Docsity
Docsity

Prepara tus exámenes
Prepara tus exámenes

Prepara tus exámenes y mejora tus resultados gracias a la gran cantidad de recursos disponibles en Docsity


Consigue puntos base para descargar
Consigue puntos base para descargar

Gana puntos ayudando a otros estudiantes o consíguelos activando un Plan Premium


Orientación Universidad
Orientación Universidad


APUNTS FILOSOFIA PLATÓ, Apuntes de Historia de la Filosofía

Material de selectivitat, tota la filosofia de Plató explicada

Tipo: Apuntes

2023/2024

A la venta desde 01/09/2024

bruna-font-parera
bruna-font-parera 🇪🇸

2 documentos

1 / 13

Toggle sidebar

Esta página no es visible en la vista previa

¡No te pierdas las partes importantes!

bg1
APUNTS FILO: PLATÓ
Tota la seva filosofia la posa en boca de Sòcrates, queda fascinat per ell per la seva
filosofia i es fa deixeble.
Tota la filosofia de Plató desemboca per la mort democràtica de Sòcrates, el poble mata
al més savi.
Després de la seva mort s’escapa per por que el matin a ell→ Viatge per adquirir
coneixements
1a Herència Socràtica Plató és el deixeble de Sòcrates i d’ell extreu la Maièutica.
A partir dels fonaments de la Maièutica desenvolupa la dialèctica Discussió per la
recerca de la veritat
2a Herència Pitagòrica Plató coneix al rei Arquites de Tàrent; rei savi.
El rei ha de tenir coneixements matemàtics.
Rei savi→ Els mals que la ciutat no tindran solució si no fem que els que governin es
facin savis o que els savis arribin al poder→ Doctrina del filòsof rei
Mathemata allò que és fàcil d’aprendre i transmetre, ja que, ja que són veritats
matemàtiques, fa referència a les veritats eternes.
- (tots els angles d’un triangle sumen 180°)
(Plató no deixa mai de ser pitagòric)
Acadèmia→ Crea la primera escola/universitat.
Tanca la filosofia en un edifici perquè considera que Sòcrates va ser massa valent, i es vol
protegir de la ciutat.
L’objectiu→ Formar futurs governants per tal que, els governants fossin savis.
Considera que la preparació de la filosofia era la matemàtica.
Plató va morir sense dedicar-se a la política→ Però tota la seva filosofia va dedicada a la a
política.
Plató: antirelativista i antiascèptic
Plató escriu 36 diàlegs la filosofia neix en diàlegs
- De joventut (socràtics) Qui era Sòcrates?
- De transició Idees dels Pitagòrics anaven en contra dels Sofistes
- De maduresa idees pròpies posades en boca de Sòcrates
- Crítics autocrítiques; accepta que teories contradictòries - això demostra que
Plató diu que les seves pròpies idees tenen carències.
pf3
pf4
pf5
pf8
pf9
pfa
pfd

Vista previa parcial del texto

¡Descarga APUNTS FILOSOFIA PLATÓ y más Apuntes en PDF de Historia de la Filosofía solo en Docsity!

APUNTS FILO: PLATÓ

Tota la seva filosofia la posa en boca de Sòcrates , queda fascinat per ell per la seva filosofia i es fa deixeble. Tota la filosofia de Plató desemboca per la mort democràtica de Sòcrates , el poble mata al més savi. Després de la seva mort s’escapa per por que el matin a ell→ Viatge per adquirir coneixements ● 1a Herència Socràtica → Plató és el deixeble de Sòcrates i d’ell extreu la Maièutica. A partir dels fonaments de la Maièutica desenvolupa la dialèctica → Discussió per la recerca de la veritat ● 2a Herència Pitagòrica → Plató coneix al rei Arquites de Tàrent; rei savi. El rei ha de tenir coneixements matemàtics. Rei sav i→ Els mals que té la ciutat no tindran solució si no fem que els que governin es facin savis o bé que els savis arribin al poder→ Doctrina del filòsof rei Mathemata → allò que és fàcil d’aprendre i transmetre, ja que, ja que són veritats matemàtiques, fa referència a les veritats eternes.

