Prepara tus exámenes
Consigue puntos
Orientación Universidad
Vende en Docsity
Docsity AI

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Orientación Universidad

Vende en Docsity

Docsity AI

Inicia sesión Regístrate

Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity

Busca documentos

Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity

Busca tu universidad

Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad

Video Cursos

Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades

Quiz

Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación

Docsity AINEW

Resume tus documentos, hazles preguntas, conviértelos en quiz y mapas conceptuales

Ver preguntas

Despeja tus dudas leyendo las respuestas a las preguntas que realizaron otros estudiantes como tú

Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium

Compartir documentos

20 Puntos

Por cada documento subido

Responde a las preguntas

5 Puntos

por cada respuesta dada (máx. 1 al día)

Todos los modos para conseguir puntos gratis

Consigue puntos de inmediato

Elige un plan Premium con todos los puntos que necesitas.

Oportunidades de estudio

Elige tu próximo programa de estudio

Ponte en contacto inmediatamente con las mejores universidades del mundo. Busca entre miles de universidades en todo el mundo. Busca entre miles de universidades partner oficiales

Comunidad

Pregúntale a la comunidad

Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio

Ebooks gratuitos

¡Nuestros e-books salva-estudiantes!

Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity

Apunts dret mercantil, Apuntes de Derecho Mercantil

Universitat de Girona (UdG)Derecho Mercantil

Prof. Teodora Jaquet

Aquests son els apunts de dret mercantil del primer parcial detalladament.

Tipo: Apuntes

2025/2026

A la venta desde 17/04/2026

mmmy76578788 🇪🇸

1 documento

1 / 52

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

DRET MERCANTIL

Continguts

- Lliço 1. L’empresa i l’empresari

- Lliço 1.2. Dret de la competencia

- Lliço 1.3. Propietat Industrial

- Lliço 1.4. Dret de societats

- Lliço 1.5. Dret concursal

Avaluacions:

● Prova teorica 1= 1-24 de març de 2026 - 40% de la nota (10 preguntes teoriques curtes- 1 punt

cada pregunta)

● Prova teorica 2= 2-14 de maig - 40% de la nota (10 preguntes teoriques curtes- 1 punt cada

pregunta)

● Prova practica: 10 de maig - 20% de la nota

LLIÇO 1. L’EMPRESA I L’EMPRESARI

Ordenament juridic

Com separem les normes? Amb el dret públic i dret privat

- Dret public: aquell conjunt de normes que regula les obligacions jurídiques entre

administracions públiques i entre els particulars.

- Dret privat: és el conjunt de normes que regulen les relacions juridiques entre els particulars.

El denominem dret privat especial pq s’aplica a un tipus especial de persones, q son els

empresaris

Concepte dret mercantil: Conjunt de normes que regulen les relacions juridiques entre els

particulars.

Un dret privat especial perque s’aplica a un tipus de persones concretes, empresaris.

Dret privat, que conte totes aquelles normes relatives als empresaris i als seus actes que realitzen en el mercat

Dintre del conjunt de normes destaca una que es el codi de comerç (1885), es la norma que aglotinava

tota la norma del dret mercantil abans. Regulen matèries concretes, com llei de societats de capital, la

llei que regula el regim juridic de les societats de capital, llei de marques, de patents o de competencia

deslleials. (Són moltes lleis que regulen questions mercantils fora de l’àmbit del Codi de Comerç. Per

tant el Codi de Comerç ja no servira per les següents 4 questions)

● Aquestes lleis poden ser estatals pero algunes autonòmiques (rebaixes, cooperatives, materia

de nominacions d’origen, consumidors….). Per tant hi ha que tenir en compte quina legislació

tenen. (No només estatal sino també l’autonomica)

● Normativa comunitaria, que s'expressen en directives o reglaments europeos i que son les 2

vies per legislar que té la Unió Europea. EX. N’hi ha moltes en materia mercantil, materia de

defensa de la competencia. També en materia de societats, de capitals, comptabilitats, moltes

és per adaptació del dret europeu. Materia de control de les concentracions économiques.

Descubre Apuntes de Derecho Mercantil Universitat de Girona (UdG)

Documentos relacionados

Dret Mercantil

(5)

apunts del tema 1, primer examen dret mercantil

Apunts Dret Mercantil

Apunts dret mercantil

DRET MERCANTIL - APUNTS

apunts dret mercantil

(3)

Apunts de dret mercantil II

(1)

Apunts dret mercantil

(16)

Apunts generals de dret mercantil I

Apunts dret mercantil part1

(21)

dret mercantil

(2)

dret mercantil

(1)

Vista previa parcial del texto

¡Descarga Apunts dret mercantil y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!

