¡Descarga apunts hist.moderna universal y más Apuntes en PDF de Historia Moderna solo en Docsity!
HISTORIA MODERNA UNIVERSAL
El personatge clau és Lorenzo Valla que va escriure unes Anotacions del Nou Testament en les que critica diversos passatges de la Biblia que havien estat mal traduits. Conseqüencies linguistiques del mètode filologic. El grec era absolutament desconegut al s.XV a Europa. Els intelectuals humanistes es van plantejar aquest mètode a textos grecs. El més important es que aquest esforç filològic es va fer amb les llengues vulgars. Es tractava de donar un prestigi a les llengues vulgars. La primera llengua que assoleix aquesta perfecció es l’italià, que parteix del toscà. Al Trecento (s.XIV) ja havien escrit Dant, Petrarca i Bocaccio. El model contrari és el del castellà, Elio Antonio Nebrija (1492) va publicar la primera gramàtica de la Llengua Castellana. Es veu la relació entre llengua i Estat. Hi ha molts autors que diuen que qui va matar el llatí va ser els humanistes. El llatí s’utilitzava com a llengua oficial. Els humanistes critiquen el llatí medieval, van generalitzar la idea que el llatí era una llengua difícil. Es va anar reduint el seu ús.
Imitació creativa: tindria el sentit d’aprendre per millorar, aprendre la técnica dels clàssics per superar-los. Es va recuperar generes clàssics com els assajos, epístoles, etc. La imitació creativa s’extén a tots els àmbits. En l’art parlem de renaixement. Brunelleschi va estudiar els edificis per treure proporcions matemàtiqyes pel que fa l’arquitectura. En el cas de l’escultura també s’agafen els canons anatómics dels clàssics, afegint l’expressió de sentiments. En la pintura van afegir la percepció de volums. En l’àmbit de la geografia, la Ha natural de Plini o Geografia de Ptolomeu es va redescobrir. Castigationes Plinianae , unes cinc mil esmenes a a la seva obra. En l’àmbit de la Història, al s. XV es coneix l’obra dels historiadors clàssics Tàcit, Tucídides, Xenofont i Polibi. Apareéis la consciencia del temps històric, és la idea de que les coses no han estat sempre igual. La història es font de sabiesa que ensenya als governants i governats. La història és un instrument de prestigi que fomenta el patriotisme o identitat. S’inicia a les ciutats italianes
pero s’extendrà per Europa. La història neix dins de la retòrica, ha de tenir valor literari, aixo porta molts cops al mite. El cas més conegut és el de Giovanni Nanni Anio de Viterbo va publicar la seva obra al
- En que deia que Valencia havia estat una ciutat tan important com Roma. Tenim una història política, Leonardo Bruni “Aretino” es el primer gran historiador. Més tard vindran Maquiavel i F. Guicciardini. Tots ells eren homes d’acció, van estar al govern en algun moment, i també a la presó. Un tema clàssic és la Història de Roma.
Humanisme Cívic: Les ciutats-estats son republiques lliures, són independents i els seus ciutadans són lliures. Es dona molta importancia a la virtù, homes de virtut, és a dir, de sabiesa i saber-ne fer un ús pràctic. L’home virtuós posa en primer terme la idea del bé comú. Una ciutat en que tots els homes actuïn amb virtut prosperarà. Estem assistint a l’inici de l’individualisme, ñes en un context comú en que té sentit. Un tema clàssic és la fortuna. Diuen que la fortuna afavoreix als valents, va contra la idea d’un detrminisme, es posible lluitar contra la fortuna. Déu posa l’home en el centre de la creació per a que faci ús de la seva llibertat.
Canvis en el sistema educatiu. Per una banda es tracta de passar de la imitació mecánica a la imitació creativa. Altra cosa que diuen es que no cal saber-ho tot, sino saber allò que és important, saber-ho bé.
