificulten el control dels mitjans de comunicació: ■ Evolució tecnològica: canals electrònics, més canals, internacionalització... ■ Extensió liberalisme: traducció en privatització dels mitjans (pes interessos econòmics de les grans empreses, transnacionalització) ■ Cada vegada hi ha menys consens a l’hora de definir què és un “bé comú”. Indefinició sobre què és un bé públic i sobre qui ho defineix. Ex: la televisió a Espanya passa de ser un bé comú i públic, universal, a un “negoci”.
Com fer possible el dret real d’accés? Tots els grups socials no tenim un accés real als mitjans de comunicació. Una de les formes de garantir aquest accés real als mitjans és a través dels mitjans públics, que han d’incloure la presència de tots els grups socials a la seva programació.
1.5. Hallin i Mancini i els models mediàtics
Hallin, D.C. & Mancini, P. (2008) Sistemas mediáticos comparados: tres modelos de relación entre los medios de comunicación y la política.
Tres models: ■ Model liberal (RU, Irlanda, EUA, Canadà) ■ Democràtic-corporatiu (Nord Europa continental) ■ Pluralista polaritzat o mediterrani (Sud Europa mediterrània)
El que fan Hallin i Mancini és observar les relacions entre el sistema mediàtic i el sistema polític. Plantegen models o tipus “ideals”.
1.5.1. Paràmetres de comparació
- Desenvolupament dels mercats dels mitjans de comunicació, sobretot amb una especial atenció en la força o la debilitat del desenvolupament de la premsa de gran tirada.
- Paral·lelisme polític : Grau i naturalesa dels vincles entre mitjans de comunicació i partits polítics. “Fins a quin punt el sistema de mitjans de comunicació reflecteix les principals divisions de la societat”. Grau de paral·lelisme alt o baix depenent d’aquest vincle.
- El desenvolupament de la professionalitat dels periodistes. “Quin és el pes que tenen les pràctiques professionals com a manera d’organitzar-se”.
- Grau i naturalesa de la intervenció estatal en el sistema de mitjans.
Apunts Estructura de la Comunicació
que els mitjans de comunicació havien de dependre de l’Estat, dels partits polítics, de l’Església o de rics patrocinadors particulars.
- Països: Grècia, Espanya, Portugal, Itàlia i França.
- Característiques:
- En els països del model mediterrani la premsa periòdica impresa ha tendit a dirigir-se a les elits (no es comparable amb la premsa popular d’EUA o la Britànica). Té una difusió relativament baixa. Els mitjans electrònics però, han tingut un pes molt important en la societat. Existeix un retard en la llibertat de premsa i llibertat d’expressió, així com en la implantació dels mitjans de comunicació com a indústries.
- Paral·lelisme polític alt. En el sistema mediterrani el nivell és alt, però la tendència ha estat disminuir. En el cas d’Espanya, per contra, la tendència ha estat augmentar per contra del que diuen aquests autors. Destaquen una instrumentalització dels mitjans de comunicació per part del Govern, dels partits polítics i pels industrials vinculats a la política. La radiotelevisió pública sol seguir els models governamentals o parlamentaris.
- Professionalització relativament poc desenvolupada. Els sistemes formals de responsabilització brillen per la seva absència en els països mediterranis. No hi ha ningú que tingui un Consell de Premsa d’àmbit nacional. L’únic consell de premsa real al sud d’Europa és el Consell de la Informació de Catalunya com òrgan autoregulador. Els mitjans de comunicació dels països mediterranis es desvien en molts aspectes de la norma liberal predominant de professionalitat neutral i d’un paper “vigilant”.
- L’Estat es presenta en tres nivells: com a propietari (TV3, TVE...), regulador (actuant o laissez faire ) i font de finançament (subvencions directes o indirectes) dels mitjans de comunicació, encara que la seva capacitat per regular de forma efectiva és sovint limitada. S’ha produït en els últims anys amb excepció de França un procés de desregulació salvatge, és a dir, que de manera molt ràpida i “descontrolada”, s’ha passat d’una radiotelevisió controlada per l’Estat a una radiotelevisió privada.
Altra característics també del model mediterrani seria el clientelisme. El clientelisme seria “jo voto a les eleccions en funció del que obtingui del partit votat”.