DRET MERCANTIL

Continguts

Lliço 1. L’empresa i l’empresari
Lliço 1. 2. Dret de la competencia
Lliço 1. 3. Propietat Industrial
Lliço 1. 4. Dret de societats
Lliço 1. 5. Dret concursal Avaluacions: ● Prova teorica 1 = 1 - 24 de març de 2026 - 40 % de la nota ( 10 preguntes teoriques curtes- 1 punt cada pregunta) ● Prova teorica 2 = 2 - 14 de maig - 40 % de la nota ( 10 preguntes teoriques curtes- 1 punt cada pregunta) ● Prova practica: 10 de maig - 20 % de la nota LLIÇO 1. L’EMPRESA I L’EMPRESARI Ordenament juridic Com separem les normes? Amb el dret públic i dret privat
Dret public: aquell conjunt de normes que regula les obligacions jurídiques entre administracions públiques i entre els particulars.
Dret privat: és el conjunt de normes que regulen les relacions juridiques entre els particulars. El denominem dret privat especial pq s’aplica a un tipus especial de persones, q son els empresaris Concepte dret mercantil : Conjunt de normes que regulen les relacions juridiques entre els particulars. Un dret privat especial perque s’aplica a un tipus de persones concretes, empresaris. Dret privat, que conte totes aquelles normes relatives als empresaris i als seus actes que realitzen en el mercat Dintre del conjunt de normes destaca una que es el codi de comerç ( 1885 ), es la norma que aglotinava tota la norma del dret mercantil abans. Regulen matèries concretes, com llei de societats de capital, la llei que regula el regim juridic de les societats de capital, llei de marques, de patents o de competencia deslleials. (Són moltes lleis que regulen questions mercantils fora de l’àmbit del Codi de Comerç. Per tant el Codi de Comerç ja no servira per les següents 4 questions) ● Aquestes lleis poden ser estatals pero algunes autonòmiques (rebaixes, cooperatives, materia de nominacions d’origen, consumidors….). Per tant hi ha que tenir en compte quina legislació tenen. (No només estatal sino també l’autonomica) ● Normativa comunitaria , que s'expressen en directives o reglaments europeos i que son les 2 vies per legislar que té la Unió Europea. EX. N’hi ha moltes en materia mercantil, materia de defensa de la competencia. També en materia de societats, de capitals, comptabilitats, moltes és per adaptació del dret europeu. Materia de control de les concentracions économiques.

● Normativa internacional , tractats internacionals que hagin estat subscrits per l’estat espanyol i que formin part. Exemple: materia de dret marítim, l'ús dels incoters per a contractes internacionals… Concepte d’empresa: és un conjunt organitzat de factors de producció que es dedica a produir béns i serveis a canvi d’un benefici. Aquesta unitat conceptual a nivell económic no la tenim a nivell jurídic, no tenim una norma/llei en l'àmbit del dret mercantil que ens digui l’empresa es aixo, el que tenim és moltes normes, unes tracten un aspecte de l’empresa i altres un altres aspecte. A nivell juridic hem de desglosar tres aspectes diferents de la noció d`empresa: 3 ASPECTES DE LA NOCIO:

Aspecte subjectiu: El que fem és entendre l’empresa com a sinònim d’empresari, per tant l’empresa com a subjecte de dret, com a persona amb capacitat de ser titular de drets i obligacions q sorgeixen de la activitat económica.

L’estatut jurídic de l’empresari: es un conjunt de normes que s’aplica a l’empresari per la seva condició de tal, ens estem referint a tot el tema de publicitat registral, es a dir, la inscripció de l’empresari al registre d’aquest tipus (publicitat registral), la comptabilitat i la representació i responsabilitat. EX: publicitat, RS La dimesio subjectiva de la nocio empresa es refereix a aquelles normes i lleis que regulen a l´empresari nascudes de l’exercici de la seva activitat economica.

Aspecte objectiu: Fa referencia a l’establiment mercantil, que es el conjunt d'elements organitzats per l’empresari per desplegar la seva activitat economica, inclou elements materials (mobiliari, mercaderies) tmb inclou elements inmaterials (drets de credit, drets de propietat, idnustrial, marques,patents) i elements personals (treballadors). Un conjunt organitzat d’aquests elements es un establiment mercantil. Em de veure les normes que tracten sobre el dret de propietat industrial i les normes referent als negocis que poden tenir per objecte un establiment mercantil (compra-venda d’establiment mercantil, arrendament d’establiment mercantil…) No confondre establiment mercantil (treballadors, locals) amb l’establiment local del negoci (és només un d’aquests elements o també una empresa online, i té un régim jurídic que es diferent al de l’establiment mercantil) Exemple. Un negoci de restauració, quan parlem de l’establiment mercantil d’aquest negoci hem d’incloure el local, el mobiliari, maquinària, treballadors…. Mentre que el local de negoci és només un d’aquells elements. El local destinat a industria està en la LAU (Llei d'Arrendaments Urbans) es una llei civil que regula els arrendaments per ús de vividena i els arrendaments per us diferent a vivienda. En canvi l'establiment mercantil si es vol arrendar, si es posible arrendar tot el negoci i el conjunt el seu regim va per el Codi Civil. Exemple. CARTELL es traspassa , es ven local/negoci en algunes ocasions el que es vendra o es traspasara o es llogara, sera només el local les 4 parets, pero en altres

PIMES: Hi ha tres tipus d’empreses:

Microempresas
Petita Empresa
Mitjana Empresa
Grans Empreses A Espanya 99 , 8 % de les empreses eran PIMES. Per tant ens queda clar que les PIMES són molt importants i molts presents. Això fa que hi hagi constants mesures per part del govern de promoció de les PIMES. Hi ha una gran activitat de promoció, d’ajuda per part del govern.

