¡Descarga Teories de la comunicació II y más Apuntes en PDF de Periodismo solo en Docsity!
Teories de la Comunicació II
Examen 25 de junio 12.00 Aula 6
Tema 0. Introducció i pont entre teories I i teories II
Quin és el paradigma que s’interessa més per l’emissor? L’estudi de l’emissor, des d’una perspectiva cronològica, interessa més als autors marxistes. Als anys 30 la perspectiva crítica és la primera que s’interessa en l’emissor. El paradigma funcionalista es preocupa molt poc, marginalment (anys 70) i els interpretatius als anys 60 / 70. Quins autors funden el paradigma crític? En l’etapa fundacional són Adorno & Horkheimer, Herbert Marcuse i Walter Benjamin (tots són de l’Escola de Frankfurt excepte Walter Benjamin) El terme escola designa una forma diferenciada de pensar. L’Escola de Frankfurt té un representant actual, de l’anomenada segona generació, Jürgen Habermas. Les característiques comunes dels autors de l’Escola de Frankfurt són: que tots són marxistes, són alemanys i jueus. Aquests tres conceptes marquen la seva línea ideològica. Volien estudiar la societat des de la perspectiva marxista, però les universitats alemanyes del moment no oferien aquest tipus d’estudis pluridisciplinars. Van crear l’Institut per la Recerca Social, que es basava en la pluridisciplinareïtat de l’estudi sobre la societat (estudiar la societat des de totes les branques possibles) En una primera etapa l’Institut estava molt centrat en l’economia, en una segona etapa, quan Horkheimer es fa catedràtic de La Universitat de Frankfurt i director de l’Institut, es van centrar més en la filosofia. Als anys 30 Hitler arriba al poder i van emigrar tots als Estats Units, a La universitat de Columbia on es van trobar amb Lazarsfeld. Malgrat les profundes discrepàncies metodològiques entre Horkheimer i Lazarsfeld, aquest els va ajudar molt en les seves investigacions. Walter Benjamin no es pot incloure en l’Escola de Frankfurt perquè té una evolució diferent a la resta de membres. Benjamin es resisteix a marxar d’Alemanya i es va suïcidar quan
pretenia fugir als Estats Units. La seva obra va tenir una importància molt gran per a la perspectiva crítica. El punt de partida de la perspectiva crítica està considerat la publicació de l’article de Horkheimer l’any 1937, Teoria tradicional, teoria crítica.
La teoria crítica És una teoria volgudament antisistemàtica i complexa. Horkheimer diu que neix del diàleg amb el positivisme i amb el marxisme ortodox. La teoria crítica es nega a acceptar el món en aparença, tal com sembla ser, i creu que això és el que fa el positivisme, falseja la realitat perquè tracta tot allò que estudia com si fossin parcel.les quantificables de la realitat. Per a la teoria crítica no hi ha fets socials acabats. Tot allò que es vol estudiar s’ha d’estudiar en quant a totalitat. La idea de totalitat té dos dimensions: històrica i de conflicte social. Si no hi ha fets socials acabats no podem quantificar. La teoria crítica explica no quantifica. La teoria crítica nega la pretesa neutralitat de l’investigador positivista. L’investigador sempre té una actitud, a favor o en contra. Creuen que la pretesa neutralitat és una forma de mantenir l’ statu quo , al servei de les classes dominants. Per a la teoria crítica el canvi social és el valor màxim, aconseguir el canvi social i el progrés és l’objectiu últim. Per a Horkheimer els investigadors crítics han de denunciar tot allò que s’oposa al canvi social. El problema dels autors crítics amb el marxisme ortodox és que la teoria marxista ha donat una pràctica política concreta, el comunisme. Critiquen el comunisme perquè propugna veritats absolutes, mentre que la teoria no en té. Sostenen que la infraestructura económica determina la superestructura cultural i ideològica. N’hi ha prou amb estudiar l’economia per entendre el que passa a la societat. Erich Fromm (membre de l’Escola de Frankfurt) matissa aquesta determinació i integra la personalitat dels individus en la relació economia-societat. Relació Walter Benjamin – Escola de Frankfurt En L’obra d’art a l’època de la seva reproductivilitat tècnica, Benjamin fa un diagnòstic i un pronòstic de la cultura. El diagnòstic va ser plenament acceptat per l’Escola de Frankfurt, mentre que el pronòstic va ser rebutjat. Benjamin fa una reflexió de l’obra d’art en l’època però contextualitzant molt (totalitat).