1.5.3. Tendències Hallin i Mancini consideren que s’està produint “el triomf del model liberal”, que s’estén cap a Europa. Premsa comercial, “diluvi comercial” de ràdio i televisió degut al domini de la radiotelevisió privada. “La RTV ha passat de ser una institució política i cultural en la qual les forces del mercat tenien una importància mínima, a ser una indústria en la qual aquestes forces són centrals, fins i tot per les emissores públiques que encara existeixen i que estan obligades a lluitar per mantenir la seva quota d’audiència.”
El que es produeix és una homogeneïtzació dels models: ■ Americanització ■ Innovació tecnològica ■ Globalització
Apunts Estructura de la Comunicació
■ Comercialització / Privatització
També hi ha algunes contratendències : ■ Diferències entre sistemes polítics estatals
Tema 2. Actors
El tipus d’actors que estudiarem són els grups de comunicació , ja que s’ha produït un procés de convergència empresarial de diverses empreses. Tres processos: ■ Integració vertical: Control de tots els aspectes d’un negoci / d’un projecte mediàtic: producció, distribució (lliurament als usuaris finals), promoció i comercialització. Ex: Una empresa que inicialment només elaborava el contingut del diari fabrica una impremta, contractant així una empresa especialitzada en impressió, així com la distribució del producte, on entra una altra empresa. ■ Concentració o fusió horitzontal: Dins del mateix sector o àrea d’activitat (ràdio, editorial, televisió). Aquest nivell produeix internacionalització. Ex: diferents emissores de ràdio s’integren en una sola cadena de ràdio amb un sol propietari. ■ Concentració multimèdia: control de diversos mitjans o sectors. Ex: LA RAZÓN + ATRESMEDIA + ONDA CERO + EUROPA FM + ONDA MELODIA Editorial Planeta | Segre (a escala més petita) Diari + TV
El vertical i l’horitzontal no està clar en quin ordre s’han donat, perquè depenen del mitjà de comunicació, però el que sí que està clar és que el multimèdia es dóna l’últim.
2.1. Grups de comunicació
El procés d’aquesta liberalització a la que tendeix el mercat, com s’exposa en el tema anterior, té com a resultat que pocs però grans grups de comunicació que controlen el marcat mundial, amb una concentració molt alta i creixent. Característiques: ■ (^) Grups principals, amb alguns canvis en posicions ■ (^) Pes dels Estats Units en els principals grups de comunicació que controlen el mercat a escala mundial ■ (^) Convergència de tres sectors: mèdia, telecomunicacions i informàtica.
2.1.1. Empreses per volum de negoci Empreses per volum de negoci al gener de 2014 (segons mediadb):
- (^) Comcast (EUA) telecomunicacions, TV per cable: empresa nord- americana que era una operadora de xarxa de cable (procés d’integració vertical de la producció).
- (^) Google (EUA) cercador i programari
- (^) Walt Disney (EUA) entreteniment
- (^) News Corp (EUA [el seu fundador era australià]) entreteniment
- (^) Time Warner (EUA) entreteniment
- (^) Viacom/CBS (EUA) entreteniment
- (^) Sony (Japó) Electrònica, entreteniment
- (^) Bertelsmann (Alemanya) entreteniment
Apunts Estructura de la Comunicació 8
La teoria del Long Tail està pensada per vendre els seus productes a un públic no necessàriament gran, com al model de Hollywood, i que interessin a un públic més específic (no tan genèric com el model de Hollywood) durant un temps més prolongat.