RAÓ: Hi han moltes i són el motor de l’economia espanyola.
RAÓ. A les PIMES se'ls hi atribueixen altres funcions més de carácter social, es diu que les pimes afavoreixen a la cohesió social, creant llocs de treball… Per saber en quina empresa estem hem de fixar en alguns criteris que son número de treballadors, xifra d’actiu i volum de negoci. En espanya i en general en Europas destaca molt aquest tipus d’empreses. Aquesta classificació (micro, mitjana) ha transcendit en l'àmbit juridic i per exemple on es rellevant és en l'àmbit comptable tenim un règim de comptabilitat especial per les PIMES, COM ÉS aquest régim? Es un régim que simplifica la comptabilitat, mentres que per les grans empreses, és més retallada, extensa… per les PIMES quan més reduida aquesta comptabilitat es vol facilitar q no hi hagi tanta carrega. Concepte empresari: (codi comerç, article 1 ) _Definició comerciant: Son comerciantes para los efectos de este Codigo:

los que teniendo capacidad legal para ejercer el comercio, de dedican a el habitualmente.
las compañias mecantiles o industriales que se contituyeron con arreglo a este codigo._ Empresari es tota aquella persona fisica o juridica que directament o a traves de representants porta a terme una activitat de produccio o distribuccio de bens o serveis en el mercat de forma habitual. 1 ) Requisit : L’empresari no necesiriament per ser condierat com a tal, no cal que desplegui i faci ell mateix la activitat economica, s’auxilia d'altres persones, representats que actúen en el seu nom. Per tant és rellevant que es desplegui en nom de l'empresari perque sigui ell qui respongui. 2 ) Requisit : De l’habitualitat. Aquest requisit de l’habitualitat es refereix a que sera millor expressar-ho com a professionalitat, es a dir que l’activitat econòmica s’ha d’emetre i portar a terme de forma profesional, organització, planificació….no de forma espontánea i sense pensar. 3 ) Requisit : Distinció de 2 tipus d`empresaris:
Empresari individual ( persona fisica): fruit de constitució espanyola que com diu Artc. 38 Reconeix el dret subjectiu a les persones, que es el dret a la llibertat a les persones. Se reconoce la libertad de empresa en el marco de la economia de mercado. S’hauran de complir uns tipus de requisits de capacitat-

Empresari social (persona juridica) o adoptara la forma SRL: entitat social, fer ús d’aquesta llibertat d’empresa i alhora d’un altre dret q reconeix la constitució espanyola que es la llibertat d'associació i en base a aquests 2 drets constituir una societat per desplegar una activitat económica. Aquí no fa falta seguir un requisits sino uns passos per constituir una societat. Quina creieu q pot ser la raó per desplegar una activitat economia per una via o un altre? Hem vist els números: 55 % aproximadament persona fisica i el 33 % SL, per que? RAONS: Hi han més persones físiques que jurídiques, i que porten a les persones a constituir una societat.

Primer de tot per la facilitat dels tràmits. La idea es que es mes facil administrativament desplegar una activitat eco com a persona física que juridica on has de constituir una societat, has de tenir una escritura pública, anar al notari…
Segona rao es el tema fiscal, quan el volum de negoci es realativament reduit doncs tributar per IRPF pot resulta …..pero ja quan obtenim un volum es preferible el tipus de tributació per l'impost de societats.
Tercera rao que es la fonamental per constituir una persona juridica /societat en comptes de fer-ho directa, la responsabilitat personal per el deutes de l’activitat econòmica en la persona fisica respon l’empresari de qualsevol deute de l’activitat economica incloint els bens personals.(cotxe, vivdena..) si l’activitat m’ha anat malament doncs el patrimoni professional podran atacar amb els bens personals. En canvi constituint una societat mercantil jo el que faig es separar el meu patrimoni personal del patrimoni professional i a traves d’una societat no em poden atacar el patrimoni personal. No corro perill encara que l’activitat economica vagi malament, o estigui endeutada…. Els socis no responen personalment per els deutes de la societat. FALTA I MIRAR FITXA Per aixo d’alguna manera, les persones físiques estan més exposats en quant a risc personal que les persones jurídiques i és per això que al 2013 esva aprovar i van fundar la llei de EMPRENEDOR DE RESPONSABILITAT LIMITADA. Aquest emprenador es un empresari indivdual que té un avantage que no te la resta i es que poden limitar els bens personals que pot quedar afectat per els deutes del negoci i en concret els deutes que es poden afectar son la vivienda habitual i alguns bens de producció. EX. Un empresari on el negoci va fatal i acabar endeudat fins el sostre i van a buscar el patrimoni per cobrar aquests deutes i en el seu patrimoni és troben vividena, dos cotxes… i tot això s’ho emporten els creditors per saldar els seus deutes. Per tant l’empresari no només pateix ell sino tmb afecta a la seva familia. Una manera és amb aquesta figura del emprendedor de RL q pot limitar l'accés a la seva vivenda i no quedaria afectat ni els bens de producció Deesventatge: A canvi aquest emprenedor s’ha d'inscriure en el registre mercantil per informar de que té aquesta limitació.