Mitjan s.XV i mitjans s.XVI hi ha un canvi de 180º. Es passa d’una concepció egocéntrica a una heliocéntrica. L’astronomia coneguda era la de Ptolomeu que deia que la terra es esférica pero que es inmóvil. Copèrnic va dir que el sol estava al centre de l’univers (teoria heliocéntrica) i va descobrir els moviments de rotació i translació. Afirmar que la terra es movia era anar contra el que deia la Biblia. Copèrnic era eclesiàstic, va arribar a formular la T. Heliocéntrica, pero mai la va publicar. El primer que es va atrevir a divulgar el tema va ser Galileu. Ho va publicar en forma de dialegs. Va contraposar Ptolomeu i Copèrnic i d’aquest es deduia que la terra es movia.
La política com a ciencia neix probablement al s.XIII quan es descobreixen els textos d’Aristòtil. El govern dels homes és una cosa pràctica que ha d’obeir unes lleis i no ha d’anar unit a la religió. Maquiavel parla de les ciutats lliures dl nord d’Itàlia. Aquesta idea va lligada a la idea del bé comú. Es un model de drets i deures, defensa un model de ciutadà actiu. A començaments de s.XVI practicament han desaparegut totes les republiques lliures menys Venecia. En aquest context Baldesar Castiglione: El Cortesà (1518) i de Maquiavel : El príncep. Són manuals de com s’ha de comportar la gent de la Cort.
Niccolo Machiavelli (1469 –1527) El princep va ser escrit al 1513. Escriu un manual al rei Medici. És editat al 1532. Maquiavel escriu una segona obra Discursos.
TEMA 2.- LA POBLACIÓ I L’ECONOMIA EUROPEES EN UN CONTEXT D’EXPANSIÓ (sXVI) Asia manté una hegemonia demográfica l’any 1500, especificament la Xina, on es combina un clima adecuat amb un terreny fértil que dona una gran productivitat agrícola. En el continent América es produeix un descens de la població entre 1500 i 1600 a causa de la arribada dels europeus i el conseqüent genocidi. Un tema important va ser les malalties que van portar els europeus (grip i verola)
Sostre demogràfic: és la idea de relació entre el medi físic , la tecnología i la població. Quan es supera el sostre demogràfic, o bé hi ha una emigració o alguna catástrofe (fam, etc..)
A Europa les fonts per a saber la població entre 1500-1600 no són massa fiables. Sabem que va aumentar la població. Fins al s.XVIII la població es calcula per cases (vecindario, fogatge). No sabem per quan es calcula la unitat familiar. Normalment son 4 o 5. A partir del s.XVIII comencen a haver censos. L’altre tipus de font són les de tipus eclesiàstic. El
concili de Trento va acordar que cada parroquia havia de fer recompte. Hi havia un llibre de baptisme, un de defuncions, un matrimonis i un de confessions, un d’albats. La documentació notarial també va ser important. Al s.XVI hi ha un creixement a tota Europa. L’ambit que té un creixement més alt són Portugal i Benelux. També hi ha un augment de la productivitat. França és el pais més poblat. França patria una serie de guerres civils, que es superaran al s.XVII quan serà la 1ª potencia militar. Les zones que superen els 40 hab/km son la zona de la conca de Londres, l’Ille de France (Paris), les valls del Rin i Danubi, i les regions de Nàpols i Roma, i els Països Baixos.
Al 1500 hi hauria : PARIS amb 225.000 hab. ISTANBUL amb 200.000 hab. NÀPOLS MILÀ VENECIA GRANADA
Al 1600 hi hauria: ISTANBUL amb 700.000 hab PARIS amb 300.000 hab. Nàpols amb 250.000 hab. SEVILLA amb 125.000 hab. LONDRES amb 120.000 hab.
La majoria de la població era rural per tant agrícola: Al 1500 la població urbana era del 8,6 % Al 1600 la població urbana era del 10,7 % La capacitat de les ciutats va ser un factor decisiu, perque al ser la capital d’un estat era la principal del pais on hi havia més treball.
EDAT DE MATRIMONI - NATALITAT
Venecia 1575-78: 46.720 morts Castella 1596 –1602: 500.000/600000 morts
La pesta era mal de pobres pq quan arrivaba algun lloc els rics o qui podia fugien i només quedaven els pobres.
