¡Descarga Dret constitucional II y más Apuntes en PDF de Derecho Constitucional solo en Docsity!
TEMA 2: PRINCIPI D'IGUALTAT DE L'ART. 14 DE LA
CONSTITUCIÓ
La llibertat-igualtat: es un binomi que necessitem comprendre perquè tenen una relació contradictòria. Hem de trobar un equilibri entre llibertat i igualtat. Tots nosaltres som molt diferents. L’exercici de la llibertat ens porta a la diferenciació, i aquesta implica desigualtat. Hem d’anivellar els valors de la llibertat i de la igualtat, però respecte al que tothom es mereix. La constitució consagra el principi de la llibertat, però també el del principi d’igualtat, perquè des del punt de vista de la justícia, només podem ser responsables de les conseqüències lliures de la nostra conducta. El que no es degut a la nostra conducta, no en som responsables. Per tant, si no son responsables, no es motiu de càstig ni de recompensa. Ningú pot ser sancionat ni recompensat per quelcom que ell no ha decidit. L’únic que pot comportar una diferència es la nostra conducta. Art. 14 CE No hem decidit tampoc néixer en una família acomodada, o en una família no acomodada. Per tant tampoc pot haver-hi desigualtat per aquest motiu. Això ho solventem de dues maneres:
- Impedir que creï indiferències de tracte els elements que nosaltres no hem decidit.
- Aplicar el principi d’igualtat d’oportunitats. El nivell d’educació ha de ser igual indiferentment d’on procedim. Així també, ho ha de ser el sistema sanitari públic, no implica diferències en aquelles que tenen molts recursos o no. El nivell d’educació no pot venir condicionat per l’origen. La salut també pot ser motiu de discriminació. (per començar l’origen social). Aquelles persones que garantim a través de la salut i de l’educació, poden eventuar a famílies amb dificultat econòmica, de forma pública.
A. Montreal 1
Acció afirmativa: el terme acció afirmativa fa referència a aquelles actuacions positivament dirigides a reduir o, idealment, eliminar les pràctiques discriminatòries en contra de sectors històricament exclosos com les dones o alguns grups ètnics, preferències sexuals o racials. Es pretén llavors augmentar la representació d’aquests, a través d’un tractament preferencial per als mateixos i de mecanismes de selecció expressa i positivament encaminats a aquests propòsits. Així, es produeix una selecció “esbiaixada” basada, precisament, en els caràcters que motiven o, millor, que tradicionalment han motivat la discriminació. És a dir, que s’utilitzen instruments de discriminació inversa que es pretén operin com un mecanisme de compensació a favor d’aquests grups. En aquest sistema d’igualtat d’oportunitat hi afegim la discriminació positiva : certs grups requeriran un recolzament de la llei (llei orgànica de 2007), que prioritza a la dona en certes circumstàncies respecte de l’home. La discriminació positiva o acció afirmativa és el terme que es dóna a una acció que, a diferència de discriminació negativa (o simplement discriminació), pretén establir polítiques que donen a un determinat grup social, ètnic, minoritari o que històricament hagi sofert discriminació a causa d'injustícies socials, un tracte preferencial en l'accés o distribució de certs recursos o serveis així com accés a determinats béns, amb l'objectiu de millorar la qualitat de vida de grups desfavorits, i compensar-los pels prejudicis o la discriminació de la qual van ser víctimes en el passat. Art. 14 , sanitat pública i educació, i discriminació positiva: procurem garantir la igualtat d’origen i el principi d’igualtat d’oportunitats. I a partir d’aquí, acceptem la diferenciació i la desigualtat, ja que aquestes seran conseqüència de la nostra pròpia conducta. Contínuament en la constitució es tracta d’equilibrar la igualtat i la llibertat. S’ha de mantenir un equilibri també entre democràcia i dret. La democràcia es el govern per majoria (governa aquell que té la majoria). La democràcia no ens garanteix la eficiència, sinó la legitimitat del govern. El reconeixement dels drets no va necessàriament associat a la democràcia.