2.3. Principals grups de comunicació
■ Atresmedia ■ Mediaset ■ Prisa ■ Planeta ■ Vocento ■ Unidad Editorial ■ Grupo Zeta ■ Grupo Godó
2.3.1. Atresmedia
Planeta DeAgostini 41,7% UFA Grup Bertelsmann 19,17% Imagina (abans 6,49%) 10,71% (antiga propietària de La Sexta) Sector principal del negoci: Televisió en obert Duopoli
- Atresmedia televisió: Antena 3, Neox, Nova, Nitro, La Sexta, Sexta3, Explora i Gol Televisión
- Atresmedia ràdio: Onda Cero, Europa FM, Melocía
- Publicitat: Atresmedia publicitat
Apunts Estructura de la Comunicació 10
2.3.2. Mediaset Mediaset SpA (grup italià) 41,55% Grupo Prisa 17,34% (antiga propietària de Cuatro abans de la fusió)
- Televisió: Telecinco, Cuatro, Factoria de ficcion, la7, divinity, energy, la
- Publicitat: Publiespaña
- Cinema: Telecinco Cinema
2.3.3. Prisa Editorial-Educació: Santillana , Alfaguara Premsa / Prisa Noticias : El País, Cinco Días, As, El Hufington Post (50%) i diverses revistes. Ràdio / Prisa Radio (Generalista i musical; Espanya i Amèrica): Ràdio, Música i altres mitjans Audiovisual: Prisa TV Digital+
El principal problema del grup prisa és el deute que porta acumulat. Al 2013 el deute està en 3.227 milions d’euros. Ha augmentat respecte al 2012 (3.073 milions) tot i al pla de refinançament. Rucandio és a través de la que opera la família Polanco, que havia anat perdent la quota que tenia dins de Prisa, encara que es va mantenir per sobre del trenta per cent fins al febrer, en què va baixar al 25,533%. Digital+ és majoritàriament de Prisa, i als altres dos socis són Mediaset (22%) i Telefònica (22%). Aquesta baixada de la família Polanco comporta que Prisa ha d’oferir aquestes accions tant a Mediaset com a Telefònica.
2.3.4. Planeta
Es va crear a Barcelona al 1949 – Editorial Planeta (José Manuel Lara) 2000 Multimèdia Volum de negoci 2n després de PRISA Àmbit internacional Amèrica llatina, França i Itàlia.
Editorial: Grupo Planeta, Editis (França) i Grup 62 Llibreries i clubs de lectura: Casa del Libro, Círculo de Lectores Col·leccionables Mitjans de comunicació: La Razón, A3MEDIA, Playboy... Cinema i producció audiovisual: De A planeta Internet: Nubeox...
2.4.5. Vocento Fusió de dos grups que cadascun d’aquests dos editava un diari: Grup Correo (El Correo Español – El Pueblo Vasco) i Prensa española (ABC) Vocento com a tal es crea l’any 2001. Vocento distingeix entre “medios nacionales” i “medios regionales”. Medios nacionales: ■ Premsa: ABC ■ Suplements: Mujer Hoy, Hoy Corazón ■ Revistes: Inversión y Finanzas
Apunts Estructura de la Comunicació
Premsa: La Vanguardia, Mundo Deportivo Suplements Ràdio (a partir dels anys 90): RAC1 i RAC105 (100%), petita participació a PRISA RÀDIO Televisió (any 2003) MUX a Catalunya: ■ RAC103 TV ■ Bom ■ Arrendament a Barça TV Internet: lavanguardia.com, mundodeportivo.com, yaencontre.com... Publicitat: Publipressmedia Distribució i impressió de premsa
L’àrea principal és la premsa diària, en TV hi ha pèrdues i en ràdio ocupa posició de lideratge.
2.5. Anunciants
Anunciant: Persona física o jurídica que encarrega algú publicitat de productes o serveis. Els principals anunciants (grans anunciants) a Espanya: amb només 20 anunciants (empreses) són una quarta part (25,9%) de tots els diners que s’inverteixen en publicitat. Infoadex : “Estudio de la inversión publicitària en España” (estudi que fa cada any de l’any anterior).
- Procter & Gamble España S.A. (Fairy, Don Limpio, Ausonia, Evax...) 122 milions d’euros en publicitat
- L’Oreal España S.A. 79,4 milions d’euros
- El Corte Inglés S.A. 76,9 milions d’euros
- Vodafone España S.A.U. 63,4 milions d’euros
- Telefónica S.A.U. 56,1 milions d’euros S’ha de tenir en compte que uns pocs anunciants tenen el control de la publicitat a Espanya i a tot el món.
2.5.1. Pressions publicitàries Any 2012 Canal Plus França, Les guignols de l’info Alain Afflelou retira la publicitat de Canal Plus per no està d’acord amb l’anunci (espai en el qual insinua que els esportistes espanyols no guanyaven per mèrits propis sinó perquè es dopaven).