(Reim del treballador autonom s’aplica a altres persones, per exemple familiars que ajuden a l’empresa). No hi ha una equivalencia absoluta entre els 2 i provenen de branques diferents. Pot pasar que no coincideix en una mateixa persona. L’empresari individual sempre serà traballador autonom però un treballador autonom no sempre serà empresari. Norma que regula el treballador autonom: art 1. Supuestos incluidos. La presente ley se aplicara a la personas fisicas que realicen de forma habitual, directa, personal, por cuenta propia y fuera del amito de direccion y orgnización de otra persona, una actividad ecnomica o professional a titulo lucrativo. (Saber distinguir-los). La veiem sobretot en la definició del treballador autònom: “ Son treballadors autònoms aquelles persones físiques que realitzin de manera habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l'àmbit de direcció i organització d’una altra persona una activitat económica o professional a títol lucratiu amb treballadors per comptes aliens” Diferencia:

Exigeix que la realització de l’activitat sigui de forma personal i direcra i en l’empresari no cal, no es necesari que desplegui de forma personal
Anim de lucre, no és necessari en l’empresari pero si essencial en el treballador autonom.
Idea de l’activitat professional REQUISITS DE CAPACITAT per ser empresari: ( per la persona jurídica no s’apliquen) Nomes efecten a la persona física. 1 ) Ser major d’edat (+ 18 ) 2 ) Tenir plena disposició dels propis béns, per tant aquells que no tenir i han estat declarats incapacitat judicial. Excepció: El menor d’edat però hi ha excepció de continuació dels menors dels pares, és a dir, que t'hagin deixat d'herència el negoci els teus pares. Art 5. Menors d’edat o persones incapacitat poden continuar el comerç dels seus pares a través dels representants. 3 ) No incorre o patir cap causa d’incompabilitat o d’inabilització. Qui pot ser-ho? Els acusats de concurs de creditors, persones que no han gestionat bé l`empresa. Ex. Els jutges. Art. 13 - 14 del Codi de Comerç. Pereveuen aquestes situacions. ARTC. 13 No podran exercir el comerç ni tenir càrrec ni intervenció directa administrativa o econòmica en companyies mercantils o industrials:

_- 1 r (Suprimit)

2 n Les persones que siguin inhabilitades per sentència ferma conforme a la Llei concursal mentre no_ hagi conclòs el període d'inhabilitació. Si s'ha autoritzat l'inhabilitat a continuar al capdavant de l'empresa o com a administrador de la societat concursada, els efectes de l'autorització es limitaran al _que preveu específicament la resolució judicial que la contingui.
3 r Els que, per lleis o disposicions especials, no puguin comerciar._

Art. 14. No podran exercir la professió mercantil per si ni per un altre, ni obtenir càrrec ni intervenció directa administrativa o econòmica en societats mercantils o industrials, dins dels límits dels districtes, províncies o pobles en què exerceixen les seves funcions:

- 1 r Els magistrats, els jutges i els funcionaris del Ministeri Fiscal en servei actiu. Aquesta disposició no serà aplicable als alcaldes, jutges i fiscals municipals, ni als que accidentalment exerceixin funcions _judicials o fiscals.

2 n Els caps governatius, econòmics o militars de districtes, províncies o places.
3 r Els empleats en la recaptació i l'administració de fons de l'Estat, nomenats pel Govern. Exceptuen_ _els que administrin i recaptin per seient, i els seus representants.
4 t Els agents de canvi i corredors de comerç, de qualsevol classe que siguin.
5 è Els que per lleis o disposicions especials no puguin comerciar en determinat territori._ EVOLUCIÓ Abans del 2022 habia un regim de comerç especial per els empresaris que estaban casats en régimen de guanys. A partir del 2022 han quedar derugats i eliminats, ja que hi va haver una reforma del dret concursal i no hi ha cap especialitat al respecte i el que regeix es el Codi Civil, on diu que els béns de guants respon dels deutes de l’empresari, encara que l’altre conjuge no tingui res a veure amb el negoci. PQ HAVIA UN RÉGIMEN ESPECIAL? L’especialitat només tenia a veure amb els empresaris que estaban en régimen de guanys, el régim economics matrimonials son diversos pero es distingeix del régim de guanys. En canvi hi ha un altre régim q es el de separació de béns Aquí a Catalunya el que regeix si son els conjuges no pacten altre cosa es el de separació de bens. I en canvi a la resta d’Espanya regeix el regim de guanys. Dubte - > Si els deutes de l’empresari es podien cobrar al patrimoni de guanys? Es resolia estabilin unes regles q es podia veure afecat pero calia el consentiment de l’altre conjuge, pero ara ja no ara amb la reforma s’enten que el patrimonmi de guanys queda adectat per els deutes del conjuge empresari, encara que l'altre no tingui res a veure. REPRESENTACIÓ DELS EMPRESARIS El desplegament de qualsevol activitat econòmica necesita per part de l’empresari en major o menor mesura auxiliars/colabadors de l’empresari. Poden ser molt variats desde mes tecnics, comptables a menys.
Aquests colaboradors poden ser externs. Li paga els serveis pero no esta integrat en l’estructura de l’establiment mercantil. COLABORADORS Q NO INTERRESEN X
Els que si que estan integrats en l’organització de l’empresari, l’empresari pot donar ordres i tenen que complir les ordes: COLABORADORS Q SI INTERESEN √ Hi ha un tipus que són els que tenen poder de resprentació del empresari i que es el que el codi de comerç denomina com a FACTOR MERCANTIL