Aquest estudi del 43 és la primera aportació a l’estudi de l’emissor en la cultura de masses però en una situació de marginació respecte l’hegemonia del funcionalisme. Aquest estudi serà retomat per l’Escola de Birmingham. La visió pesimista de l’Escola de Frankfurt segons la qual la producció determina la passivitat de l’audiència no es compartida en l’actualitat, ja que l’audiència por decidir si està d’acord o en contra.
1. L’estudi dels productors de la comunicació de masses: institucions,
organitzacions, rutines professionals.
F 0B 7Aportacions del funcionalisme a la teoria de l’emissor Quines parcel.les del paradigma de Lasswell interessen al funcionalisme? Els efectes, el receptor (audiència) i el contingut. És una recerca molt orientada a com aconseguir efectes en l’audiència. Hi haurà molt poc interès per l’emissor. Són els propis emissors els qui paguen les investigacions i no volen investigar-se a ells mateixos. Malgrat aquesta posició marginal de l’emissor en el paradigma funcionalista, la línia de pensament de l’emissor és el gatekeeper (guardabarreres) El concepte relacionat amb gatekeeper més utilitzat és el del seleccionador. Els estudis del gatekeeper en el funcionalisme ha seguit una evolució: Anys 40 – Lewin Anys 50 – White Anys 70 – Tichenor-Donohue-Olien
La primera etapa , Kurt Lewin és el creador del concepte de gatekeeper. La parella Lewin-Hovland és l’aportació de la psicologia a la mass communication research. És un dels quatre pares fundadors de la mass communication research. Era psicòleg i es va especialitzar en comunicació de grups. En un dels estudis sobre els processos de decisió de compra d’aliments va descobrir el concepte de gatekeeper. L’estudi del 1947, era en el marc de comunicació de grup (no de masses) descobreix que existeix una zona decisiva per decidir comprar o no comprar aliments, un punt de filtre que si es travessat es compren aliments. Aquest punt de filtre pot ser exercit: a partir de normes objectives del grup (musulmans no mengen porc) o a un individu dins el grup que faci la funció de filtre, de líder d’opinió. Aquest segon tipus de filtre en quant a líder d’opinió és el gatekeeper. Un cop va indentificar el gatekeeper en quant a la compra d’aliments va demostrar que en altres àmbits també existeix el concepte. L’aportació de Lewin : identificar el gatekeeper , identificar-ho com a individu, i situar-ho en la comunicació de grup.
L’aportació d’aquests autors consisteix en identificar com s’exerceix l’activitat de gatekeeper. Situaran el gatekeeper en el marc de les relacions professional-empresa. Identificaran quatre formes possibles d’exercir com a gatekeeper , i que poden ser simultànies:
- individu (editor, corresponsal...)
- institució més o menys formalitzada (llibre d’estil, consell de redacció...)
- conjunts d’organitzacions (associació d’editors de diaris...)
- activitats dels mitjans (referències creuades...)
El gatekeeper no consisteix només a dir si es publica o no una notícia, sinó també com es publica (relevància) Els mitjans de comunicació presuposen moltes coses, sense tenir un coneixement de la seva audiència. En realitat, darrera dels criteris professionals hi ha relacions amb altres professionals (jo publico això perquè aquells ho publicaran) Darrera dels arguments i supòsits (a l’audiència l’interessa això) sobre l’audiència no hi ha coneixements fiables, ni estudis, només hipòtesis. L’únic que hi ha són els coneixements dels altres professionals. Els criteris també poden dependre de les fonts que passen les informacions, normalment institucionals.
