¡Descarga Libertad Sindical en España: Análisis de la LOLS y su Aplicación y más Apuntes en PDF de Derecho Sindical solo en Docsity!
TEMA 1: INTRODUCCIÓ. CONFIGURACIÓ GENERAL DEL DRET SINDICAL
1. Concepte de dret sindical: objecte, contingut i caràcter:
1.1 Caràcters del Dret Sindical:
- Caràcter instrumental : lligat a orígens històrics de l’associacionisme obrer que sorgeix amb la finalitat de millorar les condicions de treball individuals dels treballadors/res assalariats mitjançant una acció col·lectiva que garanteixi l’equilibri de posicions entre les parts contractants. En el Dret sindical estem d’avant d’interessos col·lectius. - Progressiva extensió del seu àmbit d’aplicació subjectiu (obrers/es- altres categories de treballadors/res com funcionaris/es...) i funcional (anant més enllà de la defensa estricta d’interessos professionals i dels mitjans d’acció col·lectiva tradicionals; col·laboració estructural – participació institucional – participació conflictiva - negociació del sindicat, amb Estat i associacions empresarials en pactes de diversa natura).
2. Evolució històrica: les diverses etapes del tractament del sindicalisme per l’ordenament
jurídic: repressió, tolerància i reconeixement.
- Quines són les primeres manifestacions del moviment obrer? Davant les conseqüències d’explotació del nou sistema de producció del capitalista, les conseqüències de la industrialització i l’actitud abstencionista dels Estats respecte a la possibilitat de millorar les condicions de treball, el moviment obrer es manifesta de diferents formes per millorar les seves condicions de treball i compensar la situació de desigualtat de la “classe treballadora” mitjançant accions espontànies, revoltes, vagues, caixes de resistència, cooperatives, associacions de socors mutus, sindicats...
1. SINDICATS: : Forma de lluita del proletariat organitzat per defensar els seus drets. Neixen a Anglaterra a partir de 1825 “Trade Unions. 1834 Gran Unió de Sindicats Nacionals “Great Trade Union” (500. afiliats) →vaga general per reduir jornada a 8 hores...no ho aconsegueix i es dissol. Si s’aconsegueix disminuir jornades de treball dels infants (1932). A patir de 1850 el moviment sindical s’estén per tota Europa. Principals reivindicacions històriques: Augment de salaris, limitació jornada, Seguretat en el Treball, limitació treball de menors i no discriminació de les dones. 2. CARTISME: cartes amb declaració de drets per als treballadors, finalment no sortirà endavant. El cartisme es moviment que volia millores pels treballadors i instaurar la democràcia, sufragi universal i secret. sou per diputats, immunitat parlamentaria, i no exigència de requisits econòmics per entrar al Parlament. Van fracassar, es va ignorar carta per Càmeres dels comuns. 1842 van fundar l’associació nacional de la carta. **GRANS IDEOLOGIES EN EL MOVIMENT OBRER:
- Socialisme:** la lluita de classes com motor de la història, volien l’erradicació de la propietat privada per convertir-la en propietat col·lectiva i la dictadura del proletariat (lluita revolucionaria). Sindicalisme pragmàtic: acció de cooperació i col·laboració. Volen estat fort i central que controli economia. - Anarquisme: Volien millores per obrers però amb l’abolició de l’Estat per fer a l’home lliure. Inicialment no era moviment violent però després si va fer aquest gir. *LES INTERNACIONALS OBRERES ( primeres centrals sindicals mundials de la classe obrera): La “1ª INTERNACIONAL”: ASOCIACIÓ INTERNACIONAL DE TREBALLADORS (AIT):
- 1866: Congres de Ginebra: representants moviment obrer: jornada 8 h, supressió treball infantil, lluitar contra la discriminació de les treballadores, supressió impostos indirectes. Desaparició 1871, fracàs de la comuna de París, persecució ideologies del moviment obrer, enfrontament entre anarquisme (Revolució organitzada. La “2ª INTERNACIONAL”: - París, 1889 integrada per associacions socialistes amb més autonomia. Aconsellava a aquestes associacions (Primer de maig en homenatge a 5 vaguistes assassinats a Chicago al 1886; Fan himne). Debat entre marxistes (revolució) i revisionistes (col·laboració amb burgeses). Debat imperialisme. Debat primera guerra mundial. (Manca d’acord respecte a la primera guerra mundial va desencadenar la fi de la 2 internacional) LES DIVERSES ETAPES DEL TRACTAMENT DEL ASSOCIACIONISME OBRER PER L’ORDENAMENT JURÍDIC: 1. FASE DE PROHIBICIÓ/REPRESSIÓ PER LA LLEI DEL FENOMEN SINDICAL : Les associacions, coalicions d’obrers, els sindicats i les seves accions (vaga) estan prohibides legalment. En aquesta fase l’Estat lliberal les considera com grups intermedis que poden alterar les lleis del lliure “mercat” de treball o un retorn a les corporacions de l’antic Règim i per tant s’han de perseguir.