Per equilibrar la democràcia i el dret, s’ha trobat a fórmula de no adoptar la forma britànica (qui té majoria governa), sinó adoptar una fórmula que es va adoptar als EUA
A. Montreal 2
a. Valor superior (art 1.1): declaració que com tot valor ha d’impregnar l’ordenament i ha de servir per interpretar les lleis una vegada aprovada. Implica que ha d’inspirar tant l’elaboració de la llei, com l’elaboració de la sentencia. Mandat (art. 9.2): es un mandat per als poders públics per a fer real la relació d’igualtat. No se’ns pot atribuir cap conseqüència que no es derivi de la nostra conducta, i els poder públics han de fer el que sigui necessari per a compensar l’origen social, econòmic i cultural de les persones, i per tal de fer efectiva aquesta igualtat. Per tal de compensar-ho es fa mitjançant l’educació i la sanitat. La igualtat efectiva era un objectiu que els poders públics havien de prendre mesures per aconseguir-lo. Derecho y principio (art. 14): cap persona pot anar a un jutge i dir-li que es tractar desigualment. L’article 14 sempre requereix un element de comparació. Exigeix un terme de comparació en l’exercici d’un altre dret. Prohibeix la discriminació per a totes les causes que anomena en aquest article. b. Exigencia de un término de comparación. Aquest terme havia de ser en relació a un dret distint de la mateixa igualtat, però no hi podia haver desigualtat en abstracte, però si en la llei. La igualtat no solament es un valor de l’ordenament, sinó que es un dret subjectiu exigible davant d’un tribunal. Però sempre que es doni en aquesta condició. B. Igualtat davant la llei. Exigeix que les lleis tinguin caràcter general, no esgotables en unes poques aplicacions. Es un mandat que va dirigit al legislatiu, tant a l’Estatal com a l’Autonòmic. La igualtat en la llei es un mandat dirigit al legislatiu. En relació amb la igualtat en la llei, hi ha moltes sentències del Tribunal Constitucional. Tracta la igualtat en la llei de la mateixa manera que el Tribunal Suprem d’EUA, el Tribunal Constitucional Alemany i el Tribunal Europeu de Drets Humans.
STC 75/83 (fonament jurídic 2). STC 166/86 (fonament jurídic 11).
A. Montreal 4
Com tractem les diferències que estableixen les lleis de manera deliberada perquè les volen establir? Sempre que aquesta desigualtat estigui justificada, no la considerarem discriminatòria, ja que no vulnerarien l’article 14, i tampoc vulnerarien la Constitució. Per tant, serien constitucionals. L’article 14 el que prohibeix es la igualtat no justificada. Per a que una norma creadora de desigualtat considerem que es adequada a l’article 14, que no vulnera la constitució (que no es discriminatòria), es necessari que passi un test que consta de tres elements: la raonabilitat, la racionalitat i la proporcionalitat. La finalitat perseguida ha de ser raonable. La finalitat general del Codi Penal es protegir els drets de les persones. Es protegir el conjunt de béns jurídics intrínsecs als drets de les persones.
a. Requisitos de las diferenciaciones normativas. a.a. Raonabilitat. La noció de raonable es bàsicament cultural (a alguns els hi semblarà que es raonable, i a altres que no es raonable). No hi ha un element de justificació absoluta. Lo raonable es allò que ens sembla natural, que ens sembla tan evident que ni ens ho preguntem. Així doncs, la finalitat perseguida d’una disposició normativa ha de ser raonable, com per exemple, la finalitat del Codi penal es protegir els béns jurídics de les persones. a.b. Racionalitat. Té algun element més objectiu que la raonabilitat. Es refereix a la relació que hi ha entre la finalitat que es proposa la llei, i els mitjans que es posen a la llei per aconseguir aquesta finalitat. Aquesta relació ha de ser racional. La llei es racional? El codi penal es racional? Es racional privar de la llibertat a persones que cometen delictes. a.c. Proporcionalitat. Fa referencia, per dir-ho d’alguna forma, a la qualitat de les coses. Es també verificable, i en certa forma cultural. Si la fem des-proporcional, deixarà de ser raonable. La igualtat en la llei te un procediment específic per a totes les lleis específiques de desigualtats: passar el test de raonabilitat, racionalitat i
A. Montreal 5
El control de la potestat reglamentaria i l’acció administrativa correspon als tribunals.
