¡Descarga dret mercantil y más Apuntes en PDF de Derecho Mercantil solo en Docsity!
DRET CONTRA LA COMPÈTENCIA DESLLEIAL I DRET
DE LA COMPETÈNCIA
DRET DE LA COMPETÈNCIA Decisió política que té forma de lleis que persegueix a través de l’ordenament jurídic, que existeixi mínimament la competència. Està estructurat en 2 blocs organitzatius.
- Dret contra la competència deslleial
- Dret de defensa de la competència.
La Constitució espanyola regula les prestacions que realitza un empresari, que ho ha de fer en un marc econòmic anomenat mercat ( Oferta i Demanda).
El mercat és realitza mitjançant un eix ordenador = competència, element no natural. La competència sorgeix d’una decisió política determinada.
- DRET DE DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA : integrada per lleis, normes de natura estatal/comunitària que s’ocupa fonamentalment del tractament de la prohibició de les denominades conductes imitadores de la competència, per exemple pacte de preus.
- També s’ocupa del control de les concentracions econòmiques/ empresarials i repercussió que pot tenir la competència en un determinat mercat.
- En darrer lloc, també s’ocupa del control directa dels ajuts públics.
- Té prevista una estructura organitzativa institucional que no que al voltant d’organismes judicials sinó ADMINISTRATIVA.
Per tant és un òrgan de natura administratiu, organitzada en les lleis 15/2007 defensa de la competència a nivell estatal i, a nivell comunitari, Tractat de funcionament de la UE.
- DRET CONTRA LA COMPETÈNCIA DESLLEIAL ; 3/1991 persegueix disciplinar aquells comportaments deslleials desenvolupats fonamental per part d’empresaris, sense la finalitat de limitar la competència sinó de falsejar-la. Com que infringeix la bona fe, podem dir que es deslleial.
A diferència de l’altre dret és judicialitzat , especialment mercantil. A través d’un gran reconeixement d’un bon número d’accions judicials exercicides per una gran quantitat de subjectes legitimats ( conjunt de demandes).
DRET DE DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA:
ORIGEN: s’ubica a EEUU, el país que experimenta més ràpid el capitalisme.
Al llarg del s. XIX genera grans corporacions empresarials denominats TRUST, consolidant monopolis/oligopolis.
A finals del segle XIX apareix la primera llei; SHERMAN ANTITRUST LAW, 1890.
A mesura que el capitalisme s’estén al llarg del s.XX , es comença a desenvolupar a diferents estats d’Europa lleis de defensa de la competència , impulsat per EEUU.
A Espanya fins la Constitució de 1978, art. 39, es consagrarà el PPI DE LLIBERTAT D’EMPRESA en un marc d’una economia social de mercat, principi que acabarà donant lloc a diferents lleis del dret de defensa de la competència, i entre aquestes, destaca la 15/2007 de DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA.
LLEI DE LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA organitzada per una banda per la delimitació d’un seguit de conductes limitadores de competència prohibida ( com determinats àmbits d’actuació de poders públics en matèria del DRET DE LA COMPETÈNCIA) i per l’altre banda, s’ocupa de desenvolupar un sistema institucional de control administratiu del compliment de la llei, fent un sistema d’abast estatal; COMISSIÓ NACIONAL DEL MERCATS DE LA COMPETÈNCIA, CMC), amb expansió autònomica com autoritat catalana de la competència ACCC).
- CONTINGUT DE LA LLEI
- Conductes limitadores de la competència prohibida.
- Conductes col·lusòries
- Abús de la posició dominant
- Conductes deslleials de rellevància anti-trust
Els tres últims punts, es troben als articles 1,2,3 respectivament de la llei de defensa de la competència.
CONDUCTES COL·LUSORIES (art.1)
Són definides com conductes fetes en comú per dos o més operadors econòmics amb l’objecte real o potencial, d’impedir/restringir/falsejar la competència buscant els beneficis associats a l’estat del MONOPOLI.
- MONOPOLI ; els empresaris fixen un preu dels seus productes al marge de les dinàmiques de mercat i particularment al marge de la competència.
Aquestes conductes poden adoptar, a la pràctica, diferents formes:
- Acords (pactes escrits/orals pactats per diferents operadors)
- Decisions o recomanacions ( conductes derivades d’acords adoptats per una determinada organització, exemple; associació d’autoescoles i recomanen i indica recomanacions entre tarifes.