  • (tots els angles d’un triangle sumen 180°) (Plató no deixa mai de ser pitagòric) Acadèmia→ Crea la primera escola/universitat. Tanca la filosofia en un edifici perquè considera que Sòcrates va ser massa valent, i es vol protegir de la ciutat. L’objectiu→ Formar futurs governants per tal que, els governants fossin savis. Considera que la preparació de la filosofia era la matemàtica. Plató va morir sense dedicar-se a la política→ Però tota la seva filosofia va dedicada a la a política. Plató: antirelativista i antiascèptic Plató escriu 36 diàlegs → la filosofia neix en diàlegs
  • De joventut → (socràtics) Qui era Sòcrates?
  • De transició → Idees dels Pitagòrics anaven en contra dels Sofistes
  • De maduresa → idees pròpies posades en boca de Sòcrates
  • Crítics → autocrítiques; accepta que té teories contradictòries - això demostra que Plató diu que les seves pròpies idees tenen carències.

Estat utòpic o ideal

La república de la justícia (text fonamental de Plató) → Com cal viure? :

  1. Individualment (ètica)
  2. Col·lectivament (política) Com és que la ciutat democràtica ha matat democràticament al més savi/ al filòsof (Sòcrates)? Pels grecs no es pot dur una vida digna en una ciutat indigna → No es pot diferenciar entre política i ètica

LLIBRE I

Plató ha de defensar la justícia Atenes i la democràcia estan corrompudes. Sòcrates passa la nit reflexionant fora de la ciutat que l’ha matat durant tota la nit. Això representa la ironia de Plató. ● Cèfal i Polemarc → Pare i fill ● Glaucó i Adimant → Germans de Plató Glaucó deia que els forts eren injustos (polític retirat) ● Trasímac → La justícia del més fort. Sòcrates el guanya a basa de preguntes fent que caigui en una contradicció. La Raó de la força (Trasímac) contra la força de la raó (Sòcrates) Sòcrates refuta diverses opinions sobre que és la justícia; com ara Trasímac. Acava el llibre 1 sense una conclusió clara

LLIBRE II

Part I

Sócrates agafa la paraula - cal tornar a començar Classificació de béns:

  1. Béns per si mateixos (plaers innocus)
  2. Béns per les seves conseqüències (treball/medicina)
  3. Bones per si mateixos i per les seves conseqüències (ciència, coneixements, matemàtiques)

LLIBRE III

● 3a Necessitat: creadors de les lleis → Legisladors o Magistrats Fer la llei no és el mateix que executar la llei → per això cal un nou grup social constituït pels millors dels millors, els més savis. Els guardians protegeixen la llei feta pels magistrats

  • Parla de com seleccionar i educar als guardians. Els legisladors fan les lleis, bàsicament dirigir. Els guardians apliquen les lleis, no és bo que ells les creïn. A L’ÀNIMA
  1. RAÓ / PART RACIONAL - - - - - - - → fa la funció de dirigir (CONEIXAMENT)
  2. IRA / CÒLERA / PART IRASCIBLE - - - - → (AMBICIÓ)
  3. DESITG / PARTS CONCUPISCIBLE - - - - - → (PLAERS) El secret de la política és educar bé a la còlera dels ciutadans. La raó és impotent per ella sola JUSÍCIA = SALUT INJUSTÍCIA = MALALTÍA La persona justa traurà profit de tot el que faci LLIBRE IV Justícia a la ciutat Ja tenim la ciutat construïda. La ciutat té unes determinades característiques: ● Saviesa o prudència: És el saber d’allò que li convé al tot. És una característica pròpia dels legisladors → les lleis han de ser sàvies i prudents. ● Coratge o valentia: Potencia recordar les coses importants a saber quan has de ser valent. ANDREIA. El valent és aquell que té por, però sap quan ha de superar-la; el temerari és aquell que no té por. És una característica pròpia dels guardians → Recordar la importància de les lleis.

Moderació: Consisteix a ser amo d’un mateix. Hi ha una part millor (la raó) i una part pitjor (el desig). S’ha de controlar els desitjos a partir de la raó. → La virtut del desig és la moderació Pleonexia → és el desig il·limitat que no convé. És una característica pròpia de tots els ciutadans.