2-10- Les migracions de poblacions eren més freqüents del que creiem. Es donaven movilitzacions agraries; de transhumancies ramaderes(sobretot a castella). Els carboners qye tallaven la fusta d’alzina per cremarla i fer carbó, i durant un temps anaven de ciutat a ciutat venent-lo.També era comú la pesca de bacallà que comportaven grans excedencies a mar obert. Tambe hi havia grans migracions x temes religiosos que podien ser exilis o desterraments, com per exemple els que van viure els jueus i els moriscos. També hi havia migracions a altres continents(América). L’emigració forçada era d’esclaus un 75.000 esclaus movilitzats a america. La població rural era del 80-90%, vivia fora de les ciutats ¾ parts de la població activa es dedicava a l’agricultura. Es necessitaven 3 persones perque un 4 pogues comprar menjar. L’agricultura era precaria i molt poc productiva. Per trencar el sostre demogràfic aquest, l’unic mitjà possible era la tecnología. La productivitat es pot calcular, hectaries per producció; producció x hores de treball; fruti recollit x unitat sembrada. Els impostos que cobraven els nobles terratinents ens permeten calcular aprox. la productivitat. Les crisis agraries, a diferencia d’avui, portaven crisis generals, una crisi agraria portava una crisi de subsistencia. L’augment de la producció es devia a l’augment de la terra cultivada, fent això es perdia terres bones per culpa de cultivar les dolentes. Quan no hi ha terres disponibles, pero se’n necesiten, s’ocupen terres insanes com ara aiguamolls, que es secaven i s’hi cultivava. Els P.P.B.B. varen ser els maxims exponents, seguits per la zona del Veneto. Les zone boscoses van ser una opció bastant practicada per augmentar les terres per cultivar.
Les terres dels senyors feudals es caracteritzaven xk els seus pagesos eren propietaris de les tinences o parcel.les que trevallaven sempre i quan afirmaren que el seu propietari eminent era el seu senyor feudal a qui pagaven els impostos. La reserva senyorial creixia i les tinences es reduien. Aixo porta l’adscripcio a les terres dels camperols, que condemnava el camperol a no tenir propietat de terra i passar a ser serfs, que pagaven un contracte de cavea que eren prestacions de treball per pagar el contracte. El treball servil era d’un baix nivell de productivitat. Hi ha una certa especialització dels pagesos, hi havia molta demanda de cereals, i els nobles potenciaven el seu producte estrella per vendre’l. El cereal era el principal producte pero també hi havia un multiconreu petit a la mateiza zona. Pero es feien rotacions biennals, deixant una pel guaret. Cap al s.XVI es feien rotacions triennals per culpa dels llegums. Les rotacions feien que augmentes la productivitat.
4-10- El camperol organitza la producció segons el que necesita (autoconsum). Quin eren els prodcutes? Cereals (blat....) Rotació triennal i biennal. Llegums (llenties, faves, pèsols i cigrons) Divisió entre l’europa de la vinya i l’Europa de la cervesa. Són elements bàsics en les dietes. La cervesa s’obté de qualsevol cereal civada, ordi... En moltes produccions pageses trobem el lli com element bàsic, i el cànam. Es freqüent que aquest terreny al voltant tingui un hort on cultivi verdures. Tot enfocat per l’autoconsum. Entre els productes nous hauran de superar prevencions, la gent vol saber el que menja. El blat de moro no es consumirà fins a finals de s.XVII, que substituirà al sègol. La patata s’utilitza en un principi com a flor. Després a mitjan de sXVIII es comença a consumir. Entrada molt lenta de productes com el té, café, xocolata..Tots aquests productes seran de consum ampli al s.XVIII. Les especies el que fan es conservar la carn o altres productes
assalariat. El local on treballa es un taller i una botiga, i en moltes ocasions treballa per encàrrec. Ens trobem en un règim patriarcal. Els gremis compleixen diverses funcions de pietat(religioses), és a dir, cofraries. Celebren el patró de manera especial. Segona, funcions d’ajuda mutua, tenen una caixa col.lectiva, que en cas d’un problema podien disposar. Tercera funció, el gremi és un monopoli, perque només ells poden vendre productes en una ciutat. Monopolitzen les materies primeres, el gremi compra per a tots. El gremi posa examens per a esser mestre. I posa preu als productes, amb la mateixa qualitat. Avantatges: el gremi garanteix una feina per a tots. Tendeixen a un caire igualitari, impideix la competencia als de fora xk no deixa vendre als d’altres ciutats, ni als de dintre xk marquen uns preus, qualitat,etc..