- Pràctiques concertades ( conductes que impliquen paral·lelisme conscient entre diferents operadors més o menys coordinats); per exemple; autoescoles es reuneixen i totes a la vegada s’actualitzen i en el mateix sentit ( pacte secret i no demostrable). CARTEL : diferent empreses que volen coordinar preus.
- Pràctiques conscientment paral·leles , pràctiques que restringeixen la competència en les que no es pot provar la coordinació o cooperació entre diferents operadors però a la vegada no poden ser explicades de manera raonable en context d’un mercat competitiu.
- Que no suposi l’eliminació del mercat duent a terme aquest acte
EXEMCIONS PER CATEGORIES
Les exempcions a la prohibició de conductes col·lusòries establertes per :
- Per reglaments de la UE
- Reglaments o reglaments comunitaris del govern espanyol. Aquest ha de participar/escoltar obligatòriament el pare de l’organisme de la Comissió Nacional de mercats i competències.
EXEMPCIÓ PER LLEI
Quan la conducta col·lusòria es resultat d’aplicació d’una llei, llavors aquesta quedarà exempta de prohibició amb l’art. 4.
A la pràctica s’acostuma a exigir que la conducta col·lusòria concreta que es pretén legalitzar, sigui coherent/conscient amb la finalitat que persegueix la llei.
ESTRUCTURA OIRGANITZACIONAL INSTITUCIONAL DE LA
DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA
La Constitució Espanyola estableix que la llibertat d’empresa s’exercirà en el context d’una economia social de mercat, i l’estat, a través de les seves institucions s’obliga a garantir/proclamar, que aquesta economia social de mercat existeixen lleis destinades a regular-les, a més a més d’establir un marc específic institucional basat en l’existència d’un seguit d’organismes amb la finalitat de supervisar que les lleis en matèria de la defensa es compleixen, sancionant aquells operadors que les infligeixen.
A nivell espanyol hem de diferenciar els organismes de la Comissió nacional de la competència ( CMNC, a nivell estatal ) dels organismes de defensa de la competència autonòmics que, només actuaran, sobre aquells actes que tinguin afectes en els mercats específicament ubicats dins de la comunitat corresponent.
Per exemple tenim ACCO; Autoritat Catalana de la Competència, actuen en successos únicament ocorreguts a la comunitat.
Aquests organismes es dediquen a construir expedients sancionadors a partir de denuncies, on s’haurà de determinar si existeix o no una infracció de la llei.
Si es així es procedirà a posar multa d’acord amb els criteris de la llei, destinada a sancionar des de una natura pública la infracció detectada.
Al marge de defensa pública, la llei reconeix el dret d’aquelles persones que considerin que han patit danys i perjudicis producte de dur a terme un acte prohibit. Per denunciar, s’ha de denunciar al autor davant del jutge demanant una indemnització pels danys i perjudicis patits.
(FI d’aquest apartat)
La llei de defensa de la competència té com a objectiu també de l’anomenat;
CONTROL DE LES CONCENTRACIONS ECONÒMIQUES
Desenvolupant entre els art. 1 i següents de la llei.
Fonamentalment aquest control consisteix en què els organismes administratius de la defensa de la competència supervisin totes aquelles operacions de concentració entre 2 o més empreses que per diferents mitjans ( fusió, compra), comporti un canvi estable de la estructura de control d’una o més de les empreses implicades, entenen per control quan hi ha la possibilitat d’exercir una influència decisiva sobre una empresa.
No totes les operacions de concentracions són supervisades sinó només aquelles que superen determinats llindars, establerts a l’art. 8:
- Com a conseqüència d’una operació de concentració s’adquireixi una quota de mercat igual o superior al 30% del producte/servei corresponent a nivell espanyol.
- Volum de negocis global a espanya dels participants en la concentració suposin en el darrer exercici comptable una xifra de 200.000 euros.
En qualsevols d’aquest dos casos serà necessària la intervenció de la Comissió Nacional de mercat de la competència amb l’objectiu d’eliminar la concentració prohibida, o autoritzar-la amb uns determinats requisits.
La resolució amb un sentit o l’altre de la supervisió de la concentració dependrà dels afectes d’un mercat.
CONTROL DELS AJUTS PÚBLICS
La LLEI DE LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA no té la definició d’ajut públic però per influència de la UE podem definir-los com:
La llei és relativament vaga en relació al control d’aquests ajuts, limitant-ho fonamentalment a la realització de determinats informes de caràcter puntual a regular sobre ajuts públics en concret/generals.
Qui si controla més rigorosament aquests ajuts és la COMISSIÓ EUROPEA , ja que no només pot acabar afectant la competència sinó el mercat únic europeu.