F 0B 7Aportacions de la perspectiva interpretativa a la teoria de l’emissor El concepte newsmaking ens situa en la perspectiva interpretativa com el gatekeeper en el funcionalisme. A partir dels anys 70, amb l’acabament de l’hegemonia del funcionalisme, comencen a tenir relevància els estudis sobre l’emissor / la producció. El newsmaking s’ha d’entendre sempre com un procés de producció. La perspectiva interpretativa creu que és el fonament del procés de producció de notícies. La metodologia interpretativa és qualitativa, per tant estudiar la producció serà estudiar les redaccions dels diaris i analitzar el procés productiu mitjançant les observacions participants. Estudiant el newsmaking es crearà el concepte de rutines productives. És un concepte central d’aquest corrent que descriu el procés productiu des d’un punt de vista crític. Per arribar al concepte de rutines hi ha tota una evolució. (noticiabilitat – perspectiva de la notícia – valors notícia) El newsmaking estudia el procés de transformació dels esdeveniments en notícies. Al mig es troben els esdeveniments noticiables. El newsmaking descobreix que els esdeveniments no són
notícia i que les notícies no són esdeveniments, hi ha una manipulació periodística que fa creure que esdeveniments i notícies són el mateix, però no és així.
La noticiabilitat (Tuchman) Per a Tuchman els medis tenen un objectiu: “oferir resums dels esdeveniments més significatius i importants”. La realització d’aquest objectiu és molt complexa:
- La font d’aquests esdeveniments és la realitat, les possibilitats són infinites, per tant el primer problema és seleccionar davant aquesta sobreabundància de fets.
- Cada fet pot reclamar tenir un caràcter únic però els mitjans necessàriament han de treballar en categories, han de tractar d’igualar tots el fets. A partir d’aquests dos condicionaments els mitjans han de treballar seguint unes normes:
- Han de fer possible reconèixer en la sobreabundància de fets, un fet com a noticiable.
- Han d’elaborar les formes que permetin el tractament dels fets sense tenir en compte la pretensió dels fets a ser únics.
- Treballar-los en el temps i l’espai. En aquest marc de condicionaments es definirà la noticiabilitat com l’aptitud d’un fet per ser transformat en notícia o l’aptitud d’un fet per adquirir l’existència pública de notícia. Des del punt de vista dels mitjans, la noticiabilitat és tot aquella sèrie d’instruments que utilitzen els mitjans de comunicació per elaborar notícies a partir de fets. Des d’aquest punt de vista es veu clar que és un procés. Perspectiva de la notícia (Altheide) El concepte de perspectiva de la notícia o newsperspective és exclusivament d’Altheide, que intenta respondre a la pregunta: Quins fets qüotidians són importants? En la mateixa línia que la definició de Tuchman. Dins de la sobreaudiència de fets cal trobar el que acaba sent notícia. La resposta d’Altheide és: “notícia és allò que els periodistes defineixen com a tal”. Els periodistes no expliciten aquest fet perquè tendeixen a descriure l’esdeveniment des de fora, quedant-se al marge (así han sido las cosas y así se las hemos contado) El concepte newsperspective està lligat a un punt de vista pragmàtic, acaben sent notícia aquells esdeveniments que s’adapten bé al cicle productiu, que no calen gaires transformacions per ser publicats. (p.e. una gran notícia sense imatges no serveix per a TV)
Les rutines productives en el newsmaking Aquest apartat fa referència a les aportacions interpretatives als estudis sobre les rutines productives, que són un tema central en la teoria del newsmaking. Les rutines sorgeixen com a resultat d’uns condicionants que té la feina periodística. Aquests condicionants bàsics són el temps , els mitjans/recursos/materials i l’espai. Això explicarà el naixement i desenvolupament d’unes rutines productives que permetin enfrontar qualsevol fet, per increïble que sigui. Hem d’entendre que aquestes rutines s’emmarquen dins l’empresa periodística, les rutines es troben al llarg de tot el procés productiu periodístic (recollida-selecció-presentació)
Recollida Els principals autors parteixen d’una reflexió sobre el periodista (actiu o inactiu) Què és el periodista? Un cercador de notícies o un recolector passiu? Comencen així perquè des de la resta de teories s’afirma el caràcter pretesament actiu del periodista. La reflexió del newsmaking va enfocada a desmitificar aquesta idea, ja que creu que els periodistes són inactius. Basen aquesta desmitificació en el fet de què el periodista depèn cada vegada més d’un sistema institucionalitzat de fonts. I no sols això, sinó que cada vegada més aquestes fonts passen una informació més propera a la notícia que al fet, una mena de filtre, de condicionant previ (en lloc de donar fets bruts perquè el periodista ho transformi en notícia, donen notícies directament) Aquest sistema de fonts provoca una sonbrerepresentació de tots aquells temes de l’esfera institucional. Això genera una interdependència entre periodistes i institucions. D’aquesta forma el periodista, en actitud passiva, rep a la redacció les informacions que no pot deixar de publicar. L’agenda de previsions d’un periodista o un medi també està determinada per les institucions.