-El putting out system, sXV als Paisos Baixos. és un model de transició.Les families camperoles tenen atur estacional, aquest model s’aprofita d’aquesta situació. L’empresari els hi porta materies primeres, aquests paguen quan s’ha produit. Tots surten guanyant, els camperols arrodoneixen el seu salari, i l’empresari tindrà mà d’obra barata. Aquí hi ha un empresari, i treballadors. Aquest model està indicant una lógica capitalista. Falta un edifici on posar els treballladors, i els canvis energètics. Es una manera de produir tradicional, on els camperols fan la seva. Es un sistema que fluctua, es a dir, quan els camperols fan la sega, no tenen temps de fer les feines a casa. Els resultat del producte no es el mateix que el dels artesans. Els camperols fan la part fàcil, i els artesans l’acaben o dedicar-ne el consum a d’altres camperols. Això el que fa que inicialment provoca una crisi urbana el putting out system. Aquest sistema i el de gremis es complementaran. En l’edat moderna les ciutat s’especialitzen, comença el sector terciari.
PROTOINDUSTRIA- aquest sistema domiciliari dona lloc a les industries. La primera zona que s’indutralitza es el Lancashire (Manchester). Protoindustria faria referencia aquells casos en que el putting out system dona lloc a la industria moderna. Les arees agrícoles millors passen a ser agrícoles totalment, agricultura especialitzada d’excedent, les aress agrícoles pitjors es passen a les industries.
-Concepte manufactura: espai on veiem centenars de treballadors. Implica que hi ha capital i treballadors. Concentració de treballadors en un ambit. Model exclusivament urbà (proletariat).
El model de la manufactura, Franca és dels primers països en produir productes de luxe.
FALTA DIA 5
La divisió social sempre s’havia vist des del punt de vista jurídic d’estaments, o econòmic de classes socials. Els historiadors volen saber altres divisions. Estem davant d’una societat plena de desigualtats. Desigualtats i privilegis, jurídics, amb drets i deures diferents segons estament. Noblesa i esglèsia exempts de pagar impostos. El tercer estat era el poble. No estem davant una societat individualista, sino que l’important és el grup al qual es pertany. Funcionen en termes col.lectius. Es mes important el grup al qual pertanys. Podem parlar de societat estamental en sentit de que funciona en termes corporatius. Dins aquesta noció comença a sorgir la noció d’individu. Allò que caracteritza la societat moderna és la noció d’estament. Es una societat estàtica, ja que hi ha escassos mecanismes d’ascens socials. La noblesa és un estament i classe social. Allò que la defineix es que es un grup privilegiat, hereditari, terratinent i d’origen militar. És la norma o model a imitar. La noblesa acostuma a cobrar uns impostos, cens, tasca i corvea. El cens és un impost fix, anual, monetari i moltes vegades simbòlic, de representació. La tasca és un impost proporcional, en espècie. La corvea era un impost en treball, més endavant es convertirà en un impost monetari. El noble es propietari i senyor. Exerceix l’autoritat en el seu territori, té el pret de justicia. Impostots vinculants a la senyoria:
- Impostos vinculats a la senyoria
- Impostos de merca, és a dir per portar el material al mercat.