Any 2011 Telecinco, La Noria (Jordi González va difondre una entrevista on la mare d’un menor d’edat implicat en el cas de Marta del Castillo. A través de les xarxes socials es van fer campanyes per retirar la publicitat de La Noria ).
Anys 90 Empreses anunciants de tabac als EUA han retirat la publicitat d’aquelles publicacions que publicaven articles que les empreses de tabac consideraven perjudicials per la venta d’aquest. També Chrysler demanava a les publicacions què si havien de publicar algun article amb conflicte d’interessos amb l’empresa anunciant els avises.
2.5.2. Audiència Hi ha interès per saber quines són les “vendes” dels exemplars en què s’incorpora publicitat, així com en l’estudi del tipus de lector. Aquests estudis s’han fet sempre a partir de finançament publicitari degut a aquest interès. El primer àmbit en el qual a Espanya es va començar a mesurar és en el de la premsa , ja que fins i tot durant el franquisme la premsa es va finançar amb publicitat.
Apunts Estructura de la Comunicació
L’organisme que a dia d’avui fa aquesta funció a Espanya és Información y Control de Publicaciones S.A. (www.introl.es). A qui li interessarà fer aquests estudis? Qui hi ha darrera l’accionariat? ■ (^) Diaris (28,7%) ■ (^) Revistes (22,2%) ■ (^) Agències (27,8%) ■ (^) Anunciants (11,1%) ■ (^) B2B (10,2%) (bussines to bussiness per a Internet)
Aquesta empresa té tres divisions:
- (^) OJD: Oficina de Justificació de la Difusió certifica quants exemplars de diaris s’han venut
- (^) PGD: Publicacions Gratuïtes Exemplars Distribuïbles àrea que acredita quants exemplars estan en condicions de ser distribuïts de forma gratuïta.
- (^) OJD Interactiva : nombre de navegants únics a la xarxa
(Voz Pópuli: Unidad Editorial ultima más recortes y lucha por ampliar difusión tres perder 60 millones en 2013)
Hi ha una àrea que s’ocupa en saber quina és l’audiència dels mitjans de comunicació (lectors, oients, espectadors...). L’organisme que a Espanya es va crear al 1988 (creació a Espanya de les TV privades) va començar i continua fent estudis d’audiència és AIMC ( Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación) www.aimc.es Un dels projectes i iniciatives d’aquesta associació és l’ EGM o Estudio General de Medios, on es fan enquestes a individus majors de 14 anys en una mostra anual de tres onades. A Catalunya hi havia el Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundació Audiències de la Comunicació i la Cultura, www.fundacc.org) Des de l’any 2013 es va fer una fusió del Fundacc amb EGM, promogut per AIMC-Fundacc EGM Baròmetre Catalunya Es basa en entrevistes també en individus majors de 14 anys en una mostra anual de tres onades.
En el cas de la televisió hi ha un altre sistema exclusiu d’aquest mitjà. Kantar Media (www.kantarmedia.es): L’empresa que ho ha mesurat sempre ha estat la mateixa però ha anat canviant de nom degut a les diverses fusions de l’empresa. L’audiència mesurada a partir d’audímetres agafa a individus a partir de 4 anys. Els audímetres van connectats a l’aparell receptor de televisió que sense que fem res, durant les 24 hores del dia registra el que fa l’aparell de televisió. Hi ha un aparell semblant a un comandament a distància en el qual cadascun dels membres de la llar té assignat un botó corresponent, que l’ha de polsar quan vegi la televisió. Kantar Media selecciona un pànel de llars, una mostra representativa que es manté en el temps.
A Espanya al 2014: 44.444. Mostra: 11.758 individus que viuen en 4.625 llars. Catalunya: 7.061. Mostra: 1.337 individus en 530 llars
Audiència en mitjans digitals
Apunts Estructura de la Comunicació 14
com el País Basc, per tipus de publicacions. Des de l’estat només se’n poden trobar alguns però per publicacions culturals.