Selecció La selecció no només es troba alhora de publicar, sinó que es troba en tot el procés productiu (qui decideix quina agència de notícies es contracta no és el periodista sinó l’empresa / qui distribueix els corresponsals... tot són condicionants del procés de selecció) S’enmarca en un conjunt de decisions empresarials. A la TV el criteri de selecció és el consell de redacció. Aquest consell decideix quines notícies es publicaran, on, en quin temps, distribuirà el personal, distribuiran en seccions...
Els estudis més recents del newsmaking posen de relleu que el consell de redacció, cada vegada més, té un caràcter individual. Qui decideix és una persona, l’ editor. El consell de redacció no ha desaparegut, té una funció formal, però qui decideix és l’editor. En la primera etapa es recull més informació de la què es pot tractar, per tant la selecció haurà de ser més forta. Quins criteris es tenen en compte en la selecció? La importància i l’eficiència són els més importants, també hi ha la proximitat, l’actualitat, l’interès públic. Les imatges per il.lustrar la selecció són l’ embut i l’ acordió (notícies que es descarten i notícies que arriben a última hora)
Presentació Tant l’etapa de recollida com la de selecció, són etapes de descontextualització dels fets de la realitat. La presentació suposa una recontextualizació del fets en la realitat. És una etapa que conscientment disimula els processos de descontextualització anteriors. En aquesta etapa els periodistes estan molt preocupats per presentar la notícia d’acord amb el temps i amb el format adeqüats. És una etapa que es produeix en directe, tot i que el material utilitzat és en diferit, llevat l’speech del locutor. La funció de directe és la de credibilitat, inmediatesa i el màxim d’actualitat. El corresponsal amb la imatge al darrera dona les mateixes sensacions que el directe, dóna veracitat i importància a l’empresa. Tots els recursos de l’ editing són importants en el procés de presentació.
2. L’estudi dels missatges de la comunicació de masses: tècniques i
resultats.
Introducció En aquest tema ens centrem en el missatge. La diferència essencial entre el missatge i la resta d’elements (emissor, receptor...) és la visibilitat. Els missatges-continguts en teoria són visibles, són accessibles directament a través dels nostres sentits. Aquesta visibilitat ha condicionat la recerca: la primera recerca va ser la dels missatges; en un altre sentit s’ha utilitzat l’estudi dels missatges per obtenir informació d’altres elements del procés comunicatiu. El tercer condicionant, el fet que els missatges siguin visibles fa que qualsevol consumidor tingui una opnió formada, aquesta visibilitat porta a l’existència d’apriorismes (ex. tots els dibuixos animats són violents). Hi ha un punt que fa referència a la complexitat dels missatges dels mitjans de comunicació: els missatges són tot allò que s’elabora, es produeix i es difòn a una audiència massiva. Tot i que els missatges poden ser de molts tipus i categories, tendim a tractar-los com un tot. Són sinònims contingut i missatge? Històricament s’ha parlat de contingut, des del punt de vista funcionalista. Des dels 70 es començarà a parlar de missatge, text o discurs. No són sinònims ja que missatge és un marc general d’estudi i contingut és un marc particular.
