Apunts de Neuropsico, Resúmenes de Neurología

¡Descarga Apunts de Neuropsico y más Resúmenes en PDF de Neurología solo en Docsity!

NEUROPSICOLOGIA

NATALIA RAFECAS

Índex

Tema 1: Introducció

Tema 2: Neuroanatomía Humana

Tema 3: Lòbuls

Tema 4: Tècniques de Neuroimatge

Tema 5: Lateralització de funcions cerebrals

Tema 6: Dany cerebral adquirit 26

Tema 7: L’Atenció 29

Tema 8: La memòria 32

Tema 9: Afàsies i llenguatge 37

Tema 10: Neuropsicología del lòbul frontal 50

Tema 11: Neuropsicologia i envelliment 54

Tema 12: Neuropsicologia infantil 66

Tema 13: L’exploració Psicològica 70

Tema 14: Rehabilitació neuropsicològica i estimulació cognitiva

OBJECTIUS

1. Delimitar les funcions alterades i preservades com a conseqüència d’una lesió cerebral i el grau d’afectació (TCE, AVC).
2. Lateralització hemisfèrica i localització lobar i cortical versus subcortical.
3. Comparar el funcionalisme neuropsicològic pre i post tractament (quirúrgic, farmacològic o conductual).
4. Diagnòstic diferencial neurològic.
5. Diagnòstic diferencial entre síndromes psicogènics i neurogènics (depressió i demència).
6. Quantificació dels dèficits cognitius.
7. Tractament de rehabilitació neuropsicològica.

CAMPS D’ESTUDI

● Estats confusionals. ● Demències. ● Síndromens associats a lesions cerebrals focals. ● Síndromes d’etiologies específiques (TCE, AVC). ● Síndromes funcionals simptomàtics (depressió, psicosi) ● Població infantil, adulta i persones grans

NEUROLOGIA: diagnòstic i tractament de les alteracions que afecten les propietats estructurals i fisiològiques del sistema nerviós.

Accidents vasculars cerebrals (AVC) Traumatismes crani-encefàlics (TCE) Processos degeneratius Tumors cerebrals Epilèpsies Processos infecciosos

NEUROCIRURGIA: intervenció quirúrgica pel tractament de les malalties del SN.

Tumors cerebrals Traumatismes cranioencefàlics (TCE) Tractament epilèpsia

NEUROANATOMIA: organització estructural del SN (neurones, fibres nervioses, nervis…).

NEURORRADIOLOGIA: facilita el diagnòstic de la patologia cerebral amb tècniques d’imatge per identificar estructures intactes i patològiques del SN.

Radiologia. Tomografia axial computeritzada (TAC). Resonància Magnètica (RM). Tomografia per emissió de positrons (TEP). Electroencefalograma (EEG).

HISTÒRIA DE LA NEUROPSICOLOGIA

LOCALITZACIÓ DE LA FUNCIÓ:

● Comportament controlat per una àrea del cervell. ● Al destruir l’àrea es destrueix el comportament.

1. FRENOLOGIA (Franz Joseph Gall (1758-1828):

Superfície del crani i facultats de la persona.

La Neuropsicologia va néixer al segle XIX:

2. LOCALITZACIÓ DEL LLENGUATGE: Paul Broca (1824-1880):

Lesions a la part posterior de la tercera circunvolució frontal esquerra (afemia, afàsia no fluent).

3. PROGRAMACIÓ SEQÜENCIAL I DESCONEXIÓ:

Carl Wernicke (1848-1905):

● Lesió al lòbul temporal esquerre (afàsia fluent). ● Concepte de desconexió: lesió a les fibres que connecten les àrees de Broca i Wernicke (afàsia de conducció).

4. Àrea de la lectura i escriptura:

Déjérine : pèrdua de la lectura i l’escriptura per una lesió al lòbul parietal esquerre (concretament al gir angular, justament a la part de baix del lòbul parietal.

Totes aquestes regions estan a l’hemisferi esquerre , en aquella època per aquest motiva es parlava molt d’aquest lòbul com si fos el dominant.

5. Harlow

va tenir un pacient Phineas P. Gage (1823 - 1861) (EUA). S’associen els canvis conductuals a lesions en àrees frontals del cervell.

A partir del segle XX es donen fets importants: neurocirurgia, guerres i neuroimatge:

Neurocirurgia. Estudiar principalment en pacients amb tumors i epilèpsies ja que hi havia lesions focals i podien veure l’efecte que tenien en pacients vius sense haver d’esperar a les autòpsies.

Es comencen a fer diferents tipus d’intervencions: hemisferectomies, lobectomies i callosotomies.

Primera i Segona Guerra mundial.

LURIA (1902-1977): Es pot acceptar l’existència d’una localització precisa de funcions elementals, però els sistemes funcionals complexes estarien organitzats en sistemes de zones que treballen concertadament.