formalment no ho és encara que ho sembles i no te expressament el poder i esta actuar fora del seu poder. Pero aun així obliga a l’empresari i es responable d’assumir-ho. Diferencia entre efectes q hi ha entre l’actuació d’aquest factor front a tercers i a nivell intern—> El que vol protegir el codi de comerç a nivell intern no ens importa, el que importa es tot el que genera el factor, la seva actuació davant de tercers (proveidor, colaboradors q negocien i contracten amb aquest factor pensant que ho fan amb l’empresari) i per proteir aquesta confiança es dona tot la protecció al tercer. Art. 286 codi comerç. Los contratos por el factor de un establecimiento o empresa fabril o comercial, cuando notoriamente pertenezca a una empresa o sociedad.

REGISTRE MERCANTIL El fet de ser empresari submet a l’empresari a un regim especial que s’imposa que es l’ESTAT JURÍDIC EMPRESARI. Els dos deures que tenen son:

L’incripció al Registre mercantil
I el deure de Comptabilitat L’empresari individual, persones físiques no estan obligats a inscriure's al RM, poden i tenen exces però no estan obligats. Que es? El RM es un conjunt orgánic que proporciona publicitat legal s’obre l’empresari i dels seus actes. 2 normes de referencia:

Esta regulat al Codi de Comerç
Altre norma es el reglament de registre mercantil (RRM) Perque hem de tenir un RM, per que ha d'existir? En el desplagament de les activitats economiques es celebren negocis sovint NO amb l’empresari, SINO amb representants seus, és freqüent que els contractes, relacions… es portin a terme entre el tercers i amb respresentats, llavors és fonamental que els tercers puguin coneixer aquestes persones que representen validament els empresaris i podin confiar amb qui negocien i q no hi haura cap problema. Es celebren negoci no amb l’empresari sino amb respresentats seus. També en aquest desplegament d’activitats a l’hora de relacionar-se amb els empresaris, com exemple: els creditors, estan interessats en coneixer les seves característiques per ex: de solvencia o de responsabilitat. Doncs una serie d’informació q pot influir en aquestes relacions de negocis vinculades amb les activitats economiques. Conclusió : desplegan activtats economiques els terces necesiten coneixer determinada d’informació: per tenir seguretat juridica. Perque serveix? Funció economica: es proporcionar informació sobre els empresaris i d’aquesta manera dona seguretat juridica per el tràfic econòmic i en les relacions i negociacions. Aquest RM el que consegueix proporcionen aquesra info és reduir els costos de transacció i en concret els costos d’informació.

El sistema económic d’un pais el RM cobreix una funció fonamental que es: DONA SEGURETAT, redueix els costos de transacció, per tant permet que hi hagi més negocis, i no haig d’estar consultar personalment simplement consulto el RM veig les dades i amb aixo decideixo si inicio una relació economica o contracte amb ell o no. Com funciona? Te un estructura descentralizada De qui depen? ● Per dalt depen del ministeri de justicia, pero a través d’una direcció general de seguretat jurídica q s’anomena DGSJFP. ● Per baix depen dels:

RM terrritorials situats a les capitals de província(Barcelona, Girona, Lleida…) i altres pobacions. Al capdavant d’aquests registres territorials trobem els registradors de la propietat mercantil, normalment hi ha un a cada cap de provincia pero depen del volum avegades hi han més. Cada un s’ha de fer carrec d’una serie de llibres: . Llibre d’inscripció . Llibre de legalització dels llibres dels empresaris (llibre d’actes..) . Llibre de nomenaments experts independents i auditors. . Llibre de dipòsits de comptes. (s’inscriuen assentaments registral). (Hi ha tants llibres com funcions té el RM) Es practiquen asentaments registrals en cada llibre.
RM central que està situat a Madrid Tenen funcions diferents. Sobretot el volum de feina que té un RM l’assumeix els RM territorials. Tramits Online del Registre Mercantil Funcions del Registre Mercantil Estan diustribuides entre el registre mercantil central i territorials ● Del Registre Mercantil territorial: 1 ) Funció de publicitat dels empresaris i dels seus actes: per donar compliment a aquesta funció d’ha de seguir un seguiment o procediemnt de incsripció que s’incia a peticio de la persona interesada. Per complir aquesta funció i poder inscriure utulitza un sistema q s’aomena FULL PERSONAL. De manera que amb la primera incipció de cada subjecte/empresari s’obre un full personal o ni constaran en primerr lloc les dades intesificatives i ls’aniran afegint els succesius folis que siguin necessaris on s’aniran practicant les inscripcions sucessives. El proces d’incipció s’incicia amb la presentació dels documents que siguin necessaris en funció del que es vulgui incriure. Aixo es presenta al registrador del domicili oficial del subjjecte. Un cop rep el registrador la petició ha de