1ª ETAPA: 1936 A 1957:
- Supressió del dret a la llibertat sindical i del pluralisme sindical existent a la II República / La vaga passa a estar tipificada penalment.
- Instauració de la organització sindical nacional (sindicat vertical):
2ª Etapa: 1958 a 1975:
- 1958: Pla d’estabilització (tecnòcrates) per aturar crisis econòmica. No autarquia; pas a una economia de mercat; és necessària la negociació col·lectiva per millorar la productivitat. •
- 1958: Inici modalitat especial de “negociació col·lectiva corporativa o tutelada” que pot millorar les condiciones de treball de les Reglamentacions de treball
- 1958: Inici Procés industrialització (més força sector productiu secundari). Migracions internes del camp a la ciutat (4 milions de treballadors) per treballar a les fàbriques ubicades a les ciutats de territoris amb més industrialitzats. Es produeix mateix fenomen però amb migracions a l’estranger.
- 1962: Constitució del sindicat comissions obreres
- 1967 Intensificació Repressió sindical
3ª Etapa: 1975 a 1978 – La transició cap a un règim democràtic: liquidació del nacional
sindicalisme (sindicat vertical) / reconeixement de la llibertat sindical
1975- Mort Franco. Crisis règim franquista. Front a les tesis immobilistes s’inicia la transició política cap un règim democràtic. La societat civil - que es mobilitzada per demanar canvis polítics des de la dècada dels 60- intensifica les seves accions (estudiants a les universitats, associacions veïnals, sindicats en la clandestinitat. En els primers mesos de 1976 es decalaren 17.731 vagues) + es fan consultes per part de l’estat a les que es verifica l’opinió societat civil vol transitar cap a la democràcia.
- Real Decret Llei 17/1977, de 4 de març sobre Relacions de Treball, reconeix el dret de vaga, el tancament patronal i els conflictes col·lectius de treball, negociació convenis col·lectius.
3. Les fonts del dret sindical a l’Estat espanyol: internacionals, comunitàries i estatals
CONSTITUCIÓ ESPANYOLA DE 1978: TÍTOL PRELIMINAR
- Artículo 1
- España se constituye en un Estado social y democrático de Derecho, que propugna como valores superiores de su ordenamiento jurídico la libertad, la justicia, la igualdad y el pluralismo político.
- Artículo 7
Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos. FONTS ESTATALS: A) Constitució espanyola de 1978 SECCIÓN 2 De los derechos y deberes de los ciudadanos
- Artículo 37.
- La ley garantizará el derecho a la negociación colectiva laboral entre los representantes de los trabajadores y empresarios, así como la fuerza vinculante de los convenios.
- Se reconoce el derecho de los trabajadores y empresarios a adoptar medidas de conflicto colectivo. La ley que regule el ejercicio de este derecho, sin perjuicio de las limitaciones que pueda establecer, incluirá las garantías precisas para asegurar el funcionamiento de los servicios esenciales de la comunidad.
- TÍTULO VII Economía y Hacienda
- Artículo 129
- La ley establecerá las formas de participación de los interesados en la Seguridad Social y en la actividad de los organismos públicos cuya función afecte directamente a la calidad de la vida o al bienestar general.