Anàlisi de continguts
Precedents Els precedents de l’anàlisi de contingut són religiosos, literaris i posteriorment periodístics o sociològics. Els precedents religiosos es troben a Europa al s. XVII, amb les primeres publicacions periòdiques amb certa normalitat en països com Anglaterra i França que havien superat l’Absolutisme. A la resta d’Europa era l’època plena de l’Absolutisme i això suposava un control fort sobre l’emissor (permissos per poder imprimir), el missatge (censura) i l’audiència (s’estimula la lectura en llocs públics i no es promou l’alfabetització) Malgrat aquesta rigurositat s’observa que circulen llibres i publicacions dissidents. Aquesta dissidència podia ser civil (perseguida per l’Estat) o religiosa (perseguida per l’Esgléssia)
Entenia que el contingut era l’element central del procés comunicatiu i que elaborant teories sobre el contingut obtindria teories de tot el procés. Quina sociologia justifica aquest plantejament? la de Merton i les seves teories d’abast intermedi. Berelson defineix el contingut com el conjunt de significants per mitjà de símbols i diferenciarà entre verbals, pictòrics... Berelson i els autors de la mass communication research es preocuparan bàsicament dels verbals. Per a Berelson l’anàlisi de contingut és una tècnica que ha de ser científica, ha de complir uns requisits: anàlisi/estudi objectiu, sistemàtic i quantitativa dels continguts (manifestos) de la comunicació des d’un punt de vista sintàctic i semàntic.
- des d’un punt de vista sintàctic i semàntic fa referència al significat (el què) i al significant (el com).
- continguts (manifestos) es limita als continguts explícits
- (^) anàlisi objectiva, sistemàtica i quantitativa , objectiva vol dir que l’investigador ha d’estudiar segons unes categories comunes a tothom (esports, política...) sistemàtica vol dir exhaustiva (estudiar tot a favor i en contra) i també que estudiï temes prou rellevants com per arribar a ser teories generals a partir de l’acumulació d’anàlisi. La quantificació com a forma màxima de cientificitat.
Aquest plantejament de Berelson va marcar l’anàlisi de contingut dels 40 als 60. A partir dels 70 ja no s’entèn com un anàlisi que permeti fer teories generals, sinó com una tècnica de recerca complementària. En el moment que adquireixi el seu cràcter complementari serà utilitzada pels crítics i els interpretatius.
Unitats i categories d’anàlisi Les unitats són elements importants de l’anàlisi de contingut, ja que aquest prové del positivisme, i una de les bases del positivisme és la quantificació. El criteri és que aparegui moltes vegades per poder ser comptabilitzat. Si traduïm la preocupació funcionalista pels símbols verbals a les unitats , ens trobem que el que quantifiquem són paraules. No contabilitzen totes les paraules sinó les més rellevants (llibertat, democracia...) Quan es volen analitzar grans tendències, les anomenarem items en lloc d’ unitats.
Les categories són els paràmetres, els criteris a partir dels quals es fa l’anàlisi. Segons Berelson, són propostes d’informació que poden ser sobre allò que es diu o sobre com es diu. Cada analista de contabilitat formula les categories a la seva manera. S’han de definir les categories amb la major precisió possible. Tot i que les categories són essencials en l’anàlisi de contingut, no s’ha arribat a un consens sobre quines categories utilitzar i com s’han de definir aquestes categories perquè siguin totalment objectives.
Valoració (arguments a favor i en contra) En contra : l’anàlisi quantitativa porta a la simplificació, no té en compte els continguts lingüístics, descontextualització, presuposa un receptor passiu. A favor : cientificitat, descripció rigurosa, fiabilitat/validesa, possibilitat d’extreure inferències.
Evolució estudis
- A partir dels anys 60, l’anàlisi de contingut tal com l’hem explicat (quantitativament) tindrà vigència matissada dins el funcionalisme, amb la consideració de tècnica complementària.
- També s’estendrà l’anàlisi de contingut cap al paradigma qualitatiu (Altheide)
- S’estendrà cap al paradigma crític (Glasgow Media Group Unit)
- Continuarà en un altre sentit, la incorporació de noves metodologies (de base lingüística que parteixen de la lingüística-semiòtica i estructuralisme) en l’anàlisi de contingut i l’estudi del missatge després de la crisi del funcionalisme.
- La recerca dins del funcionalisme de noves maneres d’estudiar el contingut que superin alguna de les valoracions negatives anteriors. Aquesta iniciativa es farà des de la psicologia amb el nord-americà Charles Osgood, inventor de la tècnica del diferencial semàntic (estudiar els continguts a partir del significat que els atorga el receptor).