Funcions del registre mercantil central

Ordenació i tractament de la informació rebuda dels registres mercantils territorials.
S’encarrega de la publicació del BORME. *BORME:
S’encarrega de certificar les denominacions socials. Q SON? El nom de la societat. Les denominacions socials el tria la societat i ha de segurar que no hi hagin cap identica. Com s’esegura i es sap? Pq es solicita i amb la certificació et diria si aquella denominació social ja esta agafada o no. El nom el creas tu pero el valida el RMC per asegurar que no hi existeix cap altra igual. S’encarrega de la inscripció de les societats que volen traslladar pero conservant la seva nacionalitat espanyola. (Situació extranya) No vol canviar la seva nacionalitat pero si canviar la seva incipció QUE ES EL QUE INCRIU EL REGISTRE MERCANTIL. Subjectes i actes que s’inscriuren en el RM. ● Subjectes Hem de diferenciar entre els es volen incriures positivament o voluntariament ( no estan obligats) dels que estan obligats a fer-ho. Inscripció voluntaria: Empresaris individuals de les persones fisiques: no tenen cambi en el regim de responsabolitat. 2 execpcions

Emprenador de responsabilitat limitada: estan obligats a inscriuren
Empresari nadier: també estan obligats. Inscripció obligatoria: Empresaris socials, societats mercantils basicament (SL, SA). Articulo 81. Subjectes i actes de inscripció obligatoria *Principi de tipicitat ● Actes S’incriuen aquells actes tipificats que en general tenen a veure amb la La llei distingeix entre els actes que tenen a veure els. Article 87. Contenido de la hoja. Totes les concursals s’han d’inscriure. No saber-los tots. Tenen a veure amb a la identificació, temes de represtació… Sistema d’interconexió. Hi ha fa uns anys aue a nivell europeu es va implentar una plataforma BRIS, es un sistema d'interconnexió de registres mercantils. Es va crear i s’acedeix a traves del Portal europeu de justicia. Cadascuna de les societats inscrites el RM linotroga un lloc. Existeix eliminar fronteres i permet a aquesta connezió

Funció económica 3 categoríes principis fonamentals de la publicitat registral PRINCIPIS DE LA PUBLICITAT REGISTRAL

PRINCIPI RELATIUS ALS PRESSUPOSITS DE LA INSCRIPCIÓ Principi obligatorietat: Segons aquest principi tots aquests subjectes i actes inscribibles al registre mercantil ho han de fer obligatoriament. Té algunes excepcions:
Empresari individual. No esta obligat a inscriure’s al RM
En relació als actes. Poder generals de representació no s’han d’inscriure en el RM. Principi de titulació publica: significa que la inscripcio al Rm s’ha de practicar en virtud de document public. Quins son els documents publics? Els documents notarials, tmb els documents judicials i els administratius. Principi de legalitat: ens explica que el registrador mercantil abans de practicar qualsevol inscripció ha de procedir a la qualificació dels documents presentats.
PRINCIPIS RELATIUS ALS EFECTES DE LA INSCRIPCIÓ QUINS EFECTES TÉ?

- Principi de legitimació: es presumeix que el contingut del registre es exacte i valid. Es diu que está sota la salvaguarda dels tribunals, de manera que fins que un tribunal no digui que allo no es correcte i produeix els seus efectes amb regularitat. - Principi de fe pública: ens diu que una posible declaracio de nulitat del contingut del registre no perjudicara els drets de tercers de bona fe adquirits en base confiant al contingut del registre. - Principi d’oposabilitat: son opasables els tercers de bona fe els actes inscrits en el RM des de las data de la seva publicació al BORNE Artc. 9 Oponsabilidad.