Pel que fa a l’òrgan judicial , l’eina fonamental que es proporciona al judicial per a que apliqui la llei igual per a tots es la imparcialitat i la independència (tant els jutges com els tribunals). La imparcialitat no em garanteix l’encert, el que garanteix es que, en consciencia, dictaré una sentència parcialment, per tal de que la llei s’apliqui a tots per igual. Hi ha múltiples òrgans jurisdiccionals tots ells formats per jutges independents i imparcials. Mecanismes per garantir la igualtat:
1. Existencia d’un procediment d’unificació de la jurisprudència davant d’un Tribunal Suprem per garantir la igualtat davant de la llei. 2. Garantir la imparcialitat de l’òrgan judicial. Aquesta imparcialitat es garanteix aplicant a identitat de supòsits identitats de decisions (si hi ha supòsits iguals, s’han d’aplicar les mateixes decisions). Es desenvolupa per: a. STC 200/1990 (fonament jurídic 2). La desigualtat només es quan actua el mateix òrgan jurisdiccional. A supòsits idèntics, i conseqüències idèntiques només es exigible del mateix òrgan jurisdiccional. b. Hi ha d’haver un precedent amb el qual es compari si s’ha produït una desigualtat o no. c. El TSJC diu supòsit A, conseqüència D; i demà diu supòsit A, conseqüència B., pot ser possible STC 161/1979 (fonament jurídic 3). Si el canvi es raonable i consistent, si justifica el canvi de manera més o menys consistent, tampoc hi ha desigualtat en l’aplicació de la llei.
D. Exemple. Normes dictades en virtut de l’article 14: -Llei 62/2003: llei d’igualtat de tracte que es va aprovar com a conseqüència d’una directiva europea que garantia o tractava de garantir la igualtat de tracte amb independència de l’origen racial o ètnic, la orientació sexual, la religió, les conviccions, l’edat, la discapacitat i altres. -Llei 30/2003 de 12 d’octubre: estableix la obligatorietat de considerar l’impacte de gènere en l’elaboració de normes governamentals.
A. Montreal 7
-Llei Orgànica 3/2007 de 22 de març: resultat de varies directives europees que es una llei per la igualtat efectiva d’homes i dones. *La llei distingeix la discriminació directa (literal: estableix a supòsits idèntics, conseqüències diferents per raó de sexe) de la discriminació indirecta (quan d’una llei aparentment igual es produeixen conseqüències discriminatòries. Situa a les dones o als homes en una posició d’inferioritat respecte de l’altre gènere.) *Fixa l’assetjament sexual com element de discriminació. Distingeix l’ assetjament sexual (hi ha voluntat d’apropament sexual) i l’ assetjament per raó de sexe (no hi ha voluntat d’apropament sexual). *Art. 13: estableix que en el cas d’una demanda per discriminació de gènere, correspon al demandat provar l’absència de discriminació. *La transversalitat: es refereix a tots els àmbits del dret. Per això parlem de transversalitat, perquè hi ha una multiplicitat d’àmbits afectats, i perquè afecta a les administracions i als particulars. Ex: exigència d’una presència equilibrada d’homes i dones en els òrgans de l’administració general de l’Estat i també dels òrgans que realitzen els nombraments. A cada tram de cinc llocs de qualsevol candidatura. hi ha d’haver una presència mínima del 40% de dones, o d’homes. *art. 11: permet l’ acció positiva. L’acció positiva es l’equivalent de l’acció afirmativa. Primer supòsit: Per anar a una llista electoral no es demana cap requisit. Segon supòsit: per entrar a una facultat, es necessita una nota mitjana. La llei estableix la discriminació positiva quan no hi ha cap requisit necessari.
A. Montreal 8