Sota l’etiqueta d’anàlisi de contingut qualitativa podem englobar el conjunt de tècniques per l’anàlisi sistemàtica del text que parteixen de l’anàlisi quantitativa i hi incorporen algun altre element (un tipus seria l’anàlisi interpretativa) L’anàlisi de contingut qualitativa serà també una anàlisi empírica, però en lloc d’ocupar-se dels continguts manifestos , s’ocuparà del text en el seu context de comunicació. El terme text ens situa fora de la perspectiva funcionalista i ens apropa als paradigmes interpretatiu i crític.
Característiques
- Per l’anàlisi de contingut clàssica el significat es troba en el contingut i té un valor fix. En canvi en l’anàlisi de contingut qualitativa el significat es troba en funció del context i creu en la pluralitat de significats (Altheide segueix aquesta línia). Altres autors creuen que el significat depèn del receptor fonamentalment.
- L’anàlisi de contingut clàssica no hi ha una definició exhaustiva de les categories. Davant d’aquesta qüestió l’anàlisi de contingut qualitativa es caracteritza per una extraordinària explicitació dels mètodes i tècniques de recerca per fer l’anàlisi. Això significa: defineixen les categories de la manera més detallada possible (no són inamovibles les definicions), expliciten les normes de codificació.
- En el procés d’anàlisi, l’anàlisi de contingut qualitativa es permet revisar i reformular les categories inicials d’anàlisi per perfeccionar la recerca. La formulació de les categories no és inamovible. Hi ha una relació oberta entre dades i conceptes (reflexió metodològica constant).
David L. Altheide (www.public.asu.edu/~atdla) És un autor nordamericà en actiu, responsable del concepte de format, i que ha treballat en la línia de la perspectiva interpretativa (especialitzat en la producció als anys 80) Centrat en televisió. A partir dels anys 90 ampliarà el seu camp de recerca a l’anàlisi de contingut qualitativa. A continuació dos exemples de les investigacions d’Altheide seguint l’anàlisi de contingut qualitativa:
Quatre invasions Va fer una anàlisi de la cobertura televisiva de quatre invasions de l’exèrcit USA. Volia comparar cobertur (temps) amb disponibilitat d’imatges. Les invasions de Granada i Panamá van tenir poca cobertura perquè els mitjans no van poder preparar-se amb temps. En la invasió d’Irak, les televisions estaven informades mesos abans i sabien que disposarien d’imatges facilitades per l’exèrcit nordamericà, com a conseqüència hi va haver una gran cobertura informativa. En el cas de Somàlia, es van enviar càmeres per poder retransmetre en directe el desembarcament dels marines a les platges. Altheide certifica que cada vegada hi ha més cobertura, atribueix aquest fenòmen a un augment de material informatiu facilitat pel Pentàgon.
La por Parteix de dues premises o “fets socials bàsics”: la cultura popular inclou una quantitat proporcionalment alta d’imatges relacionades amb la por (en gran part, crim i violència); els membres de l’audiència perceben la vida social com a molt perillosa. Per intentar aclarir la relació entre aquestes dues premises (qui influeix sobre qui? els mitjans a la societat, o la societat als mitjans?) fa un estudi del diari Los Angeles Times entre els anys 1985-1994 i de la cadena ABC entre els anys 1990-1994. Les preguntes que fa són descriptives però amb la finalitat de teoritzar (ex. amb quina freqüència d’aparició es presenta la por?) Arriba a les següents conclusions:
- Hi ha un increment de la por en tots dos casos. A LA times hi ha increment del 64% i en ABC és del 173% tot i ser menys temps.
- Aquest augment es manifesta encara més en els titulars (davant aquesta dada amplia l’estudi a altres diaris – 3ª característica de l’anàlisi de contingut qualitativa – redefinir) En tots els diaris passa el mateix. Altheide fa una primera interpretació d’aquestes dades:
- La por es converteix en un frame o marc informatiu en aquests anys i també comença a estudiar si la por s’estèn com a frame a altres sectors. Descobreix