Tècniques de Neuroimatge:

● Tomografia axial computeritzada (TAC): anys 70. ● Ressonància magnética (RM): anys 80. ● Ressonància magnètica funcional (RMf): anys 90. ● Tomografia per emissió de positrons (TEP) ● Connectoma: mapa complet de les connexions neuronals del cervell.

Missatge clau:

La desconnexió entre els dos hemisferis cerebrals: Durant el vessament , la Taylor va experimentar com l'hemisferi esquerre del seu cervell (responsable del pensament lògic, el llenguatge i la percepció lineal) es desconectava lentament, mentre que l'hemisferi dret (encarregat de la percepció holística, emocional i la sensació del "ara i aquí") es mantenia actiu. Aquesta desconnexió li va permetre tenir una experiència conscient de com els dos hemisferis funcionen de manera diferent.

La importància de la connexió amb el "ara": En l'estat de consciència alterada a causa del dany cerebral, la Taylor va poder experimentar una sensació de pau, tranquil·litat i unitat amb l'entorn, el que li va permetre una comprensió més profunda de la connexió entre el cos, la ment i l'univers.

La percepció de la vida des d'una nova perspectiva: La xerrada convida a reflexionar sobre com l'experiència de la vida està profundament influïda per l'activitat dels nostres cervells i com el dany a una part d'aquest cervell pot revelar noves formes de percepció i de relació amb la realitat.

El poder de la neuroplasticitat: Al llarg del seu procés de recuperació, la Taylor subratlla com el cervell té una capacitat increïble per a curar-se i reorganitzar-se. Aquest procés de neuroplasticitat és vital per a la recuperació de lesions cerebrals i demostra la capacitat del cervell per adaptar-se i canviar.

La xerrada de la Jill Bolte Taylor és una reflexió sobre la importància de ser conscients de com les nostres ments interpreten el món i com podem aprendre de les experiències extremes per viure més plenament en el moment present. Taylor convida a les persones a comprendre que podem triar com percebem la realitat i a ser més conscients del procés de pensament i la salut mental.

TEMA 2: NEUROANATOMÍA HUMANA

Cervell és diferent al encèfal:

● El cervell: Còrtex → Part anterior de l'encèfal (inclou hemisferis, còrtex i neocòrtex). ● Encèfal: És tot.

Tenim els dos hemisferis que estan separats anatòmicament i funcionalment. El cos callós esta format de fibres de substancies blanques que connecten els dos hemisferis. En canvi el còrtex cerebral està format de sustancia gris.

● L’hemisferi esquerre esta la informació verbal, sempre transforma un signe en un significat. Especialitzat en el llenguatge, tot el que implica que transformem un signe en unitat de significat (llenguatge i matemàtiques). Ens permet distingir el jo estic aquí, estic fent això…

● L’hemisferi dret es troben les emociones, la prosòdia i l'espai-temps. S’ocupa de l’orientació espacial, la creativitat, processament de la música, la percepció de les emocions, el dibuix, tot el que no porta contingut verbal.

Els dos son molt importants, però el esquerre està molt potencial en el nostre dia a dia. Els surcs i les circumval·lacions constitueixen la part externa del còrtex. Els surcs més marcats es denominen cissures (Cissures de Silvio, de Rolando i la interhemisferica son les mes importants). La majoria de afàsies estan provocades per alguna lesió en aquell territori.

La part més externa del cervell es el còrtex que es on estan les funcions cognitives o superiors, i està formada per substància grisa que concretament es el cos de la neurona. En la part inferior de la substància gris es la sustancia blanca que esta formada pels axons de la neurona que esta recoberts per mielina.

Desenvolupament a nivell cerebral

• Desenvolupament filogenètic: evolució de diferents espècies. El desenvolupament del lòbul frontal es superior al del mico.
• Desenvolupament ontogenètic: Evolució de la mateixa espècie. Ontogènesi : desenvolupament dins de la mateixa espècie.
• Neurogènesi: capacitat que té el cervell a nivell de neuroplasticitat i crear noves neurones (hipocamp), per això és tant important fomentar l’aprenentatge al llarg de la nostra vida.

Fissures, surcs i circumvolucions

Les fissures són surcs/ solcs molt marcats/ pronunciats. La fissura que divideix els dos hemisferis es diu Cissura Interhemisfèrica.

Cisura central: També s’anomena cisura de Rolando, separa el lòbul frontal del lòbul parietal. Situada a la cara externa de tots dos hemisferis, la cisura de Rolando és lateral i ascendent. També divideix l'escorça motora primària de l'escorça sensorial primària.

Les circumvolucions son els “bonys” que sobresurten (àrees amb una funció específica ex: lectura i escriptura, área de broca…).

Comparació de tamanys i formes dels encèfals de certs vertebrats

Desenvolupament del cervell humà: El desenvolupament cerebral inicia amb el tub neural. D’aquest es desenvolupa el prosencefal → mesencefal → romboencefal.