MARTÍ LUTER: (1483-1546), neix a Eisleben, Saònia.Neix en el sí d’una familia camperola, pero troben una mina de coure. Els seus pare volien que fos advocat, pero als 22 anys es posa a monjo agustí. Va ser estudiant de teologia de la Universitat de Wittenberg. Després va ser profesor de teologia escolástica. Al 1510 Luter va viatjat a Roma, que no li causà una bona impressió. L’arrel de la reforma luterana s’ha de buscar en les seves angoixes, ell parteix d’una idea de predeteminació, que podria venir de Sant Agustí que diu que tot el que hi ha a la terra ve de Déu. L’altre opció és la de Tomàs d’Aquino que diu que tenim opció a escollir, és a dir, lliure arbitri. Angoixa per la gracia de salvació. Luter troba la carta de Sant Pau, que diu “El just es salva per la seva fe “Aquell que té fe estarà en gracia divina. Hi ha un sermó per part de Luter del 1515 en que ja deixa entreveure la seva doctrina ja definida. Durant l’edat mitjana l’esglesia desenvolupa les indulgencies per el fet de fer certes accions (peregrinacions, etc...). Ja al s.XIV serveixen de font d’ingressos per a l’esglesia. Es fan pagaments per perdonar. Al 1476 el Papa Sixt IV declara que els difunts també poden beneficiar-se de les indulgencies que garantiesen la reducció d’anys al purgatori. Al temps de Luter, Lleo V es el Papa, les indulgencies es repartiesen pels diferents bisbats, la meitat dels ingressos anava pels bisbats i l’altre s’enviava a Roma. L’arquebisbe Albert de Brandenburg, aconsegueix el poder de dos bisbats, amb intermediaris com la familia Függer. Tetzel és el predicador. A Wittenberg s’ha de publicar aquesta butlla, Luter publica un document que degué penjar a la porta de l’esglesia. En aquest document esposa 95 arguments o afirmacions que refuten la butlla. Aquesta serà la base o punt de partida de la ruptura Luterana. Luter s’enfronta a teólegs. Comença pel tema de les indulgencies o gràcia divina, fins al punt de discutir la competencia del Papa. El 1520 Luter publica tres obres:
- Crida a la noblesa cristiana de la nació alemanya.
- La captivitat Babilónica de l’església.
- La llibertat de l’home cristià.
Algunes idees luteranes:
L’església està formada per homes. S’ha de llegir la Biblia, el poble ha de llegir-la i entendre. No hi ha d’haver un món pels eclesiàstics ( en contra dels monestirs). Trenca amb la idea de la castedat. El propi Luter es casa. Luter va escriure 616 llibres. S’han conservat 4315 cartes i uns 2000 sermons. El Papa Lleó X excomunica a Luter exsurge Domine. Luter crema la butlla.
Fonaments de la doctrina Luterana: La idea de justificació per la fe, Déu li dona la fe a qui ell vol, l’home no pot fer res. La idea d’una certa predeterminació. J. Chauvin posteriorment ho va desenvolupar. Altre idea és que l’església es veu com una “congregatio fidelis”, l’església és una institució humana i no divina. L’església, per tant, es pot equivocar. L’església no pot fer d’intermediaria, Sola SCRIPTURA només a la Biblia. No hi ha dos ordes laïcs i eclesiàstics, sino que hi ha pastors, que són persones iguals pero amb més coneixements. Aquesta necessitat per traduir la Biblia, al 1521 es comença, al 1522. Nou testament es publica per Luter, en un alemany que recull dels diversos dialectes, que servirà de model a seguir. Luter diu que només hi ha dos sacraments necssaris: El baptisme i la Eucaristía. Procés en tres fases de la reforma a Alemanya:
- Disputa teológica
- Disputa política
- Guerra oberta
Octubre 1517 1518 disputa teológica entre Luter i Caetano a (Aigsburg) 1519 disputa a Leipzig entre Luter i Eck, va durar vint dies. Luter qüestiona obertament l’autoritat del Papa. Al 1519 mor l’emperador Maximilià I, el seu sucesor és Carles V que es veu proxim a L’església católica. Convocatoria de la dieta de Worms (1521) on asistiesen tots els caps polítics, on es demana que Luter es detracti. Ell es nega. El fan proscrit, és a dir fora de la llei. El princep elector Frederic de Saxonia el segresta i se l’emporta al Castell de Wartburg on es dedicarà a traduir la Biblia. Hi ha nobles, pobles católics i d’altres cristians. En els anys següents parlem de diversos moviments.
