







Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity
Prepara tus exámenes con los documentos que comparten otros estudiantes como tú en Docsity
Encuentra los documentos específicos para los exámenes de tu universidad
Estudia con lecciones y exámenes resueltos basados en los programas académicos de las mejores universidades
Responde a preguntas de exámenes reales y pon a prueba tu preparación
Consigue puntos base para descargar
Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium
Comunidad
Pide ayuda a la comunidad y resuelve tus dudas de estudio
Ebooks gratuitos
Descarga nuestras guías gratuitas sobre técnicas de estudio, métodos para controlar la ansiedad y consejos para la tesis preparadas por los tutores de Docsity
Material de selectivitat, tota la filosofia de Plató explicada
Tipo: Apuntes
1 / 13
Esta página no es visible en la vista previa
¡No te pierdas las partes importantes!








Tota la seva filosofia la posa en boca de Sòcrates , queda fascinat per ell per la seva filosofia i es fa deixeble. Tota la filosofia de Plató desemboca per la mort democràtica de Sòcrates , el poble mata al més savi. Després de la seva mort s’escapa per por que el matin a ell→ Viatge per adquirir coneixements ● 1a Herència Socràtica → Plató és el deixeble de Sòcrates i d’ell extreu la Maièutica. A partir dels fonaments de la Maièutica desenvolupa la dialèctica → Discussió per la recerca de la veritat ● 2a Herència Pitagòrica → Plató coneix al rei Arquites de Tàrent; rei savi. El rei ha de tenir coneixements matemàtics. Rei sav i→ Els mals que té la ciutat no tindran solució si no fem que els que governin es facin savis o bé que els savis arribin al poder→ Doctrina del filòsof rei Mathemata → allò que és fàcil d’aprendre i transmetre, ja que, ja que són veritats matemàtiques, fa referència a les veritats eternes.
La república de la justícia (text fonamental de Plató) → Com cal viure? :
Plató ha de defensar la justícia Atenes i la democràcia estan corrompudes. Sòcrates passa la nit reflexionant fora de la ciutat que l’ha matat durant tota la nit. Això representa la ironia de Plató. ● Cèfal i Polemarc → Pare i fill ● Glaucó i Adimant → Germans de Plató Glaucó deia que els forts eren injustos (polític retirat) ● Trasímac → La justícia del més fort. Sòcrates el guanya a basa de preguntes fent que caigui en una contradicció. La Raó de la força (Trasímac) contra la força de la raó (Sòcrates) Sòcrates refuta diverses opinions sobre que és la justícia; com ara Trasímac. Acava el llibre 1 sense una conclusió clara
Sócrates agafa la paraula - cal tornar a començar Classificació de béns:
● 3a Necessitat: creadors de les lleis → Legisladors o Magistrats Fer la llei no és el mateix que executar la llei → per això cal un nou grup social constituït pels millors dels millors, els més savis. Els guardians protegeixen la llei feta pels magistrats
● Moderació: Consisteix a ser amo d’un mateix. Hi ha una part millor (la raó) i una part pitjor (el desig). S’ha de controlar els desitjos a partir de la raó. → La virtut del desig és la moderació Pleonexia → és el desig il·limitat que no convé. És una característica pròpia de tots els ciutadans.
Que cadascú aporti a la ciutat allò que sap fer bé. DIKE. Exemple: Que els savis no vulguin enriquir-se. Que els guardians no vulguin manar. Això comporta una predisposició natural → els homes no naixem iguals ; per naturalesa som diferents. La injustícia es dona quan un grup social vol fer alguna cosa que no li pertoca. Justícia a l’individu : ANALOGIA ENTRE L’INDIVIDU I LA CIUTAT Antropologia de Plató→ Concepció de l’home Les mateixes parts que ens trobem a la ciutat estan en l’individu Parts de l’ànima → Dues parts:
contra el desig pensant amb la raó. Ira → Capacitat d'enfadar-nos quan no ens tracten bé o no ens tractem bé a nosaltres mateixos. Mite del carro alat → Parts de l’ànima
Programa educatiu: Fins als 20 anys→ Matemàtiques 20-30 anys→ Mates superiors Preparació de l’ànima 30-40 anys→ Astronomia Art de la Terra Harmonia musical Dialèctica Món intel·ligible 45-50 anys→ Càrrecs públics +50 anys→ Legislar Aristocràcia intel·lectual
**1. Magistrats
sensació + raonament
(dins de la caverna)
(Sofistes) (Presocràtics) DIANOIA Demostració (Matemàtiques)
Comprensió intel·lectual de la idea
(a fora la caverna) La dialèctica és el mètode per arribar a la Noesis És l’art de les unions i divisions que fa possible parlar i pensar correctament. És un procés ascendent. Que té en comú amb els altres (la virtut) i en què es distingeix. Jerarquia al món de les idees. La idea que es troba ascendent és el BÉ. No hi ha cap idea superior al BÉ (Sol). El bé és indefinible i el coneixem a partir dels seus efectes. 3 funcions de les idees del BÉ:
La Dialèctica és el mètode per ascendre i sortir de la caverna. Definir les coses per la seva essència i no per l’aparença. El Sol fa possible la realitat → és el BÉ La idea que es troba ascendent és el BÉ. No hi ha cap idea superior al BÉ (Sol). El bé és indefinible i el coneixem a partir dels seus efectes. El savi ha mirat el bé (intel·lectualisme socràtic) i té la responsabilitat moral de passar el seu coneixement al servei dels altres (tornar a la caverna) → el maten per estar boig (exemplificació de la mort de Sòcrates) Aquest s’acosta a la idea del bé → farà bones lleis → ha de governar TEOREMA DE PITÀGORES → TRIANGLE: Si els Pitagòrics no l’haguessin descobert aquest existiria igualment ja que és real on? → Món de les idees, el món intel·ligible → No existeix en l’espai ni en el temps Relació món idees i món sensible En el món sensible incorporen d’una manera imperfecta el món de les idees. Intenten fer una còpia mal feta de la idea → Cap cosa que es dibuixi com un punt, una recta, una circumferència serà exacte MÓN SENSIBLE → MÓN INTEL·LIGIBLE (Heràclit) (Parmènides) Per comprendre el món sensible has de passar pel món intel·ligible. El mon sensible fa còpies imperfectes del món intel·ligible. Dualisme idealista → Hi ha dues realitats
Passatge de l’esclau
→ Innatisme → L’ànima existeix abans que el cos
Valoracions a Plató
- Th. Mora (s. XV) → És una utopia que hauríem d’aspirar però impossible d’arribar - K. Marx (s. XIX) → És una societat de costes (desigualitària) - Russelt (s. XX) → És un estat totalitari, dogmàtic, antiliberalisme i paternalista - Strauss (s. XX) → Mostra de la incapacitat d’unir la saviesa amb el poder Plató està en contra de l'escriptura ja que aquesta està “morta” i es pot malinterpretar i no entendre bé. La paraula→ “viva”