- Los poderes públicos promoverán eficazmente las diversas formas de participación en la empresa y fomentarán, mediante una legislación adecuada, las sociedades cooperativas. También establecerán los medios que faciliten el acceso de los trabajadores a la propiedad de los medios de producción. Art 7 de la CE-1978: Sindicats de treballadors “Los sindicatos de trabajadores y las asociaciones empresariales contribuyen a la defensa y promoción de los intereses económicos y sociales que les son propios. Su creación y el ejercicio de su actividad son libres dentro del respeto a la Constitución y a la ley. Su estructura interna y funcionamiento deberán ser democráticos”. ➢Reconeixement diferenciat respecte a altres associacions (el dret d’associació és recull a l’Art.22 CE) ➢Funció: defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els hi són propis. ➢Menció a l’exercici lliure i estructura i funcionament democràtic per deixar ben clar la contraposició al model de “Sindicat Vertical” de la realitat precedent. ➢Reconeixement conjunt sindicats/associacions empresarials: es deu la influencia dels Convenis de la OIT 87 sobre llibertat sindical i la protecció del dret de sindicació on es regulen de forma conjunta Art 53 i 54 CE: Garanties del dret llibertat sindical i del dret de vaga (Són drets fonamentals)
➢Jurisdicció social: Tutela del dret de llibertat sindical i vaga del personal laboral a l’empresa privada i a l’Administració pública (per funcionaris seria la Llei de la jurisdicció contenciós administrativa); processos de conflictes col·lectius; impugnació de convenis col·lectius; en matèria electoral dels representants unitaris a l’empresa privada i a les AAPP; constitució i reconeixement de personalitat jurídica dels sindicats, impugnació dels seus estatuts i la seva modificació; règim jurídic dels sindicats respecte al funcionament intern i les relacions amb els seus afiliats; constitució i reconeixement de la personalitat jurídica de les associacions empresarials: responsabilitat del sindicat i de les associacions empresarials per infracció de les normes de la branca social del Dret ➢Infraccions i sancions en l’ordre social : Infraccions i sancions en matèria de: relacions col·lectives; drets d’informació i consulta dels treballadors en l’empres i grups d’empreses de dimensió comunitària, societats anònimes i societats cooperatives europees; RD legislatiu 5/2000, de 4 d’agost, pel que s’aprova el text refós de la Llei sobre Infraccions i Sancions en l’Ordre Social. ➢Tipus penals en matèria sindical : Greu discriminació per ostentar la representació legal o sindical dels treballadors; els que impedeixin mitjançant engany o abús de situació de necessitat impedeixin o limitin l’exercici de la llibertat sindical o del dret de vaga. C) Reglaments administratius en matèria sindical ACORDS NEGOCIATS ➢ Pactes socials tripartits (Govern, sindicats, patronals) ➢Pactes socials bipartits (Govern-sindicats o govern i patronals) ➢Acords marc o interprofessionals (sindicats i patronals) fixant regles negociació col·lectiva o procediments de solució extrajudicial de conflictes col·lectius laborals (Art 83 ET). ➢Convenis col·lectius que regulin “matèries d’índole sindical” i “qualsevol altre que afecti a l’àmbit de les relacions dels treballadors i les seves organitzacions representatives amb l’empresari i les associacions empresarials” (Art 85. 1 ET contingut conveni col·lectiu)
TEMA 2: LA REGULACIÓ SUPRANACIONAL DELS DRETS COL·LECTIUS
Per què és necessària una actuació a nivell internacional de l’activitat sindical?
➢Les relacions laborals transcendeixen les fronteres nacionals: Treballar per la mateixa empresa a diferents països. Treballadors del transport (mobilitat entre territoris) Treballadors transfronterers (viuen en un Estat i treballen en un altre) Treballadors transnacionals (treballadors desplaçats entre països de la UE) ➢Globalització econòmica i noves tecnologies: Mobilitat internacional de capital i de treball. Mobilitat fomentada per les TIC o Empreses d’un país que treballen a un altre país. ➢Deslocalització d’empreses a altres països amb condicions de treball més barates i precàries.