2.6.2. Radiotelevisió Quan la ràdio va néixer, només hi havia una forma d’escoltar-la, a través de les ones electromagnètiques, i el mateix quan va néixer la televisió. Quan la ràdio va néixer sí que va aportar alguna cosa nova a la premsa, però no va ser així amb la televisió, ja que utilitzaven el mateix mètode (espectre radioelèctric). A més, no es precisava saber llegir per entendre la ràdio, com no va ser així quan va sorgir la premsa, on hi havia una majoria de població analfabeta. Hi ha dos models clàssics (fins als anys 1990): El de EUA i el de EUR. Tots els estats es reserven el recurs natural, limitat i estratègic, de l’ús de les freqüències de radiotelevisió.
EUA – Model liberal Buscava una forma per utilitzar l’espectre radioelèctric de la manera menys regulada possible. És el primer estat que crea un organisme anomenat Federal Communications Comission (FCC 1934). La FCC és una agència governamental. No és un departament del govern, sinó que és independent. Està integrada fonamentalment per cinc membres, que són nomenats pel president dels EEUU, però han de ser confirmats o validats pel senat. Tampoc hi pot haver més de 3 membres d’un mateix partit. Normalment hi ha majoria de membres demòcrates en èpoques de presidència demòcrata, així com majoria republicana quan hi ha presidència republicana. Tradicionalment només s’ocupava de ràdio, però actualment s’ocupa també de televisió, cable i satèl·lit. Ha tengut un enfocament econòmic, per tal de promoure el desenvolupament i la innovació, els estàndards tècnics... Aquest organisme és qui atorga les llicències per emissores (freqüències). Cal un tipus de permís per tal d’utilitzar l’espectre radioelèctric. L’espectre és públic però la utilització d’aquests espectres es fa a partir d’empreses privades, que han de demanar aquest permís al FCC. Aquestes llicències o permisos s’han de renovar després d’haver transcorregut un període. Quan aquest període s’acaba es dóna el procés de renovació, però no a tothom que ha demana renovar se li ha renovat (aproximadament a un 89%). El FCC actua a partir de 3 criteris per tal d’atorgar les llicències: interès públic, conveniència i necessitat. Es donen llicències per a un mercat local. Les cadenes que van utilitzar primer aquest espectre van ser ABC, CBS i NBC, que eren anomenades “the big three”, encara que s’ha afegit actualment la FOX. En quant als “continguts indecents” (fonamentalment contingut sexual, llenguatge groller i retrats violents). Actua a partir de denúncies dels emissors, no per control dels mitjans, tant ràdio com televisió per ones. Es podria aplicar una multa econòmica si ha ofès als espectadors o oients amb aquest tipus de contingut. En quant a la concentració de la propietat, si hi ha fusions de grups de comunicació i cadenes de radio o televisió la FCC té la funció d’intervenir amb la intenció d’evitar oligopolis. A més, EEUU disposa d’una ràdio pública anomenada PBS (Public Broadcasting System) que es finança principalment amb donatius de telespectadors, encara que ocupa una posició marginal en quant als nivells d’audiència.
EUR – Teoria de la responsabilitat social
Apunts Estructura de la Comunicació 16
Gran Bretanya estaria inclòs en aquest model en aquest àmbit. En el triangle de Hallin i Mancini era la que més s’allunyava de l’extrem del model liberal, i aquest és un dels motius. En aquesta teoria és legítim que l’Estat intervingui en certs aspectes reguladors dels mitjans de comunicació. Això dóna lloc a un model de creació d’organismes públics de radiotelevisió. El model parteix del model britànic de British Broadcasting Corporation (BBC). Per tant, l’Estat intervé en el sector unint els pocs sectors que hi havia i a més el fa públic. Es defineix com una radiotelevisió de servei públic, és a dir, que ha de dur a terme unes tasques del servei públic. Però ha de ser independent del govern, i això s’aconsegueix amb una via de finançament extern, i aquesta via s’anomena cànon ( license fee : cada aparell de radio o televisió automàticament es paga un impost o cànon amb el que es finança la televisió pública). L’organisme de la BBC s’ha organitzat a través d’un instrument anomenat Royal Charter que fixa quin és l’encàrrec o les tasques que haurà de fer la cadena en un període de 10 anys (del 2007 al 2016). A més va acompanyat d’un Agreement que concreta més les tasques de servei públic que ha d’acomplir la BBC. Com ha de ser independent del govern, hi ha 12 comissionats encarregats de vetllar de l’encàrrec social que són anomenats per la reina. Hi ha uns processos públics de selecció però finalment la decisió d’anomenar el comissionat és de la reina. El director de la BBC és elegit per convocatòria pública incloent també un examen públic per tal que compleixi els requisits. Aquest model s’estén per Europa però amb adaptacions. Existirien dues línies d’adaptació a les diferents realitats: ■ (^) Model democràtico-corporatiu: Al nord d’Europa s’ha fixat l’import del cànon, existeixen unes missions de servei públiques clares, és independent, suport polític i social... ■ (^) Model pluralista-polaritzat: Hi ha dues fases:
- (^) Fase I: Radiotelevisió governamental , és a dir, hi ha un ministeri del govern que s’ocupa de la radiotelevisió (França, Espanya, Itàlia...). Aquesta fase té una durada variable depenent del país. A França a partir dels anys 60 i Portugal, Grècia i Espanya cap als anys 80.