Sistema Nerviós Central

● Sistema Nerviós Central: ○ Encèfal ■ Prosencèfal: ● Telencèfal (neocortex, ganglis basals, sistema límbic: amígdala i hipocamp). ● Diencèfal (tàlem i hipotàlem) ■ Mesencèfal ■ Romboencèfal ● Tronc encefàlic (mesencèfal, cerebel, protuberancia, bulb raquidi) ○ Medul·la espinal

● Sistema nerviós perifèric

8. Bulb raquidi: Control automàtic bàsic de les funcions corporals bàsiques, com la respiració i la circulació: modulat pels centres neuronals més alts.

Relació entre els dermatomes del cos i els segments de la mèdul·la espinal

● Paraplegia i tetraplegia (lesió medula espinal) ● Si la lesió és en el cervell es creuen (lesió dret, doncs cama esquerre mal)

L.Parietal: somatosensorial L.Temporal : oïda L.Frontal: gust, olfacte L.Occipital: visual

LÒBUL TEMPORAL

FUNCIONS:

• Sensacions auditives i percepció auditiva i visual.
• Magatzem de la informació a llarg termini.
• Tó afectiu a la informació sensorial.

La funció més important és l'audició (Sensorial → És l'àrea primària, mentre que de la percepció és responsable l'àrea secundària).

ANÀLISI DELS ESTÍMULS SENSORIALS:

• Formació de la percepció: integració de la info (visual, auditiva, somatosensorial). A partir de la info (vista, oïda…) que rebem formem una percepció.
• Magatzem de la informació (hipocamp).
  • L'hipocamp es fixa en la formació, de fet és una gravadora i ens permet adquirir coneixements. Si una cosa ens interessa, ens agrada, ens recordem d'ella, en aquest procés actua l'emoció. També hi ha una interacció entre la memòria i la motivació.

• Assignació de propietats afectives als estímuls (temporal medial i amígdala).

salutogenesi: tot el que te a veure amb la prevenció i la promoció de la salut, no només curar la malaltia.

ASSIMETRIA FUNCIONAL:

• Lòbul temporal esquerre: memòria verbal (El llenguatge de signes es processa aqui).
• Lòbul temporal dret: memòria no verbal. (dibuixos, esquemes, espais, imatges).

INSULA

Funciona com un centre integrador de diferents sistemes com l'autònom o el sistema audiovisual.

Té una implicació important en els processos emocionals, d'autoconsciència i en processos del llenguatge, gustatius i olfactius.

LÒBUL PARIETAL

1. Àrees primàries somatosensorials (àrees 3,2,1): - Imputs sensitius del tacte, presió i posició. 2. Còrtex d’associació somatosensorial (àrees 5 i 7): - Precisió de la localització tàctil. - Diferències en tamany, relacions espacials i pes. - Feedback sensitiu per a les accions de la motricitat fina. - Memòries somatosensorials. 3. Còrtex d’associació multimodal: Còrtex d’associació

Supramodal del girus angular (39) i supramarginal (40).

● Àrea de Broca (àrea 44).

CÒRTEX PREFRONTAL:

● Dorsolateral : funcions cognitives ● Orbital : patrons de conducta ● Paralímbic : atenció i motivació dirigides a l’acció

ASSIMETRIES NEUROANATÒMIQUES

ASSIMETRIA DELS LÒBULS TEMPORALS:

• HEMISFERI DRET : el còrtex auditiu primari de la circunvolució de Heschl és de doble longitud.
• HEMISFERI ESQUERRE: en persones dretanes el còrtex superior o planum temporal (área cortical posterior al cortex auditiu primari o circunvolució de Heschl dins la Cisura de Silvio) és més gran a l’hemisferi esquerre). Base neuroanatòmica que explicaria el desenvolupament del llenguatge a l’hemisferi esquerre.

LÒBUL FRONTAL: OPERCLE FRONTAL (ÀREA DE BROCA): major àrea total a l’hemisferi esquerre.

• PES DELS HEMISFERIS:
• HEMISFERI DRET: lleugerament més gran i més pesat
• HEMISFERI ESQUERRE: major pes específic
• CISURES DE SILVIO ASSIMÈTRIQUES
• ASSIMETRIES SUBCORTICALS

• DISTRIBUCIÓ ASSIMÈTRICA DELS NEUROTRANSMISSORS (regions corticals i subcorticals)

HEMISFERI ESQUERRE HEMISFERI DRET

Verbal No verbal

Seqüencial: fa una cosa darrere una altre Paral.lel Analític Holístic

hemisferi esquerre. sempre que transformem un signe en un significat verbal

La primera unidad funcional de la corteza: la unidad sensorial. (Las áreas sombreadas en oscuro son las zonas primarias, las sombreadas en tono intermedio, las zonas secundarias; las sombreadas en claro, las zonas terciarias).

La información sensorial viaja de las primarias a las secundarias y de éstas a las terciarias y va siendo, concomitantemente, elaborada desde la sensación hasta los procesos simbólicos).