2.1. Normes internacionals i drets col·lectius: especial referència als Convenis de la OIT
A) NORMES INTERNACIONALS DE LA OIT DE DRETS COL·LECTIUS:
✓FUNCIÓ NORMATIVA: elabora Convenis internacionals - i recomanacions internacionals que desenvolupen aquests convenis – relatius al treball. Són tractats internacionals de l’Organització Internacional del Treball. Tenen eficàcia jurídica directa un cop ratificats. Alguns regulen drets col·lectius dels treballadors. Conforme a l’Art 10.2 CE serveixen per interpretar els drets fonamentals de llibertat sindical i del dret de vaga, així com el dret a la negociació col·lectiva regulats a la CE. ✓FUNCIÓ DE CONTROL I VIGILÀNCIA: El Comitè de Llibertat Sindical: És òrgan de control i interpretació de la OIT respecte al compliment de les convenis i recomanacions de la OIT sobre dret sindical. Intervé en les queixes relacionades amb violacions dels convenis sobre llibertat sindical i negociació col·lectiva. Fa recomanacions crítiques als governs. La Comissió d’Investigació i de Conciliació en matèria de llibertat sindical: És òrgan de control i interpretació de la OIT respecte al compliment de les convenis i recomanacions de la OIT. ✓CONVENIS FONAMENTALS DE DRETS SINDICAL DE LA OIT:
Convenio sobre la libertad sindical y la protección del derecho de sindicación
C) NORMATIVA INTERNACIONAL EUROPEA DE DRETS COL·LECTIUS
➢CONVENIS EUROPEUS:
✓ Conveni Europeu per a la protecció del Drets Humans i les Llibertats Fonamentals de 1950 ✓Carta Social Europea de 1961
- Són normes del Consell d’Europa que han estat ratificats per l’Estat espanyol. Art. 11. Llibertat de reunió i d’ associació “Toda persona tiene derecho a la libertad de reunión pacífica y a la libertad de asociación, incluido el derecho a fundar, con otras, sindicatos y de afiliarse a los mismos para la defensa de sus intereses. El presente artículo no prohíbe que se impongan restricciones legítimas al ejercicio de estos derechos por los miembros de las fuerzas armadas, de la policía o de la Administración del Estado. DRET SINDICAL Art 5. Dret Sindical “Para garantizar o promover la libertad de los trabajadores y empleadores de constituir Organizaciones locales, nacionales o internacionales para la protección de sus intereses económicos y sociales y de adherirse a esas Organizaciones, las Partes Contratantes se comprometen a que la legislación nacional no menoscabe esa libertad, ni se aplique de manera que pueda menoscabarla. Igualmente, el principio que establezca la aplicación de estas garantías a los miembros de las Fuerzas Armadas y la medida de su aplicación a esa Categoría de personas deberán ser determinados por las Leyes y Reglamentos nacionales.