- (^) Fase II: Durant els anys 60-80 es van incorporant, depenent de la duració de la primera fase als diferents països, es creen corporacions públiques, especificitats. RTVE A Espanya neix durant el franquisme de forma governamental fins passar a la segona fase durant els anys 80. Actualment RTVE arrenca d’una llei de l’any 2006 (Llei 17/2006, de la ràdio i la televisió de titularitat estatal): “La funció del servei públic comprèn la producció de continguts i l’edició i difusió de canals generalistes i temàtics, en obert o codificats, en l’àmbit nacional i internacional, així com l’oferta de serveis connexes o interactius” (art.2).” Per tant, des de 2007 en endavant RTVE té l’encàrrec en exclusiva de servei públic a escala estatal fins l’any 2010. Al 2009 s’aprova una altra llei (Llei 8/2009, de finançament de la Corporació de Ràdio i Televisió Espanyola) que incorpora un canvi significatiu: una llei monotemàtica del finançament de RTVE. Estableix la supressió de la publicitat a partir de l’1 de gener de 2010 i estableix el finançament mitjançant els recursos de l’estat + una taxa espectre (els qui emeten, no els usuaris) + % volums de negoci dels operadors privats televisió + % operadors de telecomunicacions que presten serveis audiovisuals.
Apunts Estructura de la Comunicació
Al període entre els 70 i els 80 es comença a estendre la privatització a Europa: mitjançant la creació de televisions i ràdios noves o amb la privatització de mitjans que abans eren públics. A Itàlia (1976) es declara la legalitat que hi hagi televisions privades d’abast local, que funcionen com a públiques però són comercials. A França neixen televisions privades noves i a més, canals que fins llavors eren públics, es privatitzen. El primer canal públic que es privatitza és TF1 a l’any 1987. En el cas d’Espanya, al 1988 s’aprova una llei de creació de la TV privada, la qual es va recórrer però finalment es va aprovar. La primera que va emetre de manera regular va ser Antena3, que va començar al gener del 1990. En aquest context de liberalització, trobem que a Europa hi ha un altre actor de caràcter polític que intervé en la televisió, la Unió Europea. Intervé des del 1989, mitjançant una directiva o instrument que afectarà la televisió anomenada Televisió Sense Fronteres. Aquesta directiva serà posteriorment actualitzada o modificada l’any 1997. Al 2007 esdevé una tercera modificació per tal d’actualitzar-se als nous temps. Una directiva és una relació de directius a assolir pels estats, que estan obligats a aconseguir-los, però el procediment per arribar a ells és a criteri de cada estat. Qualsevol directiva ha d’anar acompanyada de la Transposició a l’element jurídic de cada estat. La directiva exposa diversos punts: ■ Publicitat limitada a continguts (tabac, violència, sexe...) i durada. ■ Protecció de la infància i l’adolescència. ■ Sempre que sigui possible, hauran de emetre i invertir en obres audiovisuals europees com un sistema de fomentar la diversitat cultural i lingüística davant l’hegemonia de les nord-americanes. ■ Autoritats independents de regulació.