Justícia: És la divisió del treball. Eficàcia a l'hora de repartir la feina bé.

Que cadascú aporti a la ciutat allò que sap fer bé. DIKE. Exemple: Que els savis no vulguin enriquir-se. Que els guardians no vulguin manar. Això comporta una predisposició natural → els homes no naixem iguals ; per naturalesa som diferents. La injustícia es dona quan un grup social vol fer alguna cosa que no li pertoca. Justícia a l’individu : ANALOGIA ENTRE L’INDIVIDU I LA CIUTAT Antropologia de Plató→ Concepció de l’home Les mateixes parts que ens trobem a la ciutat estan en l’individu Parts de l’ànima → Dues parts:

  • Racional → Pensa, raona, calcula
  • Irracional → Desig

Còlera: ira → Irracional, però amb una passió noble→ Ja que alguna vegada la còlera lluita

contra el desig pensant amb la raó. Ira → Capacitat d'enfadar-nos quan no ens tracten bé o no ens tractem bé a nosaltres mateixos. Mite del carro alat → Parts de l’ànima

  1. Raó o part raciona l→ Coneixement, dirigir
  2. Ira o còlera → Reconeixement o ambició
  3. Part irracional o desig → Plaers, gratificacions La part racional domina al desig i a les passions La ira no està domesticada, però és un ajudant de la raó i contraresta el desig Ira→ Passió noble → Pot ajudar a la raó per controlar al desig, perquè si la raó combat amb el desig és que són de naturaleses diferents

Programa educatiu: Fins als 20 anys→ Matemàtiques 20-30 anys→ Mates superiors Preparació de l’ànima 30-40 anys→ Astronomia Art de la Terra Harmonia musical Dialèctica Món intel·ligible 45-50 anys→ Càrrecs públics +50 anys→ Legislar Aristocràcia intel·lectual

**1. Magistrats

  1. Guardians
  2. Treballadors tot depèn de tot** → s’autoregula LLIBRE VI Aquest llibre parla del procés del coneixement per alliberar l’ànima → procés ascendent · DOXA→ opinió/creença · EPISTEME→ ciència/saber (interior cova) (exterior cova) Per saber has de:
  3. Creure que P
  4. P ha de ser veritat
  5. La creença ha d’estar justificada (bones raons) Procés de l’alliberació de l’ànima: EIKASIA Coneixements en sensacions

PISTIS

sensació + raonament

DOXA

(dins de la caverna)

(Sofistes) (Presocràtics) DIANOIA Demostració (Matemàtiques)

NOESIS

Comprensió intel·lectual de la idea

EPISTEME

(a fora la caverna) La dialèctica és el mètode per arribar a la Noesis És l’art de les unions i divisions que fa possible parlar i pensar correctament. És un procés ascendent. Que té en comú amb els altres (la virtut) i en què es distingeix. Jerarquia al món de les idees. La idea que es troba ascendent és el . No hi ha cap idea superior al BÉ (Sol). El bé és indefinible i el coneixem a partir dels seus efectes. 3 funcions de les idees del BÉ:

  1. Cosmològica → és un principi ordenador, realitat intangible
  2. Epistemològica → fa possible el coneixement, aspiració al bé
  3. Ètica-Política → la que atribuïm avui dia (qui coneix el bé fa el be → justifica la governació del savi) TEORIA DE L’AMOR I LA BELLESA Eros→ Banquet (Diàleg) → Desig/Atracció Amor→ Desig de bellesa→ Atracció que sentim cap a les coses boniques Amor per Plató→ Nostàlgia/ record d’una unitat perduda que no tenim i que volem (Atracció) Mite→ Naixement d'Eros→ Fill de → Pare→ Riquesa (tot) Mare→ Pobresa (res) Eros és el motor de la filosofia→ Està enmig de la saviesa i la ignorància Només ens sentim atrets per alguna cosa que ja coneixem que ens farà el bé Amor = Admiració→ Desig d’allò que sabem que ens farà bé, només s’estima allò que s’admira Ens desperta record d’allò que voldríem tenir, trobem a faltar. BELLESA → Unes de les manifestacions sensibles del BÉ