2.2. La regulació dels drets col·lectius en el marc de la Unió Europea:
DRET SOCIAL COMUNITARI:
A) TRACTATS FUNDACIONALS
Competències normatives comunitàries: per acord per unanimitat, decidir o disposar sobre els següents àmbits. “Representació i defensa col·lectiva dels interessos dels treballadors i dels empresaris inclosa la cogestió” (Art 153 TFUE). La UE esta exclosa del dret d’associació B) CARTA DE DRETS FONAMENTALS DE LA UNÍO EUROPEA “Art. 27.- Derecho a la Información y Consulta de los Trabajadores en la Empresa “Se deberá garantizar a los trabajadores o a sus representantes, en los niveles adecuados, la información y consulta con suficiente antelación en los casos y condiciones previstos en el Derecho comunitario y en las legislaciones y prácticas nacionales”. “Art. 28. Derecho de negociación y de acción colectiva “Los trabajadores y los empresarios, o sus organizaciones respectivas, de conformidad con el Derecho comunitario y con las legislaciones y prácticas nacionales, tienen derecho colectivos a negociar y celebrar, en los niveles adecuados, y a
emprender, en caso de convenios conflicto de intereses, acciones colectivas para la defensa de sus intereses, incluida la huelga”. C) DIRECTIVES I REGLAMENTS COMUNITARIS Directives: vinculants pel que fa als objectius però cada Estat membre decideix com fer-ho (transposició en cada Estat: lleis, etc.). Reglaments: totalment vinculants per tots els Estats membres. Aplicació directa. Decisions: vinculants només per a qui es dirigeix D) FORMES DE PARTICIPACIÓ FORMES D’ORDENACIÓ DE LES RELACIONS LABORALS A LA UE Què són les Directives negociades: Mètode del “diàleg social”(interlocutors socials) en l’elaboració de les Directives comunitàries Arts. 151 a 155 TFU. Exemples: Directiva permís parental (1996-2010) treball a temps parcial (1997) treball de durada determinada (1999) i ordenació del temps de treball de la gent del mar (1999). ➢Consultes interlocutors socials (Art.154.1 TFU) ✓El DIÀLEG SOCIAL es un dels objectius de la UE i els Estats membres (Art 151 TFUE) en el marc de la política social. S’adreça a la participació dels INTERLOCUTORS SOCIALS en la presa de decisions en matèria de política social i en la seva aplicació. Quins són aquests INTERLOCUTORS SOCIALS A NIVELL DE LA UNIÓ EUROPEA? ➢A nivell d’organitzacions INTERPROFESSIONALS representatives dels treballadors a escala de la Unió Europea tenim: ✓CONFEDERACIÓ EUROPEA DE SINDICATS (CES) Agrupa sindicats d’Estats membres de la UE (la integren per Espanya CC.OO- UGT) ✓A nivell de la UE:
E) DIALEG SOCIAL SECTORIAL: Decisions del Consell que incorporen Acords Marc: ordenació del temps de treball de la gent del mar (1998); del personal de vol de l’aviació civil (2020); perruqueria: aplicació com acord autònom (2019).
TEMA 3: EL DRET DE LLIBERTAT SINDICAL: ÀMBIT SUBJECTIU I CONTINGUT. LA
PROTECCIÓ DEL DRET DE LLIBERTAT SINDICAL
1. El reconeixement i configuració constitucional del dret de llibertat sindical. Contingut
essencial i contingut addicional del dret de llibertat sindical
→ Quin és el contingut (essencial) del dret de llibertat sindical conforme als una interpretació conjunta dels Arts 7 i 28.1 de la CE: La llibertat de constitució de sindicats (la seva creació és lliure dins del respecte a la CE i la llei- Art 7 CE
- estructura interna i funcionament han de ser democràtics Art. 7 CE)
La llibertat d’afiliació i de no afiliació als sindicats constituïts. La llibertat d’acció dels sindicats (l’exercici de la seva activitat és lliure dins del respecte a la CE i la llei / la seva finalitat és la defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els hi són propis –Art 7 CE). La llibertat de federació i confederació dels sindicats. La llibertat de fundació i afiliació a organitzacions sindicals internacionals → Quina és la interpretació del Tribunal Constitucional respecte al del dret fonamental de llibertat sindical i al seu contingut essencial i addicional? ➢La CE recull part del contingut essencial del dret de llibertat sindical a títol d’exemple sense esgotar el contingut global o total d’aquesta llibertat. ➢També formen part del dret de llibertat