Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


Apunts d'estadística., Apuntes de Estadística

Assignatura del segon semestre del primer curs del grau de sociologia (UB) amb la professora Mª Jesús.

Tipo: Apuntes

2019/2020

Subido el 12/11/2020

apuig2597
apuig2597 🇪🇸

3 documentos

1 / 5

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
Lliçó 1. Concepte i contingut de l’estadística
1.1 Estadística i sociologia.
- Segons el tipus d’investigació sociològica
Descriptiu
Explicatiu
Predictiu
- Mètodes d’investigació.
Estratègia qualitativa (fer investigació d’uns pocs i a fons)
Estratègia quantitativa (moltes preguntes a molta gent)
mEstratègia integrativa (intentar integrar les dues coses, entrevistes en profunditat)
- Disseny de la mostra (a qui passarem l’enquesta)
1.2 Les variables i les seves tipologies
Segons el tipus de mesurament:
- Nominals: recull noms (no es pot ordenar ja que no existeixen números).
- Ordinals: so es pot ordenar les dades (si es pot ordenar).
- Proporcionals: tot el que siguin números proporcionals, és a dir, un que tingui 20 anys te la
meitat
que la persona que tingui 40.
Segons recullin qualitats o quantitats:
- Qualitatives: quan dius una qualitat, com que ets una dona (nominals, ordinals)
- Quantitatives: quan recull una quantitat (proporcionals)
Segons el nombre de respostes possibles
- Dicotòmiques: Nomes hi ha dues respostes possibles (resposta: si o no)
- Tricotomia: Tres respostes possibles (Barcelona, resta de Catalunya, resta del món)
- Policotomía: Moltes respostes possibles
Segons si hi ha o no un nombre infinit de valors possibles
- Continues: Entre dues respostes sempre puc trobar una altre resposta.
- Discretes: son aquelles variacions que o son un o son dos, no podràs tenir 1,9 de germans, ja
que entre el 1 i el 2 no hi ha res.
Segons el nombre de característiques estudiades per individu:
- Unidimensionals: mirar una única característica de l’individu, mirar nomes una característica.
(edat)
- Bidimensionals: mirar més d’una característica (edat i el sexe del mateix individu)
- Multidimensionals: mirar moltes dimensions.
Segons el percentatge d’individus estudiat:
- Censal o poblacional: si estudio a tots els individus
- Mostrals: si estudio nomes un individu o a un grup
Segons el control de l’entorn:
- Observacionals: no es pot controlar el experiment,
- Experimentals: quan es pot controlar l’entorn del qual jo tinc la dada.
Segons el moment de temps:
- De sèrie temporal: respostes d’un mateix individu amb diferents moments del temps.
- De tall transversal: fer un tall en el temps, preguntar a diferents individus en un moment del
temps concret.
pf3
pf4
pf5

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts d'estadística. y más Apuntes en PDF de Estadística solo en Docsity!

Lliçó 1. Concepte i contingut de l’estadística 1.1 Estadística i sociologia.