Directiva 2007/ A l’any 2007 la tercera modificació dóna lloc a la Directiva de Serveis de Comunicació Audiovisual o Audiovisual Media Services Directive (2007; al 2010 versió codificada). La directiva, a més, crea un concepte anomenat Servei de comunicació audiovisual. Aquest servei té com a finalitat principal és “proporcionar programes amb l’objecte d’informar, entretenir o educar el públic en general”. Aquest servei es pot dur a terme de dues maneres: a. La missió de radiodifusió televisiva (emissió de televisió): Servei lineal o unidireccional “ofert per un prestador del servei de comunicació per al visionat simultani de programes sobre la base d’un horari de programació”. b. Servei de comunicació audiovisual a petició : Servei no lineal ofert per un prestador de serveis de comunicació per al visionat de programes en el moment elegit per l’espectador i a petició pròpia sobre la base d’un catàleg de programes seleccionat pel prestador de serveis.
La directiva nova inclou una regulació que serà diferent per els dos casos. Emperò, en tots els casos s’han de complir uns requisits: ■ Comunicacions comercials:
- Fàcilment identificables com a tals i separades dels continguts dels programes.
- No s’han d’utilitzar tècniques subliminals.
- Prohibides la publicitat de cigarrets i tabac, medicaments i tractaments que només es puguin obtenir amb recepta. També preveu una regulació específica per cadascun dels dos casos abans esmenats:
Apunts Estructura de la Comunicació
■ Radiodifusió televisiva
- Emissió, sempre que sigui possible, “d’una proporció majoritària del temps de difusió” d’obres audiovisuals europees.
- 10% del temps d’emissió o 10% del pressupost a obres europees de productors independents.
- Publicitat i televenda:
- Màxim 20% per hora de rellotge.
- D’alcohol: No es pot adreçar especialment a menors, ni generar impressió que contribueix a l’èxit social o sexual.
- Protecció de menors:
- Prohibició de programes que puguin perjudicar seriosament el desenvolupament física, mental o moral dels menors. En particular, “programes que incloguin escenes de pornografia o violència gratuïta.
- Programes que puguin perjudicar el desenvolupament físic, mental o moral dels menors, fora de l’horari que els puguin veure i senyalitzats. ■ Serveis a petició
- Accés condicionat a continguts que puguin perjudicar greument el desenvolupament físic, mental o moral dels menors.
- Han de fomentar, quan sigui possible, la producció i l’accés a obres europees.
Transposició a Espanya En el cas d’Espanya, que entra a la UE l’any 1986, ha d’integrar la directiva aprovada al 1989 dins el seu ordenament. Alguns països la incorporen ràpidament, però Espanya ho farà lentament, a més, fa una interpretació particular del criteri de la publicitat i fa un excés de publicitat. Els estats tenien dos anys per incorporar la llei modificada del 2007. Espanya ho fa al 2010 (Transposició 7/2010 general de la comunicació audiovisual). Després de recursos de la UE degut a l’incompliment, al 2011 el tribunal considera que hi ha hagut un incompliment de la directiva de publicitat, per tant ha de pagar una multa per haver incomplert la directiva europea. A més, fixa unes quotes d’emissió, un 55% del temps, que s’haurà de dedicar a obres audiovisuals europees que continua sent vigent avui dia. A més, Espanya tampoc va crear cap autoritat independent de regulació. Ho fa a través dels diversos ministeris del govern corresponents, que han anat canviant amb els anys. En el cas de Catalunya, al 2000 es crea un Consell de l’Audiovisual de Catalunya que té capacitat per vetllar els prestadors locals i autonòmiques, públiques i privades, de la seva competència, que segueixen les directives europees. Aquesta autoritat de regulació a partir del 2005 té una altra competència, que és atorgar concessions o llicències ( títols habilitants ). Actualment és l’únic organisme independent que té aquesta funció d’atorgar llicències.
■ Llei 7/2010, general de la comunicació audiovisual
- Serveis de comunicació audiovisual i/o radiofònica (és a dir, regula ràdio i TV). La única particularitat és que inclou ràdio. Introdueix la “mobilitat”, una altra categoria que no està molt clar com aplicar-la, ja que pot ser per l’horari o pel catàleg.
Apunts Estructura de la Comunicació 20