DRET DE LA DEFENSA DE LA COMPETÈNCIA A L’UNIÓ EUROPEA
Qualsevol aportació amb càrrec a fons públics, o qualsevol altra avantatge concedit per un poder públic que comporti la reducció de carregues que haurà d’afrontar un determinat operador , al contrari que succeeix amb l’establiment de les conductes prohibitives o concentracions econòmiques.
Enumerats als articles 5 i següents de la llei. Els podem organitzar en 3 categories:
- (^) ACTES DE DESLLEIALTAT DAVANT DELS CONSUMIDORS:
Lesionen l’interès de consumidors i usuaris afectant la seva autonomia de decisió, en podem anomenar 5:
✓ Actes d’engany entesos com qualsevol conducta que contingui una informació falsa o fins i tot veraç ( que sembla que sigui certa) pel seu contingut, i pot induir al error al destinatari.
✓ Acte de confusió ; aquells actes idonis per produir un error sobre les característiques del producte/servei oferta.
✓ Omissió enganyosa : ometre/ocultar informació que permeti al destinatari prendre una decisió de consum amb coneixement de causa. S’inclou també informació poc clara, ambigua i a destemps.
✓ Pràctiques agressives ; Tot comportament que d’acord amb les seves característiques puguin minvar/influenciar indegudament la llibertat de l’acció del consumidor a través de persecució, coacció i fins i tot ús de la força.
✓ Actes de comparació ; només estan permesos si els béns comparats satisfan les mateixes necessitats/funcions, i si els termes de la comparació té com objecte una característica essencial verificable, com per ex. Preus, greixos, garantia...
- ACTES DE DESLLEIALTAT DAVANT DELS COMPETIDORS
✓ (^) Article 9, Acte de denigració ; són manifestacions sobre l’activitat d’un competidor que persegueix perjudicar el seu crèdit/reputació sense ajustar-se a la realitat.
✓ Actes d’imitació, art. 11 ; Imitació és lliure sempre i quan l’objecte imitat no sigui protegit per un dret d’exclusivitat (marca, patent...).
✓ Actes d’explotació de la reputació aliena ; aprofitar-se dels avantatges d’una reputació adquirida per un comprador.
✓ Violació de secrets empresarials ; consisteix en divulgar/explotar/ adquirir per mitjans incorrectes una informació amb valor competitiu, que el seu propietari desitja mantenir en secret.
✓ Actes d’inducció a la infracció contractual ; consisteix en actes que tracten d’interferir en relacions contractuals d’un competidor, com per exemple incomplir deures o acabar anticipadament un contracte.
- ACTES DE DESLLEIALTAT DAVANT DELS MERCATS
✓ Actes de variació de normes ; es penalitza l’obtenció d’avantatge competitiu significatiu, com producte de l’infracció de les normes.
✓ Actes de discriminació/explotació d’una situació de dependència econòmica, art. 16 ; per exemple, no aplicar les mateixes condicions a
subjectes similars (clients) sense justificació, explotar indegudament la dependència d’un dient que té amb un determinat proveïdor en termes de preus/condicions. Ha de ser flagrant i demostrable.
✓ La venda a pèrdua ; s’està venen per sota del preu de cost. Amb caràcter general, aquesta prohibició només s’aplica a 3 supòsits concrets;
- Quan la venda pèrdua vol induir a un error sobre el nivell de preus.
- Persegueix desacreditar la imatge d’un producte/establiment
- Segueix una política proditòria( vol eliminar la competència rebentant preus)
La llei incorpora en el seu article 18, un sol acte que engloba diferents conductes sota el concepte de publicitat il·lícita:
- Publicitat que atenta contra la dignitat de la persona o bé vulnera valors/drets de la Constitució.
- Publicitat adreçada a menors que exploti la seva inexperiència per comprar un bé o en la que els nens demanin als pares i tutors que comprin, que representin al nen en situacions perilloses o indueixi error sobre les característiques dels productes.
- Queda prohibida la publicitat subliminal, publicitat que infligeix regulacions específiques i finalment publicitat enganyosa deslleial/agressiva d’acord amb el que estableix la llei contra la defensa dels actes deslleials agressius/enganyosos.
L’article 19 de la Llei contra la competència deslleial amb caràcter complementari, i la publicitat il·lícita descrita anteriorment procedeix a enumerar els art. 19 i següents tot un seguit de pràctiques comercials deslleials destinades específicament als consumidors.