PRINCIPIS REGISTRALS INSTRUMENTALS Fa referència amb els principis instrumentals, mes de funcionament del registre mercantil Principi de prioritat Te una doble vesant. 1 ) En primer lloc ens diou que un cop inscrit en el rm no es pot inscriure un altre de la metixa data o anterior que digui el contrari. Té a veure amb una prioritat formal. Els títols, documents que accedeix al Registre Mercantil son preferents respecte als que accedeixen posteriorment

Ambit subjectiu Que ha de portar la comptabilitat? En l’article 25 ens diu que ots els empresaris tenen el deure de dur la comptabilitat de la seva activitat empresarial. En el cas de les societat aquest deure de comptabilitat cau en els administradors de la societat, pero per que recaigui no vol dir que l’hagis fer ells el document. Article 25 Característiques

Aquesta comptabilitat a de ser adequada a la seva activitat, que te la funcio de les característiques de la societat, podem trobar exigencies diferents.
Ordenada perque ha de permetre el seguiment cronològic de les operacions i ha de permetre la elaboració periódica de balanços e inventaris. La disciplina comptable Comptabilitat formal— fa referencia. Llibres obligatoris: Llibre d’inventaris i comptes anuals (balanç inicial, balan+os de comprovació i inventar i increment de l’exercici), Llibre diari (operacions dia a dia de l’empresa) i llibre d’actes (recull les actes dels acord dels organs col·legiats de la societat) també hi han altres llibres que es poden aportar pero que no son obligatoris. Aquesta comptabilitat s’han de portar en llibres (abants fisics) ara en format digital, aquest llibres han de complir una serie de requisits, s’han de legalitzar el registre mercantil a més han de complir uns requisits formals (Art. 29 ) per ordre de dates sense espais en blancs , sense taxadures ni raspadures. Article 29. Comptabilitat material—entra de ple en els estudis comptables Deure de conservació de la documentació comptable Els llibres obligatoris han de conservar-se durant un periodo de 6 anys, a comptar des de la data del últim assentament practicat. Aquest deure no es refereix nomes als llibres comptables que hem vist, sinó també a documentació relacionada amb el negoci de l’empresari (comunicacions diverses, justificants..) i que ha de permetre verificar la correcció dels assentaments que s’han practicat en aquests llibres. En cas de mort o extinció aquest deure es mante.
- En el cas de la extincio de persones juridiques, de societats, són els liquidadors els que han de complir amb aquest deure.
- En el cas de mort de l’empresari individual son els hereus els que han de complir aquest deure.

Que pasa si s’incompleix el deure de portar els comptes anuals?

No hi ha una sanció directa per l’incompliment de la activitat i del deure de la conservació. Pero si hi ha un seguit de sensacions indirectes en altres normes que no son el Codi de Comerç.
Un tipus de sensacions son de caire administratiu:

1. Sancions administratives que afecten aquells empresaris subjectes a supervisió pública (mercat de credit, mercat de valors…).
1. Sensacions penals:(molts greus i en casos extrems) el codi penal recull una serie de delictes que tenen a veure d’haver incomplert o complert incorrectament el deure de la comptabilitat.
1. En l’ambit civil: en l’ambit concursal trobem una sanció que es refereix a la declaracio d’un tipus de concurs de creditors ormable, es declaren com a concuits o com a cupblables, es declaren com a culpables quan un compartment del deutor a influit en el comportament quan hi ha hagut irregularitats i aixo pot tenir conseq greus i economiques per l’afectat, ex. Inabiltació concursal..) No hi ha una sanció directa sino indirectes. SECRET COMPTABLE Artc 32. La comptabilitat dels empresaris es secreta. Pero inmediatament ja adverteix que hi han excepcions. ● 1 r execpció: en el que el secret comptable es trenca. Funció de diposit i publicitat dels comptes anuals, si els empresaris han de dipositar i publicar al registre mercantil i aquest és públic, vol dir que tothom la podra consultar i que no hi haura cap tipus de secret. ● 2 n excepció: te a veure amb determinats subjectes en que el empresari no pot acollir-se aquest secret comptable, l’administració tributaria )hinsenda), a efectes de complior amb les seves funcions te la faculktat de accedir a la informacio comptable. ● 3 r excepció: es dona en Procediment judicial, es possible tractar aquest secret comptable, en la fase de prova basicament, a traves de 2 vies, que son:
La comunicació comptable: més ampli. Reconeixement general en la comptabilitat de l’empresari. Justifacants, corespondencies… Com es tan ampli esta previst en suposits molt concrets. Per exemple: en un expedient de regulació d’ocupació o casos de concurs de creditors..
I la exhibició comptable : menys ampli. En canvi l’exhibicio es un reconeixament parcial de determinats documents comptables especifics, concrets que tinguin relació amb el litigi en questió. Aquest acces a la comptabilitat s’ha de fer en l'establiment mercantil i en presencia del empresari. En aquells judicis la comptabvilitat pot servir de moitja de prova, que no te condició especial. I ens diu que la comptabilitat en un judici nomes acredita fets no acreditar actes o contractes, nomes fets. ELS COMPTES ANUALS. Llibre d’inventaris i comptes anuals. Artcl 34 del codi comerç Imposa a tots els empresaris l’obligació de formar el tancament de l’exercici.. I Estan formats per 5 documents que son:

L’estat de canvis del patrimoni net S’estrcutura en dues parts.

Primera part mostra els canvis producte de les despeses i ingressos del exercici.
Segona part mostra tots els moviments, canvis, afectacions que s’hagin pogut fer i produits en el Patrimoni net. Amb aquestes 2 parts podem treure el resultat de l’exercici i la solvencia patrimonial de l’empresari. Estat de fluxos d’efectiu Ens mostra la capacitat de l’empresari per generar efectiu i la seva necessitat de liquiditat. El que fa es reflectir els cobraments i pagaments que s’han fet durant l’exercici,tots el movimernts d’efectiu. La memoria No es un document propiament comptamble estricte, és mes un document en prosa, explicat, en concret la memoria fa una missió de completar, ampliar i comentar la informació de la resta de llibres o documents dels comptes anuals. Sobre aquests documents em de dir que tota ells segueixen l’estrucuta i contingiut marcades i dicatats per la lleis. En concret en els plan gernerals comptables. A més a més la llei tmb obliga a mantenir la mateixa estructura any tras any, l’empresari ha de mantenir-ho en els mateixos documents. Per aconseguir aixo s’obliga a figurar els imposts del 25 i 24. PRINCIPIS COMPTABLES: regles per procedir a fer les anotacions. Distingim els principis rectors, que son els pricnipis mes importants que ens diuen com hem de redactar els comptes anuals. Aquests son:

El principi de claretat : es compleix formulant els comptes anuals d’acord amb l’estructura models contingut que marca els plans generals comptables. L’empresari ha de comnplir el que marca els plans generals. - El principi de imatge fidel. Es refereix a 3 aspectes de l'empresa: - L’imatge fidel patrimonial
- L’imatge fiodel de la situación económica
- I l’imatge fidel de la situació financera Es compleix seguint estrictament els principis comptables generalemt acceptats. Aquest principi d’imatge fidel son propis rectors pk tenen una importancian. Essencial a l’hpora de relitzar els compotes anuals, el d’imatge fidel significa que no nomes es un aimatge fidekl del coment sino que te una funció dinterpretació i d’ordenament de les meateixes. Es molt important,guia i te funcions: ordenadora, integradoira i interpretadora. Aquests 2 son els principis rectors. Per complir amb aqueses principis hem de complor amb els principis comptables generalemnt acceptats. Artc. 38 cc Recull tots els pricnipis generalemt acceptats que indiquen com hem de fer el registre de cadascun dels elements del document

Seguint amb aquests principis conseguirem complir amb els Quins son aquests principis?

Empresa en funcionament : aquest principi ens diu que el valor que hem d’atruvuir de les diuferents partides a der ser el de l’empresa en funcionament. Hem de tenir present que el valor d’una maquina pot variar en funcio de l’us i la finalitat que li donem. El valor variara. El criteri que hem de donar es contant que estan formant part d’una activitat que esta en funcionament. Es presuemix que l’empresa esta en funcionament i el valor que li donem es el de constriubiir en aquesta empresa
Principi d'uniformitat : no es canbviaran els criteris de valoració d’un exercici o un altre, que significa que ha de mantenir d’un exercici o un altre per afavorir. 3. Principi de prudencia valorativa: Distingeix entre com valorar els beneficis i les perdues i riscos. Ens diu que els coptyes anuals mostraran nomes els beneficis afectivament obtinguts en el moment de tamcam,ent de l’exercici. En canvi per el que fa en la part negativa, ens diu que hem d’incloure no nomes les obligacions sino els riscos que tinguin l’origen que podrien ser probables i es podrien materialitzar en el futur respecte les perdues. 4. Principi de meritació: Significa que els comptes anuals han de mostrar els ingressos i les depes q tinguin origen en l'exercici, independent del moment en que es cobrin o es paguin (compra-venda d’una maquinaria). 5. Principi de no compensació: no es poden compensr les partides del actiu amb les del passiu, sino que s’han de valorar per separat cadascun. 6. Principi de fiabilitat: ens diu que les operacions que relaitxi l’empresa es comptabilitzaran nomes quan la seva valoracio es pugui fer de forma fiable.
Principi de la moneda de l’entorn economic : que ens indica que els elements els hem de valorar en la moeda de l’entorn economic, encara que s’hagin d’exppressar en euros la expressió. 8. Principi d’importancia relativa: ens diu que s’admet que no apliquem algun dels princips que hem vist semopre i quan la variacio no sigui significativa o no afecti la imatge fidel.Determinants suposits sino el canvi no es important. REGLES DE VALORACIÓ Qué son? Son les regles que ens a serveixen per assignar un valor econòmic als diferents elements dels comptes anuals. Ex: Una empresa qui tingui en el seu patrimoni una nau industrial, per quin valor a de fer constar aquesta nau industrial en els comptes anuals? Quin import ha de constar? Es el valor de mercat d’ara? Del que em va costar? Sorgeixen dubtes al respecte que ens ho resol el codi de comerç fixant unes regles de valoració/ uns criteris per assignar un valor economic. La regla general es la del cost historic, la de valorar els elements en funció del seu cost historic.

- > Cost historic: un valor en una data determinada. Aquest cost o criteri ens diu que els actius s’han de comptabilitzar per el seu preu d’adquisició (si es que es van adquirir) o cost de producció.