sindical (i del seu contingut essencial) el dret a la NEGOCIACIÓ COL·LECTIVA, el DRET DE VAGA, PLANTEJAMENT DE CONFLICTES COL·LECTIUS Y QUALSEVOL que ALTRA FORMA LÍCITA D’ACTUACIÓ els sindicats considerin adequada per al compliment dels fins als que estan constitucionalment cridats, com per exemple les llibertats d’expressió i informació (..) ➢Els sindicats també poden ser titulars de DRETS O FACULTATS ADDICIONALS atribuïts per normes legals o convenis col·lectius (CONTINGUT ADDICIONAL). QUÈ ÉS EL CONTINGUT ESSENCIAL segons el Tribunal Constitucional? artículo 7 CE y el artículo 10.2 CE, que SU ENUMERACIÓN DE DERECHOS NO CONSTITUYE UN NUMERUS CLAUSUS sino que en el contenido de este precepto se integra también la vertiente funcional, el derecho a la actividad sindical, es decir, el derecho sindicatos de los a ejercer aquellas actividades dirigidas a la defensa, protección y promoción de los intereses de los trabajadores, en suma, a desplegar los medios de acción necesarios para que puedan cumplir las funciones que constitucionalmente les corresponden… CONTINGUT DRET FONAMENTAL A LA LLIBERTAT SINDICAL: Los sindicatos pueden ostentar DERECHOS O FACULTADES ADICIONALES atribuidos por normas legales o convenios colectivos que PASEN A ENGROSAR O A AÑADIRSE A AQUEL NÚCLEO ESENCIAL, como los de representación institucional y de promoción y presentación de candidaturas en las elecciones para órganos de representación de los trabajadores en las empresas y en las Administraciones públicas. Acció sindical (STC 37/1983) “La libertad sindical implica la libertad para el ejercicio sindical, de la acción comprendiendo en ella TODOS LOS MEDIOS LÍCITOS, entre los que los Tratados Internacionales ratificados por España y, muy especialmente, los Convenios números 87 y 98 de la OIT y las resoluciones interpretativas de los mismos dictados por su Comité de Libertad Sindical, …incluyen la NEGOCIACIÓN COLECTIVA Y LA HUELGA, DEBIENDO EXTENDERSE TAMBIÉN A LA INCOACIÓN DE CONFLICTOS COLECTIVOS…” QUIN ÉS EL CONTINGUT ESSENCIAL? El nucli permanent i indisponible per al legislador QUIN ÉS EL CONTINGUT ADDICIONAL?
També, els jutges i magistrats així com els fiscals. Pel motiu de garantir la neutralitat en l’exercici seves funcions públiques C) LIMITACIONS: Art 28.1 CE “La ley (…) regulará las peculiaridades de su ejercicio para los funcionarios públicos”: ➢1.5 LOLS El ejercicio del derecho de sindicación de los miembros de Cuerpos y Fuerzas de Seguridad que no tengan carácter militar, se regirá por su normativa específica, dado el carácter armado y la organización jerarquizada de estos Institutos. També: los trabajadores por cuenta propia que no tengan trabajadores a su servicio, los trabajadores en paro y los que hayan cesado en su actividad laboral , jubilación como consecuencia de su incapacidad o jubilación.
3. El contingut del dret de llibertat sindical: Drets que integren la llibertat sindical
individual i drets que integren la llibertat sindical col·lectiva
CONTINGUT LLIBERTAT SINDICAL INDIVIDUAL:
- Dret de constitució d’organitzacions sindicals “El derecho a fundar sindicatos sin autorización previa, así como el derecho a suspenderlos o a extinguirlos, por procedimientos democráticos”
- Dret d’afiliació (positiva i negativa) “El derecho del trabajador a afiliarse al sindicato de su elección con la sola condición de observar los estatutos de este o a separarse del que estuviese afiliado, no pudiendo nadie ser obligado a afiliarse a un sindicato”
- Dret de representació “El derecho de los afiliados a elegir libremente a sus representantes dentro de cada sindicato”
- Dret d’activitat sindical 8.1 LOLS 1. Los trabajadores afiliados a un sindicato podrán, en el ámbito de la empresa o centro de trabajo: A) Constituir Secciones Sindicales de conformidad con lo establecido en los Estatutos del Sindicato. B) Celebrar reuniones, previa notificación al empresario, recaudar cuotas y distribuir información sindical, fuera de las horas de trabajo y sin perturbar la actividad normal de la empresa. C) Recibir la información que le remita su sindicato
CONTINGUT LLIBERTAT SINDICAL COL·LECTIVA:
Drets d'autoorganització Redactar sus estatutos y reglamento, organizar su administración interna y sus actividades y formular su programa de acción. “Constituir federaciones, confederaciones y organizaciones internacionales, así como afiliarse a ellas y retirarse de las mismas”. “No ser suspendidas ni disueltas sino mediante resolución firme de la Autoridad Judicial, fundada en incumplimiento grave de las Leyes”. Dret d’activitat sindical col·lectiva
- “El ejercicio de la actividad sindical en la empresa o fuera de ella, que comprenderá, en todo caso, el derecho a la negociación colectiva, al ejercicio del derecho de huelga, al planteamiento de conflictos individuales y colectivos y a la presentación de candidaturas para la elección de Comités de Empresa y delegados de Personal, y de los correspondientes órganos de las Administraciones Públicas, en los términos previstos en las normas correspondientes” Contingut de llibertat sindical individual: Dret de constitució d’organitzacions sindicals (28.1 CE; Art 2.1 a) LOLS) “El derecho a fundar sindicatos sin autorización previa, así como el derecho a suspenderlos o a extinguirlos, por procedimientos democráticos” Dret d’afiliació (positiva i negativa) (Art 28.1 CE Art 2.1.b) LOLS) “El derecho del trabajador a afiliarse al sindicato de su elección sola condición de observar los estatutos del mismo con la o a separarse del que estuviese afiliado, no pudiendo nadie ser obligado a afiliarse a un sindicato” Dret de representació (Art. 2.1 c) LOLS) “El derecho de los afiliados a elegir libremente a sus representantes dentro de cada sindicato” Dret d’activitat sindical (Art 2.1.d LOLS i Arts 8 i 9 LOLS)
Dret d’activitat sindical col·lectiva/individual:
LES SECCIONS SINDICALS TINDRÀN ELS SEGUENTS DRETS:
a) Con la finalidad de facilitar la difusión de aquellos avisos que puedan interesar a los afiliados al sindicato y a los trabajadores en general , la empresa pondrá a su disposición un tablón de anuncios que deberá situarse en el centro de trabajo y en lugar donde se garantice un adecuado acceso al mismo de los trabajadores. b) A la negociación colectiva , en los términos establecidos en su legislación específica. c) A la utilización de un local adecuado en el que puedan desarrollar sus actividades en trabajadores” aquellas empresas o centros de trabajo con más de 250.
FONAMENT CONSTITUCIONAL TUTELA JUDICIAL DE LA LLIBERTAT SINDICAL:
➢Art 28.1 Llibertat sindical és un dret fonamental ➢Art 53.2 CE de les garanties de les llibertats i dels drets fonamentals : “Qualsevol ciutadà podrà demanar la tutela de les llibertats i dels drets reconeguts en l’article 14 i en la Secció primera del Capítol segon davant els Tribunals procediment ordinaris per un basat en els principis de preferència i sumariat i, en el seu cas, a través del recurs d’empara davant el Tribunal Constitucional (...)”→empara ordinari / empara constitucional. ➢ Títol V De la tutela de la llibertat sindical i repressió de les conductes antisindicals: Art 13 “CUALQUIER TRABAJADOR O SINDICATO que considere lesionados los derechos de libertad sindical , por actuación del empleador, asociación patronal, Administraciones públicas o cualquier otra persona, entidad o corporación pública o privada, podrá recabar la tutela del derecho ante la jurisdicción competente a través del proceso de protección jurisdiccional de los derechos fundamentales de la persona ” PROCEDIMENT DE LA TUTELA: Legitimació activa: “Cualquier TRABAJADOR O SINDICATO que, invocando un derecho o interés legítimo, considere lesionados los derechos de libertad sindical (…) incluida la prohibición de tratamiento discriminatorio” (Art.177.1 LJS). Si la legitimació activa correspon al treballador, poden personar-se com coadjuvants el sindicat al que pertanyi, qualsevol altre sindicat més representatiu (...) si bé no podran personar-se, recórrer ni continuar el procés contra la voluntat del treballador perjudicat. Legitimació passiva: Empresari responsable o qualsevol altre subjecte que resulti amb independència del seu vincle amb l’empresari. Intervé el Ministeri Fiscal Demanda: Tramitació tindrà caràcter urgent a tots els efectes , inclosos