La llei les defineix com tot acte/omissió/conducta/manifestació/comunicació comercial (inclosa la publicitat) directament relacionat amb la promoció/venda/ subministrament d’un bé/servei al consumidor.
A partir d’aquesta definició establerta als art 19, 202 i següents, procedeix a enumerar pràctiques comercials concretes que es qualifiquen com a deslleials fonamentalment per ser enganyoses o bé agressives.
Per acabar cal fer referència quin és el sistema de protecció de víctimes/perjudicats per comportaments deslleials.
A diferència com succeïa amb el dret de defensa de la competència, no existeix un organisme/institució de natura administrativa , nascut per reprimir les conductes deslleials i controlar el mercat.
El que fa la llei es tipificar tot un seguit d’accions judicials amb natura civil que persegueixen actuar al sistema judicial en front de presumpte realització d’una conducta deslleial. Aquestes accions són interpretades per persones legitimades per
- DRET DE SIGNES DISTINTIUS: persegueix fonamentalment protegir signes que l’empresari utilitza en el mercat per identificar-se a si mateix i els productes/serveis que comercialitza ( per ex. La marca, nom comercial...)
Al marge de les lleis estatals són molt importants les normes de dret internacional públic en aquesta matèria.
TÍTOLS DE PROPIETAT INDUSTRIAL (FORMA PART DEL DRET DE
LES INVENCIONS)
1. PATENT
És un certificat que expedeix l’organisme oficial corresponent que a España és l’oficina de patents i marques.
És un certificat que concedeix al seu titular un dret d’explotació en exclusiva d’una determinada invenció durant el termini de 20 anys improrrogable i al finalitzar passa a ser de domini públic.
REQUISITS:
■ NOVA : quan no està compresa en l’estat de la tècnica, està constituint que l’estat de la tècnica per tot allò que per via escrita o oral s’ha publicat a nivell mundial abans de la sol·licitud de la patent.
■ QUE IMPLIQUI UNA ACTIVITAT INVENTIVA : Considerem que hi ha una activitat inventiva en una invenció si aquesta no resulta derivada de l’estat de la tècnica d’una manera evident per un expert en la matèria.
■ INVENCIÓ SUSCEPTIBLE D’APLIACIÓ INDUSTRIAL : és quan el seu objecte pot ser utilitzat industrialment; per fabricar o el resultat de fabricar.
La llei estableix per una banda tot un seguit de conceptes que no són patentables a no ser invencions, i per l’altre banda estableix, tot un seguit d’invencions que si que ho són però que està prohibit que donin lloc a una patent. Entre els primers podem parlar de descobriment, teories científiques, mètodes matemàtics, de tractament quirúrgic.
Per altra banda, les invencions que no poden ser patentables són aquelles que atempten contra l’ordre públic, races creuades, varietats vegetals, ni del cos humà com poden ser els gens.
OBJECTE I DURADA DE LA PATENT
L’objecte protegit pot ser un producte o procediment.
Entenem com procediment una successió d’operacions dirigides a l’assoliment d’un resultat industrial.
Actualment, la llei vigent permet que les millores en un objecte patentat poden ser protegides per addició a la patent, però la llei apunt d’entrar (24 d’abril 2015), farà desaparèixer la figura d’addició.
Durada de 20 anys improrrogables , a partir de la data de presentació de la sol·licitud produint efectes des de la data a la que es va concedir.
DRETS QUE OFEREIX LA PATENT AL TITULAR :
■ Dret d’exclusiva ; dret a explotar en exclusiva/règim de monopoli, l’objecte de la patent ( fabricar, comercialitzar...)
■ Dret de prohibició ; permet al titular impedir que altres persones no titulars d’aquesta patent, puguin utilitzar-la (excepcions en en el marc d’investigacions científiques).
Aquest dret de prohibició a la pràctica s’exerceix fonamentalment a través d’un conjunt d’accions judicials bàsicament civils i també penals, dirigides a denunciar la violació del dret de patent que es pugui haver introduït.
Són accions civils en defensa de dret de patent, molt semblants a les accions civils del dret contra la competència deslleial.
Amb tot el dret d’exclusiva no és absolut, i el titular d’una patent ha de fer front a les limitacions puntuals, com per exemple quan s’utilitza per una investigació, o quan el seu titular introdueix a través de la seva comercialització de la patent, en l’espai econòmic europeu i deixa de tenir capacitat per controlar l’ús que se li dona a la patent en aquest àmbit.