Divideix l’Imperi entre el seu fill i el seu germà, Ferran II (Hongria, Txequia,...) Carles V es retira al monestir de Yuste. Dos blocs d’una mateixa dinastia: Augsburg hispànics i els autries. Vulvic Zwingli (1484-1531), líder espiritual de la ciutat de Zurich. Vicari de la catedral de Zurich des de 1517. Inicia el seu discurs propi el 1519. Model d’Església com si fos una república democràtica, molt igualitari i horitzontal. No imatges, no misses. Eucaristia només és un acte simbòlic (principal diferència). Martí Bucar que actua a Estrasburg. Jean Calvin (1509 –64), fort a Ginebra convertint-la en un estat teocràtic i focus d’irradiació per molts països. Pertany a la 2a generació de la reforma. A mesura que neix sense la repressió iniciada contra la reforma. Generació molt més dogmàtica i vectaria, del Concili de Trento. Dinàmica de radicalisme. Neix a Noyon, Picardia i coneix el 1523 la repressió iniciada per França de Francesc I, molts s’exilien. Calvi s’exilia el 1533 a Basilea on publicarà el llibre “Instituto Religionis Christianae “(1536). Destaquen 2 idees: 1.- noció exttrema de la predestinació(negació de la llibertat humana). 2.- model organitzatiu en l’elecció democràtica d’uns consells d’ancians i d’uns pastors. 1537: Calvi cridat a Ginebra pel consell municipal. No exerceix cap càrrec concret. Lider espiritual. El seu poder i inferència creix i l’expulsen de la ciutat. 1541: El criden perque torni. No té funcions executives pero té tot el poder. Tensió entre autoctons i exiliats. A partir del 1541, dictadura teocràtica. Autoctons potser partidaris del model més moderat. Calvi crea un estat on hi ha un consell d’ancians que disposa de poder sancionador i visiten totes les llars de la ciutat. Redacten tres llistes. Una de ciutadans pietosos, una de tebis i una altra ..... Només poden accedir als càrrecs els pietosos. Actes prohibits (bense) a partir d’una classificació social. Acompanyat de repressió contra qualsevol disidència doctrinal. Serret condemnat a mort per defensar diferències dogmàtiques sobre l’eucaristia (1553). Calvi crea una academia amb la missió de crear missioners per tota Europa. Pensa en termes universals. Lutheranisme: Alemanya i Països Escandinaus. Calvinisme: Suïssa, Països Baixos, Escocia (presbiterians) i a França (hugonots). 2a meitat del s.XVI, Guerra Civil a França entre amjoria catòlica i minoria protestant. 1572: Nit de Sant Bartomeu. Acció contra els nobles calvinistes rendits a Paris. Assassinats per forces reials. S’extén al poble i masacren als ciutadans calvinistes.
1589: Enric IV deixa de ser calvinista i es fa catòlic. 1598: Edicte de Nantes: llibertat de culte. Predomini hispànic fins 2a meitat del s.XVI per disputes internes franceses. Finals del sXVII, Lluis XIV prohibeix la pràctica de la llibertat (tolerancia) religiosa.
L’Esglesia no admet la nulitat a Enric VIII. A partir de aleshores, es produirà un procés d’independencia. El 1531 s’obliga a que els eclesiàstics reconeixin al rei com a cap de l’esglèsia anglesa. L’any següent es decideix que les annates passen a tresor reial. L’any 1533 es prohibeix les apelacions al tribunal de Roma. En aquell moment Roma excomunica a Enric VIII, i la resposta d’ell al 1534 es publica un text, l’acte de supremacia, que suposa un acte més formal de trencament. L’arquebisbe de Canterbury tindrà un paper rellevant en aquest procés, Thomas Grammer. Després l’esglèsia anglesa li dona la nulitat i es pot tornanr a casar amb Anna Bolena. Així doncs Enric VIII es casa amb:
- Caterina d’Aragó ( la filla Maria)
- Anna Bolena (la filla Elisabeth)
- Joana Segmun (Eduard VI)
- Anna de Clèves (1540)
- Caterina Howard (1542, es decapitada)
- Caterina Pau.