  • Segons el tipus d’investigació sociològica Descriptiu Explicatiu Predictiu
  • Mètodes d’investigació. Estratègia qualitativa (fer investigació d’uns pocs i a fons) Estratègia quantitativa (moltes preguntes a molta gent) mEstratègia integrativa (intentar integrar les dues coses, entrevistes en profunditat)
  • Disseny de la mostra (a qui passarem l’enquesta) 1.2 Les variables i les seves tipologies Segons el tipus de mesurament:
  • Nominals: recull noms (no es pot ordenar ja que no existeixen números).
  • Ordinals: so es pot ordenar les dades (si es pot ordenar).
  • Proporcionals: tot el que siguin números proporcionals, és a dir, un que tingui 20 anys te la meitat que la persona que tingui 40. Segons recullin qualitats o quantitats:
  • Qualitatives: quan dius una qualitat, com que ets una dona (nominals, ordinals)
  • Quantitatives: quan recull una quantitat (proporcionals) Segons el nombre de respostes possibles
  • Dicotòmiques: Nomes hi ha dues respostes possibles (resposta: si o no)
  • Tricotomia: Tres respostes possibles (Barcelona, resta de Catalunya, resta del món)
  • Policotomía: Moltes respostes possibles Segons si hi ha o no un nombre infinit de valors possibles
  • Continues: Entre dues respostes sempre puc trobar una altre resposta.
  • Discretes: son aquelles variacions que o son un o son dos, no podràs tenir 1,9 de germans, ja que entre el 1 i el 2 no hi ha res. Segons el nombre de característiques estudiades per individu:
  • Unidimensionals: mirar una única característica de l’individu, mirar nomes una característica. (edat)
  • Bidimensionals: mirar més d’una característica (edat i el sexe del mateix individu)
  • Multidimensionals: mirar moltes dimensions. Segons el percentatge d’individus estudiat:
  • Censal o poblacional: si estudio a tots els individus
  • Mostrals: si estudio nomes un individu o a un grup Segons el control de l’entorn:
  • Observacionals: no es pot controlar el experiment,
  • Experimentals: quan es pot controlar l’entorn del qual jo tinc la dada. Segons el moment de temps:
  • De sèrie temporal: respostes d’un mateix individu amb diferents moments del temps.
  • De tall transversal: fer un tall en el temps, preguntar a diferents individus en un moment del temps concret.
  • De panell: a molts individus en diferents moments del temps. 1.3 Fonts de dades estadístiques
  • Dades secundàries: dades que ja existeixen, aquestes dades han sigut trobades per algú altre.
  • Les dades primàries: dades aconseguides per mi, és a dir, estudiem el tema i busquem les dades. Lliçó 2. Obtenció de dades de nova extracció 2.1 el procés d’obtenció de dades: l’enquesta
  • Disseny teòric de l’enquesta: (és fa a nivell teòric)
  • Els objectius de la nostra investigació (què pretens)
  • Definir quina és la població estadística
  • Quan farem l’estudi
  • Quines característiques m’interessen
  • Com donarem els nostres resultats
  • Quines preguntes faré
  • Quina mostra agafaré (de quina mida i com l’agafo)
  • Com recollirem les dades
  • Com tractaré la informació
  • Elaborar el qüestionari
  • Treball de camp 2.2 El qüestionari com a instrument per a l’obtenció de dades. Conjunt de preguntes que fem als individus entrevistats. Aquest qüestionari pot tenir o no les respostes. Decidir si es pot tenir una resposta o més. Valor més petit o més gran possible. Si tenim respostes obertes. Quina llargada ha de tenir el qüestionari. Els filtres. Esquema sobre qüestionaris: -preguntes: Tipus:
  • Que donen categories excloent: A) Obertes, tancades i semitancades B) Nominals, ordinals i quantitatives C) Directes i indirectes D) De resposta única i de resposta múltiple
  • Altres tipus Multi preguntes o preguntes en bateria (utilitzem la mateixa formulació per preguntar sobre aspectes diferents) Preguntes filtre (la seva funció es evitar la resposta de les persones a les quals no van destinades algunes preguntes) Preguntes de control o d’identificació
  • Segons la informació que busca: De que consistència (per assegurar la veritat i la fiabilitat de les respostes) (redactades de forma diferent, situades a distancia per veure si l’individu és conegut amb les seves) De fet (per conèixer aspectes de l’entrevistat o com va a actuar en un esdeveniment passat) De coneixement (per saber el grau de informació del entrevistat) D’intenció (per conèixer els propòsits del entrevistat) D’opinió (l’opinió de l’entrevistat) D’expectatives (el que l’entrevistat pensa que passarà) D’actitud (mesuren la tendència sobre un fet o idea) De conducta (que mesuren el comportament de l’entrevistat)

Segons la forma de recollida: L’enquesta telefònica

  • Un qüestionari curt
  • Llegir la introducció
  • Preguntes clares, curtes i concretes
  • Filtres clars per evitar les pauses
  • No es recomanen preguntes obertes
  • No fer preguntes personals
  • Recollida menys costosa que a la persona li permet major rapidesa al moment de recollir dades L’autoplicat o auto administrat:
  • Autoentrevista L’enquesta per correu
  • El format i el disseny son molt importants
  • Saber posar carta de presentació
  • Anoimat
  • Portada: nom de la institució i títol interesant
  • Qüestionari curt té més èxit
  • Has de clarificar que es la pregunta y que es informació de la pregunta
  • Per acabar, una frase d’agraïment Segons la finalitat: El pretest: per veure si tot funciona, si les preguntes són clares... L’enquesta pilot: és basa a unes submostra agafada a l’atzar, triats aleatòriament. El que fa el qüestionari ha d’estar en contacte amb la persona que realitza la mostra. I qui dissenya el qüestionari també ha de posar-se amb contacte amb qui fa el treball de camp, també ha d’estar en contacte amb els codificadors. Lliçó 3. Introducció al mostreig: 3.1 necessitat del mostreig
  • Un pel econòmic no tinc tants diners per fer un estudi de tanta gent
  • El tema temporal, si jo he d’entrevistar a moltes persones no tindré temps 3.2 metodes de mostratge
  • Mostratge aleatori: a intervingut a l’atzar(tothom a tingut la possibilitat de entendre en la mostra)
  • Unietàpics: amb el meu mostratge puc arribar a un individu. -Mostratge aleatori simple (m.a.s): tots els individus tenen la mateixa possibilitat de formar part de la mostra. Escollir llista d’individus i li assigno un núm a cada un. Utilitzar la taula de nombres aleatoris. Supòsits: població infantil, màxima indeterminació, nivell de confiança= 95,5%

n ≥

k

2

k = ± 3 % n =

2 = 1000 individus -Aleatori sistemàtic:

  • Serveix quan N és gran
  • Calcular E factor d’elevació -> E =

N

n

-> n= mida mostra/ N = mida població

  • Factor d’elevació: cada un dels individus de la mostra a quants individus representen de la
  • població

- E =

  • Agafem un núm aleatori no superior al factor d’elevació a=27, és el primer de la mostra i la sumo sistemàticament 200 (perquè és el núm d’elevació) (hay que hacer mil sumes)
  • Aleatori estratificat:
  • treballem amb més precisió i puc donar estimacions separades (un resultat per a cada estratificat)
  • Unitats autorepresentades
  • Grups fets de manera que s’assemblin entre ells i no entre altres grups.
  • La assignació de la mostra vol dir quina ha de ser la mostra que agafaré de cada estrat
  • assignació simple: n1 = n2 = n
  • Proporcional: on hi hagin més individus agafa més que allà on hi hagi menys que agafaràs menys
  • òptima: si en alguns d’aquests grups hi ha més dispersió agafes més individus que allà no hi hagi menys que agafes menys
  • aleatori per a conglomerats: Són grups, però a dins del conglomerat hi ha molta diferència. El conglomerat són grups que podem distingir dins la població i que tenen heterogeneïtat i, a fora del grup, hi ha hemogenereitat. Triarem aleatòriament uns quants conglomerats. (grups que son diferents dels estrats). Viuen a prop.
  • Polietapics: la primera etapa no ha arribat a l’individu si no que ha arribat a unitats de primera etapa i dins d’aquests aplico unitats de segona etapa i així aconsegueixo arribar al individu
  • Mostratge no aleatoris: gent que no te cap possibilitat de entrar a formar part de la mostra
  • Opinàmic: entrevistador tria a qui vol
  • segons la opinió del entrevistador
  • Per quotes: -reproduir les quotes que hi ha a la població a la meva mostra -Si hi ha 50% homes i 50% dones en la meva mostra també, però pregunto a qui vulgui