La Dialèctica és el mètode per ascendre i sortir de la caverna. Definir les coses per la seva essència i no per l’aparença. El Sol fa possible la realitat → és el BÉ La idea que es troba ascendent és el BÉ. No hi ha cap idea superior al BÉ (Sol). El bé és indefinible i el coneixem a partir dels seus efectes. El savi ha mirat el bé (intel·lectualisme socràtic) i té la responsabilitat moral de passar el seu coneixement al servei dels altres (tornar a la caverna) → el maten per estar boig (exemplificació de la mort de Sòcrates) Aquest s’acosta a la idea del bé → farà bones lleis → ha de governar TEOREMA DE PITÀGORES → TRIANGLE: Si els Pitagòrics no l’haguessin descobert aquest existiria igualment ja que és real on? → Món de les idees, el món intel·ligible → No existeix en l’espai ni en el temps Relació món idees i món sensible En el món sensible incorporen d’una manera imperfecta el món de les idees. Intenten fer una còpia mal feta de la idea → Cap cosa que es dibuixi com un punt, una recta, una circumferència serà exacte MÓN SENSIBLE → MÓN INTEL·LIGIBLE (Heràclit) (Parmènides) Per comprendre el món sensible has de passar pel món intel·ligible. El mon sensible fa còpies imperfectes del món intel·ligible. Dualisme idealista → Hi ha dues realitats

  • Idees → Més reals que la cosa → Res que passi al món dels sentits pot alterar la idea
  • Sentits Idea→ Realitat excremental→ No és mortal, ja que si no hi hauria tantes idees com opinions de la cosa (contra relativistes) No és física → És metafísica → Més enllà que les coses físiques que veiem i podem tocar

Reminiscència → Conèixer és recordar

Passatge de l’esclau

  • L’esclau sap coses que no ha après→ Que ningú li ha ensenyat
  • Si no les ha après en aquesta vida és que l'ànima ja les sabia

Innatisme → L’ànima existeix abans que el cos

  • Això que hem fet amb les matemàtiques també es podria aplicar a altres ciències Innatista→ Racionalista Teoria de la reminiscència → Mite del carro alat Reminiscència → Recuperar un record d’alguna cosa que hem oblidat Conèixer = Recordar Amnèsia→ Oblidar Anamnesi→ Recordar Món sensible→ Serveix per desvetllar el record de la idea Veure una cosa en el món sensible que se sembla a alguna idea et desperta el record del qual és (recordar, ja que aquella cosa ja la coneixies anteriorment) Arguments a favor de l’innatisme
  1. Relativisme i subjectivitat de les sensacions→ Depenen del punt de vista: les sensacions no són objectives i depenen del punt de vista
  2. Imperfecció del món sensible→ Pot ser contradictori. Ex: el nen el porten a l’escola dels nenes grans i el posen a la classe dels més petits
  3. El coneixement de l’univers és anterior/previ als coneixements particulars, i per poder recordar-los és necessari el món sensible: si no accedim primer a l’universal no es pot accedir al particular. ex. No reconeixeré un triangle si no sé què és un triangle LLIBRE VIII Jerarquia dels règims polítics
  • Kalipolis → Govern dels savis
  • Timocràcia → Ciutat de l’ambició i l’honor
  • Oligarquia → Ciutat de la cobdícia
  • Democràcia → Ciutat de la llibertat→ ja que van matar a Sòcrates
  • Tirania → ciutat del crim i la por Va de més a menys → Degeneració dels règims polítics → Això passa quan un valor que hauria d'estar compensat se li dona el valor absolut:

Valoracions a Plató

- Th. Mora (s. XV) → És una utopia que hauríem d’aspirar però impossible d’arribar - K. Marx (s. XIX) → És una societat de costes (desigualitària) - Russelt (s. XX) → És un estat totalitari, dogmàtic, antiliberalisme i paternalista - Strauss (s. XX) → Mostra de la incapacitat d’unir la saviesa amb el poder Plató està en contra de l'escriptura ja que aquesta està “morta” i es pot malinterpretar i no entendre bé. La paraula→ “viva”