LA PATENT COM OBJECTE DE NEGOCIS JURÍDICS
En la mesura que la patent no deixa de ser un bé, material/immoble, pot ser objecte de negocis jurídics com per exemple la compravenda/successió.
La pràctica comercial fa que sigui un negoci concret, el més habitual, en la matèria de patents es anomenat LLICÈNCIA DE PATENTS , a través de la qual el seu titular no transmet la seva propietat sinó només autoritza el seu ús/explotació en condicions determinades.
LA LLICÈNCIA DE PATENTS està regulada per 3 categories ben diferenciades;
■ VOLUNTÀRIA : llicència contractual, pactat lliurament.
■ OBLIGATÒRIA: aquella llicència que pot imposar l’estat quan per diferents raons és necessari o previst per la llei, per exemple, insuficiència de producció o interès públic.
■ DE PLE DRET: molts inventors no troben qui vol patentar els seus descobriments, ja que sigui per què té un cost elevat, no sap si és viable o comercialitzable. Tu, essent propietari de la patent registrada, pots incloure al registre un oferiment públic al conjunt del mercat per dur a terme la seva explotació. De fer els llicenciataris no poden cedir ni subllicenciar-se.
MODEL D’UTILITAT DE LLICÈNCIA DE PATENTS
És el cas d’una invenció menor és un dret de propietat industrial que emet la oficina espanyola de Patents i Marques. Aquesta recau sobre un a invenció que es caracteritza per donar a un objecte o producte (sempre que no sigui
registrar com a model, no resulta de l’estat de la tècnica de manera gaire evident per un expert en matèria.
3. KNOW-HOW
Pot ser definit com aquella informació empresarial secreta que proporciona un avantatge competitiu al seu titular que vol mantenir la confidencialitat de la mateixa.
La particular natura del secret empresarial la que no es pugui protegir a través d’un dret d’exclusiva, apostant la llei per un model de protecció del secret basat en l’article 13 de la llei de competència deslleial que considera il·legal divulgar o adquirir un secret industrial sense autorització del seu titular.
Aquesta protecció és complementa amb altres més, com per exemple el codi penal que arriba a sancionar penalment la seva violació convertida en delicte o lleis més generals que protegeixen indirectament el secret imposant expressament una obligació de la competència, lleialtat o secrets.
4. DISSENY INDUSTRIAL
El disseny industrial es troba regulat tan com en l’àmbit espanyol com comunitari. A nivell espanyol per la llei 20/2003 i a nivell comunitari pel reglament 6/2002.
Podem definir-ho com l’aparença total o parcial d’un producte derivat de les seves característiques , és a dir contorns, línies, colors materials o forma, textura ( tot allò referit a l’aparença, des de una perspectiva no tant tècnica, com si estètica.
Mentre en dret europeu , el disseny industrial pot gaudir de certa protecció sense estar registrat/inscrit , a Espanya si és necessari fer-ho, perquè aquest pugui estar protegit per períodes de 5 anys prorrogables fins els 25 anys. A nivell europeu és molt més limitada i és per un període màxim de 3 anys.
A Espanya per registrar un disseny industrial com a tal, cal que compleixi dos requisits ; NOVETAT I SINGULARITAT.
■ NOU : ho serà si cap altre dissenys idèntic s’ha registrat abans de sol·licitar el registre d’aquest
■ SINGULAR : quan produeix a un usuari informat una impressió general diferent a la produïda per qualsevol altre disseny.
Igual que succeeix amb la patent, el titular té un dret d’exclusiva per produir-lo i comercialitzar-lo, podent-lo transmetre o donant-lo en garantia o llicenciar-ho.
5. CIRCUITS INTEGRATS
Els xips es protegeixen a nivell europeu per la directiva 87/54 i a nivell espanyol per la llei 11/1988.
La durada d’aquest és de 10 anys.
6. OBTENCIONS VEGETALS
Si recordem, la llei de patents exclou expressament la patentibilitat de noves varietats de plantes en la mesura que aquesta protecció s’articula a través d’una llei específica 3/2002 que regula el registre i la protecció de les noves obtencions vegetals en un registre oficial de varietats vegetals protegides que administra el ministeri d’agricultura.
Parlem igualment d’un dret d’exclusiva sobre eles noves obtencions vegetals que dura 25 anys en el cas de les plantes i 30 anys en el cas dels arbres i vinyes.
Tant en matèria de disseny industrial com la protecció de circuits integrats, també es preveuen normes específiques en aquesta matèria, molt influïdes per la normativa en matèria de patent que acabem de veure (MODEL D’UTILITAT).