els recursos, respecte a tots els que es segueixin al jutjat (At 179.1) i s’ha d’interposar dins del termini general de prescripció o caducitat de l’acció prevista per les conductes o actes sobre els que es concreta la lesió de la llibertat sindical. Haurà d’expressar amb claredat els fets constituïts de la vulneració i la quantia de la indemnització pretesa, amb l’adequada especificació dels diversos danys i perjudicis. Sentència: Declararà si concedeix empara judicial sol·licitat o no i en cas d’estimació de la demanda, segons les pretensions exercitades a) Declararà la existència o de vulneració de la llibertat sindical b) Declararà la nul·litat radical de l’actuació de l’empresari, associació empresarial, Administració pública o qualsevol altra persona, entitat o corporació pública o privada c) Ordenarà el cessament immediat de l’actuació contrària a la llibertat sindical, o en el seu cas, la prohibició d’interrompre una conducta o l’obligació de realitzar una activitat omesa, quan una o altre resultin exigibles segons la natura del dret a la llibertat sindical vulnerat. d) Disposarà el restabliment del demandant en la integritat del seu dret la reposició de la situació al moment anterior a produir-se la lesió de la i llibertat sindical, així com la REPARACIÓ de les conseqüències derivades de l’acció o omissió del subjecte responsable, inclosa la INDEMNITZACIÓ que procedeixi en els termes de l’Art 183.
Indemnització: Si la sentència declara l’existència de la vulneració de la llibertat sindical, el jutge s’ha de pronunciar sobre la QUANTIA DE LA INDEMNITZACIÓ que, el seu cas, correspongui a la part demandant (treballador o sindicat) per haver sofert discriminació per motius sindicals o lesió de la llibertat sindical EN FUNCIÓ del DANY MORAL per la vulneració del dret fonamental, com ELS DANYS I PERJUDICIS ADDICIONALS derivats. El tribunal es pronunciarà sobre la QUANTIA DEL DANY- determinant-lo prudencialment quan import la prova del seu exacte resulti massa difícil o costos- per rescabalar suficientment a la víctima i restablir a aquesta, en la mesura del possible, en la integritat del seu dret anterior a la lesió, així com per contribuir a la finalitat de PREVENIR EL DANY.
5. El sindicat:
1. CONCEPTE DE SINDICAT:
Associació permanent de treballadors per a la defensa i promoció dels seus interessos ECONÒMICS I SOCIALS i per a la millora de les condicions de vida i de treball: ➢ La base associativa està constituïda només per treballadors (a diferència d’altres associacions) (Arts. 7 i 28.1 CE). La CE no el defineix però sí recull les seves funcions. ➢Per a la defensa i promoció D’INTERESSOS AMPLIS dels treballadors (defensa i promoció dels interessos econòmics i socials que els hi són propis, Art 7 CE) ➢A diferència d’altres associacions, és una associació reivindicativa que fa servir per aconseguir els seus fins la mesures negociació col·lectiva i/o la pressió derivada de de conflicte col·lectiu i la vaga. ➢Es una de les formes d’organització dels treballadors, no la única: Ex: Els comitès d’empresa o els delegats de personal que fan servir els sistema temporal de delegació)
- CLASSE DE SINDICATS: a) Sindicats d’ofici: agrupa als treballadors en funció del seu ofici, funció ocupació b) Sindicats professionals: aspira a agrupar a treballadors pertanyents a un determinat grup o categoria professional. Reivindiquen interessos corporatius o específics del seu grup o categoria. c) Sindicats d’indústria: aspira a agrupar a tots els treballadors pertanyents a un mateixa branca o sector d’activitat. És el predominant en l’actualitat (Ex: Sindicat del sector d’indústria, sindicat del sector serveis, sindicat de la funció pública...) d) Sindicats generals: aspira a agrupar a tota la població treballadora d’un país o territori inferior, amb independència de la seva professió o sector d’activitat. e) Sindicats d’empresa: aspira a agrupar a tots els treballadors que presten serveis en una mateixa empresa o centre de treball. Propis de grans empreses o corporacions, països en vies de desenvolupament o països en els que el treballador té una especial vinculació amb l’empresa.