La diferencia entre l’esglèsia anglicana i la católica romana a la pràctica hi havia poca diferencia en un principi. Només que en l’anglesa es van suprimir els monestirs. A la mort d’Enric VIII la societat anglesa estava dividida entre els que volien tornar al catolicisme i els que preferien seguir anglicans. Hi ha un altre col.lectiu els puritans, que assimilarien als calvinistes i altres radicals.
atribucions com la de perdonar els pecats, com l’autoritat dels bisbes i el Papa, designat com el vicari de Crist a la terra. Es confirma la idea del lliure albir, es a dir, l’home es lliure per triar, que es contradiu amb la idea de la divina providència. També es confirma la devoció als sants, l’existencia del llimb i la virginitat de Maria. L’esglèsia espanyola defensa la Immaculada concepció de Maria. La Immaculada concepció era una creació de l’esglèsia espanyola, deia que Maria era verge, i no partia amb el pecat original (Adam i Eva) com tots. Posteriorment el Papa el convertirà en dogma universal, i es proclama la seva infalibilitat. En el Concili també es confirma que la Biblia s’ha d’interpretar, la Vulgata. Aixo ve acompanyat del sermó obligatori en tot sacrament, abans del Concili de Trento era optatiu. La misa la feia d’esquena als feligresos. Apareix un lloc o moble, el pulpit. Es crea tota una literatura de sermons, es diferencia el sermó del dia a dia, al de la festa de l’any. Un altre noció important, es confirmen els 7 sacraments ( baptisme, confirmació, eucaristia, matrimoni, extremaunció,etc..)
FALTA DIA 23- 10 -
25-10-
MAX WEBER : A Alemanya es va formar la No va Escola històrica d’Economia nacional al s.XVIII, Weber va fer de profesor d’economia. Va ser un dels redactors de la Constitució de Weimar de
- Ell parteix de que el sist. Capitalista és el més eficient de tots. Ell interpreta l’història d’Occident com un procés de racionalització. Ell diu que l’història és una ciencia pel mètode que utilitza. Es tracta de treure vint persones que siguin un retrat robot del conjunt de la societat. La idea que parteix Weber en el seu llibre, diu que els estats del nord estan més desenvolupats que els del sud. Per una banda s’adona que el purità en general té la idea de la predestinació grabada, que està en gracia divina, això el porta a pensar que els èxits es resultat d’aquesta gracia. Tothom vol pertanyer al grup dels exitosos. En segon lloc, la idea de que el treball ens ajuda a apropar-nos a Déu, es una via de redempció. D’altra banda la noció d’una societat
puritana que rebutja el luxe, sense ostentació. Si ho sumem tot dona com a resultat un tipus de persona que actua d’una certa manera. Primer hi hauria capitalistes, i després vindria el capitalisme. En aquest nou capitalisme es fonamentaria en la idea de la reinversió, segons Weber. El capitalisme es converteix en una mena de religió. Weber fa gran apología del capitalisme. CRITIQUES A WEBER: La historiografia italiana critica aquesta visió de Weber, per no poder-se considerar la relació entre el calvinisme i capitalisme. El materialisme històric, parteix de la idea d’allò que cambia la societat és la infraestructura económica, política... Weber el que diu es que un canvi religiós, influeix a un canvi econòmic.
TEMA 5: LA FORMACIÓ DE L’ESTAT MODERN:
Quan parlem d’estat modern, ho fem parlant d’un estat centralitzat. El primer pas en la consturucció de l’estat es construir un espai per als notables (Parlament, Corts,etc..) d’on naixerà la idea d’impost i exèrcit entre d’altres. A la llarga o el rei s’imposarà a les corts (Monarquia absoluta) o bé les corts s’imposaran al rei (monarquia parlamentaria). La primera representada en primer lloc per França, i la segona per Anglaterra. La segona noció es que aquest Estat, és una institució política que es situa per sobre la societat civil, i que té poder d’arbitratge sobre la societat. L’estat modern assenyala el naixement de la política. Estem passant de l’antic poder patrimonial-dinàstic del rei a un poder estatal. Es tracta de posar unes normes que ho regulin. L’estat és coherció (impostos) i repressió (guerra), però també genera una idetitat comuna. Els primers mapes que marquen frontera són del s.XVI. L’estat ha de procurar una llengua nacional, organitzar de manera centralitzada, una xarxa de comunicacions, ha d’imposar una religió comuna, una simbols que identifiquin al conjunt de la societat, ha de generar un model cultural comú. A partir del s.XVI es comencen a crear els primers llibres d’història sobre els estats. Per estat entenem una entitat política cohesionada, nació seria poble que té uns trets comuns (llengua, cultura, religió,etc..)
Hi ha dos vies d’explicació:
